Tota la documentació lliurada per part de l'alumnat al professorat ha de reunir els requisits mínims aprovats pel consell de mestres amb la finalitat de ser avaluat positivament.

el bloc${1}i e${1}i${1}ensenyament/aprenentatge de la música ${1}ii el bloc${1}i ensenyament/aprenentatge de l'educació visual i plàstica${1}i son el 50% per cent, cadascun, de la matèria ensenyament/aprenentatge de l'educació musical, visual i plàstica. Per aprovar la matèria cal tenir aprovades les dos parts que la composen.

per al bloc ${1}iensenyament/aprenentatge de l'educació visual i plàstica, ${1}ila via ordinaria d'avaluació requereix una asitencia habitual a un 80% de les classes. Cas de no comptar amb l'assitencia referida, l'avaluació sera per la via d'alumnes no assitents que es detalla més endavant.

l'avaluació per la via ordinaria es concreta en un examen per als temes teòrics, un conjunt de treballs pràctics i un dossier de recapitulació, reflexió i ampliació dels continguts de l'assignatura, tipus "portafoli". Cadascun d'aquest elemets d'avaluació compta un 33% del total. No s'estableixen requisits per a fer la mitja (p.e., aprovar els blocs d'avaluació amb una nota mínima) però sí és preceptiu fer/lliurar els tres elements d'avaluació: examen, treballs i dossier. En el cas de les tasques que es proposin com a treballs en grup, es pot establir una proporció de nota individual ponderada pels companys de grup.

Per als treballs pràctics, s'establiran unes dates de lliurament. Atès que la cooperació i la posta en comú son aspectes essencials de la metodologia emprada, no respectar els terminis perjudica la marxa del grup classe. Els alumnes que incompleixin els terminis per als lliuraments tres vegades passaràn a considerar-se no assistents i hauràn de ser avaluatas per la via d'alumnes no assitents.

Es proposaran treballs optatius, d'aprofundiment, que en cap cas poden repercutir negativament en la nota.

Els alumnes no assistents han de presentar els treballs pràctics i realitzar un examen sobre els aspectes desenvolupats al llarg del curs, tant a les sessions teòriques com a les de seminari i laboratori. No han de lliurar el dossier.

D'acord amb la normativa vigent el professor podrà establir aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat.

Acaso, M. (2009): La Educación artística no son manualidades : nuevas prácticas en la enseñanza de las artes y la cultura visual. Madrid : Los Libros de la Catarata, cop.

Acaso, M. ,  Belver, M. ,  Nuere, S. , Moreno, M. C. ,  Ávila, N. (2011): Didáctica de las artes y la cultura visual. Madrid: Akal

Adams, E. (2007): My square mille. Cardiff: Design Comission for Wales

AAVV (2007): La educación artística en la escuela. Barcelona: Graó

Balada, M. (1999): Educació visual i plàstica. Eds. 62, Barcelona

Bosch, E. (2009): Un lloc anomenat escola. Barcelona: Graó

Calaf, R. (coord.) (2003) Arte para todos : miradas para enseñar y aprender el patrimonio ; Coordinadora: Roser Calaf Masachs. Gijon; Trea

Chalmers, F. Graeme (2003): Arte, educación y diversidad cultural . Barcelona, Paidós

Efland, A. (2004): Arte y Cognición. Barcelona: Octaedro Editorial

Efland, A. D., FREEDMAN, K., STUHR, P. (2003): La educación en el arte posmoderno. Paidós, Barcelona.

Eisner, E. W. (1995): Educación de la visión artística. paidós, Barcelona.

Eisner, E. W. (2004): El arte y la creación de la mente. Paidós, Barcelona

Fontal, O., i Calaf, R. (coords.) (2004): Comunicación educativa del patrimonio . Gijon; Trea

Fontal, O., i Calaf, R. (coords.) (2006): miradas al patrimonio. Gijon; Trea

Gardner, H. (1990): Arte, mente y cerebro. Paidós, Barcelona

Gardner, H. (1996): Educación artística y desarrollo humano. Paidós,

Barcelona.

Hargreaves, J. (1994): Infancia y educación artística. Morata, Madrid.

Hernandez, F. (2010): Educación y cultura visual. Octaedro, Barcelona.

Hernández, F. (2007): Espigador@s de la Cultura Visual. Otra narrativa para la educación de las artes visuales. Barcelona, Octaedro

Huerta, R. (1995): Art i Educació. Universitat de València

JUANOLA, R. , et alt. (1999): Art, cultura, educació : idees actuals entorn de l'educació artística . Lleida, ICE de la Univestitat de Lleida.

JUANOLA, R., CALBÓ, M. I VALLÈS, J. (2006): Educació del patrimoni visions interdisciplinàries arts, cultures, ambient Girona, Documenta universitaria.

Lowenfeld, V., i Brittain, L. W. (2008): Desarrollo de la capacidad intelectual y creativa. Madrid: Síntesis

Marin, R. (coord.)(2003): Didáctica de la educación artística. Madrid: Pearson,.

Mathews, J. (2002): El arte de la infancia y la adolescencia. Barcelona: Paidós.

Parsons, M. J. (2002): Como entendemos el arte. Barcelona: Paidós

Pringle, E. (2002): The role of artists in sites for learning. Londres: Arts Council

urlgrafia

transversalia

www.transversalia.net

boletin educart

http://www.ub.edu/boletineducart/boletineducart

Servei pedagògic del Museu d’Art Modern de Tarragona

http://mamtpedagogic.altanet.org/

Servei pedagògic del Museu Nacional d’Art de Catalunya

http://www.mnac.es/serveis/ser_esc_programes.jsp?lan=001

Servei pedagògic del Museo Centro de Arte Reina Sofia

http://www.museoreinasofia.es/s-educacion/educacion.php

Servei pedagògic de la Fundació Miró

http://www.bcn.fjmiro.cat/

Servei pedagògic del Museu d’Art Modern de Nova Iork

http://www.moma.org/education/

web de Caixafòrum

http://obrasocial.lacaixa.es/centros/caixaforumbcn_ca.html

xtec escola oberta, àrea de visual i plàstica

http://www.xtec.net/recursos/plastica/index.htm