| Competències |
| Codi | |
| A1 | Demostrar coneixement i comprensió de les coordenades espai-temporals (diacronia i sincronia) i dels límits i interrelacions geogràfiques i culturals de la història de l’Art |
| A2 | Visió diacrònica general de la història de l’Art universal. |
| A3 | Visió diacrònica regional y complerta dels fenòmens artístics territorials. |
| A5 | Ha de demostrar coneixement i comprensió de les diferents metodologies d’aproximació a la Història de l’Art i de la seva contingència històrica (Historiografia de l’Art) |
| A6 | Ha de demostrar coneixement i comprensió sistemàtic i integrat del fet artístic: teoria i pensament estètic, diferents llenguatges, procediments i tècniques de la producció artística al llarg de la història. |
| A7 | Ha de demostrar coneixement i comprensió de les principals fons literàries i documentals de la Història de l’Art. |
| A8 | Ha de demostrar coneixement i comprensió d’iconografia, aspecte essencial per a la interpretació de les imatges. |
| B1 | Aprendre a aprendre |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B9 | Interdisciplinarietat (humanitats): Filosofia, Història de l’Estètica, llengües antigues, Semiòtica, Història de les Arts Escèniques, Història de la Música, Mitologia, Història de les Grans Religions, Sociologia i Antropologia. |
| C1 | Dominar l’expressió i la comprensió d'un idioma estranger |
| C2 | Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Conèixer detalladament l'art produït a Italia i a la resta d'Europa durant els segles XV i XVI. | A1 A2 A3 |
B1 |
C1 C2 C5 |
| Saber fer una anàlisi interpretativa des de les diverses metodologies històrico-artistiques de l'art europeu del període que tractem. | A5 A6 A7 A8 |
B2 B3 B4 |
C1 C2 C5 |
| Ser responsable de la necessitat de conèixer l'art modern per tal tenir una consciència clara de la Història de l'Art. | A2 A3 A6 |
B2 B3 B9 |
C1 C2 C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| El segle XV a Italia: El Quattrocento | Art i Humanisme La primera generació florentina La segona generació florentina Altres nuclis italians del Quattrocento |
| El segle XVI a Italia: El Cinquecento | Arquitectura i urbanisme de l'Alt Renaixement. La pintura i l'escultura del primer terç del segle XVI |
| El manierisme | Arquitectura i urbanisme Arts plàstiques |
| La difussió del renaixement a Europa | Arquitectura Escultura Pintura |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 4 | 6 | |||||
| Sessió Magistral |
|
42 | 84 | 126 | |||||
| Pràctiques externes (de camp/sortides) |
|
13 | 0 | 13 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
4 | 0 | 4 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció al temari |
| Sessió Magistral | Exposició dels continguts del temari |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | Visites a museus, exposicions i monuments. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Proves de Desenvolupament |
La primera prova serà escrita i tractarà de l'Art del segle XV, en la qual es desenvoluparan conceptes, comentaris d'obres d'art i de text. La segona prova escrita tractarà de l'Art del segle XVI, en la qual es desenvoluparan conceptes, comentaris d'obres i de text. |
50% 50% |
|
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
Sebastian, S., Arte y Humanismo, Alianza, Madrid, 1978
Chastel, A, Arte y Humanismo en Florencia en la época de Lorenzo el Magnífico, Cátedra, Madrid, 1982
Chastel, A., El mito del Renacimiento, Skira, Barcelona, 1969
Antal, F., El mundo florentino y su ambiente social. La República burguesa anterior a Cosme de Medicis, siglos XIV y XV., Guadarrama, Mdrid, 1965
Gallego, J., El pintor de artesano a artista, Universidad de Granada, Granada, 1976
Garin, E., El Renacimiento Italiano, Ariel, Barcelona, 1986.
Nieto,V. Checa,F., El Renacimiento. Formación y crisis del modelo clásico, Itsmo, Madrid, 1980
Panovsky, E., El significado de las artes visuales, Alianza, Madrid, 1987
Chastel, A., El taller de Italia, 1420-1500., Aguilar, Madrid, 1966
Benevolo, L., Historia de la arquitectura del Renacimiento, Taurus, Madrid, 1973
Argan, G.C., Historia del arte como historia de la ciudad., Laia, Barcelona, 1984
Wittkower, R., La arquitectura de la edad del humanismo, Nueva Visión, Buenos Aires, 1968.
Tafuri, M., La arquitectura del humanismo, Xarait, Madrid, 1978
Muratore, G., La ciudad renacentista. Tipos y modelos a través de los tratados, Instituto de Estudios de Administración Local, Madrid, 1980
Blunt, A, La teoria de las artes en Italia, Cátedra, Madrid, 1979
Vries, J., La urbanización de Europa, 1500-1800, Crítica, Barcelona, 1988
Wind, E., Maestros paganos del Renacimieto, Barral, Barcelona, 1972
Gombrich, E.H., Norma y forma. Estudio sobre el arte del Renacimiento, Alianza, Madrid, 1987
Gombrich, E.H., Nuevas visiones de viejos maestros, Alianza, Madrid, 1987
Baxandall, M., Pintura y vida cotidiana en el Renacimiento., G.Gili, Barcelona, 1978
Wolfflin, H., Renacimiento y Barroco, A. Corazón, Madrid, 1977
Argan, G.C., Renacimiento y Barroco,, Akal, Madrid, 1987 |
||||
| Complementària | |||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | |||||
|
|||||