DADES IDENTIFICATIVES 2023_24
Assignatura (*) ENTORNS FLEXIBLES DE FORMACIÓ Codi 11665203
Ensenyament
Tecnologia Educativa: e-learning i Gestió del Coneixement (2012)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Tipus Curs Període
3 Optativa Primer AN
Llengua d'impartició
Castellà
Departament Pedagogia
Coordinador/a
USART RODRÍGUEZ, MIREIA
Adreça electrònica antonia.darder@urv.cat
mireia.usart@urv.cat
Professors/es
DARDER MESQUIDA, ANTÒNIA
USART RODRÍGUEZ, MIREIA
Web http://moodle.urv.net
Descripció general i informació rellevant <p>Aquesta assignatura serà impartida per la Dra. Antònia Darder (antonia.darder@uib.es). </p>

Competències
Tipus A Codi Competències Específiques
  Comú
  AC1 Analizar las TIC como herramienta e instrumento para el e-learning y la gestión del conocimiento.
  AC2 Dominar las herramientas y procedimentos para la planificación, organización y gestión de los procesos de e-learning.
  AC5 Adoptar medios, recursos y herramientas en procesos de seguimiento y evaluación de e-learning.
  AC6 Incorporar estrategias y recursos de gestión del conocimiento en los desarrollos de innovación e investigación en e-learning.
  AC9 Aplicar modelos pedagógicos y conocimientos técnicos para la resolución de problemas de formación en e-learning.
  AC10 Analizar y aplicar herramientas e instrumentos para el diseño y desarrollo de materiales didácticos para el e-learning.
  AC11 Diseñar escenarios de aprendizaje en entornos tecnológicos.
  AC14 Transferir a otros contextos la actividad práctica desarrollada.
Tipus B Codi Competències Transversals
  Comú
  BC2 Resolver problemas complejos en contextos multidisciplinares relacionados con el campo de estudio.
  BC3 Aplicar pensamiento crítico, lógico y creativo demostrando capacidad de innovación.
  BC5 Trabajar en equipo de forma colaborativa y responsabilidad compartida, en clave de liderazgo.
Tipus C Codi Competències Nuclears
  Comú
  CC3 Gestionar la informació i el coneixement.
  CC4 Expresarse correctamente de manera oral y escrita en una de las dos lenguas oficiales de la URV.

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Buscar els fonaments pedagògics per construir un model de formació flexible. AC1
AC5
AC9
BC3
BC5
CC4
Identificar els elements crítics que cal considerar en un sistema d'ensenyament-aprenentatge basat en entorns tecnològics. AC1
AC2
AC6
AC9
AC10
AC11
BC2
BC3
CC3
Reflexionar sobre les possibilitats que presenten les diferents experiències de formació per mitjà de sistemes densenyament-aprenentatge basats en entorns tecnològics. AC9
AC10
AC14
BC2
BC3
CC3

Continguts
Tema Subtema
1. L'ensenyament flexible 1.1.- L'ensenyament a distància
1.2.- Aprenentatge obert
1.3.- L'ensenyament flexible
2. Models d'utilització de les TIC a l'educació a distància 2.1.- Elements danàlisi de lensenyament on-line
2.2.- Tipus d'institucions
2.3.- Models d'ensenyament on-line
3. Components per a un model densenyament flexible lògics. 3.1.- Components tecnològics
3.2.- Components organitzatius
3.3.- Components pedagògics
4. Integració d,entorns. 4.1.- Els entorns socials
4.2.- Entorns personals daprenentatge (PLE)
4.3.- La integració dentorns institucionals, socials i personals.
5. Sistemes de formació: presencial, blended ia distància

5.1. Formació presencial, blended learning ia distància
5.2.Entorns virtuals i eines per a leducació


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 4 6
 
Sessió Magistral
6 4 10
Fòrums de debat
10 10 20
Pràctiques a través de TIC
3 30 33
 
Atenció personalitzada
5 1 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Actividades encaminadas a tomar contacto y recoger información sobre los alumnos y presentación de la asignatura.
Sessió Magistral Sesiones de videoconferencia.
Fòrums de debat Actividad, a través de las TIC, donde se debaten temas de actualidad relacionados con el ámbito profesional.
Pràctiques a través de TIC Aplicar, a nivel práctico, la teoría a un ámbito de conocimiento en un contexto determinado. Simulaciones a través de las TIC.
Atenció personalitzada Atención al alumno para la resolución de dudas y para la orientación académica y profesional.

Atenció personalitzada
 
Sessió Magistral
Atenció personalitzada
Activitats Introductòries
Descripció

És el temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes i persegueix els objectius següents: 


-Atendre, fer el seguiment i orientar a nivell professional l'alumne. 
- Intercanviar informació, opinió i coneixements. 
-Afavorir la retroalimentació entre professor i alumne sobre els treballs de lassignatura. 
-Realitzar un seguiment de la comprensió de conceptes i continguts i aclariment de dubtes. 
-Assessorar en la cerca dinformació. 
- Etc.

Avaluació
  Descripció Pes
Fòrums de debat UA1. Activitat inicial
Participació. Reflexió. Discussió. Aportació de materials relacionats (bibliografia, mapes conceptuals, vídeos, imatges,…)
30%
Pràctiques a través de TIC UA2. Projecte
Evolució des d'un model obert de disseminació a un desenvolupament. Aportar criteris de qualitat que determinin lèxit del projecte
70%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Com a part de l'avaluació continuada, en aquells casos en què l'alumnat faci un segon lliurament d'una activitat avaluable suspesa o no presentada, es realitzarà, dins dels 45 dies posteriors a la finalització de l'assignatura, a la data que determini el professor , només en aquells casos en què l'alumne es posi en contacte expressament per sol·licitar-la dins del període lectiu ordinari de l'assigantura. Un cop finalitzat aquest període, s'entendrà que l'alumne desisteix i no té dret a aquesta segona oportunitat. 

Es recorda que l'alumnat ha de respectar el criteri de l'absoluta correcció lingüística a totes les proves d'avaluació (i també d'ensenyament-aprenentatge i que no fer-ho pot ser motiu directe de suspens. D'altra banda, qualsevol circumstància de plagi per part del alumnat pot suposar el suspens directe a l'assignatura, sense possibilitat de recórrer a la segona convocatòria, i finalment se suggereix a l'alumnat consultar la planificació específica allotjada a l'espai Moodle de l'assignatura.


Fonts d'informació

Bàsica

 

Adell, J. (1997): Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de

la información, EDUTEC. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, nº 7,

noviembre. [http://www.uib.es/depart/gte/revelec7.html]

Aoki, K., Fasse, R., Stowe, S. (1998): «A typology for distance education. Tool

for strategic planning», a Ottmann, T., Tomek, I. (Ed.) Proceedings of EDMEDIA

& ED-TELECOM, Freinburg, Germany 149-154.

Baynton, M. (1992). Dimensions of control in distance education: A factor

analysis. American Journal of Distance Education, 6 (2), 17-31.

Binstead,D. (1987): Open and distance learning and the use of new technology

for the self development of managers. Centre for the Study of Management

Learning, University of Lancaster.

Boot,R. y Hodgson,V. (1987): Open Learning: Meaning and experience. En

Hodgson,V. (De.): Beyond Distance Teaching: Toward Open Learning. Open

University Press, London.

Garrison, D. R. (1990). An analysis and evaluation of audio teleconferencing to

facilitate education at a distance. American Joumal of Distance Education, 4

(3), 13-24.

Gunawardena, C. N. (1993). The Social Context of Online Education.

Proceedings of the Distance Education Conference, Portland, Oregon.

Hanna, D. E. (1998): «Higher education in an era of digital competition:

Emerging organisation models». Journal of Asynchronous learning Networks,

vol 2. [http://www.aln.org/alnweb.journal/jaln_vol2issue1]

Harasim,L. (1990): Online Education: An environment for collaboration and

intellectual amplification. En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives

on a New Environment. Preager, New York. 39-66.

Harasim,L. (1993): Firts Steps in Multimedia Telecommunications: Using ISDN

for Educational Delivery. En Savage,J. y Wedemeyer,D.(Eds): Pacific

Telecommunications Council Fifteenth Anual Conference. Proceedings.

Pacific Telecommunications Council, Honolulu Haway USA. 216-222

Harris, J. (1995): Organizing and facilitating telecollaborative projects. The

Computing Teacher 22(5). [http://www.ed.uiuc.edu/Mining/Frebruary95-

TCT.html]

Henríquez,P. (2001): La Aplicación Didáctica de las Tecnologías de la

Información y la Comunicación en la formación del siglo XXI. Tesis Doctoral

(inédita). Universitat Rovira i Virigili, Tarragona.

Hiltz,S. (1992): The Virtual Classroom: Software for Collaborative Learning. En

Barret,E.(Ed.): Sociomedia. The MIT Press, Cambridge (Massachusetts).

Hillman, D.C., Willis, D.C., Gunawardena, C.N. (1994): «Learner interface

interaction in distance education: an extension of contemporary strategies for

practitioners» American Journal of Distance Education. Vol.,8,2, pp:30-42

Holmberg, B. (1985): Educación a distancia: Situación y perspectivas. Buenos

Aires, Kapelusz.

41

Holmberg, B. (1995). Theory and Practice of Distance Education, London and

New York, Routledge.

Keegan, D. (1986). Foundations of Distance Education. London and New York:

Routledge.

Kember,D. (1995): Open Learning. Courses for Adults. Educational Technology

Pub. Englewood Cliffs NJ.

Latona, K. (1996): Case Studies in Flexible Learning. Institute for Interactive

Multimedia and The Faculty of Education. UTS.

Lewis,R (1988): "Open learning - the future". En Paine,N.(Ed.) Open learning in

transition. London, Kogan Page, 89-104.

Lewis, R., Spencer, D. (1986): «What is open learning?» Open Leaning Guide,

vol. 4.

Mason,R. y Kaye,T. (1990): Toward a New Paradigm for Distance Education.

En Harasim,L. (Ed.): Online education. Perspectives on a New Environment.

Preager, New York. 15-38.

McIsaac, M. S., Gunawardena, C N. (1996): «Distance Education», a

JONASSEN, D. H. Handbook on Research for Education Communications

and Technology. Nova York, McMillan.

Moore, M. G. (1983). «On a Theory of independent study», a Sewart, D.;

Keegan, D.; Holmberg, B. (eds.). Distance Education: International

Perspectives. London/New York. Manrtin's Press

Moore, M. G. (1989): «Three types of interaction”. American Journal of Distance

Education.,3 (2), pág. 1-6

Moore, M. G. (1990). Recent contributions to the theory of distance education.

Open Learning, 5 (3), 10-15.

Moore, M. G. (1991). «Theory of distance education». Second American

Symposium on Research in Distance Education. 22-23 de Maig. The

University State University, University Park.

Paulsen, M. F. (1993). «The Hexagon of cooperative freedom: A distance

Education Theory Attuned to Computer Conferencing». DEOSNEWS Vol.3

Núm.2

Petters, O. (1988). «Distance teaching and industrial production: A comparative

interpretation in outline», SEWART, D.; KEEGAN, D.; HOLMBERG, B.

(Eds.): Distance Education: international perspectives. London/New York.

Manrtin's Press

Race,P. (1994): The Open Learning Handbook. Kogan Page, London

Riel,M. y Harasim,L. (1994): Research Perspectives on Network Learning.

Machine Mediated Learning, 4(2-3) 91-113.

Roberts,T., Romm,C. Y Jones, D. (2000): Current practice in web-based

delivery of IT courses. APWEB2000.

Romiszowski, A. (1994): Educational Systems Design Implications of Electronic

Publishing. Educational technology, 34(7). 6-12

Romiszowski,A. y Criticos,C. (1994): The Training and Development of

Educational Technologists for the 21st Century. En Kearsley,G. y Linch,W.

(De.): Educational Technology. Leadership Perspectives. Educational

Technology Pub. Englewood Cliffs NJ., 165-180.

Saba, F., & Shearer, R. (1994). Verifying key theoretical concepts in a dynamic

model of distance education. American Journal of Distance Education, 8 (1),

36-59.

42

Salinas,J (1996a): Campus electrónicos y redes de aprendizaje. En SALINAS,J.

y otros (Coord): Redes de comunicación, redes de aprendizaje.

Universidad de las Islas Baleares - EEOS, Palma de Mallorca. 91-100.

[http://www.uib.es/depart/gte/salinas.html]

Salinas,J. (1996b): Telemática y educación: Expectativas y desafíos. Encuentro

de Computación Educativa. Santiago de Chile, 2-4 mayo.

Salinas, J. (1997): «Enseñanza flexible, aprendizaje abierto. Las redes como

herramientas para la formación”, a CEBRIAN, M. I ALTRES (Coord.).,

Edutec’97. Creación de materiales para la innovación educativa con nuevas

tecnologías. Màlaga, ICE-Universitat de Màlaga.

Salinas, J. (1998): «Redes y Educación: tendencias en Educación flexible i a

distancia», En Pérez, R., y otros, Educación y tecnologías de la educación.

Oviedo, II Congreso Internacional de Comunicación, tecnología y educación;

pp: 141-151.

Sangrà,A.y Duart,J. (1999): Formació universitària per mitjà del web: un model

integrador per a l’aprenentatge superior. En Duart,J. y Sangrà,A. (Eds):

Aprenentatge i virtualitat. Disseny pedagògic de material didactic per al www.

Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya – Pòrtic, Barcelona, 57-78.

Taylor,J. (1995): Distance education technologies: The fourth generation.

Australian Journal of Educational Technology, 11(2), 1-7.

Topham, P. (1989): «The concept of “Openness” in relation to Computer Based

Learning Environments and Management Education». Interactive learning

International, 5, 1, pp: 157

Wedemeyer, C. (1971). «Independent Study», a L. Deighton (Ed.)

Encyclopaedia of education, vol. 4. p. 548-57. Macmillan. New York.

Wedemeyer, C. (1981). Learning at the back-Door. Madison. University of

Wisconsin

Willis,J. (1991): Computer Mediated Communication Systems and Intellectual

Teamwork: Social Psychological Issues in Design and Implementation.

Educational Technology, 31(4). 10-20

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent