| Competències |
| Tipus A | Codi | Competències Específiques |
| A1 | Conèixer els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'Educació Infantil. | |
| A2 | Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva. | |
| A3 | Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat que atenguin a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans. | |
| Tipus B | Codi | Competències Transversals |
| B3 | Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació. | |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa. | |
| B5 | Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida. | |
| Tipus C | Codi | Competències Nuclears |
| C2 | Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació. | |
| C3 | Gestionar la informació i el coneixement. | |
| C4 | Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV. | |
| C5 | Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional. |
| Resultats d'aprenentage |
| Tipus A | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| A1 |
Coneix els fonaments de les ciències experimentals, ciències socials i matemàtiques del currículum d'aquest etapa, així com les teories sobre l'adquisició i desenvolupament dels aprenentatges corresponents. | |
| A2 |
Coneix els principis i bases per a la didàctica de les ciències experimentals, ciències socials i les matemàtiques en l'etapa i les estratègies didàctiques per al seu desenvolupament. | |
| A3 |
Comprèn les ciències experimentals, ciències socials i les matemàtiques com a coneixement sociocultural. | |
| Tipus B | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| B3 |
Reconeix les limitacions i punts dèbils en els seus processos i mètodes de treball Reflexiona sobre les noves formes de fer les coses Busca nous procediments i mètodes per fer les coses Experimenta amb procediments nous Identifica els resultats de la innovació Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar Té en compte a qui i com afecta la innovació Troba nous mètodes per fer les coses Proposa noves idees, oportunitats o solucions a problemes i/o processos coneguts Analitza riscos i beneficis de la innovació Identifica necessitats de millora en situacions i contexts complexes Reflexiona sobre les causes i fins de la innovació Troba nous mètodes de fer les coses d’ una altra manera Dissenya nous productes, processos,...analitzant riscos i beneficis Aplica tècniques innovadores i obté resultats Coneix la metodologia científica i promou el pensament científic i l'experimentació, utilitzant la metodologia científica per dissenyar activitats escolars relatives a les ciències experimentals, ciències socials i les matemàtiques. | |
| B4 |
Gestiona i organitza el treball i el temps d’ acord amb la planificació donada Fa el treball previst d’acord amb els criteris de qualitat donats Presenta resultats d’ allò que s’espera en el temps previst Pren decisions de manera encertada basant-se en dades Reconeix els encerts i errors en el desenvolupament de la seva tasca Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa Proposa millores a les orientacions relatives de com realitzar el treball amb qualitat Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst Pren decisions encertades mostrant seguretat i coherència i d’ acord amb una sistemàtica Analitza les seves limitacions i possibilitats per desenvolupar la seva tasca/treball Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps Decideix com ha de fer el treball previst perquè tingui la màxima qualitat possible. Decideix que és allò que caldria que mostrés en relació al treball/projecte realitzat i ho aconsegueix d’ acord amb la seva planificació, en el termini previst Pren decisions encertades en moments compromesos mostrant seguretat, coherència i d’ acord amb una sistemàtica | |
| B5 |
Identifica els objectius col·lectius del grup amb els seus propis Col·labora en la definició, organització i distribució de les tasques del grup Participa de forma activa i comparteix informació, coneixement i experiències Porta a terme la seva aportació individual en el temps previst i amb els recursos disponibles. Té en compte els punts de vista dels demés i retroalimenta de forma constructiva Accepta i compleix les normes del grup Contribueix a l’ establiment i aplicació dels processos de treball de l’ equip Actua constructivament per afrontar els conflictes de l’ equip Amb la seva forma de comunicar i relacionar-se contribueix a la cohesió del grup S’ interessa per la importància de l’activitat que es desenvolupa en el grup Col·labora activament en la planificació del treball en equip, en la distribució de les tasques i terminis requerits Dirigeix reunions amb eficàcia Proposa al grup metes ambicioses i clarament definides Facilita la gestió positiva de les diferències, desacords i conflictes que es produeixen a l’ equip Fomenta que tots els membres es comprometin amb la gestió i funcionament de l'equip | |
| Tipus C | Codi | Resultats d'aprenentatge |
| C2 |
Coneix el maquinari bàsic dels ordinadors Coneix el sistema operatiu com a gestor del maquinari i el programari com eina de treball Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu... | |
| C3 |
Localitza i accedeix a la informació de manera eficaç i eficient Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Utilitza la informació comprenent les implicacions econòmiques, legals, socials i ètiques de l’ accés a la informació i el seu ús Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació | |
| C4 |
Produeix un text oral gramaticalment correcte Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text oral adequat a la situació comunicativa Produeix un text escrit gramaticalment correcte Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric Produeix un text escrit adequat a la situació comunicativa | |
| C5 |
Mostra respecte pels drets fonamentals i d'igualtat entre homes i dones Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat Mostra respecte vers els valors propis d'una cultura de la pau i de valors democràtics |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. MATEMÀTICA A L’EDUACIÓ INFANTIL. ASPECTES GENERALS | Formació de l’estructura del pensament matemàtic de l’infant de 0 a 6 anys: Incidència de la matemàtica en la formació íntegra de l'infant. Coneixement de l’actual currículum del Departament d’Educació. Criteris metodològics i d’avaluació. Principis i Estàndards per a les Matemàtiques escolars. Capacitats a assolir en finalitzar l'Etapa d’Educació Infantil. |
| 2. RELACIONS LÒGIQUES. | Qualitat dels objectes: Reconeixement i comparació de qualitats. Semblances i diferències. Seriacions. Agrupacions i subagrupacions. Afirmació i negació. Conjunció i disjunció. Classificacions. Transformacions: operadors qualitatius. Relacions: Relació d'equivalència: aparellaments segons qualitats sensibles. Relació d'ordre: ordenacions. Altres tipus de relacions. Correspondències qualitatives. Canvis: Accions que provoquen canvis en objectes fent anticipacions i comparant els resultats entre l'estat inicial i el final. |
| 3. NOCIÓ DE QUANTITAT. EL NOMBRE. CÀLCUL MENTAL | Noció de quantitat i introducció al nombre: Plantejaments de Canals, Piaget, Kamii, Baroody, Brissiaud, Dickson, Brown, Gibson i d'altres. Primeres experiències numèriques. Conservació de les quantitats. Quantificadors: alguns, pocs, molts... Comparació quantitativa. Correspondència entre dues agrupacions. Relació d'equivalència quantitativa: classificació. Relació d'ordre: ordenació quantitativa, ascendent i descendent. Relació d'inclusió. Cardinalitat. Comptatge. Els símbols numèrics. Sèrie numèrica, ordinal i cardinal. Els nombres i la relació amb el món real. Descomposició del nombre. Càlcul: Noció experimental d'operació. Agrupació i subagrupació: el tot i la part. Noció d'operació com a transformació. Correspondència i diferència quantitativa entre dues agrupacions. El càlcul mental com a vertader càlcul. Relació entre els nombres. Simbologia: = + -. |
| 4. L'ESPAI: ORIENTACIÓ I POSICIÓ. INICIACIÓ A LA GEOMETRIA | Domini de l’espai: Etapes d'orientació i organització espacial: organització interna del jo corporal, la situació de l'objecte respecte el propi cos, respecte l'objecte i la situació dels objectes entre si. Nocions de situació i posició. Nocions de direcció. L'orientació: organització segons els tres eixos. Camins sobre laberints i quadrícules. Coneixement de les formes de les figures: Percepcions tàctils i visuals. Equivalències topològiques. Volum, superfície i línia. Ordre lineal i cíclic. Línia oberta i tancada: dins, fora. Noció de frontera i regió a l'espai, superfície i línia. Relacions projectives. Noció intuïtiva de línia recta i corba. Superfície plana i corba. Observació i experimentació amb la vista, ombres i estampacions. Els punts de vista. Línies poligonals. Coneixement de les formes. Característiques comunes de diverses figures de l'espai i del pla: comparació i classificació. Figures planes bàsiques. La simetria. |
| 5. INICIACIÓ A LES MESURES | Noció elemental de magnitud i mesura. Mesures de longitud, capacitat, massa, temps i d'altres. Experimentació sensorial de les mesures. Descoberta de la unitat de mesura. |
| 6. ESTADÍSTIQUES SENZILLES: ATZAR | Estadístiques senzilles de fets quotidians a l'abast dels nens i les nenes: presa de dades i representació en gràfics de barres i pictogrames. Observació de fenòmens a l'atzar. |
| 7. RESOLUCIÓ DE PROBLEMES | Tractament transversal de situacions problema en els diferents bloc de continguts. Diferenciació entre situacions problemàtiques i exercicis d’aplicació. Interpretació de la situació, comprensió de l’estructura, aplicació de tècniques de resolució i expressió dels resultats. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||||||
| Competències | (*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals | ||||||||||
| Activitats Introductòries |
|
4 | 2.4 | 6.4 | |||||||||
| Sessió Magistral |
|
20 | 28 | 48 | |||||||||
| Seminaris |
|
30 | 54 | 84 | |||||||||
| Atenció personalitzada |
|
6 | 6 | 12 | |||||||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | La professora presentarà l'assignatura: objectius, continguts, objectius, avaluació, etc. S'introduïrà i debatrà el fet d'ensenyar matemàtiques a l'Educació Infantil. |
| Sessió Magistral | Les sessions magistrals constaran d'una part expositiva del/a professor/a, comptant amb la intervenció de l'alumnat. De forma esporàdica es realitzaran treballs de grup entorn a un aspecte concret de l'àrea o d'alguna publicació i s'organitzaran debats amb la participació de l'alumnat. |
| Seminaris | A les sessions de seminari i a través d'activitats de grup o individuals, s'experimentaran els aspectes teòrics amb la utilització de material didàctic i l'ús de les TIC. S'organitzaran exposicions en grup sobre innovacions i/o experiències didàctiques publicades. |
| Atenció personalitzada | La professora podrà atendre l'alumnat en sessions de tutoria. |
| Atenció personalitzada |
| Descripció |
| L'atenció individualitzada es desenvolupa a la sala de professors i profesores en l'horari d'atenció a l'alumnat que es concreta per al curs, o bé en alguna altra franja horària concretada prèviament entre la professora i l'alumne o l'alumna. |
| Avaluació |
| Metodologies | Competències | Descripció | Pes | |||||||||
| Sessió Magistral |
|
Prova: - Part teòrica (20%) - Part pràctica (40%) |
60% | |||||||||
| Seminaris |
|
Valoració de les competències reflectides en aquesta guia docent en el que fa referència a la correcta aplicació dels continguts didàctics de matemàtiques. Treballs en grup, individuals i participació a la classe. |
40% | |||||||||
| Altres |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
- Per cursar aquesta assignatura és obligatori assistir a un 80% de les classes. Sobretot, és molt important assistir a les classes de seminari (més pràctiques). - La segona convocatòria és per prescripció legal. Els alumnes que no aprovin per curs es podran presentar a aquesta; portaran el recull d'informació que han anat preparant durant el curs, juntament amb els materials elaborats, i realitzaran una prova escrita i una altra oral. La nota final màxima pels alumnes de segona convocatòria serà 5. - Les proves tenen caràcter eliminatori dins d'un mateix curs. - Es valorarà el nivell d'organització en l'acompliment del calendari i la correcta utilització d'aquest programa. - Per a aprovar l'assignatura és imprescindible la presentació de tots els treballs. - Els treballs i les exposicions orals cal que siguin preferentment en català. Es valorarà l'expressió escrita (ortografia, gramàtica, coherència i cohesió). - En cas de suspendre l'assignatura caldrà fer treballs complementaris als realitzat al llarg del curs següent i presentar-se a les proves d'aquest curs. - L'avaluació és contínua a través de les diferents activitats realitzades durant el curs. La nota final és la suma de la puntuació dels treballs parcials i la de les proves. No es fa la mitjana entre cap de les notes registrades. - Malgrat considerar les notes parcials dels treballs i les proves, el/la professor/a es reserva el dret de fer una valoració global, la qual cosa pot fer variar la suma de les notes parcials. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Alsina, Àngel, Com desenvolupar el pensament matemàtic dels 0 als 6 anys, 2004, Eumo Editorial. Vic
Alsina, Claudi, Estimar les matemàtiques, 2000, Ed. Columna. Barcelona
Alsina,C, Ensenyar matemàtiques, 1995, Ed. Graó. Barcelona
Baroody A.J, El pensamiento matemático de los niños, 1998, Ed Aprendizaje Visor
Bonals, J, Avaluar l’aprenentatge de 3 a 7 anys, 1997, Ed. CIMS. Barcelona
Boule F, Manipular, organizar i representar, , Ed Narcea. Madrid
Canals M. Antònia, Viure les matemàtiques de 3 a 6 anys, 2000, Col.lecció Temes d'Infància, núm 35. A.M. Rosa Sen
Canals, M. Antònia, Primers nombres i primeres operacions, 2009, Dossiers Rosa Sensat
Canals, M. Antònia, Lògica a totes les edats, 2009, Dossiers Rosa Sensat
Dickson, Brown, Gibso, El aprendizaje de las matemáticas, 1991, Labor. Barcelona
National Council of teacher of Mathematics , Principios y estándares para la educación matemàtica, 2004, Sociedad Andaluza de Educación Matemática Thales.
Equip de l'Escola Bressol Nenes i Nens, La lògica matemàtica a l'escola bressol, 1996, Col.lecció Temes d'Infància, núm 26. A.M. Rosa Sen
Kamii C, El Número en la educación Preescolar, 1984, Ed. Aprendizaje Visor
Malaguzzi, L, Sabata i metre. Els infants i la mida, 2005, A. M. Rosa Sensat |
||||||||
També us recomanem visitar aquests espais Web on trobareu materials i activitats d’interès:http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/ http://www.sectormatematica.cl/preescolar.htm http://weib.caib.es/Recursos/matematiques_vida_aula/inici_.htm http://www.nctm.org/standards/ |
|||||||||
| Complementària |
# Bassedas, E. i d'altres, Juguem, Comptem, 1991, Dossiers Rosa Sensat. Barcelona
Dienes Z.P, Los primeros pasos en matemática, 1979, Teide
Gallego,C, Aprendre i ensenyar a l’educació infantil, 2000, Ed. Graó. Barcelona
Grup Almosta, ? Grup Almosta (1988) Més de 7 materials per a l'aprenentatge de la Matemàtica. Dossiers Rosa Sensat. Barcelona, 1988, * Dossiers Rosa Sensat. Barcelona
Grup Xucurruc, Las matemáticas de los cuentos y las canciones, 2001, Ed. EOS. Madrid.
Lahora, C, Actividades matemáticas con niñas y niños de 0 a 6 años, 2000, Ed. Narcea. Madrid.
Mira, M. R, Com fer viure la matemàtica a l'escola, 1987, Com fer viure la matemàtica a l'escola
Canals, M. Antònia, Per una didàctica de la matemàtica a l'Escola. Parvulari., 1989, Ed. Eumo, Vic
De Orellana-Pizarro L-J., El material del desenvolupament sensorial, 1982, Dossiers Rosa Sensat. Barcelona |
||||||||
També us recomanem visitar aquests espais Web on trobareu materials i activitats d’interès:http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/ http://www.sectormatematica.cl/preescolar.htm http://weib.caib.es/Recursos/matematiques_vida_aula/inici_.htm http://www.nctm.org/standards/ |
|||||||||
| Recomanacions |
| Altres comentaris | |
| PROPOSTA D'ORGANITZACIÓ DE LA RECOLLIDA D'INFORMACIÓ - Didàctica específica de cada bloc de continguts. - Criteris metodològics. - Fitxer de recursos didàctics: Nom del joc o activitat, referència del material, descripció del joc i/o activitat i aspectes que s'hi treballen. - Fitxer d'articles exposats a classe: Títol, autor/a, revista, núm, data, síntesi. |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent