| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Conèixer els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'Educació Infantil. | |
| A2 | Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva. | |
| A3 | Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat que atenguin a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B3 | Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| B5 | Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C2 | Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. | |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. | |
| C5 | Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Coneix els fonaments de les ciències experimentals, ciències socials i matemàtiques del currículum d'aquest etapa, així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents. | |
| A2 |
Coneix els principis i bases per a la didàctica de les ciències experimentals, ciències socials i les matemàtiques en l'etapa i les estratègies didàctiques per al seu desenvolupament. | |
| A3 |
Comprèn les ciències experimentals, ciències socials i les matemàtiques com a coneixement sociocultural. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B3 |
Reconeix les limitacions i punts dèbils en els seus processos i mètodes de treball Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses Busca nous procediments i mètodes per fer les coses Experimenta amb procediments nous Identifica els resultats de la innovació Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar Té en compte a qui i com afecta la innovació Troba nous mètodes per fer les coses Proposa noves idees, oportunitats o solucions a problemes i/o processos coneguts Analitza riscos i beneficis de la innovació Identifica necessitats de millora en situacions i contexts complexes Reflexiona sobre les causes i fins de la innovació Troba nous mètodes de fer les coses d’ una altra manera Dissenya nous productes, processos,...analitzant riscos i beneficis Aplica tècniques innovadores i obté resultats | |
| B4 |
Gestiona i organitza el treball i el temps d’ acord amb la planificació donada Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats Presenta resultats d’ allò que s’espera en el temps previst Pren decisions de manera encertada basant-se en dades Reconeix els encerts i errors en el desenvolupament de la seva tasca Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa Proposa millores a les orientacions relatives de com realitzar el treball amb qualitat Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst Pren decisions encertades mostrant seguretat i coherència i d’ acord amb una sistemàtica Analitza les seves limitacions i possibilitats per desenvolupar la seva tasca/treball Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible. Decideix que és allò que caldria que mostrés en relació al treball/projecte realitzat i ho aconsegueix d’ acord amb la seva planificació, en el termini previst Pren decisions encertades en moments compromesos mostrant seguretat, coherència i d’ acord amb una sistemàtica | |
| B5 |
Identifica els objectius col·lectius del grup amb els seus propis Col·labora en la definició, organització i distribució de les tasques del grup Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències Porta a terme la seva aportació individual en el temps previst i amb els recursos disponibles. Té en compte els punts de vista dels demés i retroalimenta de forma constructiva Accepta i compleix les normes del grup Contribueix a l’ establiment i aplicació dels processos de treball de l’ equip Actua constructivament per afrontar els conflictes de l’ equip Amb la seva forma de comunicar i relacionar-se contribueix a la cohesió del grup S’ interessa per la importància de l’activitat que es desenvolupa en el grup Col·labora activament en la planificació del treball en equip, en la distribució de les tasques i terminis requerits Dirigeix reunions amb eficàcia Proposa al grup metes ambicioses i clarament definides Facilita la gestió positiva de les diferències, desacords i conflictes que es produeixen a l’ equip Fomenta que tots els membres es comprometin amb la gestió i funcionament de l'equip | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C2 |
Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors Coneix el sistema operatiu com a gestor del maquinari i el programari com eina de treball Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu... | |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació | |
| C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa Produeix un text escrit gramaticalment correcte Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa | |
| C5 |
Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. MATEMÀTICA A L’EDUACIÓ INFANTIL. ASPECTES GENERALS |
Formació de l’estructura del pensament matemàtic de l’infant de 0 a 6 anys: Incidència de la matemàtica en la formació íntegra de l'infant. Coneixement de l’actual currículum del Departament d’Educació. Criteris metodològics i d’avaluació. Principis i Standards per a les Matemàtiques escolars. Capacitats a assolir en finalitzar l'Etapa d’Educació Infantil. |
| 2. RELACIONS LÒGIQUES | Qualitat dels objectes: Reconeixement i comparació de qualitats. Semblances i diferències. Seriacions. Agrupacions i subagrupacions. Afirmació i negació. Unió i intersecció. Classificacions. Transformacions: operadors qualitatius. Relacions: Relació d'equivalència: aparellaments segons qualitats sensibles. Relació d'ordre: ordenacions. Altres tipus de relacions. Correspondències qualitatives. Canvis: Accions que provoquen canvis en objectes fent anticipacions i comparant els resultats entre l’estat inicial i el final. |
| 3. NOCIÓ DE QUANTITAT. NOMBRES I OPERACIONS | Noció de quantitat i introducció al nombre: Primeres experiències numèriques. Conservació de les quantitats. Quantificadors: alguns, pocs, molts... Comparació quantitativa. Correspondència entre dues agrupacions. Relació d'equivalència quantitativa: classificació. Relació d'ordre: ordenació quantitativa, ascendent i descendent. Relació d'inclusió. Cardinalitat. Comptatge. Els símbols numèrics. Sèrie numèrica, ordinal i cardinal. Els nombres i la relació amb el món real. Descomposició del nombre. Càlcul: Noció experimental d'operació. Agrupació i subagrupació: el tot i la part. Noció d'operació com a transformació. Correspondència i diferència quantitativa entre dues agrupacions. El càlcul mental com a vertader càlcul. Relació entre els nombres. Simbologia: = + -. |
| 4. ESPAI: ORIENTACIÓ I POSICIÓ. INICI A LA GEOMETRIA | Domini de l’espai: Etapes d'orientació i organització espacial: organització interna del jo corporal, la situació de l'objecte respecte el propi cos, respecte l'objecte i la situació dels objectes entre si. Nocions de situació i posició. Nocions de direcció. L'orientació: organització segons els tres eixos. Camins sobre laberints i quadrícules. Coneixement de les formes de les figures: Percepcions tàctils i visuals. Equivalències topològiques. Volum, superfície i línia. Ordre lineal i cíclic. Línia oberta i tancada: dins, fora. Noció de frontera i regió a l'espai, superfície i línia. Relacions projectives. Noció intuïtiva de línia recta i corba. Superfície plana i corba. Observació i experimentació amb la vista, ombres i estampacions. Els punts de vista. Línies poligonals. Coneixement de les formes. Característiques comunes de diverses figures de l'espai i del pla: comparació i classificació. Figures planes bàsiques. La simetria. |
| 5. INICIACIÓ A LES MESURES | Noció elemental de magnitud i mesura. Mesures de longitud, capacitat, massa, temps i d'altres. Experimentació sensorial de les mesures. Descoberta de la unitat de mesura. |
| 6. ESTADÍSTIQUES SENZILLES. ATZAR | Estadístiques senzilles de fets quotidians a l'abast dels nens i les nenes: presa de dades i representació en gràfics de barres i pictogrames. Observació de fenòmens a l’atzar. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | ||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | |||||||
| Activitats Introductòries |
|
4 | 4 | 8 | ||||||
| Sessió Magistral |
|
14 | 10 | 24 | ||||||
| Seminaris |
|
24 | 24 | 48 | ||||||
| Presentacions / exposicions |
|
6 | 8 | 14 | ||||||
| Treballs col·laboratius. |
|
1 | 20 | 21 | ||||||
| Atenció personalitzada |
|
4 | 0 | 4 | ||||||
| Treballs |
|
2 | 32 | 34 | ||||||
| Proves mixtes |
|
3 | 15 | 18 | ||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | ||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Les primeres sessions del curs es dedicaran a introduir els objectius, la temàtica i la metodologia del curs. |
| Sessió Magistral | Les sessions magistrals constaran d'una part expositiva del/a professor/a, comptant amb la intervenció de l'alumnat. De forma esporàdica es realitzaran treballs de grup entorn a un aspecte concret de l'àrea o d'alguna publicació i s'organitzaran debats amb la participació de l'alumnat. |
| Seminaris | A les sessions de seminari i a través d'activitats de grup o individuals, s'experimentaran els aspectes teòrics amb la simulació d'activitats d'aula, la utilització de material didàctic i l'ús de les TIC. |
| Presentacions / exposicions | Part dels treballs realitzats pels alumnes es presentaran de forma oral i amb suport digital davant la resta d'alumnes. |
| Treballs col·laboratius. | Al llarg del curs els alumnes realitzaran treballs de diverses tipologies, treballs de disseny d'activitats, treball de camp, treballs sobre bibliografia, etc., Aquests treballs s'entregaran en document escrit o bé es presentaran de forma oral amb o sense suport digital. |
| Atenció personalitzada | El professorat podrà atendre l'alumnat en sessions de tutoria |
| Treballs | Al llarg del curs els alumnes realitzaran treballs de diverses tipologies, treballs de disseny d'activitats, treball de camp, treballs sobre bibliografia, etc., Aquests treballs s'entregaran en document escrit o bé es presentaran de forma oral amb o sense suport digital. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| Es concretarà un horari de tutoria. Dades d'interès: e-mails: maria.bras@urv.cat, carme.julia@urv.cat Despatx: ETSE 234 (Campus Sescelades) |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | ||||
| Treballs col·laboratius. |
|
Treball en grup | 30 | ||||
| Treballs |
|
Treball individual | 10 | ||||
| Proves mixtes |
|
Prova final escrita | 60 | ||||
| Altres | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
- Hi haurà dues convocatòries d'examen. Per aprovar l'assignatura és imprescindible aprovar el primer examen o l'examen de recuperació. Altrament, l'assignatura queda suspesa. En cas d'aprovar l'assignatura a través de l'examen de recuperació, la nota que es comptarà de l'examen per a fer la mitjana serà de 5. - Si la nota de l'examen és inferior a 5, aleshores no es fa mitjana amb els treballs i queda com a nota de curs la nota de l'examen. - Si per motius mèdics no es pot assistir a les proves, s'haurà d'avisar amb antelació en la mesura del possible i s'haurà de presentar un certificat mèdic. Aleshores es donarà l'opció de fer un examen oral en substitució de la prova. - Per aprovar l'assignatura és imprescindible la presentació de tots els treballs i que la mitjana ponderada de les notes dels treballs sigui aprovada. - La presentació oral dels treballs, excepte el treball bibliogràfic, és obligatòria per part de tots els membres de cada grup. Si no es fa la presentació oral no es pot aprovar el treball. Si no es pot assistir el dia de la presentació oral s'ha de comunicar la primera setmana de curs. - Es guarda la nota de treballs de l'any anterior si estan aprovats. Si no, els repetidors poden optar a tenir nota final la nota d'examen. - És obligatòria l'assistència de les 50 hores de classe presencials programades. - Es valorarà l'expressió escrita (ortografia i gramàtica) en els treballs presentats per escrit i l'expressió oral en les presentacions realitzades a l'aula. D'acord amb la normativa vigent el professor podrà establir aquelles mesures que consideri oportunes per al bon desenvolupament de les activitats avaluatives. Les mesures podrien incloure limitacions pel que fa a l'ús o tinença de dispositius de comunicació i transmissió de dades durant la realització de les proves i seran d'obligat compliment per part de l'estudiantat. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , ,
Maria Bras-Amorós, Toni Giménez, Els números canten, Boileau, 2017
Maria Antònia Canals, Diversos títols, Dossiers Rosa Sensat, 2009
Maria Antònia Canals, Viure les matemàtiques de 3 a6 anys, Associació de Mestres Rosa Sensat, 2000
Àngel Alsina, Com desenvolupar el pensament matemàtic de 0 a 6 anys, Eumo, 2004
Chamorro, M. C., Belmonte, J.M., Ruiz, M. L., Vecino, F., Didàctica de las matemáticas para infantil., Pearson Prentice Hall. Madrid, 2005
Boule F., Manipular, organizar i representar, Ed Narcea. Madrid., 1985
Jordi Vallès, Didàctica de la matemàtica al Cicle Inicial, Dossiers Rosa Sensat, 1992
Pere Campoy, Carme Julià, Matemáticas para investigar en el aula de educación infantil, XVI JAEM Palma 2013: Jornadas sobre el Aprendizaje y la Enseñanza de las Matemáticas., 2013
M. Bras-Amorós, T. Giménez, Acompanyament de les fases d'elaboració de la seqüència numèrica amb cançons, In-fàn-ci-a, Associació de Mestres Rosa Sensat, 2015
National Council of teacher of Mathematics, Principles and Standards for School mathematics, , 2004
C. Alsina i d'altres, Ensenyar matemàtiques, Graó, 1995 |
||||||||
| Complementària | |||||||||
|
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA - Alsina, C. (2000) Estimar les matemàtiques. Ed. Columna. Barcelona. - Baroody A.J. (1988) El pensamiento matemático de los niños. Ed Aprendizaje Visor - Bassedas E i d’altres (1998) Aprendre i ensenyar a l’educació infantil. Ed. Graó. Barcelona. - Biniés, P.(2008) Converses matemàtiques amb M. Antònia Canals. Ed. Graó. Barcelona. - Bonals, J. (1997) Avaluar l’aprenentatge de 3 a7 anys. Ed. CIMS. Barcelona. - Canals M.A. (1989), Per una didàctica de la matemàtica a l'Escola. Parvulari. Ed Eumo. Vic. - Canals M. A. (2009), Documents de treball de mariaantoniacanals. Ed. Federació espanyola de professorat de matemàtiques. Revista Suma. València. - Dienes Z.P. (1979), Los primeros pasos en matemática. Vol. 1, 2 i 3. Ed Teide - Dickson, Brown, Gibson. (1991) El aprendizaje de las matemáticas.Labor. Barcelona. - Equip de l'Escola Bressol Nenes i Nens (1996) La lògica matemàtica a l'escola bressol. Col.lecció Temes d'Infància, núm 26. A.M. Rosa Sensat, 53 p. Barcelona. - Fernández Bravo, J.A. (2006) Didáctica de la matemática en Educación Infantil, Grupo Mayéutica. Madrid. - Fernández, Quer, Securum (1995) Racó a Racó. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona. - Gallego C (2000), Repensar l’aprenentatge de les matemàtiques. Ed Govern de les Illes Balears. - Grup Xucurruc (2001) La matemàtica en la vida de les classes d’educació infantil. Ed. Ajuntament de Reus. - Kamii C (1995), El Número en la educación Preescolar. Ed. Aprendizaje Visor. - Lahora, C. (2000) Actividades matemáticas con niñas y niños de 0 a6 años. Ed. Narcea. Madrid. - Malaguzzi, L. (2005), Sabata i metre. Els infants i la mida. A. M. Rosa Sensat. - Martí, E. I d’altres ( ) La resolución de problemas en matemáticas. Ed. Graó. Barcelona. - Parra, C (1994) Didàctica de la matemática. Aportes y reflexiones. Buenos Aires. Paidós educador - Planas, Núria, Àngel Alsina (2009), Educación matemàtica y buenas pràcticas. Col. Biblioteca de Aula. Ed. Graó - Segarra, L. (2002) Problemes graduats del tractament del càlcul global. Educació Infantil i Primària. El Quinzet. |
|||||||||
| Recomanacions |
| Altres comentaris | |