DADES IDENTIFICATIVES 2018_19
Assignatura (*) SOCIETAT, FAMÍLIA I EDUCACIÓ Codi 11605104
Ensenyament
Formació del Professorat d'ESO, Batx., FP i Ensenyament d'Idiomes (2009)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
4 Obligatòria Primer AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
PALAU MARTIN, RAMON FELIX
 Adreça electrònica ramon.palau@urv.cat
rafael.munoz@urv.cat
pablo.munoz@urv.cat
carlos.blanco@urv.cat
Professors/es
PALAU MARTIN, RAMON FELIX
MUÑOZ MELGAR, RAFAEL
MUÑOZ PÉREZ, PABLO
BLANCO FERNANDEZ, CARLOS
Web
Descripció general i informació rellevant

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d'ensenyament i aprenentatge respectius. Per a la formació professional s'inclourà el coneixement de les respectives professions.
  AP4 Concretar el currículum que s'hagi d'implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix, desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.
  AP6 Adquirir estratègies per estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per ells mateixos i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i decisió que facilitin l'autonomia, la confiança i la iniciativa personal.
  AP7 Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i enfrontar-se a problemes de disciplina i resolució de conflictes.
  AP11 Informar i assessorar a les famílies sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i sobre l'orientació personal, acadèmica i professional dels seus fills.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Professionalitzador
  BP2 Resoldre problemes complexes en contextos d'innovació i multidisciplinars.
  BP3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu, a l'avantguarda del camp d'estudi.
  BP4 Treballar de forma autònoma amb responsabilitat i iniciativa.
  BP5 Treballar de forma col·laborativa i responsabilitat compartida, en clau de lideratge.
  BP6 Comunicar informació, idees, problemes i solucions de manera clara i efectiva en públic o en un àmbit tècnic concret.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Professionalitzador
  CP5 Comprometre's amb l'ètica i la responsabilitat social com ciutadà/na i com professional (Ciutadania)

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer les bases antropològiques, històriques i sociològiques de l'educació. AP1
AP11
Interpretar les relacions de gènere, les intergeneracionals, les culturals i les dels diferents estils de vida. AP4
Analitzar de forma crítica i respectuosa les diverses expressions culturals. AP6
 BP2
BP3
BP4
BP5
BP6
Comprendre la funció educadora de la família, la seva evolució històrica, així com l'incidència d'aquesta en l'educació. AP1
AP7
AP11
 CP5

Continguts
Tema Subtema
1. La societat i l'educació secundària.

 1.1. Societat i educació: la perspectiva sociològica.
1.2. Canvis socials i educació secundària.
1.3. L'entorn social dels centres de secundària. Els IES i la comunitat local.
2. Reformes educatives i comprensivitat.

 2.1. Les reformes educatives a l'educació secundària. De l'escola d'èlit a l'escola de masses.
2.2. Les reformes comprensives a Europa: debats i propostes.
2.3. La comprensivitat a Catalunya i Espanya: de la LOGSE a la LOE i a la LEC.
3. Les desigualtats socials i educatives.

 3.1. Les desigualtats socials: classe, gènere, ètnia i col·lectius minoritzats.
3.2. Les desigualtats educatives: accés, procés i resultats.
3.3. Polítiques d'igualtat en l'educació secundària.
4. Les transicions a l'educació secundària.

 4.1. Concepte de transició i itinerari.
4.2. La transició després de l'ESO: orientació, avaluació i itineraris postobligatoris.
4.3. La transició al mercat de treball: formació professional i dispositius d'inserció. Del mercat de treball a la
formació: el reconeixement de competències.
5. Els actors de la comunitat educativa.

 5.1. L'alumnat de secundària: condició social de l'adolescència i la joventut. Actituds de l'alumnat enfront
l'educació i l'escolarització.
5.2. La família: canvis en els estils educatius familiars i en la relació entre pares i fills.
5.3. El professorat: condició social dels docents. Canvis en la professionalitat docent i cultures professionals.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
13 0 13
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
15 31 46
 
Atenció personalitzada
0 2 2
 
Proves objectives de tipus test
2 35 37
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Atenció personalitzada Tutoria i seguiment personalitzat del treball de l'alumnat.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
L'estudiantat tindrà tutoria presencial al despatx dels professors i mitjançant e-mails i moodle.

Avaluació
  Descripció Pes
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Resolució de problemes i casos a partir dels continguts i estratègies desenvolupats durant les classes de seminari 50%
Proves objectives de tipus test Prova tipus text sobre el contingut introduït i desenvolupat a les classes magistrals 50%
Altres 0
 
Altres comentaris i segona convocatòria

- Per a poder ser avaluat, l'alumne ha d'assistir, com a mínim, al 80% de les sessions presencials.

- Per poder superar l'assignatura s'haurà de tenir més d'un 4 en cada part de la matèria

- L'estudiant disposarà d'una segona convocatòria.

Fonts d'informació

Bàsica

Complementària

ALONSO TAPIA, J. (1999) "Motivación y aprendizaje en la enseñanza secundaria" en COLL, C. (Coord.) Psicología de la instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria. ICE de la UB /Horsori. ARMENGOL, C.; FEIXAS, M.; PALLARÉS, R. M. (2000) Seguint el fil de l'organització Barcelona. Servei de Publicacions. Universitat Autònoma de Barcelona. AYMERICH, R.; LLURÓ, J. M.; ROCA, E. (2011) Junts a l'aula? Present i futur del model d'educació comprensiva a Catalunya Barcelona. Fundació Jaume Bofill. BONAL, X.; ESSOMBA, M.; FERRER, F. (coords.) Política educativa i igualtat d'oportunitats Barcelona. Mediterrània, sèrie Polítiques núm. 42. CALDERÓN, I.; HABEGGER, S. A. (2012) Educación, hándicap e inclusión: una lucha familiar contra una escuela excluyente Granada. Ediciones Mágina. CARDÚS, S. (2000) El desconcert de l'educació Barcelona. La Campana. CLARIANA, M. (1994) L'estudiant de secundària. Què en sabem? Barcelona. Barcanova. COLL, C. (Coord.) (1999) Psicología de la instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria. ICE de la UB /Horsori. DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ (2006) Comencem bé! Guia per al professorat novell Barcelona. Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ (2007) Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'Educació Secundària Obligatòria (pàg.. 21870). ESTEVE, J. M. (1997) La formación inicial de los profesores de secundaria Barcelona. Ariel. FEITO, R. et al. (2010) Sociología de la educación secundaria. Barcelona: Graó. FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (coord.) (1998) Sociología de las instituciones de educación secundaria Barcelona. ICE-UB-Horsori. FONTANA, D. (2000) El control del comportamiento en el aula. Barcelona. Paidós. FUNES; J. (2010) Educar en la adolescencia Barcelona,Graó. 8 FUNES; J. (2010) Educar en la adolescencia Barcelona,Graó. GAIRÍN, J. (Coord.) (2003) Les relacions personals en l'organització Bellaterra. Sèrie organització i gestió 14, ICE Universitat Autònoma de Barcelona. GARCÍA, M. (2003) "El sistema de enseñanza como construcción histórica y social" a FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) Sociología de la Educación Madrid. Pearson, pp. 87-116. GONZÁLEZ GALLEGO, I. (2010) El nuevo profesor de secundaria Barcelona, Graó. GÜELL, M.; MUÑOZ, J. (1998) Desconeix-te a tu mateix. Barcelona. Edicions 62. GUITART, R. (1998) "La autoestima: qué es, qué papel juega en la adolescencia y cómo trabajarla en el aula" en: CASAMAYOR, A. G. et al. Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona. Graó. HOMS, O. (2009) La formación profesional en España. Hacia la sociedad del conocimiento. Obra social La Caixa, col. Estudios sociales, núm. 25. http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/ 3c100a21817b5210VgnVCM200000128cf10aRCRD/es/vol25_es.pdf JOHNSON, D. W. Johnson, R. T.; Holubec, E. J. (1999) El aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona. Paidós. LLEI orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. LOE. Madrid. MEC. LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d'educació. LEC. Barcelona. Parlament de Catalunya. LÓPEZ, A. M.; ZAFRA, M. (2003) La atención a la diversidad en la educación secundaria. La experiencia del IES "Fernando de los Ríos" de Fuente Vaqueros (Granada) Barcelona. Octaedro. LOZANO, A. (Coord.) (2006) Eléxito en la enseñanza. Aspectos didácticos de las facetas del profesor México, Trillas.. ONRUBIA, J. (1995) "El proyecto adolescente: elementos para una aproximación constructivista, interaccionista i contextual al desarrollo psicológico en la adolescencia" Aula, 40-41, 85-90. MARCHENA, R. (2005) Mejorar el ambiente en las clases de secundaria. Un enfoque práctico para responder a la diversidad desde el aula Málaga. Ed. Aljibe. MARCHESI, A. (2004) Qué será de nosotros, los malos alumnos Madrid. Alianza Editorial. MARCHESI, A.; MARTIN, E. (1998) Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid. Alianza Editorial. MARTI, E.; ONRUBIA, J. (Coords.) (1997) Psicologia del desarrollo. El mundo del adolescente. Barcelona. ICE/Horsori. MARTÍN CRIADO, E. (2010) La escuela sin funciones. Ed. Bellaterra. MARTIN, E.; COLL, C. (2003) Aprender contenidos, desarrollar capacidades. Intenciones educativas y planificación de la enseñanza Barcelona. Edebé. MARTÍNEZ, M.; TEY, A. (Coords.) (2003) La convivencia en los centros de secundaria. Estrategias para abordar el conflicto Bilbao.Desclée de Brouwer. MAURI, T. MONEREO, C.; BADIA, A (Coords.) (2004) La pràctica psicopedagògica en educació formal. Vol I Barcelona. Ediouc. MERINO, R.; SALA, G.; TROIANO, H. (2003) "Desigualdades de clase, género y etnia en educación" a FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) Sociología de la Educación Madrid: Pearson, pp. 357-383. 9 MERINO,R.; DE LA FUENTE, G. (2007) Sociología para la intervención social y educativa Madrid. Editorial Complutense-UAB. MONEREO, C.; CASTELLO, M. (1997) Las estrategias de aprendizaje. Cómo incorporarlas a la práctica educativa. Barcelona. Edebé, MONEREO, C.; DURAN, D. (2001) Entramats. Mètodes d'aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Edebé. MORENO, F. X. (2005) Los problemas de comportamiento en el contexto escolar Bellaterra. Servei de Publicacions (UAB). PALACIOS, J, MARCHESI, A; COLL, C. (Coords) (2002) Desarrollo psicológico y educación V I Psicología Evolutiva. Madrid. Alianza PAPALIA, D. E.; WENDKOS,S.; DUSKIN, R. (2012) Desarrollo humano. México, McGrau-Hill PERINAT, A (Coord.) (2003) Els adolescents del segle XXI Barcelona. Ediuoc. PLANAS, J.; CASAL, J. (2003) "Sistema de enseñanza y trabajo" a FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) Sociología de la Educación Madrid. Pearson, pp. 165-200. PUIG, C.; BALÉS, C. (2003) Estrategias para entender y ayudar a niños con trastorno por déficit de atención con o sin hiperactividad (TDA/H) Barcelona. Ediciones CEAC POZO; J. I. (1996) Aprendices y maestros. Madrid: Alianza-Psicología Minor PRAT, A. (1998) "Hablar, escuchar, leer, escribir: habilidades básicas para aprender" Aula de innovación educativa, 65. 50-52 ROBINSON, K.; ARONICA, L. (2015) Escuelas creativas. Barcelona, Grijalbo. SOBIRATS, J. et al. (2009) "L'educació postobligatòria a Catalunya. Eixos de desigualtat en les trajectòries formatives més enllà de l'ESO", a Quaderns d'avaluació, núm. 14, pp. 6-42. http://www.raco.cat/index.php/QuadernsAvaluacio/article/view/136813/187012 VARIS (1997) "Colaborar para aprender" Monográfico de Cuadernos de Pedagogía, nº 255. VARIS (1999) "Integració i discapacitats" Escola Catalana, 357. 
Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent