DADES IDENTIFICATIVES 2019_20
Assignatura (*) PSICOLOGIA SOCIAL Codi 11204003
Ensenyament
Grau de Psicologia (2009)
 Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Formació bàsica Primer 1Q
Llengua d'impartició
Català
Departament Psicologia
Coordinador/a
SERRANO FERNANDEZ, MARIA JOSE
BOADA GRAU, JOAN
 Adreça electrònica joan.boada@urv.cat
mariajose.serrano@urv.cat
Professors/es
BOADA GRAU, JOAN
SERRANO FERNANDEZ, MARIA JOSE
Web
Descripció general i informació rellevant 1.-Les classes s'impartiran en Català i Catellà, indistintament. 2.-L'assignatura permet a l'estudiant integrar els continguts bàsics (teòrics i pràctics) de la Psicologia Social, mitjançant l'aprenentatge per recepció (continguts exposats pel professor oralment amb transparències) i l'aprenentatge per descobriment (participació activa de l'alumne/a l'aula). 3.-Tanmateix, permet practicar i dominar alguns mètodes de recerca en l'àmbit de la Psicologia Social, com per exemple, l'entrevista psicosocial. Les pràctiques dissenyades permeten aplicar els coneixements adquirits per tal de facilitar el diagnòstic i la intervenció professional. 4.-Endemés, es contribueix a possibilitar la socialització laboral i organitzacional, tot informant sobre els valors socials i laborals dominants, en el moment actual, que possibiliten una adequada integració en el mercat laboral. 5.-Finalment, la prova escrita (examen test) serà en idioma castellà.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A1 Conèixer els diferents models teòrics de la Psicologia, la dimensió social, antropològica i històrica i ser capaç de valorar críticament les seves contribucions i limitacions al comportament dels individus, dels grups i de les organitzacions.
 A2 Conèixer i comprendre les lleis i principis dels processos psicològics.
 A6 Adquirir els coneixements i destreses necessaris per diagnosticar i intervenir en els diferents contextos i camps d'aplicació de la Psicologia (educació, clínica i salut, treball i organitzacions i comunitari).
 A8 Identificar les característiques rellevants del comportament dels individus i grups, descriure i analitzar els seus problemes i necessitats per planificar i executar les intervencions adequades, avaluant i analitzant els resultats i l'eficàcia de les pròpies actuacions.
 A11 Conèixer el marc legal que regula la pràctica professional i ajustar-se als principis ètics i al codi deontològic de la Psicologia.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B5 Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C5 Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A1 Conèixer i analitzar les diverses etapes que han configurat les disciplines de psicologia social i els seus diversos camps d'aplicació i intervenció.
 A2 Conèixer i analitzar les diverses etapes que han configurat les disciplines de psicologia social i els seus diversos camps d'aplicació i intervenció.
Utilitzar informació i especialment de caràcter bibliogràfic.
 A6 Exposar de manera escrita els resultats de l'estudi en proves o petits treballs.
 A8 Realitzar treball en equip resolent exercicis pràctics.
 A11 Utilitzar informació i especialment de caràcter bibliogràfic.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B5 Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències
Porta a terme la seva aportació individual en el temps previst i amb els recursos disponibles.
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C5 Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones
Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat
Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics

Continguts
Tema Subtema
Tema 1.- Història, models i concepte de psicologia social.
Tema 2.- La construcció del món social.
Tema 3.- Actituds i influència social.
Tema 4.- Grup social: processos i estructura.
Tema 5.- Estereotips, prejudicis i discriminació.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
 Hores fora de classe
 (**) Hores totals
Activitats Introductòries
A1
 2 0 2
Sessió Magistral
A1
A2
A6
A8
A11
 34 56 90
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
C5
 20 30 50
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
B5
 4 6 10
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves objectives de tipus test
A1
A2
 4 4 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació assignatura.
Sessió Magistral Mètode escolàstic, presentació de continguts en diapositives.
Mètode socràtic, discussió d'articles científics.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Anàlisi d'entrevistes psicosocials.
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Anàlisi d'entrevistes psicosocials.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
Descripció
Atenció al despatx dels alumnes, exposicó de dubtes.

Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Activitats Introductòries
A1
Sessió Magistral
A1
A2
A6
A8
A11
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
C5
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
B5
Proves objectives de tipus test
A1
A2
Altres  
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Prova escrita (examen test) serà en idioma castellà (40%).

Pràctiques a l'aula (30%).

Informe del treball de pràctiques (30%).

D'acord amb la normativa vigent el professor podrà establir aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat.

Fonts d'informació

Bàsica

Llibres:

Baron, Psicología  Social. Madrid: Prentice Hall (pp.5-38).

Blanco, A. (1989) Cinco  Tradiciones  de  la  Psicología  Social. Madrid: Morata.

Blumer, H. (1982) El  Interaccionismo  Simbólico. Barcelona: Hora.

Boada, J. (1999) Psicología del  (Trabajo + Organizaciones + Recursos Humanos). Barcelona: PPU.

Clemente, M. (Coord.) (1992) Psicologia Social. Métodos y Técnicas de Investigación. Madrid: Eudema.

Crespo, E. (1995) Introducción  a  la  Psicología  Social. Madrid: Editorial Universitas.

Deutsch, M. y  Krauss, R.M. (1980) Teorías en Psicología Social . Barcelona: Paidós.

Fernández-Dols, J. M. (1990) Patrones para el Diseño de la Psicología Social. Madrid: Morata.

Fernández Dols, J.M. ; Carrera, P. Oceja, L. V. y Berenguer, J. (1997)  Tratado de Psicología Social (Vol 1 y 2). Madrid: Síntesis.

Javaloy, F.; Rodríguez, A.; Espelt, E. (2001) Comportamiento colectivo y movimientos sociales. Madrid: Prentice-Hall.

Jimenez Burillo, F. (1991) Psicología Social. Madrid: Ediciones Académicas (pp.1 -191).

Hewstone, M. et al. (Dir.) Introducción a la Psicología Social. Una perspectiva europea. Madrid: Ariel (pp. 21-98).

Morales, J. F. (Coord.) (1994) Psicología Social. Madrid: McGraw Hill (pp. 1-42).

Morales, J. F. (Coord.) (1999) Psicología Social. Madrid: McGraw Hill (pp. 1-22).

Morales, J. F.; Huici, C.; Blanco, A. y Fernández, J.M. (1985) Psicología Social Aplicada. Bilbao: Desclée de Brower.    

Munné, F. (1986)  La psicología social como ciencia teórica. Barcelona: Alamex.

Munné, F. (1993) Entre el Individuo y la Sociedad. Barcelona: PPU.

Myers, D. G. (1995) Psicología  Social. México: McGraw Hill (pp. 1-30).

Ovejero, A. (Ed.) (2000) La psicología social en España al filo del año 2000: balance y perspectivas. Madrid: Biblioteca Nueva.

Pastor Ramos, G. (2000) Conducta Interpersonal: Ensayo de Psicología Social Sistemática. Salamanca: Universidad Pontificia (pp.17-56).

Sánchez, J.C. y Ullán, A. M. (1995) Procesos psicosociales básicos y grupales. Madrid : Eudema.

Smith, E.R. y Mackie, D.M. (1997) Psicología  Social. Madrid: Panamericana (pp.1-66).

Vander Zanden, J.W. (1990) Manual de Psicología Social. Barcelona: Paidós (pp. 15-50).


Articles Científics.

Ayllón, E. y otros. (2003) Acerca de la legitimación de la violencia: revisión desde diferentes niveles. Encuentros en Psicología Social, 1 (2), 159-162.

Cardemas, M. y Blanco, A. (2006) Representación e influencia de los nuevos movimientos sociales (el Movimiento Antiglobalización).  Revista de  Psicología Social, 21 (2) , 153-169.

Carrasco, A.M. (2004) Consumo de alcohol y estilos de vida: una tipología de los adolescentes españoles. Revista de Psicología Social, 19 (1), 51-79.

Carreño, M. y Serrano, G. (1995) Análisis de instrumentos para la medida del amor. Revista de  Psicología Social, 10 (2) , 131-148. 

 

Casas, I.  y  Cao, P. (2000)  Postmodernismo.  La era del exceso. En D. Caballero, M. Teresa Méndez  y  Juan  Pastor  (Eds.) La  mirada  psicosociológica.  Grupos,  procesos,  lenguajes  y  cultura.  Madrid: Biblioteca Nueva (pp.551-558).

 

Cuadrado, I.; Molero, F.; Navas, M. y García, M.C. (2003) Inmigración y turismo: diferencias en percepciones y actitudes hacia los extranjeros en una muestra de niños-as almerienses. Revista de  Psicología Social, 18 (2), 107-120. 

 

Delgado, C. y Martín, M. F. (2003) Diferencias generacionales en atribuciones de género sobre rol doméstico y familiar. Encuentros en Psicología Social, 1 (3), 249-254.

 

Expósito, F. et  al.  (1998) Sexismo ambivalente:  medición y correlatos. Revista de  Psicología Social, 13 (2) , 159-169.

 

García, M.A. y Gómez, L. (2003) Efectos de los talleres de ocio sobre el bienestar subjetivo y la soledad en las personas mayores. Revista de Psicología Social, 18 (1), 35-47.

 

Gómez-Berrocal,  C.  y  Navas, M. (2000) Predictores  del  juicio  manifiesto  y  sutil hacia los gitanos. Revista de  Psicología Social, 15 (1), 3-30.

 

González, J.M. y Zarco, V. (2004) Semejanzas y diferencias de género en las actitudes hacia las demandas del mercado laboral. Revista de Psicología Social, 19 (3), 211-230.

 

Iraegui, A.; Delgado, C. y M.F. Martín (2005) Selección de marcadores de masculinidad y feminidad desde la taxonomía española dedescriptores de personalidad. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 361-369).

 

Javaloy, F. y otros. (1998) Felicidad y conducta prosocial. Un estudio a partir de las encuestas del CIRES. Revista de Psicología Social, 13 (2), 205-210.

 

Javaloy, F. (2004) Globalización psicosocial y movimientos sociales globales. Encuentros en Psicología Social, 2 (1), 453-460.

 

León, J.M. , et al. (1997) Efectos de la clasificación del comportamiento del modelo simbólico televisado sobre la agresividad infantil.  Revista de  Psicología Social, 12 (1) , 31-42.

 

Limone, F. (2003) Una aproximación teórica a la comprensión del machismo. Encuentros en Psicología Social, 1 (4), 220-223.

 

Marichal, F. y Nieves, M. N.  (1998) El estudio del estigma desde la atribución causal. Revista de  Psicología Social, 13 (3) , 503-511.

 

 

Molero, F. y Cuadrado, I. (2005) Variables predictoras de las actitudes hacia el turismo en diversas zonas españolas con distinto grado de saturación turística. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 639-646).

 

Morales, E. y otros. (2004) Predicción de estereotipos acerca de diferentes regiones de España. Encuentros en Psicología Social, 2 (1), 293-297.

 

Palomero, C. (2005) Los roles de género y la conciliación de las esferas familiar y laboral. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 417-424).

 

Pastor Ramos, G. (2000) Conducta  Interpersonal: Ensayo de Psicología Social Sistemática. Salamanca: Universidad Pontificia (pp.17-54).

Ramírez, M.A. (2004) Conflictos matrimoniales y problemas en los hijos. Revista de  Psicología Social, 19 (3), 255-264.

 

Ros, M. y Gómez, A. (1997) Valores personales individualistas y colectivistas y su relación con la autoestima colectiva. Revista de  Psicología Social, 12 (2) , 179-198.

 

Santamaría, R. y otros. (2003) El autoconcepto y la comunicación en familias monoparentales. Encuentros en Psicología Social, 1 (3), 221-226.

 

Segura, S. (2005) Lo que podría haber sido: razonamientos contrafácticos sobre atentados del 11 de marzo. En  J. Romay y García-Mira, R (Eds.) Psicología Social y Problemas Sociales. Madrid: Biblioteca Nueva (pp. 205-209).

 

 

Torrente, G. y Rodríguez, A. (2003) Estilo educativo y clima familiar como antecedentes de conducta antisocial. Encuentros en Psicología Social, 1 (1), 90-93.

 

Ubillos, S. y González, J.L. (2003) Amor y Cultura: un estudio transcultural. Encuentros en Psicología Social, 1 (4), 169-172.

 
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent