|
Tipus A
|
Codi |
Competències Específiques |
| |
Comú |
| |
AC3 |
Diseñar y desarrollar programas y proyectos de innovación y de investigación en el ámbito del e-learning. |
| |
AC7 |
Gestionar y utilizar la información en el desarrollo de proyectos. |
| |
AC8 |
Redactar documentación específica de naturaleza técnica y/o didáctica acorde con los programas y proyectos de e-learning desarrollados. |
| |
AC14 |
Transferir a otros contextos la actividad práctica desarrollada. |
|
Tipus B
|
Codi |
Competències Transversals |
| |
Comú |
| |
BC3 |
Aplicar pensamiento crítico, lógico y creativo demostrando capacidad de innovación. |
| |
BC8 |
Gestionar proyectos técnicos y de investigación o innovación. |
|
Tipus C
|
Codi |
Competències Nuclears |
| |
Comú |
| |
CC3 |
Gestionar la informació i el coneixement. |
| |
CC6 |
Definir y desarrollar el proyecto académico y profesional. |
| Objectius |
Competències |
| Establecer la relación coste/beneficio de un proyecto educativo multimedia.
Establir la relació cost/benefici en un projecte educatiu multimèdia. |
AC7
AC8
AC14
|
BC3
BC8
|
CC6
|
| Identificar el conjunto de fases y acciones que un proyecto debe contener en función de una determinada metodologia de trabajo.
Identificar el conjunt de fases i accions que un projecte ha de contenir en funció d'una determinada metodologia de treball. |
AC3
|
BC8
|
CC3
|
| Tema |
Subtema |
Aspectos clave en la gestión de proyectos
Aspectes clau en la gestió de projectes |
Liderazgo, gestión integrada (ciclos PDCA), metodología...
Lideratge, gestió integrada (cicles PDCA), metodologia...
Análisis coste/beneficio, estudios de viabilidad
Anàlisi cost/benefici, estudis de viabilitat
Evaluación prospectiva, presupuesto
Avaluació prospectiva, pressupost |
Metodología PMBOK para la gestión de proyectos
Metodologia PMBOK per a la gestió de projectes |
|
Viabilidad de formación virtual en diferentes contextos (formales, no formales, empresa...)
Viabilitat de formació virtual en diferents contexts (formals, no formals, empresa...) |
Aspectos a considerar en el diseño de la vertiente formativa de un proyecto
Aspectes a considerar en el disseny del vessant formatiu d'un projecte |
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1 |
0 |
1 |
| |
| Seminaris |
|
5 |
0 |
5 |
| Resolució de problemes, exercicis |
|
0 |
6 |
6 |
| Treballs |
|
0 |
6 |
6 |
| Sessió Magistral |
|
4 |
4 |
8 |
| Fòrums de debat |
|
0 |
6 |
6 |
| Estudis previs |
|
0 |
6 |
6 |
| Pràctiques a través de TIC |
|
0 |
23 |
23 |
| Metodologies integrades |
|
0 |
6 |
6 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
8 |
0 |
8 |
| |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Activitats encaminades a prendre contacte i recollir informació dels alumnes i presentació de l’assignatura. |
| Seminaris |
Relacionats amb els processos de disseny i desenvolupament de projectes de recerca i de projectes professionals ens el món de les TIC. |
| Resolució de problemes, exercicis |
Treball conjunt entre l’alumne i el director de projecte per poder dissenyar i desenvolupar la concreció d’aquest. |
| Treballs |
Treballs que realitza l'alumne. |
| Sessió Magistral |
Exposició dels continguts de l'assignatura.
|
| Fòrums de debat |
Activitat, a través de les TIC, on es debaten temes d'actualitat relacionats amb l'àmbit professional.
|
| Estudis previs |
Cerca, lectura i treball de documentació, proposta de solució d'exercicis a realitzar en el laboratori per part de l'alumne. |
| Pràctiques a través de TIC |
Aplicar, a nivell pràctic, la teoria d'un àmbit de coneixement en un context determinat. Simulacions a través de les TIC.
|
| Metodologies integrades |
Aprenentatge basat en problemes, Treball per projectes, Portfoli docent, etc.
|
| Atenció personalitzada |
Anàlisi i resolució de dubtes de l'alumne amb reunions personales i/o en grup. |
|
|
|
Descripció |
| És el temps que cada professor té reservat per atendre i resoldre dubtes als alumnes i persegueix els següents objectius:
- Atendre, fer el seguiment i orientar a nivell professional a l’alumne.
- Intercanviar informació, opinió i coneixements.
- Afavorir el feedback entre professor i alumne sobre els treballs de l’assignatura.
- Realitzar un seguiment de la comprensió de conceptes i continguts i aclariment de dubtes.
- Assessorar en la recerca d’informació.
- Etc. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Seminaris |
Assistència a seminaris relacionats amb el disseny i desenvolupament de projectes professionals i de recerca. |
15% |
| Resolució de problemes, exercicis |
Defensa pública del projecte. |
25% |
| Treballs |
Lliurament de l’informe del projecte amb la fonamentació teòrica i documental del mateix. |
60% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Como parte de la evaluación continua, en aquellos casos en que el alumnado realice unasegunda entrega de una actividad evaluable suspendida o no presentada, la calificación máxima a la que podrá aspirar en esa segunda evaluación será de aprobado. Esta entrega se realizará, dentro de los 45 días posteriores a la finalización de la asignatura, en la fecha que determine el profesor, solo en aquellos casos en que el alumno se ponga en contacto expresamente para solicitarla dentro del período lectivo ordinario de la asigantura. Una vez finalizado este período, se entenderá que el alumno desiste y no tendrá derecho a esta segunda oportunidad. Se recuerda que el alumnado tiene que respetar el criterio de la absoluta corrección lingüística en todas sus pruebas de evaluación (y también de enseñanza-aprendizaje y que no hacerlo puede ser motivo directo de suspenso. Por otro lado, cualquier circunstancia de plagio por parte del alumnado puede suponer el suspenso directo a la asignatura, sin posibilidad de recurrir a la segunda convocatoria. Finalmente, se sugiere al alumnado consultar la planificación específica alojada en el espacio Moodle de la asignatura. |
| Bàsica |
|
- WOODS, P. (1998): Investigar el arte de la enseñanza. El uso de la etnografía en la educación. Temas Paidós Educación. Barcelona.
Introducció: Interessant perquè fa una reflexió molt estructurada sobre el paper de l’investigador en la investigació etnogràfica.
Pàg. 74 a 97. Descripció dels dilemes de l’investigador/a a l’hora d’abordar una investigació etnogràfica. Interessant la lectura d’aquests apartar abans d’abordar una investigació utilitzant el mètode qualitatiu.
- BOLIVAR, A. (1998): La investigación biográfico-narrativa. Guía para indagar en el campo. Grupo editorial universitario. Granada.
Llibre centrat en tècniques qualitatives per a la recollida de dades.
Capítol 22. Metodologia biogràfico-narrativa. Especialment interessant per a entendre les característiques i la forma d’aplicar aquesta tècnica biogràfico-narrativa de recollida de dades.
- BRUBACHER, J. W. et al. (2000): Cómo ser un docente reflexivo. La construcción de una cultura de la indagación en las escuelas. Gedisa. Biblioteca de Educación. Barcelona.
Capítol 1. La Tècnica reflexiva i el docent. Interessant per ajudar als professionals de l’educació a tenir consciència de les aportacions que reflexionar sobre la pròpia acció professional pot aportar a la millora de l’educació i de les pròpies tasques diàries.
Interessants, també, els estudis de cas que es relaten en els següents capítols i que poden exemplificar com portar a terme una tècnica d’aquestes característiques.
- BLANDEZ, J. (1996): La investigación-acción: Un reto para el profesorado. Guía práctica para grupos de trabajo, seminarios y equipos de investigación. INDE Publicaciones. Zaragoza.
Capítol III. Guia practica per a desenvolupar una investigació acció. Especialment interessant per a poder dissenyar i planificar un projecte d’investigació-acció. Al estar el capítol estructurat en forma de preguntes i respostes resulta molt estructurat i clar a l’hora de dissenyar la nostra pròpia investigació. Especialment interessant la gràfica de la pàgina 80.
Interessant, també, el següent capítol en el que s’exemplifica el procés d’investigació-acció amb un cas real.
- BARBIER, R. (1977): La Recherche-Action dans l’Institution Éducative. Gauthier-villars. Paris.
Capítol II. Punt 2.2.2. Principis generals de la investigació-acció institucional.
Aquest apartat resulta especialment interessant si el que ens proposem és realitzar una investigació-acció en la mateixa institució en la que desenvolupem la nostra tasca professional.
- CARDONA, M. C. (2002): Introducción a los Métodos de Investigación en Educación. Editorial EOS. Madrid.
Llibre que sintetitza els aspectes més rellevants a tenir en compte en els mètodes d’investigació qualitativa i quantitativa. Recomanable per a tenir una idea més clara de les principals diferències entre uns i altres i per a revisar-lo mentre ens plantegem el tema d’investigació i la forma d’abordar-lo. |
| Complementària |
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|