DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) HISTÒRIA DE LA MÚSICA II Codi 12072018
Ensenyament
Història de l'Art (2001)
 Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Quart Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
CAZURRA BASTÉ, ANA EULALIA
 Adreça electrònica anaeulalia.cazurra@urv.cat
Professors/es
CAZURRA BASTÉ, ANA EULALIA
Web
Descripció general i informació rellevant L'any 2007 se celebra arreu els 400 anys del naixement de l'òpera. Per aquest motiu, les diferents audicions que es proposaran durant el curs tindran com a fil conductor el mite d'Orfeu. Orfeu com a personatge operístic però també com a motiu musical. I tots els vectors que genera ,que ens permetran avançar des de Monteverdi a Gluck (Història de la música I) per poder relacionar-lo més endavant amb Tamino, Fidelio,Faust o Lohengrin(Història de la Músia II) Que ens permetran també entendre les evolucions del pensament occidental : des de la salvació per la gran força de l'amor i la música present en "Orfeo ed Euridice" de Gluck fins al poder destructiu del binomi amor-mort que apunten Verdi ,Wagner i Puccini.Dels paràmetres dels inicis del barroc, finalistes i el.líptics, passant pels il.lustrats que veuen en la bellesa de la música una eina per construir un món millor, per avançar fins a l'ús de les músiques durant el s.XX com a recurs propagandístic dels règims totalitaris. Dit altrament: Orfeu aplacant les feres i obrint les portes de l'infern, Orfeu conduïnt amb la força de l'Amor Euridice a la vida versus les orquestres jueves d'Auschwitz, quan havien d'acompanyar els propis companys a la mort fent un ús macabre, anti-òrfic del poder de la música.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, en aquesta assignatura es realitza a través de tutoria (excepte en els estudis de l'ETSE). Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
PRECLASSICISME I CLASSICISME





1.-Preclassicisme i Classicisme
1.1.- L’Escola de Mannheim
1.2.-La consolidació de la forma sonata.
1.3.-El gènere operístic. Gluck i l’òpera tràgica. El Singspiel
2.-Culminació del Classicisme musical
2.1.-Haydn i la seva cornibució al gènere simfònic i de cambra.
2.2.-Mozart i la seva aportación al gènere operístic i al concert per a piano i orquestra
2.3.-Beethoven i la seva dimensión de la música
EL ROMANTICISME




 3.-El Romanticisme vocal e instrumental.
3.1.-Concepte de romanticisme musical. Música y poesía.
3.2.-L’escola alemanya.
3.3.-Schubert, Mendelssohn y Schumann.
3.4.-Chopin y Liszt.
3.5.-Hector Berlioz y Johannes Brahms.
4.-L’òpera romàntica
4.1.-L’òpera italiana.
4.2.-L’òpera alemana. Wagner y la Gesamkunswerk.
4.3.-L’òpera francesa. La musica escènica a la Península Ibèrica.
POSTROMANTICISME




 5.-El final d’una època.
5.1.-El postromanticsmo.
5.2.-Bruckner y Mahler.
5.3.Richard Strauss. Altres músics potromàntics
5.4.L’eclecticisme de la música francesa.
5.5.-Debussy i l’Impressionisme musical.
5.6.-Retorn al passat. La particular visió de Ravel.
6.-Els nacionalismes musicals.
6.1.-L’escola nacionalista rusa.
6.2.-Europa oriental i els països escandinaus. Bartók.
6.3.-Els llenguatges nacionalistes al continent americà i a Gran Bretanya.
6.4.-El nacionalisme a la Península Ibèrica.
6.5.- Pedrell i el wagnerisme.
6.6.-.Albéniz i Granados. Falla.
SEGLE XX 7.-Les noves tendències de la primera meitat del segle XX.
7.1.-La Segona Escola de Viena.
7.2.-Atonalitat i dodecafonisme.
7.3.-L’expressionisme de Schönberg. Berg y Webern.
7.4.-El Neoclassicisme.
7.5.El grup Les Six.
7.8.-Hindemith. Stravinski.
7.9.-La Rússia postsoviètica. Prokofiev i Shostakovitx.
8.-La música a partir de 1945.
8.1.-El serialisme integral
8.2.-De la indeterminació a la aplicació de les noves tecnologies.
8.3.-Noves concepcions dels paràmetres sonors.

Atenció personalitzada
Descripció
La professora responsable de l'assignatura establirà sessions de tutoria i atendrà també les consultes via e-mail.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació
Bàsica

BIBLIOGRAFIA

Bibliografia bàsica:

Abraham, G. (1986). Historia Universal de la música. Madrid: Taurus.

Cazurra, A. (2001). Introducció a la música. Barcelona: Quaderns Crema.

De Candé, R. (1981). Historia universal de la música. Madrid: Aguilar.

Grout, D. J. & Palisca, C. V. (1984). Historia de la música occidental. 2 vols. Madrid: Alianza.

Per períodes: 

Classicisme

Downs, Philip G. (1998) La música clásica. La era de Haydn, Mozart y Beethoven, Madrid, Akal.

Grout. D. J. (1965) A Short History of Opera. Nueva York: Columbia University Press.

Martín Moreno, (1984). A. Historia de la música española. Siglo XVIII. Madrid: Alianza.

Newman, W. S. (1983). The Sonata in the Classical Era. Chapel Hill: University of North Carlolina Press.

Pestelli, G. (1986). La época de Mozart y Beethoven. Madrid: Turner.

Simpson, R. (1983). La sinfonía (2 vols.). Madrid: Taurus. Madrid, 1983.

Smither, H. E. (1977-1987). A History of the Oratorio (3 vols.). Chapel Hill: The University of North Carolina Press.


 Romanticisme

Gómez Amat, . (1984). Historia de la música española. Siglo XIX. Madrid: Alianza.

Gregor-Dellin, M. (1983). Richard Wagner (2 vols.). Madrid: Alianza.

Newman, W. S. (1978). The Sonata since Beethoven. Nueva York: Norton.

Plantinga, L. (1992). La música romántica. Madrid: Akal.

Benedetto, R. (1987). Historia de la música 8. El siglo XIX. Madrid: Madrid.


Segle XX

Abraham, G. (1985). Cien años de música. Madrid: Alianza.

Griffiths, P. (1981). Modern Music: The Avant-Garde since 1945. Londres: Dent.

Lanza, A.(1986). Historia de la música. Siglo XX. Madrid: Turner.

Marco, T. (1984). Historia de la música española.Siglo XX. Madrid: Alianza.

Mitchell, D. (1972). El lenguaje de la música moderna. Barcelona: Lumen.

Morgan, R. P. (1992). La música del siglo XX. Madrid: Akal.

 
Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent