| Codi |
|
| A1 |
Conèixer i valorar críticament el sistema educatiu espanyol i europeu, així com el funcionament de les organitzacions educatives que ho integren, potenciant les funcions d'assessorament, suprevisió i innovació. |
| A5 |
Definir, analitzar el seu context i diagnosticar les necessitats educatives de les persones basant-se en diferents instruments i tècniques. |
| A13 |
Activar estratègies de diagnòstic per facilitar el coneixement de les persones i dissenyar i desenvolupar les intervencions psicopedagògiques. |
| A15 |
Utilitzar les metodologies d’investigació, recollida, anàlisi, interpretació i difusió de resultats aplicables a l’àmbit psicopedagògic. |
| A25 |
Orientar a les persones que el requireixen en la prevenció i resolució de conflictes personals, familiars i socials. |
| B1 |
Aprendre a aprendre |
| B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva |
| B3 |
Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B5 |
Treballar de forma col·laborativa |
| B10 |
Organització i planificació |
| B11 |
Gestió de la informació |
| B12 |
Capacitat de presa de decisions |
| B13 |
Capacitat d'autocrítica |
| B15 |
Habilitats interpersonals |
| B16 |
Adaptació a situacions noves |
| Objectius |
Competències |
| Analitzar la conceptualització i els principis teòrics del diagnòstic en educació |
A1
A5
|
B1
|
|
| Conèixer el procés del diagnòstic psicopedagògic
|
A5
A13
|
B3
B10
B11
|
|
| Seleccionar les tècniques i recursos més adients a cada situació, utilitza'ls amb criteris científicament establerts i interpretar els resultats des d'una perpectiva global i crítica. |
A5
A13
A15
A25
|
B2
B3
B5
B11
B12
B13
B15
B16
|
|
| Tema |
Subtema |
| 1. Prespectives teòriques i conceptuals |
1.1. Concepte i definició
1.2. Delimitació terminológica
1.3. Funcions i objectius
1.4. El procés del diagnòstic psicopedagògic
1.4.1. Habilitats personals
1.4.2. Fases
1.4.3. Condicionants
1.5. Àmbits d’actuació
1.6. Tendències actuals
|
| 2. El diagnòstic com procés |
2.1. L’entrevista diagnòstica amb nens i adolescents i l’observació
2.2. Consideracions evolutives
2.3. Trastorns i criteris diagnostics a avaluar
2.4. Redacció i devolució de l’informe
|
3. Sistemes i subjectes implicats en el diagnòstic psicopedagògic
|
3.1. Escola
3.2. Profesor/a
3.3. Familia
3.4. Equip psicopedagògic
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Sessió Magistral |
|
25 |
50 |
75 |
| Presentacions / exposicions |
|
16 |
8 |
24 |
| Debats |
|
5 |
1 |
6 |
| Treballs |
|
0 |
35 |
35 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
5 |
2 |
7 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
0 |
2 |
2 |
| |
| Proves objectives de tipus test |
|
2 |
0 |
2 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Presentació programa |
| Sessió Magistral |
Exposició continguts de l'assignatura |
| Presentacions / exposicions |
Exposició individual del treball de diagnòstic.
|
| Debats |
Temes d'actualitat en relació als continguts del programa. Comentar algun cas concret. |
| Treballs |
Exploració d’un/a nen/a, i l’elaboració d’un diagnòstic psicopedagògic, amb l’aplicació d’ alguns dels instruments i tècniques diagnòstiques (com a mínim dos).
Les pautes a seguir serien les següents:
- Recollida preliminar d’informació (per això s’establira un periode de temps de pràctica no presencial). El procés ha de començar per una demanda en la qual es planteja un problema i per la qual cosa, necessitem reunir el màxim d'informació possible.
- Contextualització: situarem la demanda en un context escolar específic i definirem els contextos que contribueixen a l'aparició del problema.
- Elaboració d'objectius i/o hipòtesis, a partir de la informació aconseguida que ens portarà a una presa de decisions.
- Selecció i utització d'instruments: utilització de tots els instruments necessaris: observació, entrevista, qüestionaris, proves, registres...
- Interpretació dels resultats
- Conclussions (establir un diagnòstic) i apuntar una possible intervenció. Elaborar un informe escrit.
La data màxima d’entrega del treball serà l'últim dia de classe.
El treball serà individual
|
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Presentació i resolució de casos pràctics |
| |
| Atenció personalitzada |
| Treballs |
|
|
Descripció |
| Es proporcionarà assessorament i orientació respecte els treballs pràctics plantejats als estudiants |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Presentacions / exposicions |
Exposició del diagnòstic realitzat |
10% |
| Treballs |
Exploració d’un/a nen/a, i l’elaboració d’un diagnòstic psicopedagògic, amb l’aplicació d’ alguns dels instruments i tècniques diagnòstiques (com a mínim tres).
|
25% |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Resolució de casos pràctics de la pràctica educativa |
5% |
| Proves objectives de tipus test |
Prova objectiva amb 4 opcions de resposta |
60% |
| Altres |
Lectura d'articles sobre temes d'actualitat |
5% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
|
| Bàsica |
|
•Álvarez, V. (1984). Diagnóstico Pedagógico. Sevilla: Alfar.
•Anaya, D. (1994). Introducción al Diagnóstico en Orientación. Madrid: Sanz y Torres.
•Arnaiz, P. (1985). Intervenció educativa i diagnòstico psicopedagógico. Barcelona: Laia
•Bassedas, E. y col. (1993). Intervención educativa y diagnóstico psicopedagógico. Barcelona: Paidós.
•Batanaz, L. (1996). Investigación y Diagnóstico en Educación. Una perspectiva psicopedagógica. Archidona (Málaga): E. Aljibe.
•Buisan, C. E Marín, Mª A. (1987). Cómo realizar un diagnóstico pedagógico. Barcelona: Oikos Tau.
•Carro, E. (1998). Evaluación de la calidad educativa. Madrid: La Muralla.
•De Miguel, M. e outros (1991). Evaluación de las instituciones universitarias. Madrid: Consejo de Universidades.
•Fernández-Ballesteros, R. (1981). Psicodiagnóstico. Concepto y metodología. Madrid: Cincel-Kapelusz.
•Fernández-Ballesteros, R. (1994). Introducción a la Evaluación Psicológica I y II. Madrid: Pirámide.
•Fernández-Ballesteros, R. (1995). Evaluación de Programas. Una guía práctica en ámbitos sociales, educativos y de salud. Madrid: Síntesis.
•Fernández-Ballesteros, R. (1992). Psicodiagnóstico. Madrid: UNED
•Forns, Mª (1993). Evaluación psicológica infantil. Barcelona: Barcelona.
•García Jiménez, E. (1995). La práctica del Diagnóstico en Educación. Sevilla: Kronos.
•García Vidal, J. e González Manjón, D. (1992). Evaluación e informe psicopedagógico. Una perspectica curricular (Vol. I). Madrid: EOS.
•García, J. e outros (1987). Diagnóstico Pedagógico y técnicas de la orientación. Madrid: UNED.
•Gordillo, M. e Del Barrio, J. (1993). Programa de Diagnóstico y corrección de necesidades de orientación en alumnos de EGB y BUP. Madrid: CIDE.
•Granados, P. (1993). Diagnóstico Pedagógico. Madrid: UNED
•Hood, A. e Johnson, R. (1997). Assessment in Counseling. Alexandria: ACA.
•INCE (1998). Diagnóstico general del sistema educativo. Avance de resultados. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia.
•Jiménez Gómez, R. e Porras, R. (1997). Modelos de acción psicopedagógica. Archidona (Málaga): E. Aljibe.
•Lázaro, A. (1979). Vademecum de pruebas psicopedagógicas. Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia..
•Maganto, J. (1996). Diagnóstico en Educación. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco.
•Marí, R. (2001). Diagnóstico pedagógico. Barcelona: Ariel Educación
•Marín, Mª A. e Buisan, C. (1994). Tendencias actuales en el Diagnóstico Pedagógico. Barcelona: Laertes.
•Marín, Mª A. (1987). El potencial de aprendizaje. Aplicaciones al diagnóstico y la Orientación. Barcelona: PPU.
•Martínez González, R. (1993). Diagnóstico Pedagógico. Fundamentos teóricos. Oviedo: Servicio de Publicaciones de la Universidad.
•Medina, A. e Villar, L. (1995). Evaluación de Programas educativos, centros y profesores. Madrid: E. Universitas.
•MEC (1991). Recursos psicotécnicos y bibliográficos para Equipos interdisciplinares. Madrid: Dirección General de Renovación Pedagógica.
•Mercer, C. (1991). Dificultades de aprendizaje. 1. Origen y
•Monereo, C. i Solé, I. (1996). El asesoramiento psicopedagógico. Madrid: Alianza Editorial
•Montesinos, M. e outros (1991). Pruebas Psicopedagógicas de evaluación individual. Barcelona: PPU.
•OCDE (1995). Measuring what studentes learn. París: CERI.
•OCDE (1997). Análisis del panorama educativo. 1997. París: Centro para la investigación e innovación en la enseñanza.
•Pawlick, K. e outros (1980). Diagnosis del Diagnóstico. Barcelona: Herder.
•Pérez Juste, R. e outros (1995). Evaluación de Programas y Centros Educativos. Madrid: UNED.
•Pérez Juste, R. e García Ramos, J. (1989). Diagnóstico, evaluación y toma de decisiones. Madrid: Rialp.
•Silva, F. (1995). Evaluación psicológica en niños y adolescentes. Madrid: Síntesis.
•Sobrado, L. e Ocampo, C. (1998). Evaluación Psicopedagógica y Orientación Educativa (2ª Edición). Barcelona: Estel.
diagnóstico. Barcelona: CEAC.
•Sobrado, L. I altres (1978). Material de exploración psicopedagógica. Santiago de Compostela: ICE de la Universidad.
•Stufflebeam, D. (1988). Normas de evaluación y material educativo. México: Trillas.
•UNESCO (1998). Informe mundial sobre la educación. París: Santillana/ Ediciones Unesco.
•Verdugo, M. (1994). Evaluación curricular. Una guía para la intervención psicopedagógica. Madrid: Siglo XXI.
•Walberg, H.J. e Haertel, G.D. (1990). The International Encyclopedia of Educational Evaluation. Oxford: Pergamon Press.
•Witkin, H. E Goodenough, D. (1991). Estilos cognitivos. Naturaleza y orígenes. Madrid: Pirámide. |
| Complementària |
|
|
|