DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) HISTÒRIA DE LA MÚSICA I Codi 12072017
Ensenyament
Història de l'Art (2001)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Quart Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
TAMARIT SUMALLA, MARIA ROSA
Adreça electrònica mariarosa.tamarit@urv.cat
Professors/es
TAMARIT SUMALLA, MARIA ROSA
Web
Descripció general i informació rellevant L'any 2007 se celebra arreu els 400 anys del naixement de l'òpera. Per aquest motiu, les diferents audicions que es proposaran durant el curs tindran com a fil conductor el mite d'Orfeu. Orfeu com a personatge operístic però també com a motiu musical. I tots els vectors que genera ,que ens permetran avançar des de Monteverdi a Gluck (Història de la música I) per poder relacionar-lo més endavant amb Tamino, Fidelio,Faust o Lohengrin(Història de la Músia II) Que ens permetran també entendre les evolucions del pensament occidental : des de la salvació per la gran força de l'amor i la música present en "Orfeo ed Euridice" de Gluck fins al poder destructiu del binomi amor-mort que apunten Verdi ,Wagner i Puccini.Dels paràmetres dels inicis del barroc, finalistes i el.líptics, passant pels il.lustrats que veuen en la bellesa de la música una eina per construir un món millor, per avançar fins a l'ús de les músiques durant el s.XX com a recurs propagandístic dels règims totalitaris. Dit altrament: Orfeu aplacant les feres i obrint les portes de l'infern, Orfeu conduïnt amb la força de l'Amor Euridice a la vida versus les orquestres jueves d'Auschwitz, quan havien d'acompanyar els propis companys a la mort fent un ús macabre, anti-òrfic del poder de la música.

Competències
Codi  
A1 Demostrar coneixement i comprensió de les coordenades espai-temporals (diacronia i sincronia) i dels límits i interrelacions geogràfiques i culturals de la història de l’Art
A2 Visió diacrònica general de la història de l’Art universal.
A4 Coneixements particulars i optatius de la Història de l'Art
A6 Ha de demostrar coneixement i comprensió sistemàtic i integrat del fet artístic: teoria i pensament estètic, diferents llenguatges, procediments i tècniques de la producció artística al llarg de la història.
B1 Aprendre a aprendre
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B4 Treballar de forma autònoma amb iniciativa
B5 Treballar de forma col·laborativa
B7 Comunicar-se de manera efectiva i amb asertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà
B9 Interdisciplinarietat (humanitats): Filosofia, Història de l’Estètica, llengües antigues, Semiòtica, Història de les Arts Escèniques, Història de la Música, Mitologia, Història de les Grans Religions, Sociologia i Antropologia.
B12 Motivació per la qualitat
B14 Capacitat innovadora, emprenedora i d'adaptació a les noves situacions
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Estructurar una visió panoràmica sobre la història de la música occidental, per inserir la música en els grans corrents artístics des del món antic fins als nostres temps. A1
A4
B3
B9
C5
Aprendre a profunditzar en els diferents llenguatges de la música a través de la història, a partir d’un “leitmotiv” no musical que ens permetrà una visió global i concreta a la vegada dels elements artístic-expressius emprats pels diferents compositors dins la seva època. A1
A2
A4
B3
B9
B12
B14
C3
Reconéixer i saber situar obres musicals dins el seu corrent artístic , arribar a establir relacions inter-disciplinars i aprendre a distingir els grans gèneres. A1
A2
A6
B3
B9
Establir les bases necessàries, a partir de les audicions en viu i enregistrades, per crear futurs consumidors directes de la música que, amb més o menys encert, anomenem culta. B1
B4
B5
B7
B9

Continguts
Tema Subtema
Del cant gregorià a Machaut i Landini.
a. El cant gregorià: història, fonts , escoles i modes. El Trop i la Seqüència.
b. L’època de Nôtre Dame: Organum , discantus i conductus.
c. La cançó profana : “Trouvadours”, “Trouvères”, “Minnesinger” i “Meistersinger”.
d. De l’Ars Antiqua a l’Ars Nova.
e. El Trecento.
f. El Llibre Vermell de Montserrat.
El Renaixement.
a. L’impossible retorn a l’antiguitat: música versus arts plàstiques i literatura.
b. Esquema panoràmic del 1400 al 1600: centres de creació i compositors
més importants.
c. Música vocal franco-flamenca.
d. La península ibèrica: polifonia vocal i música per a orgue i llaüt.
e. Anglaterra i Alemanya.
f. El Madrigal i el motet: breu estudi de formes i gèneres.
g. L’escola romana i l’escola veneciana.

El Barroc.
a. L’època del clar-obscur sonor: l’aparent contrast entre el virtuosisme lluminós i l’expressió dels estats
de l’ànima.
b. Esquema panoràmic del 1600 al 1750: compositors, fases del corrent artístic i esdeveniments històrics rellevants.
c. Generadors formals: el baix continu i el recitatiu. Breu estudi de formes .
d. El naixement i desenvolupament dels grans gèneres dramàtics: òpera i oratori.
e. La música instrumental.
f. De Monteverdi a Bach: els grans compositors a partir de les obres més importants del període.

EL MITE D'ORFEU COM A MOTIU CONDUCTOR

a. Antecedents del mite

b. Les representacions en música anteriors a Monteverdi
c. De Monteverdi a Gluck: de la música que mou els afectes a l'emotivitat dinàmica descrita "en música"


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
0 0 0
 
Sessió Magistral
1 0.5 1.5
Fòrums de discussió
0 4 4
Esdeveniments científics i/o divulgatius
6 0 6
Pràctiques de camp/sortides
6 0 6
 
Atenció personalitzada
0 0 0
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Es plantejarà i s'explicarà la idea d'un eix conductor no musical, un "Leitmotiv",que ens servirà per avançar i relacionar les diferents èpoques i corrents artístic on hi haurem de saber inserir la música.
Fòrums de discussió Servint-nos de les possibilitats que ens oferereix el " Moodle", obrirem forums de discussió relacionats amb les pràctiques externes
Esdeveniments científics i/o divulgatius Hi haurà sessions obertes a tothom en format conferència-concert sobre temes concrets relacionats amb obres musicals que s'interpretarn en viu.
Pràctiques de camp/sortides Les pràctiques consistiran en assistir de forma col.lectiva a diferents esdeveniments musicals que tinguin lloc fora de la Universitat

Atenció personalitzada
 
Fòrums de discussió
Esdeveniments científics i/o divulgatius
Pràctiques de camp/sortides
Descripció
Via "Moodle", els forums s'atendran de forma personalitzada . La professora responsable de l'assignatura establirà a més a més sessions de tutoria

Avaluació
  Descripció Pes
Fòrums de discussió Els forums aniran lligats a les pràctiques externes i es valoraran les intervencions generadores de debat escrit. Es valoraran conjuntament amb l'assistència a les sortides-concert 25%
Altres

Hi haurà a final de quadrimestre una prova d'avaluació sumativa La professora es reserva el dret a encarregar la lectura de fins a 2 llibres i el seu comentari

60%



15%


 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

Roger Alier

“GUIA UNIVERSAL DE LA ÓPERA” ( en tres volums)

Eicions Robinbook,col. “Ma non Troppo”. Sta Perpètua de Mogoda (Barcelona)2002


R. Alier, M. Heilbronn. Fco. Sans

HISTÒRIA DE L’OPERA ITALIANA

Ed. Empúries, Barcelona 1992


Xose Aviñoa(coord)

Hº DE LA MÚSICA CATALANA, VALENCIANA I BALEAR

(Diccionari Enciclopèdic)

Edicions 62, Barcelona 2003


Pere Albert Balcells

AUTORETRAT DE MOZART A TRAVÉS DE LA SEVA CORRESPONDÈNCIA

Edicions La Campana, Barcelona 1997


Héctor Berlioz

BEETHOVEN

Ed. Espasa Calpe, Madrid 1979 (1ª ed. Castellà 1950)


Roland de Candé

“NUEVO DICCIONARIO DE LA MÚSICA”

Vol. I Términos musicales.

Vol.II Compositores

Ed. Robinbook, col.”Ma non Troppo”.Sta Perpètua de Mogoda( Barcelona) 2002

( 1º ED. ,” Editions du Seuil” 2000)


Anna Cazurra

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA. De l’antiguitat als nostres dies

Quaderns Crema, Barcelona 2001


J.M. Corredor

CONVERSES AMB PAU CASALS

Biblioteca selecta ,Barcelona 1974


Jean Delumeau

“EL MIEDO EN OCCIDENTE”

Ed. Taurus, Madrid 1989 (1ª ed. 1978)


Miquel Desclot

“L’EDAT D’OR DE LA MÚSICA”

Ed. Angle, Barcelona 2003


Enrico Fubini

“LA ESTÉTICA MUSICAL DESDE LA ANTIGÜEDAD HASTA EL SIGLO XX”

Ed. Alianza Música, Madrid 1988 (1ª ed. 1976)


Alfred Einstein

“LA MÚSICA EN LA ÉPOCA ROMÁNTICA”

Ed. Alianza Música, Madrid 1986,1991( 1ª ed. New York 1947)


J. Giralt i Radigals (ed.)

MÚSICA PER A LA MORT(Fossas/Llorenç/Millet/Sauret/Matabosch)

Ed. Oikos.tau, Vilassar 2002


J. Giralt/F. Rovira/V. Solé

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA MÚSICA

Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999


M. Carmen Gómez i Muntané

EL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT. Cants i danses

Els llibres de la frontera, S. Cugat del Vallès 2000

LA MÚSICA MEDIEVAL

Els llibres de la frontera, Barcelona 1983


Paul Henry Lang ( direcció i coordinació)

“HISTORIA DE LA MÚSICA DEL MUNDO OCCIDENTAL”

Edicions Akal S.A., Madrid 1992 ( 1ª ed. NewYork 1984)

I. Richard H. Hoppin

“LA MÚSICA MEDIEVAL”

II .Leeman L. Perkins

“LA MÚSICA DEL RENACIMIENTO”

III.George Buelow

“LA MÚSICA BARROCA”

IV .Philip Downs

“LA MÚSICA CLÁSICA”

V. Leon Plantinga

“LA MÚSICA ROMÁNTICA”

VI.Robert P. Morgan

“LA MÚSICA DEL SIGLO XX”


Gustave Kobbé

“TOUT L’OPÉRA”

Ed. R. Laffont, Paris 1982 (1ª 1976)


Ulrich Michels

“ATLAS DE MÚSICA” (1)

Ed. Alianza, Madrid 1989 (1ª ed.1977)

“ATLAS DE MÚSICA” (2)

Madrid, 1992 (1º ed. 1985)


Oriol Martorell i Manuel Valls

SÍNTESI HISTÒRICA DE LA MÚSICA CATALANA

Els llibres de la fronter, Barcelona 1985


Pau Monterde

“DRAMATÚRGIA MUSICAL: ELEMENTS D’ANÀLISI DERIVATS DE L’ESTUDI DE LA TRAVIATA DE VERDI”

Treball de recerca del departamant d’Art de la UAB, Barcelona 2001


Josep Roda Batlle

MÚSICA I MÚSICS A CASA NOSTRA.Síntesi Històric

Ed. Teide, Barcelona 1993


Stanley Sadie i Alison Lathan

GUÍA AKAL DE LA MÚSICA

Ediciones Akal, Madrid 2000 ( 1ª 1986)


Stanley Sadie (Editor i director)

“THE NEW GROVE DICTIONARY OF MUSIC AND MUSICIANS”

Ed. Macmillan, London 1988 ( 1ª 1878)


Societat Italiana de Musicologia

“HISTORIA DE LA MÚSICA”

Edicions Turner, Madrid 1986 ( 1ª ed. Torino 1977)

I. Giovanni Comotti

“LA MÚSICA EN LA CULTURA GRIEGA Y ROMANA”

II.Giulio Cattin

“EL MEDIOEVO”

III.Alberto Gallo

“EL MEDIOEVO II”

IV.Claudio Gallico

“LA ÉPOCA DEL HUMANISMO Y DEL RENACIMIENTO”

V. Lorenzo Bianconi

“EL SIGLO XV”

VI.Alberto Basso

“LA EPOCA DE BACH Y HAENDEL”

VII.Giorgio Pestelli

“LA EPOCA DE MOZART Y BEETHOVEN”

VIII.Renato di Benedetto

“EL SIGLO XIX (I)”

IX.Claudio Casini

“EL SIGLO XIX (II)

X.Giulio Salvetti

“EL SIGLO XX (I)”

XI.Gianfranco Vinay

“EL SIGLO XX (II)”

XII.Andrea Lanza

“EL SIGLO XX(III)”


Igor Stravinsky

POÈTICA MUSICAL

Ed. Taurus, Madrid 1987


Joan Úbeda i Comas

LÈXIC MUSICAL ( Els noms de la música)

Ed. Oiko-.tau ,Vilassar de Mar ,1998


Manuel Valls Gorina

PER COMPRENDRE LA MÚSICA

Edicions Destino, Barcelona 1985


Iannis Xenakis

MÚSICA I ARQUITECTURA

Edicions d’Antoni Bosch, Barcelona 1982 ( 1ª 1976)

Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
HISTÒRIA DE LA MÚSICA II/12072018

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
ART I SOCIETAT/12073211

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
ART MEDIEVAL I/12071003
ART MEDIEVAL II/12071004
ART DEL RENAIXEMENT/12071005
ART BARROC/12071006
HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL I/12071103
MITOLOGIA CLÀSSICA/12071108
 
Altres comentaris
Les activitats pràctiques es comenten i discuteixen, amb la intenció de crear debats d'un ric contingut artístic, via forum obert a l'espai " Moodle". És important la participació continuada utilitzant aquest sistema
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent