DADES IDENTIFICATIVES

2012_13

Assignatura (*)

TREBALL DE FI DE GRAU

Codi

11264301

Ensenyament

Grau d'Educació Infantil (Campus Terres de l'Ebre) (2009)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Tipus

Curs

Període

Treball fi de grau

Quart

Únic anual

Llengua d'impartició

Català

Departament

Bioquímica i Biotecnologia
Enginyeria Informàtica i Matemàtiques
Estudis Anglesos i Alemanys
Filologia Catalana
Filologies Romàniques
Història i Història de l'Art
Pedagogia
Psicologia

Coordinador/a

HOLGADO GARCÍA, JOSÉ BENITO

IRANZO GARCIA, MARIA PILAR

MARQUÉS MOLÍAS, LUIS

Adreça electrònica

josep.holgado@urv.cat
consol.cordero@urv.cat
carme.julia@urv.cat
cinta.espuny@urv.cat
cinta.forcadell@urv.cat
rosa.gomez@urv.cat
laia.bertomeu@urv.cat
mariateresa.rieres@urv.cat
violeta.cristia@urv.cat

Professors/es

HOLGADO GARCÍA, JOSÉ BENITO

CORDERO GONZALEZ, CONSUELO

JULIÀ FERRÉ, MARIA CARMEN

ESPUNY VIDAL, MARIA CINTA

FORCADELL VERICAT, MARIA CINTA GUADALUPE

GÓMEZ AIXENDRI, ROSA

BERTOMEU GIL, LAIA

RIERES ALCOLEA, MARIA TERESA

CRISTIÀ BALSELLS, VIOLETA

Web

http://http://www.fcep.urv.cat/

Descripció general i informació rellevant

El Treball de Fi de Grau (TFG) s’ha d’entendre com un mòdul o matèria de caràcter globalitzador orientat a la integració de les competències associades al títol. Per tant, té com a finalitat afavorir que l’estudiant consolidi el marc competencial recollit a les directrius dels nous graus d’Educació (Ordres ECI/3854/2007 i ECI/3857/2007). Situat al final de la titulació, el TFG té com a objectius garantir l’assoliment de les competències professionalitzadores del futur mestre/a i palesar la capacitat d’autoregulació conreada al llarg de la formació, així com conscienciar l’estudiant sobre les pròpies necessitats enfocades a la pràctica docent. Per aquesta raó, el TFG ha de ser fruit de planificacions acurades, de presa de decisions estratègiques, d'avaluació constant dels corresponents processos i de l'aprofitament dels intercanvis mantinguts amb els tutors responsables. Més específicament, el TFG consisteix en el desenvolupament d’un projecte de recerca, anàlisi o planificació educativa orientats a la millora de la pràctica escolar, amb una vinculació preferentment directa amb el Pràcticum II sota la direcció d’un professorat tutor. Aquest projecte, d’acord amb el pla d’estudis vigent, és de naturalesa obligatòria, compta amb una càrrega lectiva de 9 crèdits ECTS i per a matricular-lo cal tenir assolits 168 crèdits. Es pot realitzar en anglès com a forma de certificar la competència C1. Com en el cas de les pràctiques, el TFG és d'una única convocatòria. A la web de la FECP, http://www.fcep.urv.cat/ es troba la Normativa o Guia del TFG dels Graus d'Educació Infantil i Primària, on hi consten totes les informacions relatives a àmbits de treball del TFG, assignació de tutors, així com es concreten les informacions d'aquesta guia docent.

Competències

Tipus A	Codi	Competències Específiques
	A1	Conèixer els objectius, continguts curriculars i criteris d'avaluació de l'Educació Infantil.
	A2	Promoure i facilitar els aprenentatges en la primera infància, des d'una perspectiva globalitzadora i integradora de les diferents dimensions cognitiva, emocional, psicomotora i volitiva.
	A3	Dissenyar i regular espais d'aprenentatge en contextos de diversitat que atenguin a les singulars necessitats educatives dels estudiants, a la igualtat de gènere, a l'equitat i al respecte als drets humans.
	A4	Fomentar la convivència a l'aula i fora d'ella i abordar la resolució pacífica de conflictes. Saber observar sistemàticament contextos d'aprenentatge i convivència i saber reflexionar sobre ells.
	A5	Reflexionar en grup sobre l'acceptació de normes i el respecte als altres. Promoure l'autonomia i la singularitat de cada estudiant com factors d'educació de les emocions, els sentiments i els valors en la primera infància.
	A6	Conèixer l'evolució del llenguatge en la primera infància, saber identificar possibles disfuncions i vetllar per la seva correcta evolució. Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i multilingües. Expressar-se oralment i per escrit i dominar l'ús de diferents tècniques d'expressió.
	A7	Conèixer les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació i, en particular, de la televisió en la primera infància.
	A8	Conèixer fonaments de dietètica i higiene infantils. Conèixer Fonaments d'atenció primerenca i les bases i desenvolupaments que permeten comprendre els processos psicològics, d'aprenentatge i de construcció de la personalitat en la primera infància.
	A9	Conèixer l'organització de les escoles d'educació infantil i la diversitat d'accions que comprèn el seu funcionament. Assumir que l'exercici de la funció docent ha d'anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida.
	A10	Actuar com orientador de pares i mares en relació amb l'educació familiar en el període 0-6 i dominar habilitats socials en el tracte i relació amb la família de cada estudiant i amb el conjunt de les famílies.
	A11	Reflexionar sobre les pràctiques d'aula per innovar i millorar la labor docent Adquirir hàbits i destreses per a l'aprenentatge autònom i cooperatiu i promoure’l en els estudiants.
	A12	Comprendre la funció, les possibilitats i els límits de l'educació a la societat actual i les competències fonamentals que afecten als col•legis d'educació infantil i als seus professionals. Conèixer models de millora de la qualitat amb aplicació als centres educatius.
Tipus B	Codi	Competències Transversals
	B1	Aprendre a aprendre.
	B2	Resoldre problemes complexos de forma efectiva en l'àmbit del Mestre/a d'Educació Infantil.
	B3	Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
	B4	Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
	B5	Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
	B6	Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en àmbits tècnics concrets.
	B7	Tenir sensibilització en temes mediambientals.
	B8	Gestionar projectes tècnics o professionals complexos.
Tipus C	Codi	Competències Nuclears
	C1	Dominar en un nivell intermedi una llengua estrangera, preferentment l’anglès.
	C2	Utilitzar de manera avançada les tecnologies de la informació i la comunicació.
	C3	Gestionar la informació i el coneixement.
	C4	Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.
	C5	Comprometre’s amb l'ètica i la responsabilitat social com a ciutadà/ana i com a professional.
	C6	Definir i desenvolupar el projecte acadèmic i professional.

Resultats d'aprenentatge

Tipus A	Codi	Resultats d'aprenentatge
	A1	Disenya, desenvolupa i avalua una unitat didàctica. Coneix els serveis, centres i institucions vinculats a l'àmbit professional del mestre
	A2	Identifica les característiques de l'alumnat sobre el qual es va a incidir.
	A3	Disenya, desenvolupa i avalua una unitat didàctica. Utilitza les tècniques i recursos didàctics necessaris per a una bona gestió del procès educatiu a l'aula. Actua de manera ètica en les activitats relacionades amb la pràctica de la professió de mestre
	A4	Aplica les habilitats de comunicació i interacció didàctica.
	A5	Identifica les característiques de l'alumnat sobre el qual es va a incidir.
	A6	Identifica les característiques de l'alumnat sobre el qual es va a incidir.
	A7	Aplica les habilitats de comunicació i interacció didàctica.
	A8	Identifica les característiques de l'alumnat sobre el qual s'incidirà.
	A9	Coneix els fonaments i història de l'educació i els elements que configuren l'acció educativa. Coneix els serveis, centres i institucions vinculats a l'àmbit professional del mestre Identifica els aspectes institucionals i organitzatius més rellevants del servei, centre o institució escollit pel desenvolupament de les pràctiques
	A10	Aplica les habilitats de comunicació i interacció didàctica.
	A11	Dissenya, desenvolupa i avalua una unitat didàctica. Coneix, analitza i utilitza críticament les fonts i la bibliografia. Comunica correctament en la llengua pròpia o en anglès un resum coherent del treball realitzat. Accepta i integra les crítiques sobre la seva actuació com a futur mestre.
	A12	Elabora un discurs breu, coherent i que comuniqui els resultats del treball.
Tipus B	Codi	Resultats d'aprenentatge
	B1	Adopta autònomament les estratègies d’ aprenentatge en cada situació Fa aportacions significatives o certes innovacions Construeix coneixements compartits, aprèn i facilita la construcció conjunta de l’ aprenentatge
	B2	Recull la informació significativa que necessita per resoldre els problemes en base a dades i no només opinions subjectives i segueix un mètode lògic d’ anàlisis de la informació Té un mètode d’ anàlisis que li permet identificar causes poc evidents i avaluar el seu impacte en els problemes Dirigeix el procés sistemàtic de treball per a la presa de decisions en grup Obté el recolzament necessari d’altres per assolir l’èxit de les seves decisions
	B3	Identifica els resultats de la innovació Analitza una situació donada i identifica aspectes que cal millorar Troba nous mètodes de fer les coses d’ una altra manera
	B4	Decideix com gestiona i organitza el treball i el temps que necessita per dur a terme una tasca a partir d'una planificació orientativa Presenta resultats d’allò que s’ espera en la manera adequada d’ acord amb la bibliografia donada i en el temps previst Pren decisions encertades en moments compromesos mostrant seguretat, coherència i d’ acord amb una sistemàtica
	B5	Col·labora en la definició, organització i distribució de les tasques del grup Porta a terme la seva aportació individual en el temps previst i amb els recursos disponibles. Contribueix a l’ establiment i aplicació dels processos de treball de l’ equip Dirigeix reunions amb eficàcia Facilita la gestió positiva de les diferències, desacords i conflictes que es produeixen a l’ equip
	B6	Planifica la comunicació: genera idees, busca informacions, selecciona i ordena la informació, fa esquemes, determina el tipus de públic i els objectius de la comunicació,... Analitza, valora i respon de manera adequada a les preguntes que se li formulen en una presentació oral Les seves presentacions estan degudament preparades, utilitzant estratègies per presentar i dur a terme les seves presentacions orals (ajuts audiovisuals, mirada, veu, gest, control de temps,...)
	B7	Soluciona els problemes considerant els elements del desenvolupament sostenible i les seves implicacions Comprèn la sostenibilitat des d'una perspectiva interdisciplinar, considerant la situació global i els reptes que planteja
	B8	Fa una estimació de l’ eficàcia i l’ eficiència de les accions, aprofitant els recursos que té a la seva disposició Valora i jerarquitza les necessitats i recursos en un context real d’ intervenció, prioritzant les necessitats que han de ser objecte del projecte Porta a terme un seguiment de la implementació del projecte per avaluar els resultats del mateix i fa un seguiment de la materialització dels riscos inherents al projecte
Tipus C	Codi	Resultats d'aprenentatge
	C1	Expressa opinions sobre temes abstractes o culturals de forma limitada Comprèn informació i articles de caràcter rutinari
	C2	Utilitza programari per a comunicació off-line: editors de textos, fulles de càlcul i presentacions digitals Utilitza programari per a comunicació on-line: eines interactives (web, moodle, blocs..), correu electrònic, fòrums, xat, vídeo-conferències, eines de treball col·laboratiu...
	C3	Avalua críticament la informació i les seves fonts i la incorpora a la pròpia base de coneixements i al seu sistema de valors Reflexiona, revisa i avalua el procés de gestió de la informació
	C4	Produeix un text oral ben estructurat, clar i eficaç Produeix un text escrit ben estructurat, clar i ric
	C5	Actua des del respecte i promoció dels drets humans i els principis d'accessibilitat universal, d'igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat
	C6	Defineix i desenvolupa l'itinerari curricular considerant les necessitats formatives, interessos i motivacions acadèmico-professionals Desenvolupa recursos i estratègies que li facilitin la transició al món laboral

Procediments de selecció i assignació

Procediments

A la web de la FECP, <a href="http://www.fcep.urv.cat/" target="_blank">http://www.fcep.urv.cat/</a> es troba la Guia del TFG on hi consten totes les informacions relatives a àmbits de treball del TFG i assignació de tutors.  Per norma general, en 2 dels 3 àmbits de treball del TFG ('Anàlisi i proposta de millora de la pràctica escolar' i 'Planificació curricular contextualitzada'), l'assignació de tutors es farà per part dels Responsables de l'ensenyament d'entre el professorat adjudicat pels departaments implicats. Donat que el TFG en aquests dos àmbits està clarament associat al Practicum II, cal atendre els criteris de selecció i assignació publicats a la Guia docent de Practicum II (i que apareixen a la web citada). En el cas de l'àmbit de 'Col.laboració amb línies de recerca escolar', els estudiants hi optaran voluntàriament i els grups d'investigació adjudicaran les places atenent a criteris oportunament fets públic (Fonamentalment, Carta de motivació i expedient acadèmic).

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Selecció/assignació del treball de fi de grau

Mecanismes de coordinació i seguiment del treball de fi de grau

100

Elaboració del treball de fi de grau

Presentació i defensa del treball de fi de Grau

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Pla específic d'actuació

	Descripció
Activitats Introductòries	Sessions de formació globals i específiques de recerca
Selecció/assignació del treball de fi de grau	Sessions de decisió sobre temàtiques del TFG. Visites als centres.
Mecanismes de coordinació i seguiment del treball de fi de grau	Tutories individuals i/o grupals de planificació i revisió del progrés del TFG.
Elaboració del treball de fi de grau	Elaboració de l'informe seguint els esquemes proporcionats a la Guia del TFG i específics per a cadascun dels 3 àmbits.
Presentació i defensa del treball de fi de Grau	Exposició davant del tribunal avaluador.

Mecanismes coordinació/seguiment

Es durà a terme una coordinació interna (per part de la universitat).

Descripció

Data	Acció	*Agents*
Juliol	Matriculació	Estudiants
Juliol-agost	Assignació de tutors	Departaments
Setembre	Primera tutoria	Estudiants amb tutors
1a setmana novembre	Lliurament annexos 1-2	Estudiants
Novembre	Segona tutoria	Estudiants amb tutors
Novembre-abril	Desenvolupament del projecte de TFG	Estudiants
Novembre-abril	Tutories de seguiment (annex 3)	Estudiants amb tutors(es poden fer tutories grupals i revisions per parelles)*
1a setmana maig	Lliurament primera versió memòria a tutors	Estudiants
Maig	Millora de la memòria partint del feedback dels tutors	Estudiants amb tutors
Última setmana maig	Valoració, si s’escau, positiva de la memòria (annex 4)	Tutors
Última setmana maig	Dipòsit de la memòria i de les autoreflexions	Estudiants
Principi juny	Definició dels tribunal	FCEP i departaments implicats
Final juny	Defensa oral del TFG	Estudiants i tribunal

Criteris i procediments d’avaluació

Es durà a terme una avaluació interna (per part de la universitat)

Metodologies

Competències

Descripció

Pes

Mecanismes de coordinació i seguiment del treball de fi de grau

Avaluació inicial, Planificació i seguiment i progrés del TFG.
Autoavaluació

10%
10%

Elaboració del treball de fi de grau

Memòria
Valoració tribunal

40%
20%

Presentació i defensa del treball de fi de Grau

Exposició del treball

20%

Altres

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	ARNAL, L., DEL RINCON, D. LATORRE, D. (1992). Investigación educativa. Fundamentos y metodología. Barcelona: Cabor. BARTOLOMÉ, M. (1992). "La investigación cualitativa en educación: ¿comprender o transformar?” A Revista de Investigación Educativa. N. 20. Barcelona. Pp.: 7-37. BOGDAN i TAYLOR (1986). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Madrid: Paidós. BOLÍVAR, A., DOMINGO, J., FERNÁNDEZ CRUZ, M. (2001). La investigación biográfico-narrativa en educación. Enfoque y metodología. Madrid: La Muralla. COLÁS, M. P., i BUENDÍA, L. (1992). Investigación educativa. Sevilla: Alfar COOK, T. D., REICHARDT, CH.S.(1986). Métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa. Madrid: Morata. DE KETELE, J. M. i ROEGIERS, X. (1995). Metodología de la recogida de la información. Madrid: La Muralla. DEL RINCÓN, D. (1995). Técnicas de investigación en Ciencias Sociales. Madrid: Dykinson. DOMINGO, J. y FERNÁNDEZ, M. (1999). Técnicas para el desarrollo personal y formación del profesorado. Bilbao: ICE Deusto. Cuaderno 10.Bilbao GOETZ, J. P. i LECOMPTE, L. O. (1990). Etnografía y diseño cualitativo en la investigación cualitativa. Madrid: Morata. KEMMIS, S. (1988). Como planificar la investigación-acción. Barcelona: Laertes. LIEBERMAN, A. y MILLER, L. (Eds.) (2003). La indagación como base de la formación del profesorado y la mejora de la educación. Barcelona: Octaedro. Cap. 13. Págs.: 247 – 275) LYONS, N. (1999). El uso de la carpeta de aprendizaje. Propuestas para un nuevo profesionalismo docente. Buenos Aires: Amorrortu MATEO, J. (1999). “La investigación educativa.” A Evaluación e investigación. Enciclopedia General de la Educación. Barcelona: Océano. Tomo 2, Pp. 586-647 MATEO, J. (2000). La evaluación educativa, su práctica y otras metáforas. BCN: ICE UB/Horsori. SHÖN, D.(1992). La formación de profesionales reflexivos. Hacia un nuevo diseño de la enseñanza y el aprendizaje en las profesiones. Barcelona: Paidós. SHÖN, D.(1998). El profesional reflexivo. Cómo piensan los profesionales cuando actúan. Barcelona: Paidós. SOLA, M. (1999). El análisis de las creencias del profesorado como requisito de desarrollo profesional. A Pérez Gómez, Barquín, Angulo (edts.) Desarrollo Profesional del docente. Política, investigación y práctica. Madrid: Akal. Pp. 661-683 STAKE, R. E. (1998). Investigación con estudio de casos. Madrid: Morata TEJADA, J. (1997). El proceso de investigación científica. Barcelona: La Caixa WITTROCK, M. C. (1989). La investigación en la enseñanza. 3v: I.: Enfoques, teorías y métodos. II.: Métodos cualitativos y de observación. III.: Profesores y alumnos. Madrid: Paidós. ZABALZA, M. A. (2004). Diarios de clase. Un instrumento de investigación y desarrollo profesional. Madrid: Narcea.
Complementària

Recomanacions

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent