| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A10 | Analitzar i interpretar les dades qualitatives i quantitatives procedents de les investigacions, informes i treballs en Psicologia per poder definir problemes, dissenyar recerca elemental, executar-la i analitzar-la utilitzant les fonts documentals rellevants en Psicologia valorant les aportacions científiques al coneixement i la pràctica professional. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B1 | Aprendre a aprendre. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A10 |
Analitzar i interpretar dades qualitatives i quantitatives. Realitzar cerques d'informació utilitzant les fonts documentals pròpies de la psicologia. Ser capaç de presentar de forma efectiva ( oral i escrita) els resultats d'una investigació. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B1 |
Pregunta per aprendre i s’interessa per aclarir els seus dubtes Fa preguntes intel·ligents que qüestionen el que ha après i mostra iniciativa en la cerca d’ informació | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1- Introducció | 1. Teories psicològiques 2. Problemes de fonamentació 3. Concepte d'estat psicològic 4. Tipus d'estats psicològics |
| 2- Antecedents històrics | 1. Dualisme 2. Conductisme 3. Materialisme psico-físic |
| 3- Psicologia cognitiva i intel·ligència artificial | 1. Psicologia cognitiva i IA 2. Màquines de Turing 3. Funcionalisme analític i metodològic 4. Aplicacions 5. Problemes |
| 4- Xarxes neuronals | 1. Conexionisme 2. Pes, equilibri i convergència 3. Aproximacions funcionals 4. Aplicacions 5. Problemes |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
3 | 0 | 3 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 45 | 75 | ||||||
| Debats |
|
30 | 40 | 70 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
2 | 0 | 2 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Activitats encaminades a prendre contacte amb els alumnes i presentació de l'assignatura |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts de l'assignatura |
| Debats | Discussió d'articles i altres menes de suport d'informació relacionats amb el contingut de l'assignatura |
| Atenció personalitzada | Tipologia entrevista: conversa individual o en petit grup per resoldre possibles dubtes o aclarir algun aspecte de l'assignatura. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Tipologia entrevista: conversa individual o en petit grup per resoldre possibles dubtes o aclarir algun aspecte de l'assignatura. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Sessió Magistral |
|
1- Exercici escrit (relatiu a la part del temari ja explicada) 2- Exercici escrit (relatiu a la part del temari ja explicada) 3- Exercici escrit (relatiu a la totalitat del temari) |
10% 20% 50% |
||||
| Debats |
|
4- Exercici oral (discussió de les idees presents a un article tècnic) | 20% | ||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
D'acord amb la normativa vigent el professor podrà establir aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||||||||
DUALISME, CONDUCTISME, MATERIALISME PSICO-FÍSIC I FUNCIONALISME
· Block, N. (1978): “Troubles with Functionalism”, en Savage, C. W. (ed.): Perception and Cognition. Issues in the Foundations of Psychology. Minneapolis: University of Minnesota Press, pp. 261-325. Versión abreviada y revisada en Rosenthal (ed.) (1991), pp. 211-28. [Hay traducción castellana de la versión abreviada: “Las dificultades del funcionalismo”, en Rabossi (ed.) (1995), pp. 105-42].
· Block, N. (1981b): “Are Absent Qualia Impossible?”, Philosophical Review 89: 257-74.
· Chalmers, D. J. (1996): The Conscious Mind. Oxford: Oxford University Press. [Hay traducción castellana: La mente consciente, Barcelona: Gedisa, 1999].
· Davidson, D. (1970): “Mental Events”, en Foster, L. y Swanson, J. (eds.): Experience and Theory. Londres: Duckworth, pp. 79-101. Reeditado en Davidson (1980), pp. 202-27. [Hay traducción castellana: “Acontecimientos mentales”, en Davidson (1994), pp. 3-64].
· Dennett, D. (1987): The Intentional Stance. Cambridge, MA: MIT Press. [Hay traducción castellana: La actitud intencional, Barcelona: Gedisa].
· Dennett, D. (1991): Consciousness Explained. London: Penguin. [Hay traducción castellana: La conciencia explicada, Barcelona: Paidós, 1995].
· Descartes, R. (1642): Meditationes de prima philosophia. [Traducción castellana de Vidal Peña, Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Madrid: Alfaguara, 1977].
· Fodor, J. (1974): “Special Sciences or the Disunity of Science as a Working Hypothesis”, en Synthese 28: 97-115.
· Fodor, J. (1975): The Language of Thought. Cambridge, MA: Harvard University Press. [Hay traducción castellana: El lenguaje del pensamiento. Madrid: Alianza].
· Fodor, J. (1983): The Modularity of Mind. An Essay on Faculty Psychology. Cambridge, MA: MIT Press [Hay traducción castellana: La modularidad de la mente: un ensayo sobre la psicología de las facultades. Madrid: Morata].
· Kim, J. (1984): “Concepts of Supervenience”, Philosophy and Phenomenological Research 45: 153-76.
· Kim, J. (1985): “Psychophysical laws”, en Lepore y McLaughlin (eds.) (1985), pp. 369-86.
· Lewis, D. (1966): “An Argument for the Identity Theory”, The Journal of Philosophy 63: 17-25.
· Lewis, D. (1972): “Psychophysical and Theoretical Identifications”, Australasian Journal of Philosophy 50: 249-58.
· Lewis, D. (1980): “Mad Pain and Martian Pain”, en Block (ed.) (1980), vol. 1, pp. 216-22. Reeditado con un apéndice en Lewis, D.: Philosophical Papers, 2 vols. Nueva York: Oxford University Press, 1983, vol. 1, pp. 122-32.
· McGinn, C. (1989): “Can We Solve the Mind-Body Problem?”, Mind 98: 349-66.
· Nagel, T. (1974): “What Is It Like to Be a Bat’”, Philosophical Review 83: 435-50 [Hay traducción castellana: “¿Como qué es ser murciélago?”, en Ezcurdia, M. y Hansberg, O. (eds.) (2003)].
· Place, U.T. (1956). “Is Consciousness a Brain Process?”, The British Journal of Psychology 47: 44-50
· Shoemaker, S. (1975): “Functionalism and Qualia”, Philosophical Studies 27: 291-315. · Shoemaker, S. (1981): “Absent Qualia Are Impossible – A Reply to Block”, Philosophical Review 90: 581-99
· Smart, J.J.C. (1959): “Sensations and Brain Processes”, Philosophical Review 68: 141-56.
· Smart, J.J.C. (1962): “Brain Processes and Incorrigibility”, en Borst (1970), pp. 107-9.
· Sober, E. (1985). “Panglossian Functionalism and the Philosophy of Mind”, en Synthese 64: 165-93.
INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL
· Anderson, A.R. (ed.) (1964): Minds and Machines. Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice Hall. [Hay traducción castellana: Controversia sobre mentes y máquinas, Barcelona: Tusquets, 1984].
· Churchland, P. S. y Churchland, P. (1990): “Could a Machine Think?”, Scientific American 262: 32-37
· Dennett, D. (1985): “Can Machines Think?”, en Shafto, M. (ed.): How We Know. Nueva York: Harper & Row, pp. 121-45.
· Fodor, J. (1975): The Language of Thought. Cambridge, MA: Harvard University Press. [Hay traducción castellana: El lenguaje del pensamiento. Madrid: Alianza].
· Fodor, J. (1983): The Modularity of Mind. An Essay on Faculty Psychology. Cambridge, MA: MIT Press [Hay traducción castellana: La modularidad de la mente: un ensayo sobre la psicología de las facultades. Madrid: Morata].
· Fodor, J. (1987b): Psychosemantics. The Problem of Meaning in the Philosophy of Mind. Cambridge, MA: MIT Press. [Hay traducción castellana: Psicosemántica: el problema del significado en la filosofía de la mente. Madrid: Tecnos].
· Jackson, F. (1982): “Epiphenomenal Qualia”, Philosophical Quarterly 32: 127-36. [Hay traducción castellana: “Qualia epifenoménicos”, en Ezcurdia, M. y Hansberg, O. (eds.) (2003)].
· Jackson, F. (1986): “What Mary Didn’t Know”, The Journal of Philosophy 5: 291-5. [Hay traducción castellana: “Lo que María no sabía”, en Ezcurdia, M. y Hansberg, O. (eds.) (2003)].
· Putnam, H. (1967b): “The Mental Life of Some Machines”, en Castañeda, Héctor-Neri (ed.): Intentionality, Minds and Perception. Detroit: Wayne State University Press, pp. 177-200.
· Searle, J. (1980): “Minds, Brains and Programs”, The Behavioral and Brain Sciences 3: 417-57. [Hay traducción castellana: “Mentes, cerebros y programas”, en Boden, M. (ed.) (1990): Filosofía de la Inteligencia Artificial. México: Fondo de Cultura Económica, pp. 82-104].
· Turing, A. (1950): “Computing Machinery and Intelligence”, Mind 59: 433-60. [Hay traducción castellana: “Maquinaria computadora e inteligencia”, en Anderson, A.R. (ed.) (1964), pp. 11-50].
CONEXIONISME
· Corbí, J. y Prades, J.L. (1995). “El conexionismo y su impacto en la filosofía de la mente”, en Broncano (ed.) (1995), pp. 151-74
· Elman, J. (1991): “Distributed Representations, Simple Recurrent Networks, and Grammatical Structure”, en Touretzky, D. (ed.): Connectionist Approaches to Language Learning. Dordrecht: Kluwer, pp. 91-122.
· Fodor, J. y McLaughlin, B. (1990): “Connectionism and the Problem of Systematicity: Why Smolensky’s Solution Doesn´t Work”, Cognition 35: 183-204.
· Fodor, J. y Pylyshyn, Z. (1988): “Connectionism and Cognitive Architecture: A Critical Analysis”, Cognition 28: 3-71
· McClelland, J. y Patterson, K. (2002): “Rules or Connections in Past-Tense Inflections: What Does the Evidence Rule Out?”, Trends in Cognitive Sciences 6: 465-72.
· McClelland, J. y Rumelhart, D. (eds.) (1986): Parallel Distributed Processing: Explorations in the Microstructure of Cognition. Volume II. Cambridge, MA: MIT Press.
· McLaughlin, B. (1993b): “The Connectionism / Classicism Batlle to Win Souls””, Philosophical Studies 71: 163-90.
· Rumelhart, D. y McClelland, J. (eds.) (1986): Parallel Distributed Processing: Explorations in the Microstructure of Cognition. Volume I Foundations. Cambridge, MA: MIT Press. [Edición castellana reducida a cargo de Juan Antonio García Madruga, Introducción al procesamiento distribuido en paralelo, Madrid. Alianza].
· Rumelhart, D. y McClelland, J. (1986b): “On Learning the Past Tenses of English Verbs” en McClelland y Rumelhart (1986), pp. 216-71.
WEB |
|||||||||
| Complementària |
Bechtel, W., Philosophy of Mind, , 1988
Churchland, P, Matter and Consciousness, , 1988
Kim, J, Philosophy of Mind, , 1996
Lycan, W, Mind and Cognition, , 1990
Pineda, D, Filosofia de la Psicología, , 2006
Stich, S., From Folk Psychology to Cognitive Science, , 1983 |
||||||||
| Recomanacions |