Competències

Codi
A1	Conèixer i contextualitzar els sistemes educatius i formatius actuals en el context internacional i, especialment, en els països de la unió europea.
A3	Conèixer les bases teòriques i epistemològiques dels processos educatius i formatius.
A4	Conèixer els fonaments i la metodologia d’avaluació, referida a programes, contextos, processos, productes, professionals, institucions i/o organitzacions i sistemes educatius.
A9	Conèixer els principis i fonaments de la teoria del currículum i la seva aplicació als processos d’ensenyament-aprenentatge.
A12	Conèixer les fonts relatives al treball pedagògic en els seus diversos àmbits, saber accedir a elles i gestionar-les.
A13	Conèixer la legislació educativa.
A14	Fonamentar el disseny de mitjans didàctics i de contextos educatius, dissenyar i avaluar la seva utilització.
A15	Dissenyar programes d’intervenció, orientació i formació adaptats ales característiques diferencials de subjectes i situacions en els diversos trams del sistema educatiu i àrees curriculars.
A22	Dissenyar i avaluar recursos didàctics, materials i programes de formació per diferents col·lectius , nivells i àrees curriculars.
B1	Aprendre a aprendre
B2	Resoldre problemes de forma efectiva
B3	Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B4	Treballar de forma autònoma amb iniciativa
B5	Treballar de forma col·laborativa
B6	Comprometre-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B8	Sesibilitzar-se amb els temes vinculats amb el medi ambient
B9	Capacitat d’anàlisi i síntesi
B10	Organització i planificació
B14	Reconeixement i respecte a la diversitat i multiculturalitat
B15	Habilitats interpersonals
B17	Lideratge
C2	Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C3	Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món
C4	Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
1. Analitzar les bases científiques i de desenvolupament de la Tecnologia Educativa.	A3	B3 B9	C2 C3 C4
2. Descobrir i valorar els components ideològics que sostenen els dissenys educatius i els processos d'innovació.	A3	B1 B3 B4 B5 B9 B15	C2 C3 C4
3. Analitzar i aplicar el 'Disseny Curricular Base' vigent.	A1 A3 A4 A9 A12 A13	B5 B6 B9	C2 C3 C4
4. Conèixer i elaborar dissenys de processos d'E-A.	A4 A9 A12 A14 A15 A22	B1 B2 B3 B4 B5 B6 B8 B10 B14 B15 B17	C2 C3 C4
5. Valorar l'aplicabilitat dels recursos i materials audiovisuals bàsics.	A4 A9 A14 A15 A22	B1 B2 B5 B6 B10 B14 B15 B17	C3 C4
6. Aplicar tècniques i instruments bàsics d'avaluació de l'ensenyament.	A4 A9 A15 A22	B1 B2 B5 B6 B10 B14 B15 B17	C3 C4

Continguts

Tema	Subtema
1. Marc conceptual i fonamentació teòrica.	• Ciència i tecnologia • Tecnologia i educació: Teoria General de Sistemes, Teories d'aprenentatge i Teoria de la comunicació • Desenvolupament històric de la TE • Recursos des de la cultura tecnològica • L'ensenyament com a ciència, tecnologia i art
2. Models d'ensenyament, paradigmes, i concepcions de la T.E.	• Models tradicionals i positivistes • Models mediacionals • Models ecològics • La pràctica de l'ensenyament com a activitat tècnica, com a dimensió heurística i com a dimensió ètica o sociocrítica
3. El curriculum com a estructurador de la pràctica	• Fonaments i bases curriculars • Elements del curriculum. Objectius: teoria i formulació. Continguts: Selecció i seqüenciació. Les activitats d'ensenyament-aprenentatge i les activitats d'avaluació • El Desenvolupament Curricular: del Disseny Curricular Base, al PEC, PCC, i a les unitats didàctiques
4.- El curriculum en acció	4.1. Les accions de l’ensenyament • El professor/a. La Planificació. Elements d’actuació: els processos de comunicació i mediació 4.2. Les accions de l’aprenentatge • La relació. La comunicació. Els medis. Les activitats d’ensenyament-aprenentatge en relació als diversos continguts curriculars
5.- L’avaluació entorn del curriculum	• L'avaluació. Concepte, principis i criteris • L'avaluació i la seva instrumentalització: objectius, continguts i medis • Tècniques i instruments d'avaluació dels aprenentatges

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Debats

Presentacions / exposicions

3.5

10.5

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Treballs

Estudis previs

Atenció personalitzada

Proves de Desenvolupament

Proves pràctiques

4.5

13.5

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Presentació de l’assignatura Avaluació inicial sobre coneixements i expectatives sobre l’assignatura Gestió de la informació: buidatge, representació i anàlisi de la informació per part dels alumnes per a publicitar ‘qui som’ i ‘què pretenem aprendre’ i ‘què aportarem en el procés’ en relació a l’assignatura (doble tractament de dades per part de la professora i dels alumnes: grups voluntaris i posada en comú amb tot el grup)
Sessió Magistral	Sessions expositives per al tractament conceptual (metodologia dialògica).
Debats	Pràctica Guiada.
Presentacions / exposicions	Pràctica Guiada.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Pràctica Guiada. Revisió dels exercicis presencialment i telemàtica
Treballs	Pràctica Autònoma.
Estudis previs	Pràctica Autònoma.

Atenció personalitzada

Debats

Presentacions / exposicions

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Treballs

Activitats Introductòries

Descripció

Individual i grupal Atenció-seguiment al llarg de l’assignatura en les activitats a l’aula previstes per al desenvolupament dels exercicis, a les hores d’atenció al despatx i per mitjà del correu electrònic. Es dóna rellevància a la tutoria grupal com a fórmula d’implicació en el procés d’aprenentatge.

Avaluació

	Descripció	Pes
Debats	Debats i participació a l'aula	10%
Presentacions / exposicions	Presentacions realitzades pels participants i avaluades per la resta del grup	10%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Activitats pràctiques que s'aniran realitzant al llarg de l'assignatura	10%
Treballs	Activitat de simulació de disseny curricular	35%
Proves de Desenvolupament	Prova final dels continguts tractats a l'assignatura	35%

Altres comentaris i segona convocatòria
AVALUACIÓ INICIAL Qüestionari inicial sobre coneixements previs i expectatives sobre l'assignatura (sense repercussió en la nota final) AVALUACIÓ CONTÍNUA Participació continuada en el progrés de l'assignatura. 10% Activitats pràctiques: 10% 1. ‘Activitat de sensibilització'. Anàlisi i síntesi pròpies sobre el que els alumnes detecten com a complex, problemàtic i/o millorable en l'àmbit educatiu. Consulta de fonts de referència tècnica per a construir posicions personals. Posada en comú de les diverses elaboracions. 2. ‘Activitat de simulació de disseny curricular'. Dissenyar dues intervencions una en l'àmbit formal i l'altra en el no formal, de manera que es pugui copsar que a ‘finalitats' similars, li poden correspondre diverses concrecions (com una analogia del que determinaran curricularment en la unitat didàctica). 3. Activitat d'argumentació grupal associada a la selecció de la temàtica pròpia de la unitat didàctica. Activitats col•lectives de posada en comú. 4. Desenvolupament d'una unitat de programació (revisió de les diferents parts de la unitat seguint una temporització determinada) AVALUACIÓ FINAL Prova de desenvolupament. 35% Lliurament del treball pràctic realitzat i revisat al llarg de tota l'assignatura (Unitat de programació). 45%

Fonts d'informació

Bàsica
	ANTÚNEZ, S. et. al. (1991). Del Projecte Educatiu a la programació d’aula. BCN:Graó (14) AA. VV. (2000). “Els eixos transversals: una reinterpretació del currículum”, Monogràfic a Perspectiva Escolar, Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat. AVILÉS DE TORRES, D., RUIZ DOMÍNGUEZ, J. L. y SÀNCHEZ GUIRADO, F.(1999). Unidades didácticas interdisciplinares. Madrid: La Muralla BERTALANFFY, L.V. (1976). Teoría General de los sistemas. Madrid: Fondo de Cultura Económica. BARTOLOME, A. (1989). Nuevas tecnologías y enseñanza. Barcelona: Graó BENEDITO, V. (1987). Introducción a la Didáctica. Fundamentación Teórica y Diseño Curricular. Barcelona: Barcanova CABERO, J. (1990). Análisis de los medios de enseñanza. Sevilla: Alfor CABERO, J. (2001). Tecnología educativa. Diseño y utilización de medios en la enseñanza.* BCN: Col. Papeles de Comunicación 36, Ed. Paidos CARR, W. y KEMMIS, S. (1988). Teoría crítica de la enseñanza. BCN: Martínez-Roca CEBRIAN de la SERNA, M. (coord.) (2002).Experiencias educativas con la imagen y el vídeo digital. Málaga: Universidad de Málaga CONTRERAS, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata. DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. Publicacions sobre disseny i desenvolupament curricular, Educació Infantil, Primària i Secundària. DÍAZ ALCARAZ, F. (2002): Didáctica y currículo: un enfoque constructivista,* Col. Humanidades, Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla – La Mancha DICCIONARIO ENCICLOPÉDICO DE DIDÁCTICA. Málaga: Aljibe ESCUDERO, J. M. (ed.)(1999). Diseño, desarrollo e innovación del curriculum. Madrid: Síntesis. Colección DOE. FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, J. et. al. (2002). ¿Cómo hacer unidades didácticas innovadoras? Col. Investigación y enseñanza, Sevilla: Diada FERRADA, D. (2001). Curriculo crítico comunicativo. BCN: El roure. FERRERES, V. (1990). Elección y empleo de medios y recursos didácticos. Madrid: F. de F. FULLAN, M., HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP GALLEGO, M.J. (1996). La tecnología educativa en acción. Force-Universidad de Granada. GIMENO SACRISTAN, J. (1981). Teoría de la enseñanza y desarrollo del currículum. Madrid: Anaya:2 GIMENO SACRISTAN, J. (1982). La pedagogía por objetivos: Obsesión por la eficacia. Madrid: Morata GIMENO, J. (1988). El curriculum. Una reflexión sobre la práctica. Madrid: Morata GIMENO, J. y PEREZ, A.I. (1992). Comprender y Transformar la Enseñanza. Madrid: Morata JIMENEZ, B. GONZALEZ, A.P. y FERRERES, V. (1989). Modelos didácticos para la innovación. Barcelona: PPU. HERNÁNDEZ, F. y VENTURA, M. (2000). La organización del currículum por proyectos de trabajo. El conocimiento es un calidoscopio. BCN: Graó, MALLAS, S. (1985). Vídeo y Enseñanza. Barcelona: ICE-UB. MEC. Diversas publicaciones sobre Diseño Curricular MERCER, N. (1996). La construcción guiada del conocimiento. El habla de profesores y alumnos.* Barcelona: Paidós PLA, M. (1997). Currículum y educación. Campo semántico de la didáctica. BCN: EUB. PIXEL BIT Revista de Medios y Educación. Secretariado de Recursos Audiovisuales y Nuevas Tecnologías. Universidad de Sevilla. POOLE, B. J. (1999). Tecnología educativa. Educar para la sociocultura de la comunicación y del conocimiento. Madrid: McGrawhill, 2ª. edició REIGELUTH (ed.) y AA. VV. (2000). Diseño de la instrucción. Teorías y modelos. Un nuevo paradigma de la teoría de la instrucción. Madrid:Aula XXI, Santillana, Part I. ROCA i CASAS, E. (1997). El desarrollo curricular en secundaria, BCN: CEAC RODRÍGUEZ ROJO, M.(coord.) (2002): Didáctica general. Qué y cómo enseñar en la sociedad de la información. Madrid: Ed. Biblioteca nueva, Manuales universidad. ROMÁN PÉREZ, M. y DÍEZ LÓPEZ, E. (1999). Currículum y programación. Diseños curriculares de aula. Madrid: Ed. EOS SANCHO, J. Mª. (coord.) (2001). Para una tecnología educativa, Cuadernos para el análisis, Barcelona: Ed. Horsori SANTOS GUERRA, M. A. (1990). “Avaluació d’alumnes i aprenentatge del professor.” InterCEP. Revista d’Educació dels CEPs de les Illes Balears, nº 2 (maig), Pp. 3-11.Sección VI. Cap.: 2 y 3 (Investigación). SEPÚLVEDA, F., RAJADELL, N. (Coord.). (2001).Didáctica General para psicopedagogos. UNED SILBERMAN, M. (1996) Active learning. 101 Strategies to teach any subject. Boston: Allyn and Bacon STUFFLEBEAM, D. L. I SHINKFIELD, A. J. (2002). Evaluación sistemática.* Guía teórica y práctica. BCN: MEC y Piados, Col. Temas de educación. TANN, C. S. (1993).Diseño y desarrollo de unidades didácticas en la escuela primaria. Madrid: Morata. TENBRINK, T.D. (1988). Evaluación: Guía práctica para profesores. Madrid: Narcea 3ª ed. TORRE, De La (1993). Didáctica y currículo: Bases y componentes del proceso formativo. Madrid: Dykinson. TORRE, De la (1994). Innovación curricular. Procesos, estrategias y evolución. Madrid: Dykinson. TORRES, X. (1994). Globalización e interdisciplinariedad: El currículum integrado. Madrid: Morata. TORRES, X. (1994). El currículo oculto, Madrid: Morata ZABALZA, M.A. (1987). Diseño y desarrollo curricular. Madrid:Narcea Llibres especialment recomanats.
Complementària
	BOLÍVAR, A. (1999). “Tiempo y contexto del discurso curricular en España.” Profesorado, n. 2, v. 2. Granada: FORCE., Pp. 73-97. BOLÍVAR, A. (2000a). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla. BUENDÍA EISMAN, L. (1999). “Influencia de las concepciones del profesor en el proceso de enseñanza-aprendizaje” en PEÑAFIEL, GONZÁLEZ, AMEZCUA (1999). La intervención en Psicopedagogía. Granada: Grupo Editorial Universitario CABERO, J. (1992). "Análisis, Selección y Evaluación de Medios Audiovisuales Didácticos" en Qurriculum nº4. Fac. Pedagogía. Universidad de Tenerife. CHADWICK, C. (1988). Tecnología Educacional para el Docente. Buenos Aires: Paidós ESCAÑO, J. y GIL DE LA SERNA, M. (1997). Cómo se aprende y cómo se enseña. BCN:ICE-Horsori. FERRANDEZ, A. y GONZALEZ, A.P. (1990). La Programación del aprendizaje. Madrid:Fondo de Formación. FERRANDEZ, A. y JIMENEZ, B. (1990). Seguimiento y Evaluación de los aprendizajes. Madrid: Fondo de Formación. FERRANDEZ, A. y PUENTE, J.M. (Drts)(1993). La Evaluación en la Educación de las Personas Adultas. Madrid: Diagrama. JACKSON, Ph. W. (1968-1996). La vida en las aulas. Madrid: Morata, 4ª ed.

Recomanacions


Altres comentaris
Assumir de forma rigorosa l’assistència i participació a les sessions presencials teòriques i pràctiques