| Competències |
| Codi | |
| A3 | Visió diacrònica regional y complerta dels fenòmens artístics territorials. |
| A17 | Ha de demostrar habilitat en la metodologia científica en història de l’art: estats de la qüestió, anàlisis integrals de l’obra d’art, replantejament de problemes , recerca d’informació inèdita, plantejament d’hipòtesis, processos crítics de síntesis, formulació ordenada de conclusions. |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B5 | Treballar de forma col·laborativa |
| C2 | Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Adquirir coneixements sobre l'art del Renaixement a Espanya. | A3 A17 |
||
| Aplicar els coneixements adquirits de forma pràctica. | B4 |
||
| Classificar el coneixement bibliogràfic i aplicar-lo en un treball d'equip. | B5 |
||
| Prendre consciència de la importància de l'aplicació de les TIC en la transmissió dels valors patrimonials. | C2 C5 |
||
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Tema 1: LA INTRODUCCIÓ DEL RENAIXEMENT A ESPANYA. L’ARQUITECTURA, LA PINTURA I L’ESCULTURA ESPANYOLES DEL SEGLE XV. | 1.1 Panorama històric i social de la Península al final del segle XV. Els regnes peninsulars i les relacions comercials i dinàstiques de la Península Ibèrica amb els centres urbans del nord d’Europa. 1.2 Patronatge i promoció artística. Les col·leccions reials. El mercat d’importació de productes sumptuaris i la instal·lació a la Península d’artistes estrangers. L’estil hispano-flamenc o estil Reis Catòlics. 1.3 L’arquitectura durant el regnat dels Reis Catòlics: l’estil internacional i el substrat hispà. Tipologies: el temple, el palau i l’hospital. Enrique Egas i els hospitals reials. El focus de Burgos: Juan de Colonia. El focus de Valladolid: Simón de Colonia i Juan Guas. El focus de Toledo: Juan Guas i l’obra de San Juan de Los Reyes. Enrique Egas, arquitecte reial. 1.4 L’escultura. Els nous gèneres. L’escultura funerària. El retaule monumental. Els cadirats de cor i els seus programes iconogràfics. L’escultor reial Gil de Siloé. 1.5 La pintura espanyola entre Itàlia i Flandes. Dos pintors dels Reis Catòlics: Juan de Flandes i Pedro Berruguete. El cosmopolitisme pictòric de Berruguete: biografia, formació i estudi de les seves obres principals. 1.6 La introducció del Renaixement a Catalunya. |
| Tema 2: L'ARQUITECTURA, LA PINTURA, I L’ESCULTURA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE CARLES I | 2.1 Panorama històric i social de la Península en el regnat de Carles I. Les guerres d’Itàlia i la penetració del classicisme en la primera meitat del segle. 2.2 Els comitents i els gèneres artístics. El col·leccionisme reial i nobiliari. Els centres artístics i les escoles. Els artistes: formació, viatges, qualificació social. Organització professional, sistema gremial i lluites pel lliure exercici de l’activitat. Els artistes estrangers i el mercat d’importació. 2.3 L’arquitectura del Protorenaixement hispà. L’adopció del llenguatge clàssic decoratiu i l’estil plateresc. Orígens, significació i difusió del grutesc. Les Medidas del Romano de Diego de Sagredo. Altres tractats d’arquitectura espanyols. El patronat dels Mendoza: Lorenzo Vázquez de Segovia. L’estil nacional i les pervivències estructurals tardogòtiques: Rodrigo Gil de Hontañón, Juan de Álava (o Ibarra) i fra Martín de Santiago. Les catedrals i els edificis conventuals. El regnat de Carles I i l’arquitectura imperial: Pedro Machuca i Alonso de Covarrubias. Toledo i Granada, ciutats imperials. El classicisme: Diego de Siloé i Andrés de Vandelvira. L’arquitectura nobiliària. Altres escoles. 2.4 L’escultura. Gèneres: el monument funerari, el retaule, els cadirats i l’escultura integrada. Materials i tècniques policromes. Els mestres italians. Les obres importades. Els italianitzants: Felipe Bigarny, Vasco de la Zarza, Bartolomé Ordóñez, Diego de Siloé i Juan de Valmaseda. El focus de Valladolid. Alonso Berruguete: formació, producció i estil. Juan de Juni. L’escola aragonesa: Damià Forment. Altres focus de producció escultòrica. 2.5 La pintura. L’assimilació del classicisme. La pintura castellana en el primer terç del segle: Juan de Borgoña. Alonso Berruguete, pintor: estades a Florència i Roma. La pintura valenciana: Paolo de San Leocadio. El leonardisme: Fernando de Llanos i Fernando Yáñez de la Almedina. El manierisme: Vicent i Joan Macip (Joan de Joanes). La pintura andalusa: Alejo Fernández, Pedro Machuca, Luis de Vargas i Pedro de Campaña. Els pintors classicistes del focus toledà: Juan Correa de Vivar i Juan Soreda. Altres mestres i escoles. 2.6 L’arquitectura, l’escultura i la pintura a Catalunya en la primera meitat del segle XVI. |
| Tema 3: L’ARQUITECTURA, LA PINTURA, I L’ESCULTURA A ESPANYA DURANT EL REGNAT DE FELIP II | 3.1 L’arquitectura classicista en el darrer terç del segle XVI. Juan Bautista de Toledo i Felip II. L’obra d’El Escorial: projectes, significat i realitzacions. Les descripcions i escrits contemporanis referents a El Escorial. Juan de Herrera: biografia, producció i escrits. L’arquitectura herreriana i l’estètica contrareformista. Deixebles i seguidors d’Herrera fins 1630. Altres arquitectes i focus regionals. 3.2 L’escultura manierista. El “romanisme” de Gaspar Becerra: formació, producció i estil. Seguidors i imitadors: Juan de Anchieta. L’escola castellana del darrer terç del segle XVI: Esteban Jordán, Juan de Herrera i el retaule classicista fins 1630. L’escola andalusa. L’escultura àulica: Leone i Pompeo Leoni: biografia, producció i estil. Els escultors d’El Escorial: Juan Bautista Monegro. 3.3 La pintura manierista. El gust artístic de Felip II. La Col·lecció reial. Ticià i altres adquisicions. El “romanisme” miquelangelesc de Gaspar Becerra. El venecianisme: Navarrete “el Mudo”. Els pintors d’El Escorial: Luca Cambiaso, Federico Zuccaro i Pellegrino Tibaldi. Els retratistes de cort: els deixebles d’Antonio Moro: Alonso Sánchez Coello i Juan Pantoja de la Cruz. Els pintors provincials: Luis de Morales. Domenico Theotocopuli, “el Greco”: biografia, producció, estil. 3.4 L’arquitectura, l’escultura i la pintura a Catalunya en la segona meitat del segle XVI. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| Sessió Magistral |
|
30 | 30 | 60 | |||||
| Treballs |
|
10 | 70 | 80 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
1 | 2 | 3 | |||||
| Pràctiques externes (de camp/sortides) |
|
5 | 0 | 5 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
1 | 0 | 1 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Presentació de l'assignatura. |
| Sessió Magistral | Les classes teòriques es dedicaran a l’exposició i l’anàlisi dels diferents temes explicitats al temari, de les obres de cada període històric, dels trets característics de cadascun d’elles, i a l’estudi de les aportacions més qualificades dels artistes de cada moment, així com a la valoració i la interpretació d’una selecció d’obres. Igualment es procedirà a l’explicació monogràfica (biografia, producció, estil) d’alguns artistes, la transcendència dels quals ho fa aconsellable. A banda de la bibliografia general annexa, els alumnes rebran un llistat amb una bibliografia desenvolupada, específica per a cadascun dels tres temes del programa. Les classes teòriques es complementaran amb el visionat dels documents gràfics adients. |
| Treballs | La valoració dels coneixements de l’assignatura Art del Renaixement a Espanya es realitzarà de la següent manera: * Redacció d’un assaig sobre algun aspecte concret del temari. També pot consistir en la realització d’una bibliografia de caràcter general o específic referent a algun dels temes estudiats a classe. El tema i les característiques del treball s’hauran de convenir prèviament. També el nombre de participants. |
| Presentacions / exposicions | * Cada alumne desenvoluparà una exposició oral sobre el tema treballat. Es valoraran la claredat d’exposició, la metodologia i l’ordre expositiu, així com les fonts emprades. |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | Les classes pràctiques es desenvoluparan al llarg d’una sèrie de desplaçaments en els quals es procedirà a la visita i l’estudi dels elements arquitectònics, escultòrics i pictòrics renaixentistes de la catedral de Tarragona, del Museu Diocesà de Tarragona i del MNAC. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | S'avaluarà l'assistència de l'alumne a classe. | 10% | |
| Treballs | S'avaluarà el contingut del treball respecte als següents punts: * Metodologia * Fonts bibliogràfiques * Claredat d'exposició |
70% | |
| Presentacions / exposicions | S'avaluarà la presentació pública del treball d'acord amb els següents paràmetres: * Metodologia * Claredat d'exposició |
10% | |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | S'avaluarà l'assistència de l'alumne a les pràctiques externes | 10% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica |
, , , |
|
|
||
| Complementària | ||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana cursar simultàniament | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||