DADES IDENTIFICATIVES 2022_23
Assignatura (*) ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LLENGÜES I LECTO-ESCRIPTURA II Codi 11254105
Ensenyament
Grau en Educació Infantil (2009)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
6 Obligatòria Tercer AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Estudis Anglesos i Alemanys
Filologia Catalana
Filologies Romàniques
Coordinador/a
GIRONDE , ALEJANDRO
Adreça electrònica alejandro.gironde@urv.cat
Professors/es
GIRONDE , ALEJANDRO
Web
Descripció general i informació rellevant <div>L'assignatura té per finalitat la capacitació dels estudiants al voltant de la planificació i conducció del procés d'ensenyament-aprenentatge de la lectura i de l'escriptura en l'etapa d'educació infantil. En aquest sentit, s'aborden els processos d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura i es coneixen els diferents models d'ensenyament-aprenentatge d'aquestes capacitats i habilitats. També, s'aprofundeix especialment en el model constructivista i en la seva aplicació a l'aula. Per a això, s'incideix en l'aprenentatge de la llengua escrita dins del treball per projectes. </div>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
 A6 Conèixer l'evolució del llenguatge en la primera infància, saber identificar possibles disfuncions i vetllar per la seva correcta evolució. Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i multilingües. Expressar-se oralment i per escrit i dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió.
Tipus B Codi Competències Transversals
 B3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
 B5 Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
 B6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
Tipus C Codi Competències Nuclears
 C1 Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
 C4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Resultats d'aprenentage
Tipus A Codi Resultats d'aprenentatge
 A6 Domina les normes d'ús de la llengua oral i escrita.
Elabora situacions d'aprenentatge de la llengua corresponents a l'etapa.
Coneix els processos d'aprenentatge de lectura i escriptura.
Coneix els models d'ensenyament de la lectura i l'escriptura.
Elabora situacions d'aprenentatge de la llengua escrita corresponents a l'etapa.
Tipus B Codi Resultats d'aprenentatge
 B3 Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses
Busca nous procediments i mètodes per fer les coses
 B5 Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències
Porta a terme la seva aportació individual en el temps previst i amb els recursos disponibles.
Accepta i compleix les normes del grup
Col·labora activament en la planificació del treball en equip, en la distribució de les tasques i terminis requerits
 B6 Redacta documents amb el format, contingut, estructura, correcció lingüística, registre adequats i il·lustra conceptes utilitzant correctament les convencions: formats, títols, peus, llegendes,...
Tipus C Codi Resultats d'aprenentatge
 C1 Recull en apunts part de la informació que s'imparteix en una classe
 C4 Produeix un text oral gramaticalment correcte
Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció. 1.1. Consideracions generals sobre el llenguatge, llengua i parla.
2. Com s'ha ensenyat la llengua? 2.1. Mètodes clàssics d’ensenyament de la lectoescriptura.
3. Com ensenyem la llengua? 3.1. Mètodes globalitzats.
4. Comprensió lectora. 4.1. Concepte de lectura.
4.2. La comprensió lectora.
4.3. Habilitats i estratègies.
4.4. Aspectes formals.
4.5. Etapes de la lectura.
4.6. Models d'ensenyament de la lectura.
4.7. Activitats per treballar la comprensió lectora.
4.8. Avaluació de la lectura.
5. Expressió i comprensió escrita. 5.1. Concepte d'escriptura.
5.2. Model d'escriptura.
5.3. Procés de producció de textos.
5.4. Les propietats textuals.
5.5. La composició de textos i la codificació.
5.6. Aspectes formals de l'escriptura.
5.7. Etapes de l'escriptura.
5.8. Avaluació de l'escriptura.
6. Usos de la llengua. 6.1. Resultats de l'alfabetització.
6.2. Ús pràctic.
6.3. Ús científic.
6.4. Ús literari.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe
Hores fora de classe
(**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
Sessió Magistral
A6
B3
C4
16 0 16
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A6
B3
B5
B6
C4
5 15 20
Presentacions / exposicions
A6
B3
B5
B6
C4
15 45 60
Treballs
A6
B3
B5
B6
C4
10 30 40
Atenció personalitzada
A6
B3
C4
1 3 4
 
Proves mixtes
A6
B3
B6
C4
2 6 8
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Les activitats introductòries consisteixen en la presentació del curs en relació amb els continguts teòrics i pràctics, la metodologia, els treballs i les activitats a realitzar i els criteris d'avaluació.
Sessió Magistral La sessió magistral consisteix en l’exposició i explicació dels continguts teòrics del curs. També, en la presentació, exemplificació i reflexió d’aquests continguts.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària La resolució de problemes i exercicis a l'aula ordinària consisteix a la realització de pràctiques relatives al procés d'ensenyament de la comprensió lectora i de l'escriptura.
Presentacions / exposicions Les presentacions i exposicions dels diferents grups consisteixen en la comunicació d’aspectes significatius dels seus projectes i continguts teòrics treballats a tota la classe.
Treballs La realització de treballs suposa la producció escrita de projectes per a una aula del nivell i pretén sintetitzar la reflexió de l'estudiant al mateix temps que servir de compilació del material treballat i desenvolupat.
Atenció personalitzada L'atenció personalitzada es realitzarà per a orientar a l'alumne en el desenvolupament del treball per projectes i en les activitats individuals que es realitzin. També, per a orientar a l'estudiant en el seguiment de l'assignatura. Finalment, respondrà a les demandes dels dubtes dels estudiants que no puguin treballar en classe ni a través de la bibliografia o altres fonts competents.

Atenció personalitzada
Descripció

L'atenció personalitzada es realitzarà per a orientar a l'alumne en el desenvolupament del treball per projectes i en les activitats individuals que es realitzin. També, per a orientar a l'estudiant en el seguiment de l'assignatura. Finalment, respondrà a les demandes dels dubtes dels estudiants que no puguin treballar en classe ni a través de la bibliografia o altres fonts competents. En qualsevol cas, es fixarà a través de tutories amb cita prèvia i en hores fora de classe.


Avaluació
Metodologies Competències Descripció Pes        
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
A6
B3
B5
B6
C4
La resolució de les problemàtiques plantejades així com l'anàlisi, la justificació i el plantejament tindran una avaluació continuada. També, els exercicis i les activitats de realització a l'aula. En tots dos casos, serà proporcional a l'entitat de la tasca.
Es tindrà en compte l'assistència i participació a classe.
10%
Presentacions / exposicions
A6
B3
B5
B6
C4
La pertinència dels continguts desenvolupats, la motivació i la capacitat de resoldre els dubtes plantejats són criteris a avaluar en les presentacions.
També, l'avaluació entre iguals i la col·laboració en la sessió a través de dubtes pertinents.
L'assistència a les presentacions serà obligatòria.
30%
Treballs
A6
B3
B5
B6
C4
Els treballs consistiran en la realització i la presentació de projectes destinats al nivell. En aquests, els criteris d'avaluació estaran en relació amb la correcta seqüenciació i realització, l'adequació de les activitats, la creativitat, la implicació en el projecte de cada membre del grup, la seva correcta coordinació, la qualitat final i la correcció en la presentació.
També, s'avaluaran la síntesi i la reflexió dels continguts treballats al llarg de l'assignatura així com el plantejament dels continguts i la coherència, pertinença i motivació de les activitats compilades.
30%
Proves mixtes
A6
B3
B6
C4
S'avaluaran els coneixements teòrics, l'anàlisi i el seu plantejament.
L'assistència a la prova serà obligatòria.
30%
Altres  

-

-
 
Altres comentaris i segona convocatòria

La concreció de la metodologia de l'assignatura es recolza en les següents decisions metodològiques:

-La conformació de grups d'estudiants per a la realització de les propostes didàctiques plantejades en l'assignatura.

-La concepció d'una avaluació formativa i sumativa per a cadascuna de les propostes didàctiques. La sumativa constituïda pels següents components: l'autoavaluació de cada estudiant amb un valor de fins al 15% del pes de la qualificació final, l'avaluació entre els diferents integrants del grup amb un valor de fins al 35% i, finalment, l'avaluació a càrrec del professor amb pes de fins al 50% de la qualificació final.

-La realització i lliurament de les propostes didàctiques dins del termini i en la forma escaient. En aquest sentit, tota proposta didàctica presentada fora del termini estipulat tindrà una penalització del 25% del total de la qualificació. No s'acceptarà cap lliurament un cop superats els cinc dies de la data límit. En aquest últim cas, l'estudiant i/o el grup percebran una qualificació d'absent que s'inclourà en la mitjana general de qualificacions.

-La justificació mitjançant certificat vàlid de la impossibilitat de realitzar alguna de les propostes didàctiques sol·licitades i per a situacions de força major establertes per la normativa vigent. En defecte d'això, la proposta no serà avaluada pel professor.

-L'assistència obligatòria a la prova mixta.

-L'existència d'una segona convocatòria de la prova mixta prèviament pactada amb els/les estudiants i solament per a aquells casos que van suspendre la primera i/o no van poder assistir per raons de força major degudament justificades. La segona convocatòria no es contempla com a opció per a pujar nota i la seva qualificació màxima serà de cinc.

-La realització de propostes didàctiques extres a les estipulades que, per necessitat, el responsable de l'assignatura consideri pertinents.

-La possibilitat de realitzar un pla alternatiu, prèviament acordat amb el responsable de l'assignatura, només per causes excepcionals de força major degudament justificades. Aquest pla suposa la sol·licitud de l'excepció en un període no superior als quinze dies des de l'inici del dictat de l'assignatura, la realització individual de cadascuna de les propostes didàctiques i l'assistència obligatòria a la prova mixta.

-L'aplicació de la política lingüística de la URV.

-L'aplicació de la normativa acadèmica vigent de la universitat per a les carreres de grau i màster.


Fonts d'informació

Bàsica

Abril Villalba, M. (2003). Los textos, primera alternativa didáctica en la enseñanza-aprendizaje de la Lengua y Literatura. Didáctica (Lengua y Literatura), vol. 15, 7-22. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/view/DIDA0303110007A

Alliende González, F. & Condemarín Grimberg, M. (1993). La lectura: teoría, evaluación y desarrollo. Andrés Bello.

Alonso, J. & Mateos, M. (1985). Comprensión lectora. Modelos, entrenamiento y evaluación. Infancia y Aprendizaje, 31-32, 5-19. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/667401.pdf

Andreu Barrachina, L. & Muñoz Marrón, E. (febrero 2010). Psicologia del llenguatge. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/handle/10609/47881

Álvarez Angulo, T. & Ramírez Bravo, R. (2006). Teorías o modelos de producción de textos en la enseñanza y el aprendizaje de la escritura. Didáctica (Lengua y Literatura), vol. 18, 29-60. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/view/DIDA0606110029A/19144

Arriaza Mayas, J. C. (2009). La estimulación del lenguaje oral. Guía práctica. Guía, con cuentos y actividades, para todos los fonemas, con ejercicios de praxias, respiración, soplo, ritmo, discriminación auditiva, vocabulario, comprensión y expresión. Editorial CEPE.

Baqués i Trench, M. (2004). 600 juegos para Educación Infantil: Actividades para favorecer el aprendizaje de la lectura y la escritura. Planeta De Agostini Profesional y Formación.

Beaugrande, R.-A. de & Dressler, W. U. (1997). Introducción a la lingüística del texto. Ariel.

Bereiter, C. y Scardamalia, M. (1987). Psychology of written composition. Lawrence Erlbaum.

Berko Gleason, J. & Berstein Rathner, N. (2010). Desarrollo del lenguaje. Pearson Education.

Bigas Salvador, M. & Correig Blanchar, M. (eds.) (2001). Didáctica de la lengua en Educación Infantil. Editorial Síntesis.

Bronckart, J.-P. (1994). Le fonctionnement des discours. Un modèle psychologique et un méthode d’analyse. Delachaux & Niestlé.

______ (2007). Desarrollo del lenguaje y didáctica de las lenguas. Miño y Dávila.

Calsamiglia Blancafort, H. & Tusón Valls, A. (2004). Las cosas del decir. Manual de análisis del discurso. Ariel.

Cárdenas, V. (2017). Releyendo a Ferdinand de Saussure: el signo lingüístico. Cuadernos de la Facultad de Humanidades y Ciencias Sociales de la Universidad Nacional de Jujuy, 51, 27-38. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://www.redalyc.org/pdf/185/18554668002.pdf

Carmena López, G. y otros (2002). La enseñanza inicial de la lectura y la escritura en la Unión Europea. Secretaría General Técnica de la Subdirección General de Información y Publicaciones del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Cassany, D.; Luna, M. & Sanz, G. (2003). Enseñar Lengua. Graó.

Chartier, A. M. (1998). Gènesi i evolució del llenguatge escrit. Història dels aprenentatges de la lectura i l'escriptura. Arc, L’: quadern informatiu de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears, Vol. 6, 12-17. Recuperado 17 de junio de 2022, de, http://raco.cat/index.php/Arc/article/view/66175

Colomer, Teresa (1999). Introducción a la literatura infantil y juvenil. Síntesis.
 
Colomer, Teresa (dtora.) (2005). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

Combes, S. G. (2006). La adquisición de la lectoescritura en el nivel inicial. Revista Iberoamericana de Educación, 40 (2). Recuperado 17 de junio de 2022, de http://rieoei.org/historico/jano/opinion34.htm

Cubo de Severino, L. & otros (2003). Leo, pero no comprendo. Estrategias de comprensión lectora. Mendoza: Editorial de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad Nacional de Cuyo.

De Mello Francatto, R. E. & Porta, M. E. (2017). Estrategias Pedagógicas de alfabetización y su efecto en el Aprendizaje Inicial de la Lecto-Escritura. Revista de Orientación Educacional, 31(60), 22-45. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/43152

Departament d’Ensenyament (2012). L’infant de 3 a 6 anys. Guia de desenvolupament per a les famílies i el personal docent. Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Recuperado 17 de junio de 2022, de, http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0018/06eab656-5f4d-4e35-8d2a-04fca258d91c/guia_de_desenvolupament_3-6_anys.pdf

Departament d’Ensenyament (s/f). Jocs per estimular la consciència fonológica. Educación infantil i cicle inicial d’educació primaria. Presentació. Generalitat de Catalunya. Recuperado 17 de junio de 2022, de,  http://xtec.gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0025/fa349d15-11a2-4ed1-a6ab-e3bb1fb13bea/cons_fono_jocs_presentacio.pdf

Díez de Ulzurrun Pausas, A. (coord.ª) (2000). El aprendizaje de la lectoescritura desde una perspectiva constructivista, I y II. Graó.

Ferreiro, E. & Teberosky, A. (1979). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Siglo XXI.

Fons Esteve, M. (2006). Leer y escribir para vivir. Alfabetización inicial y uso real de la lengua escrita en el aula. Graó.

Fons Esteve, M. & Turró, M. (2015). Contextos per a l’aprenentatge inicial de la lectura i l’escriptura. Aloma. Revista de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, 33(1), 25-29. Recuperado 17 de junio de 2022, de,  http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5089944

Freeman, Y. S. (1988). Métodos de lectura en español: ¿reflejan nuestro conocimiento actual del proceso de lectura? Lectura y Vida. Revista latinoamericana de lectura, 9 (3). Recuperado 17 de junio de 2022, de,  http://www.lecturayvida.fahce.unlp.edu.ar/numeros/a9n3/09_03_Freeman.pdf

Frith, U. (1985). Are comparisons between developmental and acquired disorders meaningful? En Beneath the Surface of developmental dyslexia (301-330).

García García, E. (1993). La comprensión de textos. Modelo de procesamiento y estrategias de mejora. Didáctica. Lengua y Literatura,Vol. 5, 87-113. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/view/DIDA9393110087A/20216

Grupo Didactext (Didáctica de la escritura) (2003). Modelo sociocognitivo, pragmalingüístico y didáctico para la producción de textos escritos. Didáctica (Lengua y Literatura), vol. 15, 77-104. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://www.ucm.es/didactext/file/l-05

Grupo Didactext (Didáctica de la escritura) (2015). Nuevo marco para la producción de textos académicos. Didáctica. Lengua y Literatura, vol. 27, 219-254. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/view/50871

Grupo Didactext (Didáctica de la escritura) (4 de diciembre de 2021). REDACTEXT (PLATAFORMA DE ESCRITURA). Recuperado 17 de junio de 2022, de http://www.ucm.es/redactext/

Hayes, J. R. & Flower, L. S. (1980). «Identifying the organization of writing processes» en L. W. Gregg & E. R. Steinberg (eds.). Cognitive processes in writing: An interdisciplinary approach (3-30). Lawrence Erbaum Associates.

Hayes, J. R. (1996). «A new framework for understanding cognition and affect in writing» en C. M. Levy y S. Ransdell (eds.). The science of writing. Theories, methods, individual differences, and applications (1-27). Lawrence  Erbaum Associates, Publishers.

Hurtado Vergara, R. D. (2016). Enseñanza de la lectura y la escritura en la educación preescolar y primaria. Editorial L Vieco.

Instituto de Estudios Catalanes (2021). Diccionari de la llengua catalana. https://dlc.iec.cat/

Jiménez Calvillo, L. & Rodríguez Mosquera, M. J. (2017). Estudio de caso. El entrenamiento de la conciencia fonológica. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/61425/6/ljimenezcalTFM0117memoria.pdf

Kaufman, A. M. & Rodríguez, M. E. (1993). La escuela y los textos. Santillana.

Marín, M. (2013). Lingüística y enseñanza de la lengua. Aique Grupo Editor.

Marinkovich Ravenna, J. (2002). Enfoques de proceso en la producción de textos escritos. Revista signos, 35 (51-52), 217-230.  https://dx.doi.org/10.4067/S0718-09342002005100014

Medina Rivilla, A. & Salvador Mata, F. (coords.) (2009). Didáctica General. Pearson Educación.

Mena Andrade, S. (2020). Enseñanza del código alfabético desde la ruta fonológica. Revista Andina de Educación, 3(1), 2-7. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://repositorio.uasb.edu.ec/handle/10644/7663

Molinari, C. (coord.) (2008). La escritura en la alfabetización inicial: producir en grupos en la escuela y en el jardín. Subsecretaría de Educación de la Dirección General de Cultura y Educación de la Provincia de Buenos Aires.

Mostacero, R. (2011). Oralidad, escritura y escrituralidad. Enunciación, Vol. 16(2), 100-119. https://doi.org/10.14483/22486798.3908

Pereña, M. (coord.) (2018).  Enseñar y aprender lenguas en un modelo educativo plurilingüe. Horsori.

Pérez García, Á. M.; Canfux Gutiérrez, J. & Valcárcel Izquierdo, N. (2006). Los métodos de la alfabetización. VARONA, núm. 43, 34-38. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://www.redalyc.org/pdf/3606/360635563009.pdf

Pérez, E. (2017) (20 de diciembre de 2021). SIGNIFICADO-SIGNIFICANTE. Recuperado 17 de junio de 2022, de https://littera.es/ferdinand-de-saussure-y-la-escuela-de/significado-significante/

Plan Nacional de Lectura (s/f). Sugerencias para la lectura en voz alta. Material elaborado para Nivel Inicial y Primario. Ministerio de Educación de la República Argentina. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://www.bnm.me.gov.ar/giga1/documentos/EL006064.pdf

Pujals Pérez, G. (2002). Lo complejo y lo cotidiano de la enseñanza de la lengua en la educación infantil. Didáctica (Lengua y Literatura), Vol. 14, 273-290. Recuperado 17 de junio de 2022, de https://revistas.ucm.es/index.php/DIDA/article/view/DIDA0202110273A

Ramos Sánchez, J. L. & Cuadrado Gordillo, I. (s/f). Prueba para la evaluación del conocimiento fonológico. Manual. Instituto de Orientación Psicológica EOS.

Santiago Galvis, Á. W.; Castillo Perilla, M. C. & Morales, D. L. (2007). Estrategias y enseñanza-aprendizaje de la lectura. Folios, Segunda época, 26, 27-38. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://www.scielo.org.co/pdf/folios/n26/n26a03.pdf

Santiesteban Naranjo, E. & Velázquez Ávila, K. M. (2012). La comprensión lectora desde una concepción didáctico-cognitiva. Didasc@lia: Didáctica y Educación, Volumen III (1), 103-110. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=4228654

Servei d’Ensenyament del Català (1999). Orientacions per a l’ensenyament aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Servei de Comunicació i Publicacions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://xtec.gencat.cat/web/.content/curriculum/primaria/competencies-basiques-ambits/ambit-linguistic/comprensio-lectora/ailectura/bibliografia/apr-de-la-lect-i-lescriptura-v-actualitzada.pdf

Servei d’Ordenació Curricular d’Educació Infantil i Primària (2016). Currículum i orientacions educació infantil. Segon cicle. Servei de Comunicació i Publicacions del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/colleccions/curriculum/curriculum-infantil-2n-cicle.pdf

Solé Gallart, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó.

Teberosky, A. (1999). Aprendiendo a escribir. ICE Universidad de Barcelona/ Horsori.

Teberosky, A. & Colomer, T. (2001). Proposta constructivista per aprendre a llegir i escriure. Vicens-Vives.

Teberosky, A. & Solè Gallart, M. (ed.) (2003). Contextos de alfabetización inicial. ICE, Universitat de Barcelona : Horsori.

Teberosky, A. & Tolchinsky, L. (1995). Más allá de la alfabetización : el conocimiento fonológico, la ortografía, la composición de textos, la notación matemática y el aprendizaje. Santillana.

Varela Osorio, K; Viecco Reyes, S. & Florez Trochez, S. L. (2014). Diseño y ejecución de actividades para la estimulación en conciencia fonológica en los niveles de prejardín y jardín. Zona próxima. Revista del Instituto de Estudios en Educación Universidad del Norte, 20, 47-58. Recuperado 17 de junio de 2022, de https://www.redalyc.org/pdf/853/85331022006.pdf

Complementària

Arroyo González, R. & Mata, Francisco, S (2005). El proceso de planificación en la composición escrita de alumnos de la Educación Primaria. Revista de educación, 336, 353-376. Recuperado 17 de junio de 2022, de http:// www.revistaeducacion.mec.es/re336/re336_18.pdf

Artigal, J. M. (1989).  La inmersió a Catalunya: consideracions psicolingüístiques i sociolingüístiques. Eumo. 

Difabio, H. E. (1995). Comprensión Lectora y Pensamiento Crítico. Líneas de investigación y pautas pedagógico-didácticas en el nivel medio y universitario. Ediciones CIAFIC.

Pradilla Cardona, M. À. & Marí Mayans, I. (coords.). Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Recuperado 16 de junio de 2022, de https://llengua.gencat.cat/web/.content/temes/pacte-nacional-per-la-llengua/enllacos/PNL-informe.pdf

Valencia, C. (2011). Del análisis crítico del discurso y las ideologías. Forma y Función, Vol. 24, N° 2, 145-169. Recuperado 17 de junio de 2022, de http://revistas.unal.edu.co/index.php/formayfuncion/article/view/38475

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent