| Competències |
| Codi | |
| A1 | Comprendre la génesi dels procesos històrics de consolidació de la professió i de la intervenció socioeducativa |
| A2 | Conèixer el marc de l´Educació Social i els models desenvolupats en altres països. |
| A3 | Conèixer els fonaments teòrics de la intervenció socioeducativa i els seus àmbits d´actuació. |
| A4 | Conèixer les polítiques de benestar social i la legislació que sustenten els procesos d´intervenció socioeducativa. |
| A6 | Conèixer els factors biològics i ambientals que afecten als procesos socioeducatius. |
| A7 | Conèixer les caracteristiques fonamentals dels entorns socials i laborals de la intervenció socioeducativa. |
| A8 | Conèixer les bases pedagògiques, psicològiques i sociològiques dels procesos d´intervenció socioeducativa |
| A12 | Utilitzar els procediments i les tècniques adequades per a la detecció de necessitats socioculturals. |
| A14 | Utilitzar les estrategies, els procediments i les tècniques adequades per a la intervenció educativa. |
| B1 | Aprendre a aprendre |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B9 | Mostrar una actitud empàtica i de confiança cap els subjectes de la intervenció educativa. |
| B11 | Mostrar respecte i comprensió cap a les diferents parts implicades en un conflicte. |
| B12 | Evitar actituds paternalistes cap els subjectes de la intervenció, especialment cap els mes desafavorits. |
| B14 | Planificació i organització |
| B16 | Motivació per la qualitat |
| C1 | Dominar l’expressió i la comprensió d'un idioma estranger |
| C2 | Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC |
| C3 | Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C4 | Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Conèixer les teories de l’educació juvenil en el seu desenvolupament històric. | A1 A2 A6 A12 |
B9 B11 B12 |
C2 C4 |
| 2. Identificar els canvis dels valors vàlids per a cada societat com a condicionants de la història de l’educació i els models juvenils. | A1 A2 A3 A6 A7 A8 A12 A14 |
B3 |
C3 |
| 3. Aproximar-se a la teoria i història de l’educació juvenil a través de les formes i expressions artístiques de cada època. | A1 A2 A3 A6 |
B1 |
C1 C2 |
| 4. Conèixer i saber analitzar els perfils juvenils del segle XXI per abordar les noves problemàtiques socioeducatives. | A1 A3 A4 A7 A8 A12 A14 |
B2 B3 B9 B14 B16 |
C1 C2 C3 C4 C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Bloc A – De l’Antiguitat al Segle XIX |
1. La formació dels joves a Grècia. 1.1. Safo, una dona que es revela. 1.2. Isòcrates: un model d’educació superior pels joves dirigents. 2. Els Romans joves i el sistema gentilici romà. 2.1. Ritus d’iniciació. 2.2. Petroni: El Satiricó. 3. Tipus de l’Edat Mitja. L’hàbit, l’espasa i el llibre. 4. Cortesans i il•lustrats. 4.1. El cortesano de Baltasar Castiglione. 4.2. La condició femenina en l’aristocràcia francesa de l’Antic Règim: La princesa de Clèves de Mme. De Lafayette. 4.3. Rousseau: L’Emili. Voltaire: Càndit. 5. Joventut romàntica perseguint la plenitud. 5.1. Les penes del jove Werther de Goethe. 5.2. Heroïnes del segle XIX: la tragèdia de l’alliberació femenina. Madamme Bovary i el camí de l’adulteri. Violeta Valery (La Traviata), extraviada pel seu passat. 5.3. Faust de Goethe: el progrés i la superació. |
| Bloc B – Del Segle XX als nostres dies. |
6. La joventut en les utopies. 6.1. Els joves i l’educació sota els totalitarismes. 6.2. La lluita per la vida i la revolució social. Anarquia, terra i llibertat. 7. La diferència de ser jove: el rebel sense causa. 8. La revolució juvenil dels anys 60. 8.1. Contracultura, hippies y rebel•lió estudiantil a Norteamérica. 8.2. De la rive gauche de París al maig del 68 8.3. Color i música de la joventut britànica. 8.4. Crònica d’una versió juvenil espanyola. 8.5. De la revolta estudiantil al yupisme. Wall Street d’Oliver Stone. 9. Joves desorientats en la postmodernitat. 9.1. La Generació X. 9.2. De la tribu al freak. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 2 | 4 | |||||
| Metodologies integrades |
|
22 | 22 | 44 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
1 | 20 | 21 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
1 | 10 | 11 | |||||
| Proves orals |
|
2 | 25 | 27 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura, metodologia docent i sistema d'avaluació. |
| Metodologies integrades | La presentació dels temes del programa combinarà les sessions magistrals amb l'ús de recursos didàctics, tecnològics i àudiovisuals per a complementar l'exposició oral del professor de l'assignatura. En les classes presencials es pretén donar a conèixer aquelles manifestacions artístiques i culturals pròpies de les èpoques històriques que s'aborden (literatura, òpera, cinema, etc.). Puntualment, es comptarà amb la participació dels/les alumnes per a presentar a l'aula les obres artístiques escollides en el pla individual d'acció tutorial. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Metodologies integrades | Per a presentar el contingut de l'assignatura i a fi de poder conèixer el material audio-visual i operístic que es portarà a classe es preveu utilitzar diferents mitjans tecnològics i didàctics. És per això que s'exigeix l'assistència d'un 80% de les sessions programades. |
10% de la nota | |
| Proves de Desenvolupament |
Caldrà presentar un dossier en el que s'inclogui una memòria-resum dels temes tractats a classe. |
30% de la nota | |
| Proves de Desenvolupament |
El professor de l'assignatura presentarà un dossier d'articles i capítols de llibres que analitzen els actuals models juvenils perquè els alumnes facin la recensió d'un d'ells. |
30% de la nota | |
| Proves orals |
Defensa oral en tutoria d'una obra literària vinculada als contexts històrics i juvenils tractats en l'assignatura. |
30% de la nota | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
Els alumnes que no assisteixin a classe hauran de realitzar els següents treballs: 1. Resum dels següents texts (35% de la nota): - FOUCAULT, Michel (1984): “Capítulo V: El verdadero amor” a Historia de la sexualidad. 2- El uso de los placeres. Siglo Veintiuno Editores. Buenos Aires. - FRASCHETTI, Augusto (1996): “El mundo romano” en LEVI, Giovanni i SCHMITT, Jean – Claude (Direc.); (1996): Historia de los jóvenes I. De la Antigüedad a la Edad Moderna. Taurus. Madrid, (pp. 73-116) - MARCHELO-NIZIA, Christiane (1996): “Caballería y courtesiose” en LEVI, Giovanni y SCHMITT, Jean-Claude: Historia de los jóvenes I. De la Antigüedad a la Edad Moderna. Editorial Taurus. Madrid. (pp. 167-214). - SHATUCK, Roger 1998 (2001): “Los placeres de la abstinencia: Mne. De Lafayette y Emily Dickinson” en Conocimiento prohibido. De Prometeo a la pornografía. Editorial Grupo Santillana. Punto de lectura. Madrid, pp. 199-248. - PASSERINI, Luisa (1996): “La juventud, metáfora del cambio social (dos debates sobre los jóvenes en la Italia fascista y en los EE.UU. durante los años cincuenta)” en LEVI, Giovanni y SCHMITT, Jean-Claude (direc.): Historia de los jóvenes II. La Edad Contemporánea. Editorial Santillana, Taurus, S.A. Madrid, (pp. 386-453). - MICHAUD, Eric (1996): “Soldados de una idea: los jóvenes bajo el Tercer Reich” en LEVI, Giovanni y SCHMITT, Jean-Claude (direc.): Historia de los jóvenes II. La Edad Contemporánea. Editorial Santillana, Taurus, S.A. Madrid, (pp. 347-375). 2. Recensió d'un dels texts següents (35% de la nota). - Text de: REGUILLO, Rossana (2000): “Entre la insubmissió i l'obediència. Cossos juvenils i polítiques d'identitat” a FEIXA, Carles i R. SAURA, Joan (eds.): Joves entre dos móns. Moviments juvenils a Europa i a l'Amèrica Llatina. II Fòrum d'Estudis sobre la Joventut. Universitat de Lleida. Secretaria General de la Joventut. Barcelona, (pp. 109-122). - Text de: BREA, José Luis (2001): “Todas las fiestas del futuro: cultura y juventud (S. 21)” en Exit, imagen y cultura, nº 4. Olivares y Asociados, S.L. Madrid. (pp. 114-124). - Text de: BRUCKNER, Pascal (2001): “Unos adultos pequeñitos, muy pequeñitos” en Exit, Imagen y Cultura, nº 4. Olivares y Asociados, S.L. Madrid. (pp. 70-72). - Text de: GILI, Marta (2001): “Pero... tú... ¿quién te has creído que eres?” en Exit, Imagen y Cultura, nº 4. Olivares y Asociados, S.L. Madrid. (pp. 16-26). - Text de: DELGADO, Manuel (2002): “Estética e infamia. De la distinción al estigma en los marcajes culturales de los jóvenes urbanos” a FEIXA, Carles; COSTA, Carmen; PALLARÉS, Joan (eds.): Movimientos juveniles en la Península Ibérica. Graffitis, grifotas, okupas. Editorial Ariel. Barcelona, pp. 115-143. - Text de:GARCÍA CANCLINI, Néstor (2004): “¿Ser diferente es desconectarse?. Sobre las culturas juveniles” en Desiguales, diferentes, desconectados. Mapas de la interculturalidad. Edita Gedisa. Barcelona. - Text de: NILAN, Pam (2004): “Culturas juveniles globales” en Revista de Estudios de Juventud: De las tribus urbanas a las culturas juveniles, nº 64. Instituto de la Juventud (INJUVE). Madrid, (pp.39-48). - Text de: REGUILLO, Rossana (2004): “La performatividad de las culturas juveniles” en Revista de Estudios de Juventud, nº 64. Instituto de la Juventud (INJUVE). Madrid, (pp. 49-56). -Text de: SOLÉ BLANCH, J. (2006): “Microculturas juveniles y nihilismos virtuales” en Revista TEXTOS de la Cibersociedad, nº 9. Temática Variada. Edita el Obervatorio para la cibersociedad. ISSN: 1577-3760. Disponible en: http://www.cibersociedad.net 3. Defensa oral d'una obra literària acordada amb el professor de l'assignatura (30% de la nota). |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
FEIXA, Carles, Culturas juveniles en España (1960-2004),, INJUVE, 2004, Madrid
FEIXA, Carles, De jóvenes, bandas y tribus. Antropología de la juvenutd,, Ariel, 1998, Barcelona
ARIÉS, Philippe, El niño y la vida familiar en el Antiguo Régimen,, Taurus, 1987, Madrid
BOWEN, James, Historia de la Educación Occidental. (Tres volúmenes),, Herder, 1985, Barcelona
ABBAGNANO, N. i VISALBERGHI, A, Historia de la Pedagogía, Fondo de Cultura Económica, 1964, México
ARIÈS, Philippe y DUBY, Georges, Historia de la vida privada, Taurus, 1992, Madrid
LEVI, Giovanni i SCHMITT, Jean – Claude (Direc.), Historia de los jóvenes (I y II), Taurus, 1996, Madrid |
| Complementària | |
| Recomanacions |