DADES IDENTIFICATIVES

2006_07

Assignatura

ART MEDIEVAL D`ESPANYA I

Codi

12073202

Ensenyament

Història de l´Art (2001)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Crèd. teoria

Crèd. pràctics

Tipus

Curs

Període

4.5

1.5

Optativa

Segon

Llengua d'impartició

Castellà

Departament

Història i història d'art

Coordinador/a

BUTTÀ ., LICIA

Adreça electrònica

licia.butta@urv.cat

Professors/es

BUTTÀ ., LICIA

Web

Descripció general i informació rellevant

L’assignatura tractarà l’estudi històric-artístic de l’art alt medieval pre-romànic i romànic espanyol. El programa s’estructura en dos grans apartats. El primer inclou l’art de l’alta edat mitjana fins el segle X principi del XI: els visigots, l’Emirat de Còrdova, l’art Asturià i el període entre el Califat als regnes de Taifes. El segon correspon a les tres etapes en què es divideix el Romànic: el Primer Romànic –entre l’any 1000 i el 1075-, el Ple Romànic –del 1075 a mitjan segle XII- i el Tardoromànic –de mitjan del XII a principis del XIII. En cada tema s’aborda l’estudi de les obres artístiques corresponents des d’una perspectiva múltiple, tractant-ne els seus diversos aspectes: formals, estilístics, iconogràfics i iconològics. L’assignatura pretén oferir un panorama general de les arts medievals hispàniques mirant de subratllar les relacions artístiques mediterrànies i nord-europees que es desenvoluparen en alguns dels centres de producció.

Competències

Codi
A
A
A
A
A
A
A
A
B
B
C
C

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Coneixer els principals focus artístics en la península ibèrica durant l’alta edat mitjana	A1 A3 A5 A6	B3 B9	C1 C5
Assolir capacitat de distingir les diferents escoles, diferents llenguatges formals, característiques pròpies de la producció figurativa hispànica entre el segle VII i el X	A1 A3 A5 A6 A16 A17	B3 B9	C1 C5
Coneixer els principals monuments de les tres etapes del Romànic a Espanya	A1 A3 A5 A7 A8	B3 B9	C1 C5
Diferenciar les principals característiques de les manifestacions artístiques de cada territori en les tres etapes	A5 A6 A8	B3 B9	C1 C5
Aprofundir en els trets diferenciadors de cada llenguatge artístic assolint alhora el vocabulari tècnic adequat i unes bases conceptuals sòlides	A3 A5 A6 A7 A8	B3 B9	C1 C5

Continguts

Tema	Subtema
1. Introducció: aspectes històrics i culturals.	Historiografia. Generalitats. Periodització. Promotors, artistes i tallers. Vies d’influències
2. Els Visigots: els inicis	El segle VII: els grans centres, les esglésies i les arts del metall
3. El segle VIII	la invasió musulmana
4. L’art asturià	Les grans realitzacions: Alfonso II, Ramiro I, Alfonso III
5. El califat de Al-Alndalus	Madinat as-Zahara La mesquita de Còrdova Escultura i decoració califal Arts sumptuàries
6 Mossàrabs i repoblació	El regne de Lleo, arquitectura, escultura i pintura Navarra i Catalunya La il·lustració de llibres: obres i artistes
8. Els regnes de Taifes	Urbanisme, arquitectura i escultura
9 L’art Romànic s. XI-XIII	Introducció: concepte, marc històric i perioditzacio
10. Primer Romànic	Marc històric. Influències. Localització i tipus d’edificis. Artistes i promotors. Característiques Catalunya. Arquitectura. Característiques del Primer Romànic català. Escultura: Sant Genís i Sant Andreu de Sureda. Miniatura: Bíblies de Ripoll i de Roda. Aragó i Navarra. Arquitectura. Esglésies de l’Alt Aragó: característiques i obres de promoció reial. Influx llombard. Eboraria: Arca de San Millán Lleó. Arquitectura. Miniatura: Beat de Fernando I i diurnal de Fernando I i Sancha. Eboraria i Orfebreria: Crucifix de Fernando I i arquetes de relíquies. Arca de San Isidoro.
11. Ple Romànic	Marc històric. Influències. Localització i tipus d’edificis. Artistes i promotors. Característiques. Castella-Lleó. Arquitectura. La catedral de Santiago de Compostela: precedents, cronologia, promotors i artistes, anàlisi arquitectònica. San Isidoro de Lleó: pòrtic i església. San Martín de Fromista. Escultura. L’escultura de Santiago de Compostela, de San Isidoro de León. San Martín de Fromista i el corrent classicista. El claustre de Silos: els capitells i els relleus. Pintura i miniatura. Los Beatos romànics i altres llibres Arts Sumptuàries. Navarra i Aragó. Arquitectura. La catedral de Jaca: cronologia i anàlisi arquitectònica. Loarre: cripta i església alta. Escultura. La catedral de Jaca, el taller de Jaca. El mestre de doña Sancha: el sarcòfag de doña Sancha i altres obres. La catedral de Pamplona: les escultures de l’església i els capitells del claustre. Pintura mural. Pintura sobre taula. Catalunya. Arquitectura. Característiques i tipologia. Focus i obres. Pintura mural. El corrent italo-bizantí. El corrent franco-bizantí. Pintura sobre taula.
12 Tardoromànic	Introducció. Definició i classificació. Marc històric. Lleó. Arquitectura. Catedrals i esglésies urbanes: la catedral de Zamora, la catedral de Salamanca i el pòrtic de la Glòria de la catedral de Santiago. Escultura. El mestre Mateo. El mestre de la Cámara Santa d’Oviedo. Castella. Arquitectura. La catedral d’Àvila i l’església de San Vicente, la catedral de Santo Domingo de la Calzada, les esglésies de Segòvia i Sòria. Escultura. Silos: relleus i capitells del claustre, i la porta nord. Lleó i Castella Pintura i Arts sumptuàries Aragó. Arquitectura. La seu de Saragossa, San Juan de la Cuesta de Daroca i Sijena. Escultura: la seu de Saragossa i el mestre Leodegario. La problemàtica de l’anomenat “taller de San Juan de la Peña”. Pintura: Sijena. Navarra. Arquitectura. Escultura: el focus de Sanguesa, el focus d’Estella i el focus de Tudela. Esmalts: el frontal d’Aralar.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Presentacions / exposicions

Pràctiques externes (de camp/sortides)

Treballs

Estudis previs

Atenció personalitzada

Proves de Desenvolupament

Proves objectives de preguntes curtes

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Presentació de les principals problematiques del curs: cronología, terminología, conexions internacionals de l'art medieval d'Espanya
Sessió Magistral	Exposició dels continguts de l'assignatura.
Seminaris	Monografies de les principals obres incloses en el programa
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Formulació del procediments adequats de comentaris de les obres a partir de les imatges corresponents
Presentacions / exposicions	Cada alumne presentará al llarg del curs un tema historiografic/una obra amb dades i característiques pròpries
Pràctiques externes (de camp/sortides)	Visitas a monuments significatius relacionats amb la matèria de l'assignatura
Treballs	Preparació de presentacions de seminaris
Estudis previs	Coneixement de la bibliografia bàsica

Atenció personalitzada

Presentacions / exposicions

Treballs

Atenció personalitzada

Descripció

Revisió i comentari dels exàmens

Avaluació

	Descripció	Pes
Presentacions / exposicions	l'alumne realitzerá una presentació amb power point del tema assignat	15%
Proves de Desenvolupament	Proves que inclouen preguntes sobres aspectes historiografics i problemas materia del curs	35%
Proves objectives de preguntes curtes	L'alumne realitzerá el commentari classificatori raonat de deu imatges que serán projectades cada una durant cinc minuts	50%

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	GENERAL I INTRODUCTÒRIA BANGO I., Alta edad media. De la tradición hispanogoda a románico, Madrid, 1989 BANGO TORVISO J., Edificios e imágenes medievales. Historia y significado de las formas, vol XI de la Historia de España, Historia 16, Madrid 1991 CHUEGA GOITIA F., Historia del Arquitectura española: Edad Antigua y Edad Media, Madrid 1965 PALOL P. - HIRMER M., L’art en Espagne du royaume visigotic à la fin de l’époque romane, Paris 1967 YARZA, J, Arte y arquitectura en España 500-1200, Madrid 1990 DICCIONARIS I VOCABULARIS D’ART FATAS CABEZA, G., y BORRAS GUALIS, G., Vocabulario de términos de Arte, Zaragoza 1970. FLEMING J. – HONEUR H., Diccionario de las artes decorativas, Madrid 1977 LAJO, R. y SURROCA, J., Léxico de arte, Madrid 1990. MONTENEGRO VALENZUELA, J., Vocabulario ilustrado de términos artísticos, Zaragoza 1988. MORALES y MARIN, J. L., Diccionario de términos artísticos, Zaragoza 1985. PANIAGUA SOTO, J. R., Vocabulario básico de arquitectura, Madrid 1993 REVILLA F., Diccionario de iconografía, Madrid 1990 BLOC I ABAD C., Las iglesias de la valle del Duero, Cuadernos de arte español, 13, Historia 16, 1991 ARIAS PÁRAMO L., La pintura mural en el reino de Asturias en los siglos IX y X, Oviedo, 1999 BANGO I, El arte mozárabe, Cuadernos de arte español, 2, Historia 16, 1991 CID A., El arte prerrománico de la monarquía asturiana, Madrid 1995 COBREROS J., Guía del prerrománico: visigodo, asturiano, mozárabe, Madrid, 2005. Al-Andalus. Las artes islámicas en España, cat. Exp. Madrid, 1992 CORZO R., Visigótico y prerrománico, vol. XVI de la Historia del arte de “Historia 16”, Madrid 1991 DELGADO C., Arte hispano-musulmán: articulos, Madrid 2001 FERNANDEZ ARENAS J., La arquitectura mozárabe, Bareclona 1985 FUENTES A., Arte paleocristiano, Cuadernos de arte español, 46, Historia 16, Madrid 1992 GOMEZ MORENO M., “Arte mozárabe”, en Ars Hispaniae, III, Madrid, 1948 GOMEZ MORENO M., “El arte arabe español hasta los halmoades”, en Ars Hispaniae, IV, Madrid, 1951 GÓMEZ MORENO M., Iglesias mozárabes. Arte español de los siglos X y XI.. Granada 1975 (1919) NIETO ALCAIDE V., Arte prerrománico asturiano, Salinas 1989 OLAGUER FELIÚ F. de, Arte medieval español hasta el año mil, Madrid 1998 SCHLUNK H, “Arte visigodo” i “Arte Asturiano”, en Ars Hispaniae, vol. II, Madrid 1947 TORRES BALBÁS L., “Arte almohade. Arte Nazarí, arte mudèjar” en Ars Hispaniae, vol IV, Madrid 1949 BLOC II The Art of Medieval Spain. A.D. 500-1200, The Metropolitan Museum of Art, New York, 1993 AA. VV., El románico en Aragón, Tomo VI, Zaragoza, 2004 AA.VV, Significado y función del edificio románico, Aguilar de Campoo, 2005 ÁVILA DE LA TORRE Á., Escultura románica en la ciudad de Zamora, Zamora. 2000 BANGO I., El romànico en España, Madrid 1998 BANGO TORVISO et al., Arte románico, vol II, Historia del arte de Castilla y León, Valladolid 1994 BORRÁS GUALIS G., GARCÍA GUATAS M., La pintura romànica en Aragón, Zaragoza 1979 CARBONELL E., El primer románico en Cataluña, Cuadernos de Arte español 15, Barcelona 1991 CONANT, K. J., La catedral de Santiago de Compostela, (1923) Santiago 1983. COOK W.W.S., GUDIOL RICART J., “Pintura e imagineria romànicas”, Ars Hispaniae VI, Madrid 1980 (1950) DALMASES N.-JOSE PITARCH A., Els inicis de l’art romànic, segle IX-XII, Barcelona 1986 DURLIAT M., El arte romanico en España, Barcelona 1968 ESTELLA M.M., La escultura de marfil en España. Romanica y gótica, Madrid 1984 FERNÁNDEZ-LADREDA AGUADÉ, C.-MARTÍNEZ DE AGUIRRE, J.-MARTÍNEZ ÁLAVA, C. J., El arte románico en Navarra, Pamplona, 2003 GAILLARD G., La sculpture romane espagnole, París 1938 MORALEJO S., “Les arts somptuaires hispaniques aux environs de 1100”, Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, 13, 1982, pp. 285-310 OLAGUER-FELIÚ Y ALONSO, F. de, El arte románico español, Madrid, 2003 PORTER A.K., Spanish Romanesque Sculpture, París 1928 VIÑAGO GONZÁLEZ A., San Isidoro de León. Pinturas románicas del Panteón de Reyes León, 1993 YARZA J., “La miniatura romànica en España. Estado de la cuestión”. Anuario de Departamento de Historia y Teoría del Arte, Universidad Autonoma de Madrid, II, 1990, pp. 9-25
Complementària

Recomanacions

Assignatures que es recomana cursar simultàniament

ART CATALÀ I/12071111

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament

ART MEDIEVAL I/12071003

ICONOGRAFIA MEDIEVAL/12073209