DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) RELIGIÓ I CULTURA Codi 11091214
Ensenyament
Mestre Especialitat en Educació Especial (1997)
 Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període Horaris i dates d'examen
4.5 3 1.5 Optativa Primer
Modalitat i llengua d'impartició Vegeu grups activitat
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
MORELL ROM, FRANCESC XAVIER
 Adreça electrònica francescxavier.morell@urv.cat
Professors/es
MORELL ROM, FRANCESC XAVIER
Web
Descripció general i informació rellevant - Exposar, aprofundir i reflexionar els aspectes fenomenològics de l’anomenat “FET RELIGIÓS” des dels vessants antropològics, culturals i filosòfics. - Conèixer els diferents tipus de respostes i actituds que l’home ha donat al llarg de la història davant la Religió, i situar el fenomen religiós com un dels elements més específics de resposta a la qüestió del sentit de la vida. - Construir l’esquema bàsic de l’estructura del fenomen religiós, identificant-ne i relacionant-ne els elements singulars de la fenomenologia de la religió –hierofanies, mediacions, mites, rites- i de les principals cultures des de la protohistòria fins als nostres dies. - Copsar l’especificitat de la religió Catòlica en el context d’altres religions, comprendre la seva estructura, analitzar els trets i la interrelació Fe-Cultura i emmarcar el fenomen de la increença i l’agnosticisme en el context més ampli del procés de secularització actual.

Competències
Codi  

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències

Continguts
Tema Subtema
Tema 1. Significat antropològic de la religió
1.1. Obertura a la realitat. L’absolut com a horitzó del creixement humà.
1.2. Els sabers sobre la religió.
1.3. Qué entenem per religió.
1.4. L´ estructura del fet religiós: les hierofanies i les mediacions.
1.5. L’essència del fet religiós.
1.6. Vida religiosa i vida profana.
1.7. La mediació simbòlica: símbols, mites i ritus.
Tema 2. Les grans religions profètiques: Judaisme, Cristianisme, Islamisme
2.1. La religió judeo-israelita. Monoteisme. Creences. La Torà i El Sefer Torah. Temple i sinagoga. Celebracions. Símbols. Calendari. Festes.
2.2. El Cristianisme. Aspectes històrics. Dimensió teològica i eclesial. Jesús de Natzaret, el Crist i la primera comunitat. Cicles litúrgics. Festes.
2.3. L’Islam. Mahoma: trets biogràfics. Al.là i les creences musulmanes. La Xara, l’Alcorà i la Sunna. Divisions de l’islamisme. Obligacions o pilars bàsics. Lloc de culte: la mesquita. L’any islàmic i les festes.
Tema 3. Religió i cultura moderna: interpretacions i actituds davant la religió
3.1. El plantejament de la qüestió en l´ateisme modern i l’autocrítica des del cristianisme.
3.2. Reaccions davant el fet religiós: secularització i increença.
3.3. L’àmbit de l’ateisme humanista dels segles XIX i XX: L. Feuerbach, K. Marx, F. Nietzche, S. Freud.
3.4. Experiència de Déu i realització de l’ésser humà.
3.5. El Déu cristià com a realització radical de l’home.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció

Atenció personalitzada
 
Descripció

Avaluació
  Descripció Pes
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

A banda del possible material didàctic –fotocòpies, articles especialitzats, etc. – aportat pel professor, es considera bàsic consultar alguns capítuls de la següent bibliografia:

Y. BELABAL (dir.), Racionalismo. Empirismo. Ilustración, Siglo XXI, Madrid, 1991.

C. DÍAZ, Nihilismo y estética (Filosofía de fin de milenio), Cincel, Madrid, 1987.

D. A., Creure després del segle de la sospita, (F. Torralba, coord.), Editorial Mediterrànea, Barcelona, 2001.

D. A., Ciències humanes i fe cristiana, Cruilla, Barcelona, 1995.

M. ELÍADE, Lo sagrado y lo profano, Guadarrama, Madrid, 1967.

—Tratado de historia de las religiones. Morfología y dinámica de lo sagrado, Cristiandad, Madrid, 1981 (2ª ed.).

    • Imágenes y símbolos, Taurus, Madrid, 1983 (3ª reimpr.).
    • Mitos,sueños y misterios, Grupo Libro 88, Madrid, 1991.

J. ESTRUCH, Secularització i pluralisme en la societat catalana d’avui, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 1996.

M. FRAIJÓ, Filosofía de la religión. Estudios y textos, Trotta (1) / Paradigmas, Madrid, 1994.

S. FREUD, El malestar en la cultura, Alianza Editorial, Madrid, 1999.

J. A. GALINDO, Dios no ha muerto: la existencia y la bondad de Dios frente al enigma del mal, San Pablo, Madrid, 1996.

O. GONZÁLEZ DE CARDEDAL, La gloria del hombre. Reto entre una cultura de la fe y una cultura de la increencia, Madrid, 1986.

L. GONZÁLEZ CARVAJAL, Ideas y creencias del hombre actual, Sal Terrae, Santander, 1992.

M. MARDONES, Para comprender las nuevas formas de la religión, Verbo Divino, Estella (Navarra), 1994.

    1. MARTÍN VELASCO, Introducción a la fenomenología de la Religión, Cristiandad, Madrid, 1993 (5ªed.).

    1. MARTINI – U. ECO, En què creuen els qui no creuen,, Empúries, Barcelona, 1997.

R. OTTO, Lo santo, Alianza Editorial, Madrid, 1997.

F. TORRALBA ROSELLÓ, Per què creure? La raonabilitat de la fe, edebé, Barcelona, 2000.

    • Creure després del segle de la sospita, Editorial Mediterranea, Barcelona, 2001.
    • (et alia), Ressò de la fe en la nostra cultura, Claret, Barcelona, 1995.
Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
- Els alumnes hauran de resoldre a l’aula diferents exercicis escrits relatius a la programació i proposats pel professor al llarg del quadrimestre. - Els alumnes hauran de respondre per escrit preguntes referides a un dels llibres indicat pel professor.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent