DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura HISTÒRIA DE LA MÚSICA II Codi 12072018
Ensenyament
Història de l´Art (2001)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Quart Segon
Llengua d'impartició
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
TAMARIT SUMALLA, MARIA ROSA
Adreça electrònica mariarosa.tamarit@urv.cat
Professors/es
TAMARIT SUMALLA, MARIA ROSA
Web
Descripció general i informació rellevant Un "leitmotiv" no musical ens farà avançar pels camins de la història de la música des de la mort de J.S. Bach fins als nostres dies. Tractarem els diferents corrents artístics a partir de l'audició i el coneixement d'un important repertori d'obres que tindran només en comú el contingut existencial: les diferents visions de la mort dins la història de la música. Establirem vectors que ens permetin viatjar des de l'Orfeu de Gluck , que venç la mort per amor, fins al Tristany anihilat per la força de la seva passió per Isolda; i de la rialla sarcàstica d'un D. Giovanni condemnat o la descarada visió dels comportaments socials en clau d'humor de Gianni Schicchi,n'extraurem els elements d'anàlisi que ens permetran avançar i entendre l'evolució de l'art i el pensament occidentals des dels inicis del món il.lustrat fins a les portes del nostre segle.

Objectius
Un "leitmotiv" no musical ens farà avançar pels camins de la història de la música des de la mort de J.S. Bach fins als nostres dies. Tractarem els diferents corrents artístics a partir de l'audició i el coneixement d'un important repertori d'obres que tindran només en comú el contingut existencial: les diferents visions de la mort dins la història de la música. Establirem vectors que ens permetin viatjar des de l'Orfeu de Gluck , que venç la mort per amor, fins al Tristany anihilat per la força de la seva passió per Isolda; i de la rialla sarcàstica d'un D. Giovanni condemnat o la descarada visió dels comportaments socials en clau d'humor de Gianni Schicchi,n'extraurem els elements d'anàlisi que ens permetran avançar i entendre l'evolució de l'art i el pensament occidentals des dels inicis del món il.lustrat fins a les portes del nostre segle.

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
ART I SOCIETAT/12073211

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
ART BARROC/12071006
MITOLOGIA CLÀSSICA/12071108

Metodologia docent
Activitats introductòries Es plantejarà i s'explicarà la idea d'un eix conductor no musical, un "Leitmotiv",que ens servirà per avançar i relacionar les diferents èpoques i corrents artístic on hi haurem de saber inserir la música. Esdeveniments científics i/o divulgatius Hi haurà sessions obertes a tothom en format conferència-concert sobre temes concrets relacionats amb obres musicals que s'interpretarn en viu. Pràctiques externes (de camp/sortides) Les pràctiques consistiran en assistir de forma col.lectiva a diferents esdeveniments musicals que tinguin lloc fora de la Universitat Fòrums de discussió Servint-nos de les possibilitats que ens oferereix el " Moodle", obrirem forums de discussió relacionats amb les pràctiques externes Sessió Magistral Les classes es basaran sobretot en l’audició comentada, i es tindrà cura en equilibrar i contrastar música en viu amb música enregistrada. Hi haurà un especial interès per crear sempre l’atmosfera que converteixi el curs d’història de la música en un espai on hi tingui cabuda l’experiència de vibració artística. En aquest sentit, s’acompanyaran sovint els exemples musicals d’elements extra-musicals ( imatges, presentacions, textos literaris) per facilitar-ne la comunicació.

Metodologia avaluació
L'avaluació de l'assignatura es basa en els paràmetres: 1.Prova escrita sumativa (40%) 2.Comentari als llibres treballats durant el curs (20%) 3.Participació en les pràctiques i els forums oberts (25%) 4. Assistència activa (15%)

Programa
Tema Subtema
Un "leitmotiv" no musical ens farà avançar pels camins de la història de la música des de la mort de J.S. Bach fins als nostres dies. Tractarem els diferents corrents artístics a partir de l'audició i el coneixement d'un important repertori d'obres que tindran només en comú el contingut existencial: les diferents visions de la mort dins la història de la música. Establirem vectors que ens permetin viatjar des de l'Orfeu de Gluck , que venç la mort per amor, fins al Tristany anihilat per la força de la seva passió per Isolda; i de la rialla sarcàstica d'un D. Giovanni condemnat o la descarada visió dels comportaments socials en clau d'humor de Gianni Schicchi,n'extraurem els elements d'anàlisi que ens permetran avançar i entendre l'evolució de l'art i el pensament occidentals des dels inicis del món il.lustrat fins a les portes del nostre segle. El tema és introductori i no inclou subtemes
EL CLASSICISME


Vinculat a aquest període:
Amor, mort i ironia dramàtica dins l'òpera dels s.XVIII.

Temes transversals:
Música ritual al voltant de la mort.
Lied o cançó amb contingut existencial de Mozart a Mompou



a. Classicisme o neo-classicisme en les diferents manifestacions artístiques.
b. Quadre panoràmic de compositors, estils i esdeveniments històrics.
c. Estructures formals.

EL ROMANTICISME


Temes vinculats al corrent artístic:

Herois, monstres i amants: passions, transgressió i mort dins l'atmosfera operística del romanticisme i el verisme.

Temes transversals:

Música ritual al voltant de la mort.

Lletanies sense paraules: itineraris de la música instrumental als segles XIX i XX

Lied o cançó amb contingut existencial de Mozart a Mompou.

a. Estètica de l'expressió i música absoluta.

b.Quadre panoràmic dels diferents períodes, compositors i esdeveniments històrics.

c. El procés transformador dels gèneres.
EL SEGLE XX



Tema vinculat al període:

Música dramàtica al segle XX: nous conceptes i símbols al voltant de la idea de la mort.

Temes transversals:

Música ritual al voltant de la mort

Lletanies sense paraules.

Lied o cançó amb contingut existencial
a. Evolució vers la diversitat dels corrents artístics.

b.Esquema de les tendències, compositors i aconteixements històrics.

c.La pèrdua de contacte entre el rerafons instintiu i el primer pla: comunicació i música.

Perfil de competències

Fonts d'informació
Bàsica

Roger Alier

“GUIA UNIVERSAL DE LA ÓPERA” ( en tres volums)

Eicions Robinbook,col. “Ma non Troppo”. Sta Perpètua de Mogoda (Barcelona)2002


R. Alier, M. Heilbronn. Fco. Sans

HISTÒRIA DE L’OPERA ITALIANA

Ed. Empúries, Barcelona 1992


Xose Aviñoa(coord)

Hº DE LA MÚSICA CATALANA, VALENCIANA I BALEAR

(Diccionari Enciclopèdic)

Edicions 62, Barcelona 2003


Pere Albert Balcells

AUTORETRAT DE MOZART A TRAVÉS DE LA SEVA CORRESPONDÈNCIA

Edicions La Campana, Barcelona 1997


Héctor Berlioz

BEETHOVEN

Ed. Espasa Calpe, Madrid 1979 (1ª ed. Castellà 1950)


Roland de Candé

“NUEVO DICCIONARIO DE LA MÚSICA”

Vol. I Términos musicales.

Vol.II Compositores

Ed. Robinbook, col.”Ma non Troppo”.Sta Perpètua de Mogoda( Barcelona) 2002

( 1º ED. ,” Editions du Seuil” 2000)


Anna Cazurra

INTRODUCCIÓ A LA MÚSICA. De l’antiguitat als nostres dies

Quaderns Crema, Barcelona 2001


J.M. Corredor

CONVERSES AMB PAU CASALS

Biblioteca selecta ,Barcelona 1974


Jean Delumeau

“EL MIEDO EN OCCIDENTE”

Ed. Taurus, Madrid 1989 (1ª ed. 1978)


Miquel Desclot

“L’EDAT D’OR DE LA MÚSICA”

Ed. Angle, Barcelona 2003


Enrico Fubini

“LA ESTÉTICA MUSICAL DESDE LA ANTIGÜEDAD HASTA EL SIGLO XX”

Ed. Alianza Música, Madrid 1988 (1ª ed. 1976)


Alfred Einstein

“LA MÚSICA EN LA ÉPOCA ROMÁNTICA”

Ed. Alianza Música, Madrid 1986,1991( 1ª ed. New York 1947)


J. Giralt i Radigals (ed.)

MÚSICA PER A LA MORT(Fossas/Llorenç/Millet/Sauret/Matabosch)

Ed. Oikos.tau, Vilassar 2002


J. Giralt/F. Rovira/V. Solé

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA MÚSICA

Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1999


M. Carmen Gómez i Muntané

EL LLIBRE VERMELL DE MONTSERRAT. Cants i danses

Els llibres de la frontera, S. Cugat del Vallès 2000

LA MÚSICA MEDIEVAL

Els llibres de la frontera, Barcelona 1983


Paul Henry Lang ( direcció i coordinació)

“HISTORIA DE LA MÚSICA DEL MUNDO OCCIDENTAL”

Edicions Akal S.A., Madrid 1992 ( 1ª ed. NewYork 1984)

I. Richard H. Hoppin

“LA MÚSICA MEDIEVAL”

II .Leeman L. Perkins

“LA MÚSICA DEL RENACIMIENTO”

III.George Buelow

“LA MÚSICA BARROCA”

IV .Philip Downs

“LA MÚSICA CLÁSICA”

V. Leon Plantinga

“LA MÚSICA ROMÁNTICA”

VI.Robert P. Morgan

“LA MÚSICA DEL SIGLO XX”


Gustave Kobbé

“TOUT L’OPÉRA”

Ed. R. Laffont, Paris 1982 (1ª 1976)


Ulrich Michels

“ATLAS DE MÚSICA” (1)

Ed. Alianza, Madrid 1989 (1ª ed.1977)

“ATLAS DE MÚSICA” (2)

Madrid, 1992 (1º ed. 1985)


Oriol Martorell i Manuel Valls

SÍNTESI HISTÒRICA DE LA MÚSICA CATALANA

Els llibres de la fronter, Barcelona 1985


Pau Monterde

“DRAMATÚRGIA MUSICAL: ELEMENTS D’ANÀLISI DERIVATS DE L’ESTUDI DE LA TRAVIATA DE VERDI”

Treball de recerca del departamant d’Art de la UAB, Barcelona 2001


Josep Roda Batlle

MÚSICA I MÚSICS A CASA NOSTRA.Síntesi Històric

Ed. Teide, Barcelona 1993


Stanley Sadie i Alison Lathan

GUÍA AKAL DE LA MÚSICA

Ediciones Akal, Madrid 2000 ( 1ª 1986)


Stanley Sadie (Editor i director)

“THE NEW GROVE DICTIONARY OF MUSIC AND MUSICIANS”

Ed. Macmillan, London 1988 ( 1ª 1878)


Societat Italiana de Musicologia

“HISTORIA DE LA MÚSICA”

Edicions Turner, Madrid 1986 ( 1ª ed. Torino 1977)

I. Giovanni Comotti

“LA MÚSICA EN LA CULTURA GRIEGA Y ROMANA”

II.Giulio Cattin

“EL MEDIOEVO”

III.Alberto Gallo

“EL MEDIOEVO II”

IV.Claudio Gallico

“LA ÉPOCA DEL HUMANISMO Y DEL RENACIMIENTO”

V. Lorenzo Bianconi

“EL SIGLO XV”

VI.Alberto Basso

“LA EPOCA DE BACH Y HAENDEL”

VII.Giorgio Pestelli

“LA EPOCA DE MOZART Y BEETHOVEN”

VIII.Renato di Benedetto

“EL SIGLO XIX (I)”

IX.Claudio Casini

“EL SIGLO XIX (II)

X.Giulio Salvetti

“EL SIGLO XX (I)”

XI.Gianfranco Vinay

“EL SIGLO XX (II)”

XII.Andrea Lanza

“EL SIGLO XX(III)”


Igor Stravinsky

POÈTICA MUSICAL

Ed. Taurus, Madrid 1987


Joan Úbeda i Comas

LÈXIC MUSICAL ( Els noms de la música)

Ed. Oiko-.tau ,Vilassar de Mar ,1998


Manuel Valls Gorina

PER COMPRENDRE LA MÚSICA

Edicions Destino, Barcelona 1985


Iannis Xenakis

MÚSICA I ARQUITECTURA

Edicions d’Antoni Bosch, Barcelona 1982 ( 1ª 1976)

Complementària