| Competències |
| Codi | |
| A1 | Demostrar coneixement i comprensió de les coordenades espai-temporals (diacronia i sincronia) i dels límits i interrelacions geogràfiques i culturals de la història de l’Art |
| A2 | Visió diacrònica general de la història de l’Art universal. |
| A5 | Ha de demostrar coneixement i comprensió de les diferents metodologies d’aproximació a la Història de l’Art i de la seva contingència històrica (Historiografia de l’Art) |
| A6 | Ha de demostrar coneixement i comprensió sistemàtic i integrat del fet artístic: teoria i pensament estètic, diferents llenguatges, procediments i tècniques de la producció artística al llarg de la història. |
| A7 | Ha de demostrar coneixement i comprensió de les principals fons literàries i documentals de la Història de l’Art. |
| A8 | Ha de demostrar coneixement i comprensió d’iconografia, aspecte essencial per a la interpretació de les imatges. |
| A13 | Ha de demostrar coneixement i comprensió general de la Història Universal |
| A17 | Ha de demostrar habilitat en la metodologia científica en història de l’art: estats de la qüestió, anàlisis integrals de l’obra d’art, replantejament de problemes , recerca d’informació inèdita, plantejament d’hipòtesis, processos crítics de síntesis, formulació ordenada de conclusions. |
| A19 | Ha de demostrar habilitat en interpretar i utilitzar els gràfics, dibuixos, fotografies, imatges en moviment, informàtica. (Coneixements instrumentals aplicats a la Història de l’Art) |
| B1 | Aprendre a aprendre |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B5 | Treballar de forma col·laborativa |
| B6 | Comprometre-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
| B7 | Comunicar-se de manera efectiva i amb asertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà |
| B9 | Interdisciplinarietat (humanitats): Filosofia, Història de l’Estètica, llengües antigues, Semiòtica, Història de les Arts Escèniques, Història de la Música, Mitologia, Història de les Grans Religions, Sociologia i Antropologia. |
| B10 | Planificació i organització |
| B12 | Motivació per la qualitat |
| C3 | Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C4 | Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l´assignatura. | A1 A2 A5 A6 A7 A8 A13 A17 |
B1 B9 |
C5 |
| 2. Incorporar els elements teòrics adquirits a l´anàlisi crític dels documents en aquest camp específic. | A17 A19 |
B2 B3 |
C4 |
| 3. Integrar aquets coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina. | A17 |
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B10 B12 |
C3 C4 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1. Introducció | 1.1. A què respon i què aporta l'estudi del desplegament de les idees estètiques a la nostra tradició. |
| 2. El món grec i el descobriment de l'art | 2.1. La naturalesa com a fonament de la "kalokagathía" grega. 2.2. El mite i el logos en la configuració estètica. |
| 3. El període hel·lenístic | 3.1. L'estètica a la mentalitat hel·lenística. 3.2. La relevància del món clàssic. |
| 4. L'època medieval | 4.1. L'estètica a la patrística. 4.2. Fases i tendències de l'estètica medieval. |
| 5. El renaixement: orígens de l'estètica moderna | 5.1. L'humanisme renaixentista. 5.2. La sistematitització racionalista. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
20 | 40 | 60 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
12 | 12 | 24 | |||||
| Treballs |
|
4 | 4 | 8 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
24 | 24 | 48 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
4 | 4 | 8 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció als objectius de l´assignatura i presentació dels instruments de treball. |
| Sessió Magistral | Desenvolupament sistemàtic del temari de l´assignatura a càrrec del professor. |
| Presentacions / exposicions | Presentació individual o en grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
| Treballs | El treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l´alumne sobre una temàtica específica. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l´aula. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | S´avaluarà mitjançant l´elaboració d´un assaig, amb base estètica, en el qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològic del curs. | 40% | |
| Presentacions / exposicions | Avaluació dels diferents treballs realitzats. | 15% | |
| Treballs | Redacció d´un assaig de curs. | 30% | |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs. | 15% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||||||||
BARASCH, M. Teorías del arte. De Platón a Winkelmann. Alianza, Madrid, 1991. BAYER, R. Historia de la Estética. F.C.E. México, 1965. BOSANQUET, B. Història de l’estètica. (2 vols.). Edicions 62, Barcelona, 1986. BRUYNE, E. de. Historia de la Estética I: Antigüedad griega y romana. Madrid, 1987. BRUYNE, E. de. La estética de la Edad Media. Visor, Madrid, 1987. BURCKHARDT, J. La cultura del Renacimiento en Italia. Ed. RBA. Barcelona, 2005. HAUSER, A. Historia social de la literatura y el arte (2 vols.). Ed. RBA. Barcelona, 2005. HENCKMANN, W. – LOTTER, K. (eds.). Diccionario de estética. Crítica, Madrid, 1998. JAEGER, W. Paidea. Los ideales de la cultura griega. F.C.E. México, 1957. JIMENEZ, J. Imágenes del hombre. Fundamentos de estética. Tecnos, madrid, 1962. KAUFMANN, W. Tragedia y filosofía. Ed. Seix Barral. Barcelona, 1978. NESTLE, W. Historia del espíritu griego. Ariel. Barcelona, 1962. PANOFSKY, E. Idea. Contribución a la historia de la teoría del arte. Cátedra. Madrid, 1978.
TATARKIEWICKZ, W. Historia de la estética (3 v.). Akal. Madrid, 1970-91. TATARKIEWICZ, W. Historia de seis ideas. Arte, belleza, forma, creatividad, mímesis, “ . Experiencia estética. Tecnos. Madrid, 1988. VALVERDE, J.M. Breve historia y antología de la estética. Ariel. Barcelona, 1987. WINCKELMANN, J.J. Historia del arte en la antigüedad. Ed. Iberia. Barcelona, 2000. |
|||||||||
| Complementària |
AA.VV., Bellezza e realtà. Letture di filosofia., Ed. Pagina., Bari, 2003.
AUERBACH, E., La realidad en la literatura., F.C.E., México, 1950.
BURKERT, W., Cultos mistéricos antiguos., Ed. Trotta., Madrid, 2005.
GADAMER, H. G., La actualidad de lo bello., Paidós,, Barcelona, 1991.
GADAMER, H. G., Estética y hermenéutica., Tecnos,, Madrid, 2001.
GIRARD, R., Mentira romántica y verdad novelesca, Ed. Anagrama, Barcelona, 1976.
GIRARD, R., El chivo expiatorio, Ed. Anagrama, Barcelona, 1982.
STEINER, G., Gramáticas de la creación, Ed. Siruela, Madrid, 2001. |
||||||||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | |||
|
|||
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent