Les obres i webs que porten la marca (*) són de consulta prioritària. Aquesta bibliografia és ampliable. 

A) LLIBRES

1) AARNE & THOMPSON (1995): Los tipos del cuento folclórico, Helsinki: Academia Sientiarum Fennica.

[Manual que recull la tipologia relativa als contes populars.]

2) ALCOVER, A.M. i MOLL, F. (1926-1968): Diccionari català-valencià-balear, 10 volums, Palma de Mallorca, Moll.

[Diccionari descriptiu en què apareixen les diferents formes col·loquials dels mots inventariats i una abundant informació etnogràfica i fonètica.]

3) ALOMAR, A.I. i MELIÀ, J. (1999): Proposta de model de llengua per a l’escola de les illes Balears, Palma de Mallorca, COFUC & Moll.

[Manual, fet des de les Illes, en què s’exposen clarament i es resolen dubtes i solucions lingüístiques que poden emprar els docents en el seu discurs formal. Recomanable per als futurs mestres, ja que moltes solucions lèxiques són compartides amb el parlar d’aquestes comarques centrals.] (*) /Mòdul 3/

4) ARAGONÉS SALVAT, Albert (1996): La llengua del Baix Ebre i del Montsià. Un model de llengua estàndard oral, Tortosa, CNL.

[Manual que recull les formes de l’estàndard oral formal relatives a aquestes comarques] (*) /Mòdul 2 i 3/

5) AZEVEDO, Milton (1995): La parla i el text, Lleida, Pagès.

[Excel·lent assaig en què s’analitzen les relacions entre la parla i el text en diferents llengües, completa la teoria amb bona cosa d’exemples.]  (*) /Mòdul 3 i 4/

6) BELTRAN, Joan S. i PANISELLO, J. (2002): Cruïlla. Curs de llengua, Benicarló: Alambor.

__Aïnes. Exercicis de llengua i claus de correcció, Benicarló: Alambor.

[Gramàtica i exercicis recomanables per a aquell alumnat que tinga deficiències en la competència lingüística. Un dels encerts dels manuals és la incorporació de les diverses formes normatives gramaticals i una major incorporació, en els exemples i els exercicis, de lèxic del català occidental.] (*) /Material complementari/

7) BRUGUERA, Jordi (1990): Diccionari ortogràfic i de pronúncia, Barcelona, Enciclopèdia Catalana.

[Tal com diu el títol es tracta d’un diccionari de pronúncia, s’ha de tindre en compte que es refereix, com indica en el pròleg, per a la variant del català central.]

9) BUJ ALFARA, Àngela (2005): Model de llengua per a l’ensenyament. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, (en premsa).

[Manual en què s’exposen clarament solucions lingüístiques, habituals en el parlar d’aquestes comarques,  recollides per la normativa. Es comenten en un annex exemples d’ús col·loquial i s’incorpora un apèndix amb 500 entrades de vocabulari bàsic que apareixen en quatre diccionaris generals, a més d’un apartat d’un centenar de geosinònims dels diferents territoris.] (*) /Mòdul 2 i 3/

10) CASSANY, D.; LUNA, M.; SANZ, G. (1993): Ensenyar llengua, Barcelona, Graó

[Manual molt interessant i complet, i plenament actual, sobre el tractament que cal donar a la llengua, en funció de les habilitats lingüístiques, en els diferents etapes educatives.] (*) /Mòdul 3 i 4/

11) CASSANY, D. (1993): Descriure escriure. Com s’aprèn a escriure, Barcelona: Empúries.

[Manual que exposa les diferents tècniques d’escriptura.] (*) /Mòdul 4 i 5/

12) COROMINES, Joan (1980-1991): Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, 9 volums, Barcelona, Curial.

[Diccionari etimològic excel·lent per a contrastar etimologies i conèixer la filiació del lèxic català.]

13) CUENCA, M. Josep (1992): Teories gramaticals i ensenyament de llengües, València, Tàndem.

[Manual molt didàctic en què es mostren les teories gramaticals, es comparen i es relacionen en què han aportat cada una d’elles a l’ensenyament de la llengua] (*) /Mòdul 3 i 4/

14) FABRA, Pompeu (1918 [1995]): Gramàtica catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. (*)

[Manual en què s’exposen els principis gramticals fabrians, amb una descripció polimòrfica del corpus. És interessant de veure com els plantejaments fabrians esbossats l’any 1918 ja partien de la diversitat interna lingüística per a compondre la llengua formal] (*)  /Mòdul 1 i 2/

15) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1990) Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I. Fonètica, Barcelona, IEC

[Publicació en què apareixen les propostes estàndards de l’IEC relatives a la fonètica] (*) /Mòdul 2/

16) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1994) Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana II. Morfologia, Barcelona, IEC

[Publicació en què apareixen les propostes estàndards de l’IEC relatives a la morfologia] (*) /Mòdul 2/

17) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1995) Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, IEC

18) INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (2007) Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, IEC.

[2ª edició del diccionari publicat el 1995, inclou un major nombre d’entrades, entre elles del català occidental i presenta una millor distribució de la informació en els articles. És el diccionari normatiu] (*)  /Material de consulta bàsic/

19) JOAN, Bernat (1993) Llengua estàndard en l’ensenyament, Barcelona, Oikos-Tau.

[Monografia amb selecció de textos sobre la funció de l’estàndard] (*) /Mòdul 1 i 3/

20) JULIÀ-MUNNÉ, J. , ROMERO, S. i CREUS, I. (2004): El català nord-occidental. Descripció i orientacions ortoèpiques, Lleida, Pagès editors.

[El manual presenta una síntesi descriptiva del català nord-occidental, tenint en compte la varietat lleidatana, ribagorçanopallaresa i tortosina, amb orientacions ortoèpiques que es complementen amb un CD.]

21) LACREU i CUESTA, Josep (1990): Manual d’ús de l’estàndard oral, València, IIFV & Universitat de València

[Manual que planteja casos de l’estàndard oral des de l’òptica del valencià]

22) LAMUELA, Xavier & MURGADES, Josep (1984): Teoria de la llengua literària segons Fabra, Barcelona, Quaderns Crema.

[Manual interessant per a aprofundir en els plantejaments fabrians. Útil per a l’alumnat que s’interesse més profundament pels orígens de la normativa]

23) LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís (1976) Llengua standard i nivells de llenguatge, Barcelona, Laia.

[Manual clàssic i pioner en els plantejaments variacionistes als Països Catalans] (*) /Mòdul 1 i 3/

24) __(1976) Quina llengua i quina escola, Barcelona, Aliorna.

[Obra que aporta arguments de reflexió per als docents respecte el model lingüístic escolar i la seua inserció en l’entorn.]

25) _ (dir.) Gran diccionari 62 de la llengua catalana (2000), Barcelona, Edicions 62.

[És el diccionari que, avui per avui, presenta més cabal lèxic del català occidental i, a més, tractat amb menys prejudici. Això vol dir que la majoria de vegades també és entrada principal, i el terme no sempre es troba definit amb el corresponent geosinònim del català central.] (*) /Material de consulta bàsic/

26) ORIOL CARAZO, Carme (2001): Introducció a l’Etnopoètica. Teoria i formes del folklore en la cultura catalana, Valls, Cossetània.

[Monografia molt interessant per a la classificació i reconeixement de la literatura oral.] (*) /Mòdul 6/

27) PAYRATÓ, L (2003): Pragmàtica, discurs i llengua oral. Introducció a l’anàlisi funcional de textos, Barcelona, UOC.

[Plantejament introductori dels principis fonamentals de la pragmàtica amb elements per a l’anàlisi textual dels textps segons la variació estilística.]  (*) /Mòdul 4 i 5/

28) SANZ, R. i RUIZ, F. (1990): Quaderns d’activitats 1-8, València, Tàndem

[La col·lecció inclou vuit quaderns d’activitats i textos diversos sobre història de la llengua, història del lèxic, sociolingüística, variació diatòpica i variació estilística.]

29) SOLÀ, Joan (1999): Parlem-ne, Barcelona, Proa.

[Recull d’articles en què apareix alguna casuística rela cionada amb el món de l’ensenyament i els prejudicis lingüístics.]

30) SOLÉ, Jordi (1989): Sociolingüística per a joves, Barcelona, La Llar del llibre.

[Monografia molt didàctica sobre els principals conceptes de la sociolingüística]

31) RUIZ, F.; SANZ, R.;  SOLÉ, J. (2001): Diccionari de Sociolingüística, Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

[Obra imprescindible de consulta sobre conceptes de sociologia de la llengua, planificació lingüística, dret lingüístic, etc.] (*) /Mòdul 1, 2 i 3/

32) TORRAS, Josep & ROBERT, Mercè (1995): Els verbs catalans. Models de conjugació, Barcelona, Proa

 [És l’única monografia verbal que presenta les diferents formes verbals recollides per la normativa, no s’exposen només en el verb model sinó que cada paradigma apareix amb les diferents variants territorials.] (*) /Material de consulta bàsic/

2.2.10. Webgrafia

33) http://dcvb.iecat.net/

[Versió digital del DCVB, amb il·lustracions incloses, apareix amb la transcripció fonètica de l’AFI.]

34) Gran diccionari de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm

[Aquest diccionari, s’adverteix en el pròleg que pot considerar-se com a complementari del diccionari normatiu.]

35) Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

http://www.iec.cat/cat/llengcat/diccionari/inici.htm

36) http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/llenguacatalana/documentsnormatius/inici.htm

[Hom hi troba els darrers acords de l’IEC sobre normativa i ús de la llengua.]

37) http://www2.iec.cat/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp

[Hi apareix la proposta de gramàtica normativa amb els continguts lingüístics polimòrfics en morfologia nominal i verbal.]

38) http://www.termcat.cat/neoloteca/index.html

[Pàgina amb els neologismes adaptats a la llengua catalana segons el Centre de Terminologia Catalana, TERMCAT.]

39) http://www.beaba.info/

[Web de literatura catalana i valenciana de les comarques del Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat. S’hi troba una selecció de textos, d’autors i d’autores d’aquestes comarques. L'ha creada i la manté el Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris de les comarques centrals dels PPCC.]

B) ARTICLES

40) ARAGONÉS SALVAT, Albert (2007): “Tractament de la diversitat lingüística en els llibres de text” http://www.irmu.org/

[Treball molt interessant que compara diferents editorials i el tractament diferenciat d’aspectes lingüístics depèn siguen llibres editats al País Valencià o a Catalunya] (*)

41) BELTRAN i CAVALLER, Joan S. (1988): “El procés d’estandardització a les Terres de l’Ebre”, dins Un món de llengües. Actes de les V-IX Jornades de Sociolingüística de la Nucia (Marina Baixa), Alcoi, Marfil.

[Excel·lent article que mostra la casuística de l’ensenyament de la llengua a les comarques centrals del domini i com la tripartició administrativa fomenta l’allunyament de les formes comunes de les parles. Presenta també la casuística esquizofrènica de les editorials de llibres de text, les quals des de Vinaròs presenten unes formes lingüístiques, i des d’Alcanar en plantegen altres de diferents.] (*)

42) BUJ ALFARA, Àngela (2000): “El paradigma verbal fabrià (Gramàtica 1918) i les monografies verbals posteriors”, dins La lingüística de Pompeu Fabra, Alacant, Universitat d’Alacant & Ginebra, Mtz.-Gili, Pradilla.

[Article en què es comparen 15 monografies verbals existents al mercat en relació a la proposta de morfologia verbal que apareix a la gramàtica fabriana. La monografia que incorpora les formes normatives dictades per l’IEC és la d’editorial Proa –vd. TORRAS & ROBERT–, la resta de monografies editades al Principat totes exposen exclusivament les formes verbals del català oriental.]

43) __(2003) “Lèxic del català occidental en diccionaris generals i diccionaris escolars: entre la normalitat i el prejudici”, dins I Congrés de la Diòcesi de Tortosa ‘Cultura i Territori’, Benicarló, Morella, Tortosa, p. 29-62.

[L’estudi presenta una selecció de 200 paraules, habituals en el català occidental, contrastades en quinze diccionaris de tipologia diferent –generals, escolars, bilingües, multilingües, de sinònims i antònims– i evidencia quines obres tracten amb normalitat aquest lèxic i quines manifesten prejudici cap a aquestes formes catalanes.]

44) NAVARRO GÓMEZ, Pere (1995) “Interrelació entre varietat geogràfica i varietat estàndard a la comarca de la Terra Alta” dins Jornades sobre Llengua i Ensenyament, Barcelona, Servei de Publicacions de la UAB.

[Article en què s’analitza la relació entre varietat diatòpica i varietat estilística, i com els trets de la varietat geogràfica poden diluir-se, o mensytenir-se, en identificar llengua amb varietat estàndard.]

45) PRADILLA CARDONA, Miquel Àngel (1995) “Varietat estàndard i varietat geogràfica: actituds lingüístiques i ensenyament en el tortosí de les dues bandes de la frontera político-administrativa entre el País Valencià i el Principat de Catalunya” dins Jornades sobre Llengua i Ensenyament”, Barcelona, Servei de Publicacions de la UAB

[Article que presenta la casuística de bipartició d’un mateix model lingüístic col·loquial a causa dels diferents models lingüístics escolars, depenent de les administracions educatives.]

46) SISTAC i VICÉN, Ramon (1992) “El dialecte nord-occidental en els àmbits d’actuació formals” dins Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida, Barcelona-Lleida, IEC-UdL.

[L’article analitza l’àmbit formal i la presència o absència de trets del català nord-occidental en aquest àmbit.]

C) MATERIAL DOCENT PROPI

47) Dossier amb selecció de textos literaris de diferent procedència geogràfica.

48) Dossier amb selecció de textos de diferents registres.

49) Enregistraments sonors de variació geogràfica i variació estilística.

50) Ampliació teòrica dels temes (Campus virtual.)

51) Exercicis (Campus virtual).

D) LECTURES

Dos llibres d’assaig i dos d’obres literàries.