DADES IDENTIFICATIVES 2020_21
Assignatura (*) APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LES LLENGÜES I LITERATURA CATALANA I ESPANYOLA Codi 11605142
Ensenyament
Formació del Professorat d'ESO, Batx., FP i Ensenyament d'Idiomes (2009)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
10 Obligatòria Primer AN
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Filologia Catalana
Filologies Romàniques
Coordinador/a
JIMÉNEZ LÓPEZ, MARÍA DOLORES
 Adreça electrònica mariadolores.jimenez@urv.cat
sara.paco@urv.cat
emili.samper@urv.cat
Professors/es
JIMÉNEZ LÓPEZ, MARÍA DOLORES
PACO SÁNCHEZ, SARA ENCARNACIÓN
SAMPER PRUNERA, EMILI
Web
Descripció general i informació rellevant A causa de l’emergència sanitària provocada per la COVID-19 poden haver-hi canvis en la docència, avaluació i calendaris del curs 2020-21. Aquests canvis s’informaran a l’espai Moodle de cada assignatura

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Professionalitzador
  AP1 Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d'ensenyament i aprenentatge respectius. Per a la formació professional s'inclourà el coneixement de les respectives professions.
  AP2 Planificar, desenvolupar i evaluar el procés d'ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l'adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants, així com a l'orientació dels mateixos, tant de forma individual com en col·laboració amb el personal docent i els professonals del centre.
  AP3 Cercar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l'especialització cursada.
  AP4 Concretar el currículum que s'hagi d'implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix, desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.
  AP5 Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat dels drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte als drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.
  AP6 Adquirir estratègies per estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per ells mateixos i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i decisió que facilitin l'autonomia, la confiança i la iniciativa personal.
  AP7 Conèixer els processos d'interacció i comunicació a l'aula, dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l'aprenentatge i la convivència a l'aula, i enfrontar-se a problemes de disciplina i resolució de conflictes.
  AP8 Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura a l'entorn on estigui ubicat. Desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada. Participar en l'evaluació, la investigació i la innovació dels processos d'ensenyament i aprenentatge.
  AP9 Conèixer la normativa i l'organització institucional del sistema educatiu i dels models de millora de la qualitat amb l'aplicació als centres d'ensenyament.
  AP10 Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual, les perspectives i la interrelació amb la realitat social de cada època.
  AP11 Informar i assessorar a les famílies sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge i sobre l'orientació personal, acadèmica i professional dels seus fills.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
Tipus C Codi Competències Nuclears

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer els desenvolupaments teòric-pràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge de la llengua i la literatura. AP1
Transformar els currículums en programes d'activitats i de treball. AP2
AP4
AP5
AP6
AP8
AP9
Adquirir criteris de selecció i elaboració de materials educatius. AP3
AP4
AP5
Fomentar un clima que faciliti l'aprenentatge i valori les aportacions dels estudiants. AP2
AP7
Integrar la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en el procés d'ensenyament/aprenentatge de la llengua i la literatura. AP5
AP8
Identificar estratègies i tècniques d'avaluació i entendre l'avaluació com un instrument de regulació i estímul a l'esforç. AP2
AP6
Conèixer la normativa i organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat amb aplicació als centres d'ensenyament. AP1
AP9
Treballar en equip i cooperar amb altres docents, amb professionals de l'educació, professionals dels serveis educatius i amb les famílies. AP11
Interessar-se per la pròpia formació permanent, reconeixent aspectes de millora en el seu exercici professional. AP10
Prendre consciència de les pròpies creences i estereotips culturals i les implicacions d'aquests en la seva actuació professional. AP10
AP11
Identificar el potencial educatiu i pedagògic de les TIC per utilitzar-lo com a instrument pel disseny i desenvolupament de la docència. AP3
AP8

Continguts
Tema Subtema
1. Ensenyament-aprenentatge de la Llengua Catalana. 1.1. APRENDRE I ENSENYAR LLENGUA I LITERATURA A L’AULA
1.1.1. De la literatura a la llengua i de la llengua a la literatura
1.1.2. Recursos per treballar la llengua i la literatura en contextos digitals

1.2. APLICACIONS DIDÀCTIQUES DEL CÒMIC
1.2.1. El còmic com a eina pedagògica a l’aula
1.2.2. La millora de l’expressió oral, de l’expressió escrita i de l’escriptura
2. Ensenyament-aprenentatge de la Literatura Catalana 2.1.LA LITERATURA POPULAR COM A FONT DE RECURSOS EDUCATIUS
2.1.1. Les possibilitats didàctiques de les rondalles
2.1.2. Treballar (i jugar) amb la llengua

2.2. LA RUTA LITERÀRIA COM A EINA PER A L’EDUCACIÓ
2.2.1. Tipologia de rutes i propostes didàctiques

2.3. USOS DIDÀCTICS DEL CINEMA
2.3.1. Les adaptacions cinematogràfiques de la literatura catalana
2.3.2. El cinema com a recurs a l’aula: més enllà de l’adaptació
3. Enseñanza-aprendizaje de la Lengua Española 3.1. FUNDAMENTOS DE DIDÁCTICA DE LA LENGUA
3.1.1. Antecedentes
3.1.2. Emergencia de la didáctica de la lengua
3.1.3. Objeto de la didáctica de la lengua

3.2. CURRÍCULO OFICIAL, PROGRAMACIÓN Y EVALUACIÓN
3.2.1. Elementos del currículo: Competencias, dimensiones y contenidos
3.2.2. Programación: Secuencia de objetivos y contenidos
3.2.3. Evaluación: Tipos e instrumentos

3.3. ENSEÑANZA/APRENDIZAJE DE LA GRAMÁTICA
3.3.1. ¿Qué enseñar?
3.3.2. ¿Cómo enseñarlo?
3.3.3. ¿Para qué enseñarlo?

3.4. ENSEÑANZA/APRENDIZAJE DEL LÉXICO
3.4.1. Adquisición del vocabulario
3.4.2. Didáctica del léxico

3.5. COMPRENSIÓN Y EXPRESIÓN ORAL
3.5.1. Contenidos
3.5.2. Estrategias para el desarrollo de la competencia oral

3.6. COMPRENSIÓN Y EXPRESIÓN ESCRITA
3.6.1. Leer para aprender
3.6.2. Complejidad del proceso de escritura
4. Enseñanza-aprendizaje de la Literatura Española 4.1. ¿QUÉ TIPO DE PROFESOR QUIERO SER?
4.1.1. Presentación de la asignatura.
4.1.2. Reflexiones a partir de situaciones.

4.2. ¿MOTIVAR PARA ENSEÑAR LITERATURA?
4.2.1. Enseñar Literatura desde las emociones.
4.2.2. El acto de leer.
4.2.3. Hacia el acto de crear.

4.3. CURRÍCULOS, LIBROS DE TEXTO, LECTURAS PRESCRIPTIVAS

4.4 TIPOS DE CLASES PARA LA EDUCACIÓN LITERARIA Y LAS TIC
4.4.1. Algunas orientaciones.
4.4.2. Enseñar Literatura hoy.

4.5. EVALUAR
4.5.1. Criterios de evaluación.
4.5.2. Tipos de exámenes.

4.6. COMPORTAMIENTOS DISRUPTIVOS Y PI.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
40 20 60
Treballs
2 60 62
Treballs
2 60 62
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària
40 20 60
 
Atenció personalitzada
4 1 5
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Es presentarà el programa de l'assignatura.

Es donarà informació clara sobre el mètode d'avaluació.

Es presentaran els tipus d'exercicis i proves a resoldre com pràctiques personals de l'alumne.

Es comentarà la bibliografia bàsica recomanada.
Sessió Magistral A les sessions magistrals s'exposaran els continguts bàsics de l'assignatura.
Després de les sessions magistrals l'alumne haurà d'ampliar els continguts exposats a classe amb bibliografia complementària
Treballs Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la llengua
Treballs Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la literatura
Supòsits pràctics/ estudi de casos a l'aula ordinària Supòsits pràctics i estudi de casos a l'aula ordinària sobre didàctica de la llengua i la literatura
Atenció personalitzada L'atenció personalitzada es durà a terme a través de consultes que l'alumne pot realitzar, sempre que ho cregui necessari, a les hores de despatx que s'indicaran oportunament.

Atenció personalitzada
 
Treballs
Treballs
Descripció
Donada la situació d'emergència sanitària, durant el curs 2020-21 s’atendrà els estudiants en tutoria individualitzada i/o grupal per tal de resoldre possibles dubtes, consultes i altres qüestions relacionades amb l'assignatura. La tutoria podrà ser presencial i/o virtual. A principis de curs s'informarà a l’estudiant sobre com es portarà a terme aquesta atenció personalitzada (horaris, si serà presencial, per correu electrònic, Moodle...)

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la llengua 50%
Treballs Treballs sobre ensenyament-aprenentatge de la literatura 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Als treballs, a més de la correcció i adequació del contingut, es tindrà en compte de manera especial el rigor en l'exposició, la coherència i l'estructura ordenada i eficaç del discurs, la cohesió, la riquesa lèxica i sintàctica i la correcció ortogràfica i gramatical.

Per a poder ser avaluat, l'alumne ha d'assistir, com a mínim, al 80% de les sessions presencials.

Procediment per avaluar la segona convocatòriaecuperació: En cas que l'alumne no superi la primera avaluació, la recuperació consistirà en el disseny d'una activitat (de llengua/literatura) i en la seva presentació per escrit. El contingut de l'activitat dependrà de la part no superada a la primera convocatòria.

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA LLENGUA I LITERATURA CATALANA

  • Ambròs, Alba i Ramon Breu (2007). Cinema i educació: El cinema a l’aula de primària i secundària. Barcelona: Graó.
  • Anciola, Montserrat de (coord.) (2015). La literatura com a patrimoni i desenvolupament del territori: espais i rutes literàries. Reus/Tarragona: Centre de Lectura de Reus/Arola/Publicacions URV.
  • Bataller, Alexandre i Margalida Coll (eds.) (2014). Literatura oral i educació. Simbiosi i complicitats. Altea: Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans/Arxiu de Tradicions de l’Alguer.
  • Bataller, Alexandre i Héctor H. Gassó (eds.) (2014). Un amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries. València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Bowkett, Steve i Tony Hitchman (2016). La utilización del cómic para mejorar la expresión oral, la lectura y la escritura. San Sebastián de los Reyes: Morata.
  • Camps, Anna (coord.) (2011). Llengua catalana i literatura. Investigació, innovació i bones pràctiques. Barcelona: Graó.
  • Camps, Núria, Mariona Casas, Llorenç Comajoan i Teresa Puntí (coords.) (2016). L’ensenyament del català als territoris de parla catalana. Estat de la qüestió i perspectives de futur. Barcelona: Universitat de Vic/Universitat Central de Catalunya.
  • Casas, Daniel i Francesc Foguet (cur.) (2012). La Llengua i la literatura catalanes a les aules del segle xxi. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Casas, Daniel i Francesc Foguet (cur.) (2015). Raons de futur. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans/Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Cruces, Francisco (dir.) (2017). ¿Cómoleemos en la sociedad digital? Lectores, booktubers y prosumidores. Madrid/Barcelona: Fundación Telefónica/Ariel.
  • Ítaca. Revista de Filologia núm. 6 (2015). Dossier: L’ensenyament de la literatura (i de la llengua): noves perspectives, nous reptes.
  • Martín Escribà, Àlex; Adolf Piquer Vidal i Fernando Sánchez Miret (cur.) (2014). Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Volum I [Llengua i literatura catalanes en l’ensenyament]. Barcelona: AILLC/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Munmany Muntal, Mireia (2017). La gestió del patrimoni literari. Conceptualització i anàlisi comparativa dels models català i anglès. Patrimoni Literari/1. Tarragona: Publicacions URV.

BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LENGUA ESPAÑOLA

  • Alvar Ezquerra, M. (2003). La enseñanza del léxico y el uso del diccionario. Madrid: Arco Libros.
  • Alvarez Méndez, J.M. (1988).  Didáctica de la lengua materna. Un enfoque desde la lingüística. Madrid: Akal.
  • Björk, L. y Blomstand, I. (2000). La escritura en la enseñanza secundaria. Los procesos del pensar y del escribir. Barcelona: Graó.
  • Camps, A. y Zayas, F. (coord.) (2003). Secuencias didácticas para aprender a escribir. Barcelona: Graó.
  • Camps, A. y Zayas, F. (coord.) (2006). Secuencias didácticas para aprender gramática. Barcelona: Graó.
  • Cervera, A. (1995). Lengua para todos en Secundaria. Madrid: Narcea Ediciones.
  • Durán, C. (2009). La palabra compartida. La competencia comunicativa en el aula. Barcelona. Octaedro.
  • Fernández Ramírez, S. (2009). La enseñanza de la gramática y de la literatura. Madrid: Arco Libros.
  • Fontich Vicens, X. (2006). Hablar y escribir para aprender gramática. Barcelona: Horsori.
  • Gómez Camacho, A. (2016). La alfabetización multimodal: nuevas formas de leer y escribir en el entorno digital.  Madrid: Síntesis.
  • Guerrero, P. y Caro, M.T. (2015). Didáctica de la lengua y educación literaria. Madrid: Pirámide.
  • Jover, G. y García, J.M. (2009). Hablar, escuchar, conversar. Teoría y práctica de la conversación en las aulas. Barcelona: Octaedro.
  • López Valero, A. y Encabo Fernández, E. (2002). Introducción a la didáctica de la lengua y la literatura: Un enfoque sociocrítico. Barcelona: Octaedro
  • López Valero, A. y Encabo Fernández, E. (2013).  Fundamentos didácticos de la lengua y la literatura. Madrid: Síntesis.
  • Lozano, G. (2012). Cómo enseñar y aprender sintaxis: modelo, teorías y prácticas según el grado de dificultad. Madrid: Cátedra.
  • Martín Vegas, R.A. (2009).  Manual de Didáctica de la Lengua y la Literatura. Madrid: Síntesis.
  • Martínez Ezquerro, A. y Campos Fernández-Fígares, M. (2016).  Cultura en la diversidad. Educación lingüística y literaria en las aulas del siglo XXI. Barcelona Octaedro.
  • Mendoza, A. (1998). Conceptos clave en didáctica de la lengua y la literatura. Barcelona: Horsori.
  • Prado, J. (2011). Didáctica de la lengua y la literatura para educar en el siglo XXI. Madrid: La Muralla.
  • Ribas Seix, T. (coord.) (2010). Libros de texto y enseñanza de la gramática. Barcelona: Graó.
  • Ruiz Bikandi, U. (coord.) (2011). Didáctica de la lengua castellana y la literatura. Barcelona: Graó.
  • Ruiz Bikandi, U. (coord.) (2011). Lengua castellana y literatura. Complementos de formación disciplinar. Barcelona: Graó.
  • Ruiz Bikandi, U. (coord.) (2011). Lengua castellana y literatura. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó.
  • Sánchez, E., García, R. y Rosales, J. (2010). La lectura en el aula. Qué se hace, qué se debe hacer y qué se puede hacer. Barcelona: Graó.
  • Vicente Mateu, J.A. y Vicente Ruiz, P.A. (2013). Enseñar y aprender lengua. Madrid: Síntesis.
  • Vilà i Santasusana, M. (coord.) (2005). El discurso oral formal. Contenidos de aprendizaje y secuencias didácticas. Barcelona: Graó.

BIBLIOGRAFÍA ENSEÑANZA-APRENDIZAJE DE LA LITERATURA ESPAÑOLA
  • Agüera, Isabel (2002). Estrategias para una lectura reflexiva. Madrid: Narcea.
  • Ballester, Josep (2007). L' educació literària. València: PUV.
  • Bordons, Glòria. y DÍAZ-PLAJA, Anna. (coords.) (2006). Enseñar Literatura en Secundaria: la formación de lectores críticos, motivados y cultos. Barcelona: Graó. (Edición también en catalán).
  • Cárdenas Sánchez, Jésus y Timón Benítez, Luis Manuel (coords.) (2010). La lírica en la materia de Lengua castellana y Literatura. ¿Cómo enseñar lírica en la ESO? Propuestas educativas desde el marco curricular andaluz. Sevilla: Editorial Waucelen.
  • Chedas  Redondo, Candelaria (2011). Enseñar-aprender Literatura en secundaria a través del cine y la música ("docere et delectare"). [San Benito]: Edita.
  • Cosem, Michel (20135). El poder de leer. Barcelona: Gedisa.
  • Esteve, Abraham (1990). La educación de la sensibilidad literaria. Murcia: Universidad de Murcia.
  • Font, Carme (2008). Cómo crear emoción en la Literatura: una guía para lograr la mejor expresión de los sentimientos. Barcelona: Alba.
  • Marina. José Antonio (2000). Teoría de la inteligencia creadora.Barcelona: Anagrama,
  • Rodari, Gianni (2006). Gramática de la fantasía: introducción al arte de inventar historias. Barcelona: Booket.
  • Rodari, Gianni (2016). Gramàtica de la fantasia: introducció a l’art d’inventar històries. Barcelona: Labutxaca.
  • Romero Tobar, Leonardo (1985). La aventura del leer. Aula abierta. Barcelona: Salvat.
  • Steiner, George y Ladjali, Cécile (2016). Elogio de la transmisión: maestro y alumno. Madrid: Siruela.
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent