DADES IDENTIFICATIVES

2007_08

Assignatura

ASSESSORAMENT A INSTITUCIONS EDUCATIVES

Codi

11172101

Ensenyament

Psicopedagogia (2003)

Cicle

2on

Descriptors

Crèd.

Crèd. teoria

Crèd. pràctics

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Primer

Segon

Llengua d'impartició

Departament

Pedagogia

Coordinador/a

IRANZO GARCIA, MARIA PILAR

Adreça electrònica

pilar.iranzo@urv.cat

Professors/es

IRANZO GARCIA, MARIA PILAR

Web

Descripció general i informació rellevant

Aquesta assignatura aporta elements per a la formació d’una de les funcions professionals fonamentals dels pedagogs-es i psicopedagogs-es en les institucions educatives: l’assessorament.

Competències

Codi
A5	Definir, analitzar el seu context i diagnosticar les necessitats educatives de les persones basant-se en diferents instruments i tècniques.
A8	Conèixer models teòrics que justifiquin i orientin el disseny, desenvolupament i innovació curricular.
A12	Planificar, coordinar i liderar reunions i grups de treball.
A13	Activar estratègies de diagnòstic per facilitar el coneixement de les persones i dissenyar i desenvolupar les intervencions psicopedagògiques.
A14	Activar estratègies d’assessoria docent per afavorir l’atenció a la diversitat, així com la innovació, disseny i desenvolupament curricular.
A20	Planificar, dissenyar i implementar programes i intervencions relacionades amb l'àmbit educatiu que incideixin en el millor funcionament de l'organització.
A27	Organitzar i gestionar serveis d'orientació educativa, personal i professional.
A28	Treballar amb la comunitat per dissenyar, desenvolupar i avaluar plans d'acció que potenciin la millora econòmica, social, educativa i laboral.
A29	Conèixer la forma d'actuar en situacions de conflicte mitjançant l'activació d'estratègies de mediació i diàleg.
B5	Treballar de forma col·laborativa
B6	Comprometre-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B9	Capacitat d’anàlisi i síntesi
B10	Organització i planificació
B11	Gestió de la informació
B14	Reconeixement i respecte a la diversitat i multiculturalitat
C5	Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
1. Reconèixer els pedagogs-es i psicopedagogs-es com a figures fonamentals en els àmbits espacio-temporals i pràctics de les institucions educatives: el desenvolupament del rol de formador.	A8 A29	B6 B14
2. Analitzar les estructures organitzatives com a àmbits facilitadors de l'assessorament organitzatiu, curricular i professional des de la perspectiva de les estratègies fonamentals.	A5 A12 A13 A14 A20	B5 B10
3. Planificar i dissenyar un procés d'assessorament dirigit a una institució educativa mitjançant estratègies coherents amb el diagnòstic de la demanda i el model d'assessorament optat.	A12 A14 A27 A28	B9 B10 B11	C5

Continguts

Tema	Subtema
1. La funció assessora en l’àmbit educatiu.	Els assessors com a actors dinamitzadors de les institucions educatives. L’assessorament com a procés d’interacció comunicativa per a l’acció. Nivells de reflexió i professionalització. Models d’assessorament. Problemes i perspectives. El paper dels assessors en la inserció dels docents novells i en la formació dels docents d’una institució.
2. Les organitzacions i l’assessorament.	L’assessor com a analista institucional. Estructures organitzatives: Anàlisi i possibilitats. El Desenvolupament Organitzatiu (DO): Objectius. Origen i evolució. DO i assessorament: el formador, líder o facilitador?
3. Estratègies d’assessorament.	Desenvolupament centrat en l’escola. El Curriculum com a eix. Planificar per al canvi, per al desenvolupament i per al manteniment. Cicle de reflexió pràctica professional (Smith, 1992). La col.laboració com a estratègia d’assessorament: Departaments, Equips i Aula, com a àmbits d’assessorament i recerca.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

2.5

7.5

Seminaris

Sessió Magistral

Presentacions / exposicions

Metodologies integrades

12.5

37.5

Debats

Atenció personalitzada

Proves de Desenvolupament

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Avaluació inicial de coneixements i itinerari professional i acadèmic
Seminaris	Realització de pràctiques (simulacions) sobre models teròrics de l'assessorament i anàlisi de llurs característiques
Sessió Magistral	Sessions de treball conceptual entorn presentacions de la professora i de lectures guiades. El material treballat és reelaborat pels grups per a l'elaboració de la 'maleta de l'assessor-a'
Presentacions / exposicions	Els projectes d'assessorament es presenten en dos moments: inicial i final i són debatuts i valorats (el final amb qualificació no vinculant) col.lectivament
Metodologies integrades	Consisteixen en la realització grupal de 2 activitats de síntesi: -Projecte d'assessorament -Maleta d'eines de l'assessor-a S'afegeix l'elaboració i anàlisi d'un diari de l'assignatura individual
Debats	Es realitzen 2-3 sessions de taula rodona al voltant de les lectures de llibres realitzades per cadascun dels estudiants i organitzades per blocs temàtics

Atenció personalitzada

Presentacions / exposicions

Atenció personalitzada

Activitats Introductòries

Metodologies integrades

Descripció

Activitats associades a l'atenció individualitzada: - Tria-recomanació de lectures per a les taules rodones -Tutorització del desenvolupament de les carpetes d'aprenentatge: elaboració i anàlisis de diaris / elaboració de les activitats de contextualització i estils-patrons d'aprenentatge -1 Tutoria individual - Demanda de tutories a discreció de la professora

Avaluació

	Descripció	Pes
Metodologies integrades	-Elaboració i anàlisi d’un diari sobre el procés seguit a l’assignatura (ind.). -Elaboració d’un Projecte d’Assessorament, i llur exposició i valoració col.lectives (Grup.) -Elaboració del corpus sobre orientacions i estratègies d’assessorament: ‘Maleta de l’assessor-a’ (Grup.)	(10%) (20%) (20%)
Debats	Fitxa i defensa de les lectures a les taules rodones	(10%)
Proves de Desenvolupament	Qüestionari escrit o entrevista personal sobre els continguts bàsics de l’assignatura	(30%)
Altres	INDIVIDUAL.Participació a la dinàmica de la classe GRUPAL. Participació en la dinàmica del grup i del grup-classe en les activitats pràctiques. En cas que no es pugui garantir l'assistència i seguiment regular cal pactar una fórmula particular.	(5 %) (5 %)

Altres comentaris i segona convocatòria
Presentacions / exposicions: Presentació i debat sobre els projectes d'assessorament Coavaluació i heteroavaluacióformatives, no sumativa

Fonts d'informació

Bàsica

Els llibres ** són especialment recomanats (prova); * per a la continuada consulta

n * VAILLANT, D. y MARCELO, C. (2001). Las tareas del formador. Archidona (Málaga): Ariel.

n ** DOMINGO, J. (Coord.).(2001). Asesoramiento al centro educativo. Barcelona: Octaedro-EUB.

n ** FERRERES, V.S. e IMBERNON, F. (Eds.). (1999). Formación y actualización para la función pedagógica. Madrid: Síntesis.

n ** FERRERES, V.S. y MOLINA, E. (1995). La preparación del profesor para el cambio en la institución educativa. Barcelona: PPU. (Secundària)

n ** MARCELO, C. y LÓPEZ, J. (COORD.) (1997). Asesoramiento curricular y organizativo en educación. Barcelona: Ariel.

n ** RODRÍGUEZ ROMERO, M. M. (1996): El asesoramiento en educación. Málaga: Aljibe.

n **FULLAN, M. i HARGREAVES, A. (1997). ¿Hay algo por lo que merezca la pena luchar por la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP

n **PLANIFICACIÓN... (2000). Planificación de la formación. Barcelona: EPISE/Training Club/Gestión 2000.

n ‘LIDERAZGO Y ORGANIZACIONES QUE APRENDEN’. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Llibre de actes amb les ponències. 1063 pàgines.

n APPLE, M. y BEANE, J. A. (Comps.) (1997). Escuelas democráticas. Madrid: Morata. Madrid.

n BASSEDAS, et. al. (2000). L’assessorament psicopedagògic a Catalunya: BCN: Graó.

n BOLÍVAR, A. (1999).Cómo mejorar los centros educativos. Madrid: Síntesis

n BOLÍVAR, A. (2000). Los centros educativos como organizaciones que aprenden. Promesas y realidades. Madrid: La Muralla.

n BOLÍVAR, A., DOMINGO, J., FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Enfoque y metodología. Madrid: La Muralla.

n BONALS, J. (1995). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

n BRETHOWER, D. y SMALLEY, K. (2000). La formación basada en los resultados. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.

n CAMPS, A. et. al. (2000). Recerca i formació en didàctica de la llengua. BCN: Graó.

n CARRETERO, M. R., PUJOLÀS, P., SERRA, J. (2002). Un altre assessorament per a l'escola. L'assessorament psicopedagògic des d'una perspectiva comunitària. BCN: La Galera

n CONTRERAS, J. (1990, 1994).Enseñanza, curriculum y profesorado. Madrid: Akal, 2ª ed.

n CONTRERAS, J. (1997). La autonomía del profesorado. Madrid: Morata.

n CORONEL J. M. (1997). “El asesor y la deconstrucción organizativa.” en Marcelo, C., López, J. (coords.)(1997). Asesoramiento curricular y organizativo en educación. BCN: Ariel educación. Pp. 173-185

n DEL POZO, P. (1997). Formación de Formadores. Madrid: Pirámide.

n DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. Barcelona: Oikos-tau.

n DISEÑO... (2000). Diseño de programas formativos. Barcelona: EPISE - Training Club - Gestión 2000.

n DOMINGO, J. y FERNÁNDEZ, M. (1999). Técnicas para el desarrollo personal y formación del profesorado. Bilbao: ICE Deusto. Cuaderno 10.Bilbao

n ELLIOTT, J. (1999). “La relación entre «comprender» y «desarrollar» el pensamiento de los docentes.” En Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 364-398

n ESCUDERO, J. M. (ed.) (1999). Diseño, desarrollo e innovación del currículum. Madrid: Síntesis. Col. DOE.

n ESCUDERO, J. M. i LUIS, A. (edits.). (2006). La formación del profesorado y la mejora de la educación. Barcelona: Octaedro

n ESSOMBA, M. A.(2006). Liderar escuelas interculturales e inclusivas.Equipos directivos y profesorado ante la diversidad cultural y la inmigración. BCN:Graó.

n FERNÁNDEZ CRUZ, M. (1995). Los ciclos vitales de los profesores. Granada: Force-Universidad

n FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (2000). “La mitad del Cielo y tres cuartos de la tierra. En torno a la feminización de la docencia.” Cuadernos de Pedagogía, n. 289, Pp. 85-90.

n FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2006). Desarrollo Profesional Docente. Granada: Grupo editorial Universitario

n FERRERES, V. S. (Coord.). (1997). El desarrollo profesional del docente. Evaluación de los Planes Provinciales de Formación. Barcelona: Oikos-tau.

n FULLAN, M. y HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela?. Sevilla: Publicaciones MCEP

n GAIRÍN, J. (2000). “Cambio de cultura en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 73-135)

n GAN, F. (1999). Manual-guía para la elaboración de planes de formación: modelos y aplicaciones. Ejemplos prácticos:organización industrial y organización de servicios. Barcelona: Díaz de Santos

n GAZÏEL, H.; WARNET, M. y CANTÓN, I. (2000). La calidad en los centros docentes del siglo XXI. Madrid: La Muralla.

n GIMENO, J. (2000). La educación obligatoria: Su sentido educativo y social. Madrid: Morata.

n GUINJOAN, M. y RIERA, J. M. (2000): Instrumentos para la gestión de la formación continua con criterios de la calidad ISO 9000. Barcelona: Díaz de Santos.

n GUPTA, K. (2000): Guía práctica para evaluar necesidades. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces, S.A.

n HALL, B. (2000). “El desarrollo de valores y las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 27-53)

n HARGREAVES, A. (1996). Profesorado, cultura y postmodernidad. Cambian los tiempos, cambia el profesorado. Madrid: Morata.

n HARGREAVES, A. (2003). Replantear el cambio educativo. Un enfoque renovador. Buenos Aires: Amorrortu

n HUBERMAN, S. (1999). Cómo se forman los capacitadores. Arte y saberes de su profesión. Buenos Aires: Paidós

n IMBERNON, F. (1987). La Formació permanent del professorat. Anàlisis dels formadors de formadors. Barcelona: Barcanova.

n IMBERNON, F. (1994). La Formación y el Desarrollo Profesional del profesorado. Hacia una nueva cultura profesional. Col. Biblioteca de Aula. Barcelona: Graó.

n IRANZO, P. (2001). “Análisis de un proceso de formación para innovar curricularmente en EI y EP ('Enseñar y aprender a escribir con un enfoque constructivista'): percepción de las condiciones en las que se da el trabajo en común de los profesores orientado a la mejora.” A Revista de Profesorado, núm. 4 v.2, pp. 27-38. Granada: UG http://www.ugr.es/~recfpro

n IRANZO, P. (2005). ‘Experiencias de integración e interculturalidad en Cataluña’ al monogràfic ‘La mejora de la educación en contextos de desventaja’. A Revista de Profesorado, núm. 9 vol. 1 Granada :UG http://www.ugr.es/~recfpro

n JACKSON, Ph. W. (1968-1996). La vida en las aulas. Madrid: Morata, 4ª ed.

n KIRKPATRICK, D. L. (1999): Evaluación de Acciones Formativas: Los cuatro niveles. Barcelona: Training Club/ Gestión 2000/Epise

n LIPOVETSKY (1994). La era del vacío. Ensayos sobre el individualismo contemporáneo. Barcelona: Anagrama. 7ª edición.

n LISTON, D. P. y ZEICHNER, K. M. (1996). Formación del profesorado y condiciones sociales de la escolarización. Col. Educación Crítica, Madrid/La Coruña: Morata/Fundación Paideia.

n MARCELO, C. (1994). Formación del profesorado para el cambio. Barcelona: EUB.(2ª edición).

n MARCHESI, A. y MARTÍN, E. (1998): Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid: Alianza Editorial

n MONEREO, C., i SOLÉ, I. (coords.)(1996). Asesoramiento psicopedagógico: una perspectiva profesional y constructivista. Madrid: Alianza Editorial.

n MURILLO, F.J. i MUÑOZ-REPISO, M. (coords.) (2002). La mejora de la escuela. Un cambio de mirada. BCN: Octaedro

n NIETO, J. M. Y BOTÍAS, F. (2000): Los equipos de orientación educativa y psicopedagógica. El asesoramiento a centros escolares desde un análisis institucional. Barcelona: Ariel.

n ORGANIZACIÓN... (2000). Organización y seguimiento de la formación. Barcelona: EPISE/Training Club/Gestión 2000

n PÉREZ, A. I. (1998). La cultura escolar en la sociedad neoliberal. Madrid: Morata

n POPKEWITZ, Th. S. (1996). Sociología política de las reformas educativas. Col. Educación Crítica, Madrid/La Coruña: Morata/Fundación Paideia.

n Profesorado. Revista de curriculum y formación del profesorado. Grupo de investigación FORCE-HUMO386-Universidad de Granada. Format electrònic des de 2004 http://www.ugr.es/~recfpro

n REVISTA ESPAÑOLA DE INVESTIGACIONES SOCIOLÓGICAS (1997). Monográfico: La Formación y las Organizaciones. Núm. 77-78. Gener-Juny.

n SANTOS GUERRA, M. A. (1990). Hacer visible lo cotidiano. Teoría y práctica de la evaluación cualitativa de los centros escolares. Madrid: Akal Universitaria.

n SANTOS GUERRA, M. A. (2000). La escuela que aprende. Madrid: Morata.

n SANTOS GUERRA, M. A. (2000). La luz del prisma. Para comprender las organizaciones educativas. Málaga: Aljibe, 2ª edición

n VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639 )

n ZABALZA, M. A. (1991). Los diarios de clase. Documento para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU.

7. BIBLIOGRAFÍA COMENTADA

BONALS, J. (1995). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó.

L’autor, a partir de la seva experiència com a assessor, analitza els components del treball en grup dels docents, planteja què fa que aquest treball estigui orientat a tasques comunes, és a dir, tasques d’equip, i com ha de situar-se la persona assessora per a contribuir al progrés de les tasques en contextos de millora escolar.

Aspectes com els diferents rols, l’advertiment i aprofitament de la diversitat entre els docents, el disseny de les activitats conjuntes, i les característiques de les intervencions són el seu focus d’anàlisi i el fil conductor de les seves propostes.

CAMPS, A. et. al. (2000). Recerca i formació en didàctica de la llengua. BCN: Graó.

És una obra coral on es presenten, a més de les línies actuals de recerca al voltant de la didàctica de les llengües, casos concrets on es defineixen els propòsits de cada investigació i les formes d’arribar a desenvolupar-les.

Interessa en el sentit de saber que el terreny de la didàctica avança a mida que les experiències concretes s’analitzen de forma sistemàtica. També interessa conèixer les línies actuals de treball que concilien les pràctiques, els pensaments dels docents i el coneixement que se’n deriva, tot, en formes d’investigar ‘a mida’ dels docents.

DÍEZ, E. (1999). La estrategia del caracol. Un cambio cultural en una organización. Barcelona: Oikos-tau.

En aquesta obra es planteja que els centres escolars són ‘organismes’ culturals on la història, els esdeveniments associats a les diferents persones, i els processos de comunicació entre els grups, construeixen les plataformes presents i determinen les possibilitats del futur.

Enteses com a construccions culturals, interessarà entendre els ‘artefactes’ i ritus d’actuació, els valors i les creences que les ‘subcultures’ (de vegades en oposició) defensen.

FULLAN, M. i HARGREAVES, A. (1997).¿Hay algo por lo que valga la pena luchar en la escuela? Sevilla: Publicaciones MCEP

Des del context anglosaxó i fonamentats en treball directe amb centres i professors, els autors analitzen quines són les condicions en les que el treball orientat al canvi dels professors i dels centres s’esdevenen. Entenen, en primer lloc, que la tasca professional remet a la ‘persona total’ i al ‘centre total’: totals en tant que no es pot avançar en cap àmbit si no es compta amb la globalitat (cicles vitals, models educatius, expectatives, posicions ètiques i polítiques, etc.)

Desenvolupen apartats dedicats a les diferents ‘cultures’ escolars (individualisme, ‘balcanització’, i tipus de col.laboració i/o cooperació) i s’ocupen, centralment, d’establir orientacions pel professorat, pels equips directius (ells parlen de ‘directors’) i per l’administració. Tot, per a que valgui la pena lluitar per l’escola.

HARGREAVES, A. (1996). Profesorado, cultura y postmodernidad. Cambian los tiempos, cambia el profesorado. Madrid: Morata.

El punt de vista d’aquesta obra és el canvi cultural entre ‘modernitat’ i ‘postmodernitat’. Aquest canvi cultural obliga, segons l’autor, a redefinir tant el paper de l’educació escolar com a resituar les funcions dels professors i de les organitzacions educatives: paradoxes, canvis en els continguts, les funcions, la forma de treballar, etc.

Temes com la gestió del temps, la intensificació de l’activitat escolar, les hiperexigències o ‘culpabilitats’, juntament a les formes com es treballa en els centres, són, de forma interrelacionada, plantejaments ‘radicals’ i alhora necessaris que caracteritzen aquest llibre.

VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639 )

L’article planteja reflexions al voltant, entre d’altres, dels següents continguts:

- És diferent un grup d’un equip?

- Cal analitzar quins rols diferents juguem les persones dins dels equips? Hi ha formes d’aprofitar la diversitat?

- Hi ha components que caracteritzen els equips que poden aprendre de forma continuada?

- Per la pervivència dels equips... ha d’haver dissensió o, per contra, és millor que no n’hi hagi?

8. LECTURES DE TREBALL

FASE INICIAL D’APROXIMACIÓ AL CAMP:

- TORRES, T. (2003). ‘¿La mejor estrategia docente?. La gestión del conocimiento.’ Educar, 32. pp. 9-24 (fotocopiadora)

- IRANZO, P. (2001). “Análisis de un proceso de formación para innovar curricularmente en EI y EP ('Enseñar y aprender a escribir con un enfoque constructivista'): percepción de las condiciones en las que se da el trabajo en común de los profesores orientado a la mejora.” A Revista de Profesorado, núm. 4 v.2, pp. 27-38. Granada: UG http://www.ugr.es/~recfpro

- IRANZO, P. (2005). ‘Experiencias de integración e interculturalidad en Cataluña’ al monogràfic ‘La mejora de la educación en contextos de desventaja’. A Revista de Profesorado, núm. 9 vol. 1 Granada :UG http://www.ugr.es/~recfpro

- ESSOMBA, M. À. (2006). ‘PIFDEI: Modelo de dinamización de un claustro para liderar el cambio hacia la escuela inclusiva’ a Essomba, M. À. Liderar escuelas interculturales e inclusivas. BCN: Graó

- SANTOS GUERRA, M. A. (2005). “La escuela que aprende. Retos, dificultades y esperanzas.” Article presentat per l’autor al MRP. (*moodle)

- SANTOS GUERRA, M. A. (1994).’Las relaciones en la escuela: perspectiva tridimensional’ a Entre bastidores. Málaga: Aljibe. Cap. 4 pp. 57-74 (fotocopiadora)

- VILLA, A., SOLABARRIETA, J. (2000). “Roles y actitudes de equipo en las organizaciones que aprenden.” En Liderazgo y organizaciones que aprenden. III Congreso Internacional sobre Dirección de Centros Educativos. Bilbao: ICE de la U. de Deusto (Actas, Pp. 599-639 ) (fotocopiadora)

- BASSEDAS, et. al. (2000). ‘La intervenció psicopedagògica des d’una perspectiva institucional’ a L’assessorament psicopedagògic a Catalunya: BCN: Graó. Cap. 11(fotocopiadora)

b.FASE D’APROFUNDIMENT

n MURILLO, P. (2000). Estrategias centradas en el asesoramiento para la innovación. Documento policopiado s/r (fotocopiadora)

n FERNÁNDEZ SIERRA, J. i RODRÍGUEZ FERNÁNDEZ, A. (2001). ‘Claves para la dinamización interna’. Cuadernos de Pedagogia. n. 302, Maig (fotocopiadora)

n SERRAT, A. (1994). ‘La dinamización de los equipos docentes. Aula de innovación Edcucativa. N. 28-29, Juliol-Agost (fotocopiadora)

n AAVV. (1997). ‘Formación en centros. Una oportunidad para la innovación’. Cuadernos de Pedagogia. n. 263, Novembre (fotocopiadora)

Complementària

Recomanacions