| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Conèixer els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'Educació Infantil. | |
| A2 | Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva. | |
| A3 | Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat que atenguin a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B3 | Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| B5 | Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C2 | Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. | |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. | |
| C5 | Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Coneix els fonaments de les ciències experimentals, ciències socials i matemàtiques del currículum d'aquest etapa, així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents. | |
| A2 |
Coneix els principis i bases per a la didàctica de les ciències experimentals, ciències socials i les matemàtiques en l'etapa i les estratègies didàctiques per al seu desenvolupament. | |
| A3 |
Comprèn les ciències experimentals, ciències socials i les matemàtiques com a coneixement sociocultural. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B3 |
Reconeix les limitacions i punts dèbils en els seus processos i mètodes de treball Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses Busca nous procediments i mètodes per fer les coses Experimenta amb procediments nous Identifica els resultats de la innovació Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar Té en compte a qui i com afecta la innovació Troba nous mètodes per fer les coses Proposa noves idees, oportunitats o solucions a problemes i/o processos coneguts Analitza riscos i beneficis de la innovació Identifica necessitats de millora en situacions i contexts complexes Reflexiona sobre les causes i fins de la innovació Troba nous mètodes de fer les coses d’ una altra manera Dissenya nous productes, processos,...analitzant riscos i beneficis Aplica tècniques innovadores i obté resultats | |
| B4 |
Gestiona i organitza el treball i el temps d’ acord amb la planificació donada Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats Presenta resultats d’ allò que s’espera en el temps previst Pren decisions de manera encertada basant-se en dades Reconeix els encerts i errors en el desenvolupament de la seva tasca Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa Proposa millores a les orientacions relatives de com realitzar el treball amb qualitat Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst Pren decisions encertades mostrant seguretat i coherència i d’ acord amb una sistemàtica Analitza les seves limitacions i possibilitats per desenvolupar la seva tasca/treball Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible. Decideix que és allò que caldria que mostrés en relació al treball/projecte realitzat i ho aconsegueix d’ acord amb la seva planificació, en el termini previst Pren decisions encertades en moments compromesos mostrant seguretat, coherència i d’ acord amb una sistemàtica | |
| B5 |
Identifica els objectius col·lectius del grup amb els seus propis Col·labora en la definició, organització i distribució de les tasques del grup Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències Porta a terme la seva aportació individual en el temps previst i amb els recursos disponibles. Té en compte els punts de vista dels demés i retroalimenta de forma constructiva Accepta i compleix les normes del grup Contribueix a l’ establiment i aplicació dels processos de treball de l’ equip Actua constructivament per afrontar els conflictes de l’ equip Amb la seva forma de comunicar i relacionar-se contribueix a la cohesió del grup S’ interessa per la importància de l’activitat que es desenvolupa en el grup Col·labora activament en la planificació del treball en equip, en la distribució de les tasques i terminis requerits Dirigeix reunions amb eficàcia Proposa al grup metes ambicioses i clarament definides Facilita la gestió positiva de les diferències, desacords i conflictes que es produeixen a l’ equip Fomenta que tots els membres es comprometin amb la gestió i funcionament de l'equip | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C2 |
Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors Coneix el sistema operatiu com a gestor del maquinari i el programari com eina de treball Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu... | |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació | |
| C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa Produeix un text escrit gramaticalment correcte Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa | |
| C5 |
Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. MATEMÀTICA A L’EDUACIÓ INFANTIL. ASPECTES GENERALS |
Formació de l’estructura del pensament matemàtic de l’infant de 0 a 6 anys: Incidència de la matemàtica en la formació íntegra de l'infant. Coneixement de l’actual currículum del Departament d’Educació. Criteris metodològics i d’avaluació. Principis i Standards per a les Matemàtiques escolars. Capacitats a assolir en finalitzar l'Etapa d’Educació Infantil. |
| 2. RELACIONS LÒGIQUES | Qualitat dels objectes: Reconeixement i comparació de qualitats. Semblances i diferències. Seriacions. Agrupacions i subagrupacions. Afirmació i negació. Conjunció i disjunció. Classificacions. Transformacions: operadors qualitatius. Relacions: Relació d'equivalència: aparellaments segons qualitats sensibles. Relació d'ordre: ordenacions. Altres tipus de relacions. Correspondències qualitatives. Canvis: Accions que provoquen canvis en objectes fent anticipacions i comparant els resultats entre l’estat inicial i el final. Resolució de problemes: Situacions problemàtiques i exercicis d’aplicació. Interpretació de la situació, comprensió de l’estructura, aplicació de tècniques de resolució i expressió dels resultats. |
| 3. NOCIÓ DE QUANTITAT. NOMBRES I OPERACIONS | Noció de quantitat i introducció al nombre: Plantejaments de Canals, Piaget, Kamii, Baroody, Brissiaud, Dickson, Brown, Gibson i d'altres. Primeres experiències numèriques. Conservació de les quantitats. Quantificadors: alguns, pocs, molts... Comparació quantitativa. Correspondència entre dues agrupacions. Relació d'equivalència quantitativa: classificació. Relació d'ordre: ordenació quantitativa, ascendent i descendent. Relació d'inclusió. Cardinalitat. Comptatge. Els símbols numèrics. Sèrie numèrica, ordinal i cardinal. Els nombres i la relació amb el món real. Descomposició del nombre. Càlcul: Noció experimental d'operació. Agrupació i subagrupació: el tot i la part. Noció d'operació com a transformació. Correspondència i diferència quantitativa entre dues agrupacions. El càlcul mental com a vertader càlcul. Relació entre els nombres. Simbologia: = + -. |
| 4. ESPAI: ORIENTACIÓ I POSICIÓ. INICI A LA GEOMETRIA | Domini de l’espai: Etapes d'orientació i organització espacial: organització interna del jo corporal, la situació de l'objecte respecte el propi cos, respecte l'objecte i la situació dels objectes entre si. Nocions de situació i posició. Nocions de direcció. L'orientació: organització segons els tres eixos. Camins sobre laberints i quadrícules. Coneixement de les formes de les figures: Percepcions tàctils i visuals. Equivalències topològiques. Volum, superfície i línia. Ordre lineal i cíclic. Línia oberta i tancada: dins, fora. Noció de frontera i regió a l'espai, superfície i línia. Relacions projectives. Noció intuïtiva de línia recta i corba. Superfície plana i corba. Observació i experimentació amb la vista, ombres i estampacions. Els punts de vista. Línies poligonals. Coneixement de les formes. Característiques comunes de diverses figures de l'espai i del pla: comparació i classificació. Figures planes bàsiques. La simetria. |
| 5. INICIACIÓ A LES MESURES | Noció elemental de magnitud i mesura. Mesures de longitud, capacitat, massa, temps i d'altres. Experimentació sensorial de les mesures. Descoberta de la unitat de mesura. |
| 6. ESTADÍSTIQUES SENZILLES. ATZAR | Estadístiques senzilles de fets quotidians a l'abast dels nens i les nenes: presa de dades i representació en gràfics de barres i pictogrames. Observació de fenòmens a l’atzar. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
9 | 30 | 39 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
20 | 0 | 20 | ||||||
| Seminaris |
|
30 | 0 | 30 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
30 | 29 | 59 | ||||||
| Proves de desenvolupament |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| Proves pràctiques |
|
1 | 0 | 1 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Durant el quadrimestre s'alternaran les sessions teòriques i de laboratori en la proporció establerta en el pla d'estudis: 40% de teoria i 60 % de pràctica. Les sessions teòriques constaran d'una part expositiva del professor, comptant amb la intervenció de l'alumnat. De forma esporàdica es realitzaran treballs de grup entorn a un aspecte concret de l'àrea o d'alguna publicació i s'organitzaran debats amb la participació de l'alumnat. A les sessions de laboratori i a través d'activitats de grup o individuals, s'experimentaran els aspectes teòrics amb la utilització de material didàctic i l'ús de les TIC |
| Sessió Magistral | Les sessions teòriques constaran d'una part expositiva del professor, comptant amb la intervenció de l'alumnat. De forma esporàdica es realitzaran treballs de grup entorn a un aspecte concret de l'àrea o d'alguna publicació i s'organitzaran debats amb la participació de l'alumnat. |
| Seminaris | A les sessions de laboratori i a través d'activitats de grup o individuals, s'experimentaran els aspectes teòrics amb la utilització de material didàctic i l'ús de les TIC |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Es concretarà un horari de tutoria. Dades d'interès: Despatx 5.3 VG Bústia núm 61 VG. e-mail: jvalles2@xtec.cat |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Activitats Introductòries |
|
- Prova teòrica: Mitja hora per desenvolupar una temàtica sense utilitzar material de consulta. - Prova pràctica: Una hora i mitja amb la possibilitat d’utilitzar material de consulta: apunts, llibres, articles, etc. |
continuada (40 %) avaluació sumativa al final del període d'estudi (60 %) |
||||
| Seminaris |
|
- Valoració de les competències reflectides en aquest programa. - A totes les convocatòries d’examen es distribuirà el temps de dues hores, segons la tipologia de la prova: - Prova teòrica: Mitja hora per desenvolupar una temàtica sense utilitzar material de consulta. - Prova pràctica: Una hora i mitja amb la possibilitat d’utilitzar material de consulta: apunts, llibres, articles, etc. - Les proves tenen caràcter eliminatori. - En cas de suspendre l’assignatura caldrà fer treballs complementaris als realitzat al llarg del curs. - Es valorarà el nivell d’organització en l’acompliment del calendari i la correcta utilització d’aquest programa. - Malgrat considerar les notes parcials dels treballs i les proves, el professor es reserva el dret de fer una valoració global, la qual cosa pot fer variar la suma de les notes parcials. |
Treballs en grup, individuals i participació a la classe: 40 % |
||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
|
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
||||||||
BIBLIOGRAFIA
(1) - Alsina, A. (2004) Com desenvolupar el pensament matemàtic de 0 a6 anys. Propostes didàctiques. Ed. Eumo. Vic (2) - Alsina, A, Planas, N. (2009) Educación matemática y buenas prácticas. Ed. Graó. - Alsina, C. (2000) Estimar les matemàtiques. Ed. Columna. Barcelona. (2)- Alsina, C i d'altres (1995), Ensenyar matemàtiques. Ed Graó. Barcelona - Baroody A.J. (1988) El pensamiento matemático de los niños. Ed Aprendizaje Visor - Bassedas E i d’altres (1998) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Ed. Graó. Barcelona. (2)- Biniés, P.(2008) Converses matemàtiques amb M. Antònia Canals. Ed. Graó. Barcelona. - Bonals, J. (1997) Avaluar l’aprenentatge de 3 a7 anys. Ed. CIMS. Barcelona. - Canals M.A. (1989), Per una didàctica de la matemàtica a l'Escola. Parvulari. Ed Eumo. Vic. (2)- Canals M. A (2000), Viure les matemàtiques de 3 a6 anys. Col.lecció Temes d'Infància, núm 35. A.M. Rosa Sensat. Barcelona. - Canals M. A. (2009), Primers nombres i primeres operacions. Dossiers Rosa Sensat. - Canals M. A. (2009), Fraccions. Dossiers Rosa Sensat. - Canals M. A. (2009), Estadística, combinatòria i probabilitat. Dossiers Rosa Sensat. - Canals M. A. (2009), Lògica a totes les edats. Dossiers Rosa Sensat. - Canals M. A. (2009), Superfícies, volums i línies. Dossiers Rosa Sensat. - Canals M. A. (2009), Transformacions geomètriques. Dossiers Rosa Sensat. - Canals M. A. (2009), Problemes i més problemes. Dossiers Rosa Sensat. - Canals M. A. (2009), Documents de treball de mariaantoniacanals. Ed. Federació espanyola de professorat de matemàtiques. Revista Suma. València. - Dienes Z.P. (1979), Los primeros pasos en matemática. Vol. 1, 2 i 3. Ed Teide - Dickson, Brown, Gibson. (1991) El aprendizaje de las matemáticas.Labor. Barcelona. - Boule F. (1985), Manipular, organizar i representar. Ed Narcea. Madrid. - Chamorro, M. C., Belmonte, J.M., Ruiz, M. L., Vecino, F. (2005) Didàctica de las matemáticas para infantil. Pearson Prentice Hall. Madrid (2)- Equip de l'Escola Bressol Nenes i Nens (1996) La lògica matemàtica a l'escola bressol. Col.lecció Temes d'Infància, núm 26. A.M. Rosa Sensat, 53 p. Barcelona. - Fernández Bravo, J.A. (2006) Didáctica de la matemática en Educación Infantil, Grupo Mayéutica. Madrid. - Fernández, Quer, Securum (1995) Racó a Racó. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Gallego C (2000), Repensar l’aprenentatge de les matemàtiques. Ed Govern de les Illes Balears. - Grup Xucurruc (2001) La matemàtica en la vida de les classes d’educació infantil. Ed. Ajuntament de Reus. (2)- Kamii C (1995), El Número en la educación Preescolar. Ed. Aprendizaje Visor. - Lahora, C. (2000) Actividades matemáticas con niñas y niños de 0 a6 años. Ed. Narcea. Madrid. (2)- Malaguzzi, L. (2005), Sabata i metre. Els infants i la mida. A. M. Rosa Sensat. - National Council of teacher of Mathematics (2004), Principios y estándares para la educación matemàtica. Sociedad Andaluza de Educación Matemática Thales. Granada. - Parra, C (1994) Didàctica de la matemática. Aportes y reflexiones. Buenos Aires. Paidós educador - Planas, Núria, Àngel Alsina (2009), Educación matemàtica y buenas pràcticas. Col. Biblioteca de Aula. Ed. Graó - Saá, M. D. (2002), Las matemáticas de los cuentos y las canciones. Ed. EOS. Madrid. - Segarra, L. (2002) Problemes graduats del tractament del càlcul global. Educació Infantil i Primària. El Quinzet. - Vallès J. (1992) Didàctica de la matemàtica al Cicle Inicial. Dossiers Rosa Sensat.
(1) Recomanat pel seu contingut teòric i pràctic. (2) Escollir dos d’aquests llibres per fer el treball de la pàgina 5 del programa
WEBS D'INTERÈS PER A LA DIDÀCTICA DE LES MATEMÀTIQUES I PER A EDUCACIÓ INFANTIL GAMAR: Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l'Escola. Webs a l’xtec http://www.xtec.cat/escola/index.htm http://www.edu365.cat/infantil/index.htm http://www.xtec.cat/escola/infantil/ http://www.edu365.com/primaria/muds/matematiques/index.htm http://www.xtec.es/formaciotic/presentacions/mates/ http://www.xtec.net/sgfp/llicenc/index.htm (Carme Barba, Montserrat Torra) http://www.matti.usu.edu Virtual Library: Activitats per nivells Portal de creació multimèdia educativa http://www.sectormatematica.cl/preescolar.htm http://fantastic.infantil.googlepages.com/recursos3
http://www.xtec.net/~ccols/ EL SAFAREIG: Espai de comunicació i d'intercanvi social que té com a protagonistes els infants i la natura.
Altres webs http://www.coordinadoraescolesbressol.info/ http://www.gencat.cat/ http://www.nctm.org/standards/ |
|||||||||
| Complementària | |||||||||
| Recomanacions |
| Altres comentaris | |
| PROPOSTA D'ORGANITZACIÓ DE LA RECOLLIDA D'INFORMACIÓ -Didàctica específica de cada bloc de continguts. - Criteris metodològics. - Fitxer de recursos didàctics: Nom del joc o activitat, referència del material, descripció del joc i/o activitat i aspectes que s'hi treballen. - Fitxer d'articles exposats a classe: Títol, autor/a, revista, núm, data, síntesi. |