DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) TREBALL DE FI DE MÀSTER Codi 11625301
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2010)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
30 Treball fi de màster Segon AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
 Adreça electrònica juan.gonzalezm@urv.cat
Professors/es
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
Web
Descripció general i informació rellevant Integrar tots els coneixements adquirits durant tot el programa formatiu en una aplicació práctica.

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Conèixer de les característiques de les TIC des del seu potencial educatiu i pedagògic.
  AC2 Analitzar les TIC com a mitjans i recursos formatius i la seva incidència.
  Professionalitzador
  AP2 Usar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament de material didàctic.
  Recerca
  AR2 Usar les TIC com a eina i instrument per al disseny i desenvolupament d'eines i recursos per a la recerca.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC3 Flexibilitat. Disponibilitat per a l’adaptació en ambients canviants
  BC12 Asertivitat. Comunicar de manera clara i sense ambigüitats tant a audiències expertes com no expertes
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC1 Ús de les eines específiques de TIC per al desenvolupament professional derivat del curs de postgrau.
  CC2 Domini de l’expressió i la comprensió del/s idioma/es estrangers per al desenvolupament professional derivat del curs del postgrau.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Dissenyar i desenvolupar un projecte professional i/o de recerca a TIC aplicades a l'educació i la formació. AC1
AC2
AP2
AR2
 BC3
BC12
 CC1
CC2

Procediments de selecció
Procediments


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries 1 0 1
 
Sessió Magistral 6 72 78
Presentacions / exposicions 63 0 63
Fòrums de discussió 0 63 63
Estudis previs 0 63 63
 
Pràctiques a través de TIC 0 63 63
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Pla específic d'actuació
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i a recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura.
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita).
Fòrums de discussió Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit acadèmic i/o professional.
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne.
Pràctiques a través de TIC Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Exercicis pràctics a través de les TIC de manera autònoma.

Mecanismes coordinació/seguiment
 
Atenció personalitzada
Descripció
És el temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumness i persegueix els següents objectius: -Atendre, fer el seguiment i orientar a nivell professional a l'alumne. -Intecanviar informació, opinió o coneixements. -Afavorir el feedback entre professor i alumne sobre els treballs de l'assignatura. -Realitzar un seguiment de la comprensió de conceptes i continguts i aclariment de dubtes. -Assessorar en la recerca d'informació. -Etc.

Criteris i procediments d’avaluació
  Descripció Pes
Presentacions / exposicions Exposició oral per part dels alumnes d'un tema concret o d'un treball (prèvia presentació escrita). 50%
Pràctiques a través de TIC Presentació de les pràctiques realitzades per mitjà de tecnologies de la informació i comunicació. 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Assistència al 80% de les sessions de videoconferència.

Fonts d'informació

Bàsica
  • ADELL, J. (2003): “Internet en el aula: la caza del tesoro”, Edutec. Rev. Electrónica de Tecnología Educativa, 16, http://edutec.rediris.es/Revelec2/revelec16/adell.htm.
  • ADELL, J. y SALES, A. (2000): Enseñanza online: elementos para la definición del rol del profesor, en CABERO, J. y otros (coords): Y continuamos avanzando. Las nuevas tecnologías para la mejora educativa, Sevilla, Kronos, 351-371.
  • ADGA Group (1998). Instruction and Design Principles for Multimedia Computer Based Training.
  • ALDEN, J. (1998): A trainer´s guide to web-based instruction, Alexandria, ASTD.
  • BARROSO, J. y CABERO, J. (2002): Principios para el diseño de materiales multimedia educativos para la red, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 135-154.
  • BARTOLOMÉ, A. (2000): Hipertextos, hipermedia y multimedia: configuración técnica, principios para su diseño y aplicaciones didácticas, en CABERO, J. y otros (coords): Medios audiovisuales y nuevas tecnologías para la formación en el siglo XXI,, Murcia, Edutec-Diego Marín, 2ª ed., 127-148.
  • BARTOLOMÉ, A. (2002): Multimedia para educar. Ediciones Edebé. Barcelona 236-238.
  • BROWN, G. (1979): La microenseñanza, Madrid, Anaya.
  • CABERO, J. (1989): Tecnología educativa: utilización didáctica del video, Barcelona, PPU.
  • CABERO, J. (2000): La formación virtual: principios, bases y preocupaciones, en PÉREZ, R. (coord.): Redes, multimedia y diseños virtuales, Oviedo, Departamento de Ciencias de la Educación, 83-102.
  • CABERO, J. y GISBERT, M. (dirs) (2002): Materiales formativos multimedia en la red. Guía práctica para su diseño, Sevilla, SAV de la Universidad de Sevilla.
  • CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.) (2003): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea.
  • CORTINOVIS, R. (1992). Hypermedia for training: A software and Instructional Engineering Model. Educational Technology. The magazine for Managers in Education. 32(7) July 47-51.
  • DE BENITO, B. (2000): Posibilidades educativas de las “webtools”, Palma de Mallorca, Universidad de las Islas Baleares.
  • DE BENITO, B. y SALINAS, J. (2002): Weebtool: aplicaciones para sistemas virtuales de formación, en AGUADED, I. y CABERO, J. (dir.) (2002): Educar en red, Málaga, Aljibe, 175-197.
  • DUARTE (1998): Navegando a través de la información: diseño y evaluación de hipertextos para la enseñanza en Huelva, Facultad de Ciencias de la Educación, tesis doctoral inédita.
  • ELLIS, A. y otros (1999): Managing web-based traigning, Alexandria, American Society for Traigning & Development.
  • FANDOS, M. (2003): Formación basada en las tecnologías de la información y comunicación: análisis didáctico del proceso de enseñanza-aprendizaje, Facultad de Ciencias de la Educación y Psicología de la Universidad Rovira i Virgili, tesis http://www.tdx.es
  • FARNHAM S. (1995): El aprendizaje escolar, Madrid, Morata.
  • GÓNGORA, A. (2003): El diseño de documentos webs, en CEBRIÁN DE LA SERNA, M. (coord.): Enseñanza virtual para la innovación universitaria, Madrid, Narcea, 91-104.
  • GONZÁLEZ, C. (2003): Creación de presentaciones colectivas, La Laguna, Universidad de la Laguna.
  • GROS, B. (coord.) (1997): Diseños y programas educativos, Barcelona, Ariel.
  • HALL, B. (1997): Web-based training cookbook, Nueva York, John Wiley & Sons.
  • HANNUM, W. (2001): Web-based traigning: advantages and limitations, en KAHN (ed): Web-based traigning, New Jersey, Englewood Cliffs, 47-58.HILL, P. y otros (1981): Making decisions. A multidisciplinary introduction, Massachusetts, Addison-Wesley.
  • HORTON, S. (2000): Web teaching guide, Yale, Yale University Press.
  • JIMÉNEZ, B. (Ed.). (1999). Evaluación de programas, centros y profesores.Madrid: Síntesis.
  • JOLLIFFE, A. y otros (2001): The online learning handbook, Londres, Kogan Page.
  • JONASSEN, D. (2000): Revisiting activity theory as a framework for designing student-centered learning environments, en JONASSEN, D.H. y LAND, S.M.:Theoretical foundations of learning environment, New Jersey, Lawrence Erlbaum Associates, 89-121.
  • KEMP, J.E. y SMILLE, D.C. (1989): Planning and using instructional media, Nueva York, Harper & Row.
  • KHAN, B. (1999): Web-based Intruction (WBI): what is it and why is it?, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 5-18.
  • KILIAN, C. (2001): Escribir para la web, Barcelona, Deusto.
  • MARCH, T. (2001): Theory and practice on integrating the web for learning, http://www.ozline.com/learning/theory.html.
  • MAYER, R.E. (2003): Multimedia learning, Cambridge, Cambridge University Press.
  • MORGAN, Ch.y O´REILLY, M. (1999): Assessing open and distance learners, Londres, Kogan Page.
  • NIELSEN, J. (1999): Designing Web Usability, New Riders.
  • NIETO, E. (2003). Diseño y organización técnica de un contexto instruccional en el entorno de las NTIC, aplicado a la docencia de estructuras, Escuela Universitaria Politécnica de la Universidad de Sevilla, tesis doctoral inédita.
  • NITGHTINGALE, P. y otros (1996): Assessing learning in Universities, Sydney, Professional Development Centre University of New South Wales).
  • NÚÑEZ, A. (2000): Una comparación del campus virtual de British Open University y el campus virtual de Florida StatUniversity: constructivismo vs. conductismo, http://cvc.cervantes.es/obref/formacion_virtual/campus_virtual/nunez.htm.
  • ORIHUELA, J.L. y SANTOS, M.L. (1999): Introducción al diseño digital, Madrid, Anaya.
  • PALLOF, R. y PRATT, K. (2003): Lessons from the cyberspace classroom. The realities of online teaching, San Francisco, Jossy-Bass.
  • PÉREZ, A. y SALINAS, J. (2004): El diseño, la producción y realización de materiales multimedia e hipermedia, en salinas, j., aguaded, j.i. Y cabero, j. (COODS): Tecnologías para la educación. Diseño, producción y evaluación de medios para la formación docente, Madrid, Alianza, 157-176.
  • REEVES, Th. y REEVES, P. (1999): Effective dimensions of interactive learning on the world wide web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 59-66.
  • RITCHIE, D. y HOFFMAN, B. (1999): Incorporating instructional design. Principles with the world Wide Web, en KHAN, B. (ed): Web-based Intruction, Englewood Cliffs, Educational Technology Publications, 135-138.
  • SALINAS, J. (2000): Las redes de comunicación (II): posibilidades educativas, en CABERO, J. (ed.): Nuevas tecnologías aplicadas a la educación, Madrid, Síntesis, 179-198.
  • SHEPHERD, C. (2000): Web-based training: doing it yourself, http://www.fastrak-consulting.co.uk/tactix/Features/wbtdoing/wbtdoing.htm

 
Complementària

Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent