DADES IDENTIFICATIVES 2014_15
Assignatura (*) ENTORNS FLEXIBLES DE FORMACIÓ Codi 11665203
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2012)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa AN
Llengua d'impartició
Català
Departament Pedagogia
Coordinador/a
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
Adreça electrònica juan.gonzalezm@urv.cat
antonia.darder@urv.cat
Professors/es
GONZALEZ MARTINEZ, JUAN
DARDER MESQUIDA, ANTÒNIA
Web http://moodle.urv.net
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura serà impartida pel Dr. Jesús Salinas (jesus.salinas@uib.es).

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Analitzar les TIC com a eina i instrument per a l'e-learning i la gestió del coneixement.
  AC2 Dominar les eines i procediments per a la planificació, organització i gestió dels processos d'e-learning.
  AC5 Adoptar mitjans, recursos i eines en processos de seguiment i avaluació d'e-learning.
  AC6 Incorporar estratègies i recursos de gestió del coneixement en els desenvolupaments d'innovació i recerca en e-learning.
  AC9 Aplicar models pedagògics i coneixements tècnics per a la resolució de problemes de formació en e-learning.
  AC10 Analitzar i aplicar eines i instruments per al disseny i desenvolupament de materials didàctics per a l'e-learning.
  AC11 Dissenyar escenaris d'aprenentatge en entorns tecnològics.
  AC14 Transferir a altres contextos l'activitat pràctica desenvolupada.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Resoldre problemes complexos de forma efectiva.
  BC3 Aplicar el pensament crític, lògic i creatiu, demostrant capacitat d’innovació.
  BC5 Treballar en equip de forma cooperativa i responsabilitat compartida.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expressar-se correctament de manera oral i escrita en una de les dues llengües oficials de la URV.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Buscar els fonaments pedagògics per construir un model de formació flexible. AC1
AC5
AC9
BC3
BC5
CC4
Identificar els elements crítics que s'han de considerar en un sistema d'ensenyament-aprenentatge basat en entorns tecnològics. AC1
AC2
AC6
AC9
AC10
AC11
BC2
BC3
CC3
Reflexionar sobre les possibilitats que presenten les diferents experiències de formació per mitjà de sistemes d'ensenyament-aprenentatge basats en entorns tecnològics. AC9
AC10
AC14
BC2
BC3
CC3

Continguts
Tema Subtema
1.- L'ensenyament flexible 1.1.- L'ensenyament a distància
1.2.- Aprenentatge obert
1.3.- L'ensenyament flexible
2.- Models d'ús de les TIC en l'educació a distància 2.1.- Elements d'anàlisi de l'ensenyament on-line
2.2.- Tipus d'institucions
2.3.- Models d'ensenyament on-line
3.- Components per a un model d'ensenyament flexible 3.1.- Components tecnològics
3.2.- Mitjans educatius
3.3.- Flexibilitat
3.4.- Entorn organitzatiu
3.5.- Aprenentatge i tutoria
4.- Implicacions institucionals

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Sessió Magistral
6 6 12
Seminaris
5 0 5
Fòrums de discussió
0 6 6
Estudis previs
0 6 6
Metodologies integrades
0 6 6
Pràctiques a través de TIC
0 33 33
 
Atenció personalitzada
6 0 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitats encaminades a prendre contacte i recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura.
Sessió Magistral Sesiones de videoconferencia.
Seminaris Treball en profunditat d'un tema (monogràfic). Ampliació i relació dels continguts donats a les sessions magistrals amb el quefer professional.

Fòrums de discussió Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit professional.
Estudis previs Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne.
Metodologies integrades Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.
Pràctiques a través de TIC Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Simulacions a través de les TIC.
Atenció personalitzada

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Atenció personalitzada
Descripció
S'estableix un sistema de tutoria per mitjà del qual l'alumnat pot posar-se en contacte amb l'equip docent del curs per mitjà del correu electrònic. L'equip docent es compromet a respondre les consultes en un període no superior a dos dies lectius.

Avaluació
  Descripció Pes
Pràctiques a través de TIC L'avaluació es basarà en: avaluació continuada a partir de la realització de les activitats que es proposen al llarg del curs; grau de participació en els debats i les aportacions que s'hi facin. És convenient seguir el cronograma de les activitats tal i com es proposen al curs i complir els terminis que es marquen per a cada lliurament. D'aquesta manera es podrà garantir la coherència i la correcta integració dels continguts de tots els cursosals que cadascú s'ha matriculat. Es recomana l'assistència a un minim del 80 % de les sessions de videoconferència.
Finalment, es recomana consulta la informació escaient a l'espai Moodle de l'assignatura.
100%
Altres

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens. D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria. Finalment, es recorda a l'alumnat la convinença de consultar la planificació específica allotjada a l'espai Moodle de l'assignatura.

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens.
D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria.

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens.
D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria.

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística en totes les seves proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens.
D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part de l'alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria.


Fonts d'informació

Bàsica

 

Adell, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de

la información, EDUTEC. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, nº 7,

noviembre. [http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html]

Aoki, K., Fasse, R., Stowe, S. (1998): «A typology for distance education. Tool

for strategic planning», a Ottmann, T., Tomek, I. (Ed.) Proceedings of EDMEDIA

& ED-TELECOM, Freinburg, Germany 149-154.

Baynton, M. (1992). Dimensions of control in distance education: A factor

analysis. American Journal of Distance Education, 6 (2), 17-31.

Binstead,D. (1987): Open and distance learning and the use of new technology

for the self development of managers. Centre for the Study of Management

Learning, University of Lancaster.

Boot,R. y Hodgson,V. (1987): Open Learning: Meaning and experience. En

Hodgson,V. (De.): Beyond Distance Teaching: Toward Open Learning. Open

University Press, London.

Garrison, D. R. (1990). An analysis and evaluation of audio teleconferencing to

facilitate education at a distance. American Joumal of Distance Education, 4

(3), 13-24.

Gunawardena, C. N. (1993). The Social Context of Online Education.

Proceedings of the Distance Education Conference, Portland, Oregon.

Hanna, D. E. (1998): «Higher education in an era of digital competition:

Emerging organisation models». Journal of Asynchronous learning Networks,

vol 2. [http://www.aln.org/alnweb.journal/jaln_vol2issue1]

Harasim,L. (1990): Online Education: An environment for collaboration and

intellectual amplification. En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives

on a New Environment. Preager, New York. 39-66.

Harasim,L. (1993): Firts Steps in Multimedia Telecommunications: Using ISDN

for Educational Delivery. En Savage,J. y Wedemeyer,D.(Eds): Pacific

Telecommunications Council Fifteenth Anual Conference. Proceedings.

Pacific Telecommunications Council, Honolulu Haway USA. 216-222

Harris, J. (1995): Organizing and facilitating telecollaborative projects. The

Computing Teacher 22(5). [http://www.ed.uiuc.edu/Mining/Frebruary95-

TCT.html]

Henríquez,P. (2001): La Aplicación Didáctica de las Tecnologías de la

Información y la Comunicación en la formación del siglo XXI. Tesis Doctoral

(inédita). Universitat Rovira i Virigili, Tarragona.

Hiltz,S. (1992): The Virtual Classroom: Software for Collaborative Learning. En

Barret,E.(Ed.): Sociomedia. The MIT Press, Cambridge (Massachusetts).

Hillman, D.C., Willis, D.C., Gunawardena, C.N. (1994): «Learner interface

interaction in distance education: an extension of contemporary strategies for

practitioners» American Journal of Distance Education. Vol.,8,2, pp:30-42

Holmberg, B. (1985): Educación a distancia: Situación y perspectivas. Buenos

Aires, Kapelusz.

41

Holmberg, B. (1995). Theory and Practice of Distance Education, London and

New York, Routledge.

Keegan, D. (1986). Foundations of Distance Education. London and New York:

Routledge.

Kember,D. (1995): Open Learning. Courses for Adults. Educational Technology

Pub. Englewood Cliffs NJ.

Latona, K. (1996): Case Studies in Flexible Learning. Institute for Interactive

Multimedia and The Faculty of Education. UTS.

Lewis,R (1988): "Open learning - the future". En Paine,N.(Ed.) Open learning in

transition. London, Kogan Page, 89-104.

Lewis, R., Spencer, D. (1986): «What is open learning?» Open Leaning Guide,

vol. 4.

Mason,R. y Kaye,T. (1990): Toward a New Paradigm for Distance Education.

En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives on a New Environment.

Preager, New York. 15-38.

McIsaac, M. S., Gunawardena, C N. (1996): «Distance Education», a

JONASSEN, D. H. Handbook on Research for Education Communications

and Technology. Nova York, McMillan.

Moore, M. G. (1983). «On a Theory of independent study», a Sewart, D.;

Keegan, D.; Holmberg, B. (eds.). Distance Education: International

Perspectives. London/New York. Manrtin's Press

Moore, M. G. (1989): «Three types of interaction”. American Journal of Distance

Education.,3 (2), pág. 1-6

Moore, M. G. (1990). Recent contributions to the theory of distance education.

Open Learning, 5 (3), 10-15.

Moore, M. G. (1991). «Theory of distance education». Second American

Symposium on Research in Distance Education. 22-23 de Maig. The

University State University, University Park.

Paulsen, M. F. (1993). «The Hexagon of cooperative freedom: A distance

Education Theory Attuned to Computer Conferencing». DEOSNEWS Vol.3

Núm.2

Petters, O. (1988). «Distance teaching and industrial production: A comparative

interpretation in outline», SEWART, D.; KEEGAN, D.; HOLMBERG, B.

(Eds.): Distance Education: international perspectives. London/New York.

Manrtin's Press

Race,P. (1994): The Open Learning Handbook. Kogan Page, London

Riel,M. y Harasim,L. (1994): Research Perspectives on Network Learning.

Machine Mediated Learning, 4(2-3) 91-113.

Roberts,T., Romm,C. Y Jones, D. (2000): Current practice in web-based

delivery of IT courses. APWEB2000.

Romiszowski, A. (1994): Educational Systems Design Implications of Electronic

Publishing. Educational technology, 34(7). 6-12

Romiszowski,A. y Criticos,C. (1994): The Training and Development of

Educational Technologists for the 21st Century. En Kearsley,G. y Linch,W.

(De.): Educational Technology. Leadership Perspectives. Educational

Technology Pub. Englewood Cliffs NJ., 165-180.

Saba, F., & Shearer, R. (1994). Verifying key theoretical concepts in a dynamic

model of distance education. American Journal of Distance Education, 8 (1),

36-59.

42

Salinas,J (1996a): Campus electrónicos y redes de aprendizaje. En SALINAS,J.

y otros (Coord): Redes de comunicación, redes de aprendizaje.

Universidad de las Islas Baleares - EEOS, Palma de Mallorca. 91-100.

[http://www.uib.es/depart/gte/salinas.html]

Salinas,J. (1996b): Telemática y educación: Expectativas y desafíos. Encuentro

de Computación Educativa. Santiago de Chile, 2-4 mayo.

Salinas, J. (1997): «Enseñanza flexible, aprendizaje abierto. Las redes como

herramientas para la formación”, a CEBRIAN, M. I ALTRES (Coord.).,

Edutec’97. Creación de materiales para la innovación educativa con nuevas

tecnologías. Màlaga, ICE-Universitat de Màlaga.

Salinas, J. (1998): «Redes y Educación: tendencias en Educación flexible i a

distancia», En Pérez, R., y otros, Educación y tecnologías de la educación.

Oviedo, II Congreso Internacional de Comunicación, tecnología y educación;

pp: 141-151.

Sangrà,A.y Duart,J. (1999): Formació universitària per mitjà del web: un model

integrador per a l’aprenentatge superior. En Duart,J. y Sangrà,A. (Eds):

Aprenentatge i virtualitat. Disseny pedagògic de material didactic per al www.

Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya – Pòrtic, Barcelona, 57-78.

Taylor,J. (1995): Distance education technologies: The fourth generation.

Australian Journal of Educational Technology, 11(2), 1-7.

Topham, P. (1989): «The concept of “Openness” in relation to Computer Based

Learning Environments and Management Education». Interactive learning

International, 5, 1, pp: 157

Wedemeyer, C. (1971). «Independent Study», a L. Deighton (Ed.)

Encyclopaedia of education, vol. 4. p. 548-57. Macmillan. New York.

Wedemeyer, C. (1981). Learning at the back-Door. Madison. University of

Wisconsin

Willis,J. (1991): Computer Mediated Communication Systems and Intellectual

Teamwork: Social Psychological Issues in Design and Implementation.

Educational Technology, 31(4). 10-20

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent