DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura RECURSOS TECNOLÒGICS PER A LA FORMACIÓ Codi 11151219
Ensenyament
Pedagogia (2002)
Cicle
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
4.5 3 1.5 Optativa Primer
Llengua d'impartició
Departament Pedagogia
Coordinador/a
MENESES BENITEZ, GERARDO
Adreça electrònica gerardo.meneses@urv.cat
Professors/es
MENESES BENITEZ, GERARDO
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura, de caràcter eminentment pràctic, tal i com es pot observar en la configuració dels seus crèdits, pretén aprofundir en la integració de la tecnologia en el processos d’ensenyança -aprenentatge i en l’ús de diferents recursos multimèdia aplicats a la formació.

Competències
Codi  
A1 Conèixer i contextualitzar els sistemes educatius i formatius actuals en el context internacional i, especialment, en els països de la unió europea.
A2 Conèixer els processos històrics dels sistemes, les professions i les institucions i/o organitzacions d’educació i formació.
A3 Conèixer les bases teòriques i epistemològiques dels processos educatius i formatius.
A4 Conèixer els fonaments i la metodologia d’avaluació, referida a programes, contextos, processos, productes, professionals, institucions i/o organitzacions i sistemes educatius.
A5 Conèixer els fonaments teòrics i metodològics sobre la construcció, validació i ús d’instruments de mesurament educatiu.
A6 Conèixer les bases teòriques, evolutives i socioculturals del desenvolupament humà.
A7 Conèixer els models, principis i enfocaments de l’orientació educativa, escolar i professional en contextos educatius diversos.
A8 Conèixer els principis i fonaments d’atenció a la diversitat en educació.
A9 Conèixer els principis i fonaments de la teoria del currículum i la seva aplicació als processos d’ensenyament-aprenentatge.
A10 Conèixer les teories, models i programes de formació del professorat.
A11 Conèixer els mètodes i estratègies de la investigació educativa.
A12 Conèixer les fonts relatives al treball pedagògic en els seus diversos àmbits, saber accedir a elles i gestionar-les.
A13 Conèixer la legislació educativa.
A15 Dissenyar programes d’intervenció, orientació i formació adaptats ales característiques diferencials de subjectes i situacions en els diversos trams del sistema educatiu i àrees curriculars.
A17 Dissenyar i aplicar tècniques i instruments de diagnòstic i detecció de varibales que justifiquen una acció educativa concreta.
A18 Dissenyar i desenvolupar processos d’avaluació de programes, centres i institucions i sistemes educatius.
A19 Promoure, planificar i dirigir la implantació de processos i models de gestió de la qualitat a partir dels plans d’avaluació desenvolupats en les institucions i/o organitzacions educatives i formatives.
A20 Avaluar processos d’orientació adaptats a les característiques diferencials dels subjectes, contextos i models d’orientació.
A21 Dissenyar i desenvolupar processos d’investigació aplicats a diferents contextos i amb enfocaments metodològics diversos.
A22 Dissenyar i avaluar recursos didàctics, materials i programes de formació per diferents col·lectius , nivells i àrees curriculars.
A23 Realitzar materials-guia per orientar en l’ús dels recursos educatius o el desenvolupament de processos de formació.
A24 Coordinar el disseny, aplicació i avaluació de programes d’educació i formació mitjançant de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (e-learning).
A25 Assessorar sobre l’ús pedagògic i integració curricular dels mitjans i recursos didàctics.
A26 Dirigir i gestionar centres de producció i difusió de mitjans didàctics.
B1 Aprendre a aprendre
B2 Resoldre problemes de forma efectiva
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B5 Treballar de forma col·laborativa
B6 Comprometre-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B9 Capacitat d’anàlisi i síntesi
B11 Gestió de la informació
B12 Capacitat de presa de decisions
B16 Adaptació a situacions noves
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
1.- Conèixer els principis bàsics, els fonaments teòrics i les potencialitats dels recursos tecnològics i la seva incidència i aplicació als diferents nivells educatius i àrees curriculars. A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
A8
A9
A10
A11
A12
A13
B1
B2
B3
B9
B11
C2
2.- Conèixer les característiques i potencialitats de les diferents tecnologies per tal de poder fer-ne la selecció. A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
A8
A9
A10
A11
A12
A13
B1
B3
B12
B16
C2
C3
3.- Avaluar les característiques tècniques i les potencialitats didàctiques a l'hora d'adquirir i emprar un mitjà determinat. A18
A20
A25
B3
B12
C2
C3
4.- Dissenyar i desenvolupar l'estratègia didàctica i la selecció i organització de la informació que ha d'ésser enregistrada per cadascun dels mitjans i recursos tecnològics. A15
A17
A18
A19
A21
A22
A23
A24
A25
A26
B3
B5
B11
B12
C2
C3
C5
5.- Desenvolupar una actitud crítica i innovadora davant les noves tecnologies que serveixi per enriquir l'experiència i la pràctica educativa. A19
A24
A25
B3
B6
B9
B12
C2
C3

Continguts
Tema Subtema
1. Els recursos tecnològics. Organització dels recursos tecnològics. Elements materials.
2. Elaboració de material educatiu multimedia. Pautes per a l'elaboració del material. La guia didàctica. El guió multimedia. Pràctica 2. Elaboració de presentacions. Power Point
3. La imatge. Tractament de la imatge. Elaboració de presentacions. Pràctica 3. Tractament de la imatge. paint Shop Pro. Adobe Photoshop
4. El so. Tractament del so. Pràctica 4. El so digital i el vídeo streaming
5. El vídeo. Propietats. Modalitats d'ús del vídeo. Funcions del vídeo en educació Pràctica 5. La cámara de vídeo i l'edició digital d'imatges
6. La informàtica i la seva aplicació al procés educatiu. Usos educatius de la informàtica. Integració curricular de la informàtica. Selecció i avaluació de sofware per a us educatiu Pràctica 6. Eines telemàtiques: Navegadors, FTP, Correu-electrònic, Xats...
7. Internet com a recurs tecnològic. Aspectes tècnics. Aspectes funcionals. Aspectes psicològics i pedagògics Pràctia 7. Disseny, elaboració i utilització de materials hipermedia. DreamWeaver

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
7 14 21
Debats
4 4 8
Treballs
4 4 8
Presentacions / exposicions
7 7 14
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
9 9 18
Pràctiques a través de TIC
21 0 21
 
Atenció personalitzada
0 4 4
 
Proves de Desenvolupament
3 6 9
Proves pràctiques
3 6 9
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a recollir la informació dels alumnes i presentació de l'assignatura
Sessió Magistral Exposició dels continguts teòrics de l'assignatura
Debats
Treballs
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita)
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Pràctiques a través de TIC

Atenció personalitzada
 
Pràctiques a través de TIC
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Treballs
Presentacions / exposicions
Debats
Atenció personalitzada
Proves de Desenvolupament
Proves pràctiques
Descripció
Tutoria. Temps destinat per part del professor a atendre i resoldre els dubtes. Es contempla la possibilitat de conectar via correu electrònic o motjançant el correu que ofereix l'entorn tecnològic de trebal utilitzat ( Moddle).

Avaluació
  Descripció Pes
Debats
Treballs 2. Treball teòric, del llistat de temes proposats a classe 30 %
Presentacions / exposicions
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Pràctiques a través de TIC 4. Pràctiques de classe 30 %
Atenció personalitzada
Proves de Desenvolupament 1. Resolució d'un qüestionari. Es tracta que l'alumne demostri conèixer i dominar els continguts conceptuals i procedimentals treballats en l'assignatura, així com la seva capacitat d'anàlisi i reflexió vers la temàtica que ens correspon 10 %
Proves pràctiques 3. Elaboració d'un material multimèdia sobre el treball teòric 30 %
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

  • AAVV (2001). eEspaña 2001. Informe anual sobre el desarrollo de la Sociedad de la Información en España, Madrid: Fundación Retevisión.
  • ADELL, J. (1998): Redes y Educació. En DE PABLOS, J; JIMÉNEZ, J. (Coord.)(1998): Nuevas Tecnologías. Comunicación Audiovisual y Educación. Cedecs Psicopedagogía. Barcelona P177-212.
  • ADELL, J. i GISBERT, M. (1997): Educació a internet: L'Aula Virtual. Temps d'Educació. Universitat de Barcelona. Nº 18. pp. 263-277. 
  • Alonso, C.M. y Gallego, D.J. (1997). La informática desde la perspectiva de los educadores (I y II), Madrid: Comunicación Gráfica.
  • Alonso, C.M. y Gallego, D.J. (1999). Informática Educativa, Madrid: Catalina Alonso.
  • Barrio Valencia, J.L. y Domínguez Chillón, G. (1996). Estudio de caso: la escritura y el ordenador en un aula de educación infantil, Madrid: La Muralla.
  • BARTOLOMÉ, A. (1999): Nuevas Tecnologías en el aula. Graó-ICE. Barcelona.
  • Bartolome, A.R. (1999). Nuevas tecnologías en el aula. Guía de supervivencia, Barcelona: GRAÓ-ICE Universidad de Barcelona.
  • Blázquez Entonado, F. et al. (1994). En memoria de José Manuel López-Arenas. Nuevas Tecnologías de la Información y la Comunicación para la Educación, Sevilla: Alfar.
  • Burbules, N. y Callister, T. (2001). Educación: riesgos y promesas de las nuevas tecnologías de la información, Barcelona: Granica.
  • Cabero Almenara, J. et al. (1999a). Nuevas Tecnologías en la formación flexible y a distancia, Sevilla: Kronos.
  • Cabero Almenara, J. et al. (1999b). Prácticas fundamentales de Tecnología Educativa, Barcelona: Oikos-Tau.
  • Cabero Almenara, J. et al. (2000). Nuevas Tecnologías aplicadas a la Educación, Madrid: Síntesis.
  • CABERO, J (Coord. i altres). (2000): Las nuevas tecnologias para la mejora educativa. Kronos. Sevilla.
  • CABERO, J. et al. (1996): Medios de comunicación, recursos y materiales para la mejora educativa II..Ed. Ayuntamiento de Sevilla-Secretariado de Recursos Audiovisuales U. de Sevilla.
  • Cabero, J. et al. (1999). Tecnología Educativa, Madrid: Síntesis.
  • Castells, M. (1996). La era de la información. Economía, sociedad y cultura. La Sociedad Red (vol. 1), Madrid: Alianza Editorial.
  • Cebrián de la Serna, M. et al. (1998). El ordenador en el aula. Proyecto Grimm, Málaga: Universidad de Málaga.
  • Cebrián de la Serna, M. et al. (2000). Internet en el aula. Proyectando el futuro, Málaga: Universidad de Málaga.
  • Cebrián, J.L. (1998). La red. Cómo cambiarán nuestras vidas los nuevos medios de comunicación, Barcelona: Círculo de Lectores.
  • CEBRIAN, M. et. al. (1997): El ordenador en el aula. ICE/ Universidad de Málaga.
  • Cebrián, M. y Ríos, J.M. (2000). Nuevas Tecnologías aplicadas a las Didácticas Especiales, Madrid: Pirámide.
  • Crook, C. (1998). Ordenadores y aprendizaje colaborativo, Madrid: Morata - Ministerio de Educación y Cultura.
  • CROOK, Ch. (1998): Ordenadores y aprendizaje colaborativo. MEC/Morata. Madrid.
  • Davis, J. y Merritt, S. (1999). Diseño de páginas web, Madrid: Anaya Multimedia.
  • De Pablos Pons, J. (1996). Tecnología y Educación, Barcelona: Cedecs.
  • De Pablos Pons, J. y Gortari Drets, C. (1992). Las nuevas tecnologías de la información en la educación, Sevilla: Alfar.
  • DE PABLOS, J. y JIMENEZ, J. (Coords.) (1998): Nuevas Tecnologías. Comunicación Audiovisual y Educación. Cedecs Psicopedagogia. Barcelona 
  • Delacôte, G. (1997). Enseñar y aprender con nuevos métodos. La revolución cultural de la era electrónica, Barcelona: Gedisa.
  • Díaz, P. et al. (1996). De la multimedia a la hipermedia, Madrid: Ra-ma.
  • Echeverría, J. (1994). Telépolis, Barcelona: Destino.
  • Echeverría, J. (1995). Cosmopolitas domésticos, Barcelona: Anagrama.
  • Echeverría, J. (1999). Los Señores del aire: Telépolis y el Tercer Entorno, Barcelona: Destino.
  • Echeverría, J. (2000). Un mundo virtual, Barcelona: Plaza & Janés.
  • FERRÉS,J. I MARQUÈS, P. (1996): Comunicación educativa i nuevas tecnologías. Praxis. Barcelona.
  • Gallego, D.J. et al. (1996). Integración curricular de los recursos tecnológicos, Barcelona: Oikos-Tau.
  • Gallego, D.J. y Alonso, C.M. (1997). Multimedia, Madrid: UNED.
  • García Areito, L. (2001). La educación a distancia. De la teoría a la práctica, Barcelona: Ariel.
  • Gismera Neuberger, S. (1995). Ordenadores y niños. Guía para la prevención de riesgos en la salud, Madrid: Pirámide.
  • Gómez Galán, J. y Sáenz del Castillo, A.A. (2000). Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Badajoz: ICE/UNEX - Universitas.
  • Gros Salvat, B. (1997). Diseños y programas educativos. Pautas pedagógicas para la elaboración de software, Barcelona: Ariel.
  • Gros Salvat, B. (2000). El ordenador invisible. Hacia la apropiación del ordenador en la enseñanza, Barcelona: Gedisa.
  • Gros, B. et al. (1998). Jugando con videojuegos: educación y entretenimiento, Bilbao: Desclée de Brouwer.
  • Gubern, R. (2000). El eros electrónico, Madrid: Taurus.
  • Harasim, L. et al. (2000). Redes de aprendizaje. Guía para la enseñanza y el aprendizaje en red, Barcelona: Gedisa.
  • Landow, G.P. (1997). Teoría del hipertexto, Barcelona: Paidós.
  • León, J.A. y Vizcarro, C. (1998). Nuevas Tecnologías para el aprendizaje, Madrid: Pirámide.
  • Levis, D. (1997). Los videojuegos, un fenómeno de masas, Barcelona: Paidós.
  • Maldonado, T. (1998). Crítica de la razón informática, Barcelona: Paidós.
  • Marabotto, M.I. y Grau, J.E. (1995). Multimedios y educación, Buenos Aires: Fundec.
  • Marina, J.A. et al. (1999). Educación e Internet, Madrid: Santillana.
  • Martí, E. (1997). Aprender con ordenadores en la escuela, Barcelona: ICE Universitat de Barcelona - Ed. Horsori.
  • McClintock, R.O. et al. (1993). Comunicación, tecnología y diseños de instrucción: la construcción del conocimiento escolar y el uso de los ordenadores, Madrid: CIDE- Ministerio de Educación y Ciencia.
  • Millán, J.A. (1998). De redes y saberes. Cultura y educación en las nuevas tecnologías, Madrid: Santillana/Aula XXI.
  • Orihuela, J.L.y.S., María Luisa (1999). Introducción al diseño digital, Madrid: Anaya Multimedia.
  • Ortega Carrillo, J.A. (1999). Comunicación visual y Tecnología Educativa, Granada: Grupo Editorial Universitario.
  • Picard, R.W. (1998). Los ordenadores emocionales, Barcelona: Ariel.
  • Poole, B.J. (1999). Tecnología Educativa. Educar para la sociocultura de la comunicación y del conocimiento, Madrid: McGrawHill.
  • Repáraz, C. y Sobrino, Á.y.M., José Ignacio (2000). Integración curricular de las nuevas tecnologías, Barcelona: Ariel.
  • Repáraz, C. y Tourón, J. (1992). El aprendizaje mediante ordenador en el aula, Pamplona: Ediciones Universidad de Navarra (EUNSA).
  • Ríos Ariza, J.M. y Cebrián de la Serna, M. (2000). Nuevas Tecnologías de la información y de la comunicación aplicadas a la educación, Archidona (Málaga): Ediciones Aljibe.
  • Rodriguez Diéguez, J.L. y Sáenz Barrio, O. (1995). Tecnología Educativa. Nuevas Tecnologías aplicadas a la Educación, Alcoy: Marfil.
  • Sancho, J.M. et al. (1994). Para una tecnología educativa, Barcelona: Horsori.
  • Squires, D. y McDougall, A. (1997). Cómo elegir y utilizar software educativo, Madrid: Morata - Fundación Paideia.
  • Tiffin, J. y Rajasingham, L. (1997). En busca de la clase virtual. La educación en la sociedad de la información, Barcelona: Paidós.
  • Valverde Berrocoso, J. (2001). Manual práctico de Internet para profesores, Albacete: Moralea.
  • Valverde Berrocoso, J. (2001). Manual práctico de Internet para profesores, Albacete: Moralea.

Complementària

Recomanacions


 
Altres comentaris
Donada la distribució de crèdits d'aquesta matèria, el desenvolupament es basarà fonamentalment, enla pràctica tant de "laboratori" com de camp, per tal que l'alumne pugui familiaritzar-se i assolir destresses en la utilització i en el disseny de l'aplicació de les Noves Tecnologies al camp educatiu. El desenvolupament d'aquesta assignatura consta de: a) Exposició de la informació i dels conceptes bàsics en hores presencials. b) Material de treball i exposició de continguts preparat a l'entorn de l'assignatura c) Eines bàsiques de comunicació i treball col·laboratiu Al començament del curs cada alumne escollirà un àmbit d'aplicació, en el qual incidirà al llarg del curs dissenyant un projecte educatiu d'intervenció, d'acord als plantejaments de l'assignatura