| Competències |
| Codi |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Introducció del projecte APQUA. |
El programa escolar APQUA és un projecte educatiu que creu que estar ben informat és necessari per a poder prendre decisions d’una forma responsable en la formulació de qualsevol política relacionada amb la ciència APQUA creu que l'aprenentatge de les ciències a l’aula no significa sols llegir un llibre sinó realitzar activitats, preguntes, discussions i involucrar-se en debats. Per això utilitza la simulació d'una història que planteja una situació problemàtica i d’actualitat en la qual la ciència els mostri l’evidència del problema però en la que les decisions per a pal•liar-lo poden ser diveses. La introducció del projecte APQUA en el currí-culum de l’alumne aporta una nova metodologia: treballar per projectes. Les activitats de treball plantegen preguntes obertes i situacions simulades de temes d’actualitat. No es pretén que l’estudiant sigui un activista d’una causa determinada o prengui una posició concreta davant d’un problema social, sinó que desenvolupi la seva capacitat de comprensió i crítica sobre temes científics i sobre les limitacions de la ciència. |
| Sistema d'avaluació i confecció de pautes d'avalaució. |
Hi ha química a les nostres vides? Pauta d'avaluació de la variable: Comprensió de conceptes i comunicació. Valor llindar: fins a on podem detectar? Pauta d'avaluació de la variable: Evidencia i us de l’evidència i comunicació. Solucions a la contaminació: diluir és una solució? Pauta d'avaluació de la variable: Disseny i conducció d’investigacions |
| Un món sostenible. La interacció dels materials amb el nostre entorn. L'impacte de les nostres accions. |
Els temes a tractar van tots adreçats a construir el concepte de sostenibilitat: La contaminació de les aigües, La contaminació dels aqüífers, La gestió dels residus, El transport de mercaderies perilloses, L’ús de l’energia, La contaminació acústica, L’efecte hivernacle, L’efecte dels productes químics, Com m'agradaria que fos el meu poble?: els bens i serveis essencials de la nostra comunitat, La depuració de l'aigua, Una comunitat sostenible: la fàbrica de l'illa |
| La contaminació de les aigües | Es planteja als alumnes el problema de la contaminació d'un llac amb un àcid i si la dilució i/o la neutralització són una solució al problema. Els alumnes reflexionen sobre l'aigua com a recurs limitat, però essencial per a la vida i com la comunitat que viu al voltant del llac queda afectada per la contaminació del llac. Quins recursos hídrics disposa. Investiguen la solubilitat de diverses substàncies en aigua, el comportament de les solucions, els dissolvents i els soluts, i aprenen la diferència entre diluït i concentrat. Dedueixen què és una part per milió mitjançant la dilució successiva d'un colorant alimentari. Investiguen el comportament d'un indicador amb un àcid, una base i l'aigua, així com amb mescles d'aquestes substàncies. Desenvolupen una definició operacional d'àcid i de base, i investiguen la gamma de colors de l'indicador universal realitzant experiments quantitatius. Es plantegen si la dilució pot ser una resposta a la contaminació de l'aigua. Observen els canvis de color quan es barregen un àcid i una base, i desenvolupen una definició operacional del concepte de neutralització. Duen a terme experiments per determinar la concentració relativa de dues solucions. Es pot introduir el concepte de concentració molecular. Dissenyen un experiment per determinar la concentració relativa d'àcid o de base de solucions descondegudes Utilitzen els coneixements adquirits sobre àcids, bases i concentració relativa per resoldre el problema dels llac contaminat. |
| La contaminació dels aqüífers | Coneixen el problema de contaminació d'un aqüífer que proveeix d'aigua a la població de Vallfrondosa. Proporciona als alumnes les evidències necessàries per tal que puguin prendre decisions raonades. Investiguen els conceptes d'aqüífer, capa permeable i capa impermeable. Realitzen una dilució successiva d'una solució de colorant alimentari en aigua per introduir el concepte de concentració expressada en g/l, mg/l i mg/l. Llegeixen i comenten la història de la contaminació de l'aigua subterrània de Vallfrondosa. Apliquen el que han après sobre l'aigua subterrània quan, utilitzant un mapa del municipi, determinen un pla de perforació de pous per analitzar l'aigua i així esbrinar el focus i l'abast de la contaminació. Duen a terme una simulació de les anàlisis de l'aigua contaminada i modifiquen els seus plans de perforació originals d'acord amb els resultats que obtenen. Anoten els resultats en un mapa de Vallfrondosa. Utilitzen les dades de les anàlisis realitzades per representar la distribució de l'aigua contaminada. S'il.lustra el concepte d'incertesa en el mostreig, en les anàlisis i en la interpretació de resultats, mitjançant la comparació de les dades i de les representacions de la distribució de la contaminació. Consideren els factors que poden afectar el moviment del contaminant i discuteixen un pla d'actuació. Escullen un mètode per prendre decisions i un tema escolar que els interessi. Després representen uns personatges i exposen i debaten els seus punts de vista a la classe, la qual pren una decisió. Això els permet adquirir experiència en la representació de personatges i en la presa de decisions col.lectiva. Simulen una assemblea pública a Vallfrondosa, en la qual set personatges actuen com a ponents i exposen diversos plans de neteja de la zona contaminada. La classe, que actua d'audiència, discuteix les propostes i en tria una per donar-la a conèixer. |
| La gestió dels residus | Se'ls planteja que el Consell comarcal vol establir un pla per gestionar els residus sòlids municipals de tota la comarca. Per aquest motiu, convoca els ciutadans a una reunió en la qual se'ls presentaran els diferents projectes. Per tal de preparar-se, els caldrà conèixer la problemàtica concreta dels residus municipals en la comarca, les possibles alternatives que existeixen per a la recollida, tractament o disposició dels residus municipals, etc. Analitzen les opinions de la població sobre el tema dels residus, fan una estimació de la quantitat de residus que es produeixen en el municipi i s'introdueix llur composició. Investiguen les conseqüències de l'abocament incontrolat de residus construint un model a escala d'un terreny on hi ha un abocament de piles. Examinen la formació de lixiviats en el terreny, el contingut de metall d'aquests i llur impacte sobre el medi. Investiguen també l'abocament controlat de residus, construint un model d'un abocador controlat on s'hi dipositen piles i examinant la formació de lixiviats. Estudien el procés d'incineració. El professor simula la incineració de piles que contenen un metall tòxic. S'analitza l'acidesa i el contingut de metall pesant del fum i el contingut de metall de les cendres. Es qüestiona si la incineració fa desaparèixer els residus i els possibles problemes que poden suposar els residus especials en el procés d'incineració de residus municipals. Realitzen una experiència de reciclatge d'un plàstic i investiguen l'efecte del procés en les propietats físiques del material. S'introdueixen els processos naturals de reciclatge i el procés de compostatge de la fracció orgànica dels residus municipals. S'analitzen els avantatges i les limitacions d'aquest procés. Examinen la possibilitat de minimitzar la quantitat de residus que es produeixen. Dissenyen i fabriquen un embolcall i avaluen quins factors s'haurien de tenir en compte per fer un embolcall respectuós amb el medi. Dissenyen una etiqueta i escullen una tinta per imprimir-la, considerant la seva resistència, la qualitat de la impressió, la presència de metall tòxic i el cost. Simulen una reunió on quatre ponents presenten diferents projectes per a la gestió dels residus de la comarca. Los alumnos, com a membres de la comunitat, consideren i discuteixen les propostes, per finalment escollir-ne una, si hi ha consens, o millorar-ne o dissenyar-ne una de nova entre tots. |
| El transport de mercaderies perilloses: el vessament misteriós. | El vessament misteriós. Els alumnes simulen la identificació de productes químics potencialment perillosos mitjançant uns tests qualitatius, utilitzant productes no perillosos. Aprenen els símbols que s'utilitzen per identificar els productes químics quan es transporten per carretera i les seves característiques. |
| L'ús de l'energia | Energia per a funcionar! Investiguen els diferents tipus de piles i els seus usos, i analitzen quina utilització en fan d'elles. Construeixen un electroimant i comproven (comparant piles alcalines i no alcalines) com la font d'energia que li proporcionen afecta a la seva força. Consideren els problemes que implica l'adquisició, utilització i rebuig de les piles. Analitzen com pot afectar a l'entorn el lloc on llencen les piles gastades. Discuteixen sobre la utilització de piles recarregables i no recarregables i sobre el reciclatge de piles a la llar. |
| La contaminació acústica | El So. Descriuen els sons produïts per uns objectes amagats. Amb les seves observacions, elaboren hipòtesis sobre la identitat d'aquests objectes. Experimenten amb palets de fusta i amb gometes per determinar com el gruix, l'amplada i la llargada afecten al to del so que produeixen. Observen el moviment de petits trossos de plàstic col.locats sobre un altaveu per reforçar el concepte de què diferents vibracions produeixen diferents sons. Simulant un judici, usen les proves per decidir qui és el culpable de la pèrdua d'oïda d'una persona. |
| L’efecte hivernacle | CO2 i vida? Els alumnes realitzen experiències que els ajuden a comprendre el paper que té el diòxid de carboni en les seves vides. Observen com crema una espelma i usen un indicador per determinar que el diòxid de carboni és un producte de la combustió i de la seva pròpia respiració. Investiguen el paper de les plantes en l'eliminació del CO2 de l'atmosfera. |
| L’efecte dels productes químics | Hi ha "química" a les nostres vides? S'introdueix als alumnes el concepte que els productes químics són part de les seves vides diàries. Es plantegen les avantatges i els inconvenients que els productes naturals i els manufacturats comporten. Imaginen les seves vides sense productes químics manyfacutrats. Realitzen reaccions químiques senzilles i descriuen les propietates físiques de les substàncies. |
| Com m'agradaria que fos el meu poble?: els bens i serveis essencials de la nostra comunitat, |
Com m'agradaria que fos el meu poble? Identifiquen els serveis necessaris per tal que una comunitat funcioni, i analitzen què necessita i què genera cada servei. Dibuixen les construccions, infraestructures i serveis que creuen necessaris en la seva comunitat ideal. Després d'observar els projectes dels companys, modifiquen el seu per incloure altres serveis que creuen essencials. Defensen el seu projecte davant la classe, per escollir en la que prefereixen viure. |
| La depuració de l'aigua | Bona fins a l'última gota! Examinen el comportament de l'aigua en estat líquid i examinen algunes de les seves propietats. Defineixen cohesió, tensió superficial, dissolució i mescla. Utilitzen les tècniques de filtració i sedimentació per netejar una mostra d'aigua i determinar la seva efectivitat. Construeixen filtres utilitzant grava, sorra i argila, i comparen la seva efectivitat per purificar l'aigua. Dissenyen un sistema per netejar l'aigua subministrada a una petita ciutat. |
| Una comunitat sostenible: la fàbrica de l'illa | Viuen a Illa Bonica on darrerament la situació econòmica està provocant una emigració important de la població. El consell de l'Illa planteja als ciutadans la possibilitat de desenvolupar l'illa a partir de la implantació d'una fàbrica de producció de cola, o una de producció de guix. Un grup d'experts estudia el possible impacte de portar a terme diversos projectes de desenvolupament. Els alumnes refelxionen sobre la història de Rapa Nui i si la construcció dels Moais va afectar el destí de l'Illa. Estudien els procesos de producció de cola i guix i elaboren uns informes d'impacte mediambiental i social. Finalment, mitjançant un joc, reflexionen sobre com les seves decisions respecte a diversos plans de desenvolupament de l'illa afecten la qualitat de vida (a través d'indicadors com: la demografia, la qualitat de l'aigua i l'aire, l'economia). |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
9 | 18 | 27 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
18 | 18 | 36 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis |
|
8 | 0 | 8 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
3 | 0 | 3 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Son classes demostratives per part de la professora. Hi a una part expositiva i una part de demostracions experimetnals amb preguntes i debat. |
| Presentacions / exposicions | Els alumnes en grups de 2 o 3 fan una classe als companys. La metodologia es basa en el mètode d'¡nvestigació guiada i també hi pot haver debat. |
| Resolució de problemes, exercicis | Es practica el dissney d'activitats d'avaluació i de pautes d'avaluació sobre les variables acordades dins de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Presentacions / exposicions | La impartició que realitzen els grup d'una classe l'avaluen la professora (60%), els companys que fan d'alumnes (30%) i el propi grup que la imparteix (10%). | 60% 30% 10% |
|
| Altres | L'assistència és obligatòria en un 75% de les hores de classe. Els alumnes que no aprovin per curs hauran de fer una prova individual escrita u oral (100%). |
||
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
L'avaluació té en compte la més de la realització d'una classe en equip (60%), la confecció d'un dossier en equip (20%) i el disseny d'una pregunta i la corresponent pauta d'avaluació (individual) (20%). Els criteris de correcció del dossier són: Presentació 10%, Organització 10%, Contingut 40%, Informació adicional 30%, Referencies bibliogràfiques 10% |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, Càtedra UNESCO Sostenibilitat, , www.catunesco.upc.es/cat/publicacions/
Jared Diamond, Colapso. por que unas sociedades perduran y otras desaparecen, , Debate 2006
, Departament de Mediambient, , www.gencat.net
Antoni J. colom, Desarrolo sostenible y eduación para el desarrollo, , Octaedro S.L. 2000
, La Educación Ambiental, , Revista Alambique nº 6 Octubre 1995
APQUA, URV, Projecte APQUA, , Ed. Reverté 1991-2004
, Revista electrònica Enseñanza de las Ciencias, , www.saum.uvigo.es/reec |
|||
| Complementària | ||||
| Recomanacions |
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||||
|
||||