| Competències |
| Codi | |
| A1 | Demostrar coneixement i comprensió de les coordenades espai-temporals (diacronia i sincronia) i dels límits i interrelacions geogràfiques i culturals de la història de l’Art |
| A4 | Coneixements particulars i optatius de la Història de l'Art |
| A5 | Ha de demostrar coneixement i comprensió de les diferents metodologies d’aproximació a la Història de l’Art i de la seva contingència històrica (Historiografia de l’Art) |
| A6 | Ha de demostrar coneixement i comprensió sistemàtic i integrat del fet artístic: teoria i pensament estètic, diferents llenguatges, procediments i tècniques de la producció artística al llarg de la història. |
| A7 | Ha de demostrar coneixement i comprensió de les principals fons literàries i documentals de la Història de l’Art. |
| A8 | Ha de demostrar coneixement i comprensió d’iconografia, aspecte essencial per a la interpretació de les imatges. |
| A13 | Ha de demostrar coneixement i comprensió general de la Història Universal |
| A17 | Ha de demostrar habilitat en la metodologia científica en història de l’art: estats de la qüestió, anàlisis integrals de l’obra d’art, replantejament de problemes , recerca d’informació inèdita, plantejament d’hipòtesis, processos crítics de síntesis, formulació ordenada de conclusions. |
| A19 | Ha de demostrar habilitat en interpretar i utilitzar els gràfics, dibuixos, fotografies, imatges en moviment, informàtica. (Coneixements instrumentals aplicats a la Història de l’Art) |
| B1 | Aprendre a aprendre |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B5 | Treballar de forma col·laborativa |
| B6 | Comprometre-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional |
| B7 | Comunicar-se de manera efectiva i amb asertivitat a l'entorn laboral i com a ciutadà |
| B8 | Sensibilització pels temes vinculats al medi ambient |
| B9 | Interdisciplinarietat (humanitats): Filosofia, Història de l’Estètica, llengües antigues, Semiòtica, Història de les Arts Escèniques, Història de la Música, Mitologia, Història de les Grans Religions, Sociologia i Antropologia. |
| B10 | Planificació i organització |
| B12 | Motivació per la qualitat |
| C3 | Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C4 | Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| 3. Integrar aquets coneixements i pràctiques en el marc general de la disciplina. | A17 |
B1 B2 B3 B4 B5 B6 B7 B8 B10 B12 |
C3 C4 |
| 2. Incorporar els elements teòrics adquirits a l´anàlisi crític dels documents en aquest camp específic. | A17 A19 |
B1 B3 |
C3 C5 |
| 1. Conèixer el marc teòric i conceptual específic de l´assignatura. | A1 A4 A5 A6 A7 A8 A13 |
B9 |
C5 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.INTRODUCCIÓ | La intrincissitat del factor religiós en l´art com hipòtesi interpretativa. |
| 2. L´ ELEMENT RELIGIÓS DEL FENOMEN ESTÈTIC CONSIDERAT EN SÍ MATEIX: Fenomenologia de l´experiència estètica. |
2.1. L’atractiu de la realitat i l´ estupor provocat per la bellesa. La desproporció estructural. 2.2. Les exigències originàries: la dinàmica del desig. 2.3. Totalitat i infinit: el punt de fuga. 2.4.La forma: signe del Misteri. |
| 3. L´ ELEMENT RELIGIÓS DEL FENOMEN ESTÈTIC VIST EN LA HISTÒRIA: Hermenèutica del signe. |
3.1 Els orígens prehistòrics. 3.2 La tensió cap a un absolut panteístic: - Extrem orient. - Grècia i Roma, la gènesi d´Occident. 3.3. El monoteisme creacionista: jueus i musulmans. La novetat cristiana. 3.4. La especificitat del món occidental modern. |
| 4. L´ACTUALITAT DE LA BELLESA. | 4.1. EL FACTOR RELIGIÓS. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
1 | 1 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
20 | 40 | 60 | |||||
| Presentacions / exposicions |
|
12 | 12 | 24 | |||||
| Treballs |
|
4 | 4 | 8 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
24 | 24 | 48 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
4 | 4 | 8 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Introducció als objectius de l´assignatura i presentació dels instruments de treball. |
| Sessió Magistral | Desenvolupament sistemàtic del temari de l´assignatura a càrrec del professor. |
| Presentacions / exposicions | Presentació individual o en grup per part dels alumnes, en base a treballs de documentació supervisats pel professor. |
| Treballs | El treball consistirà en un assaig, individual o en grup, per part de l´alumne sobre una temàtica específica. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Es treballarà amb lectures associades a cada un dels temes. Aquestes lectures seran comentades a les classes. Esporàdicament també es visualitzaran documentals i altre material audiovisual que, igualment serà objecte de debat a l´aula. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | S´avaluarà mitjançant l´elaboració d´un assaig, amb base estètica, en el qual es demostri un bon coneixement dels continguts teòrics i metodològic del curs. | 40% | |
| Presentacions / exposicions | Avaluació dels diferents treballs realitzats. | 15% | |
| Treballs | Redacció d´un assaig de curs. | 30% | |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Avaluació del coneixement de les lectures obligatòries treballades durant el curs. | 15% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||
ADORNO, TH.W. Teoría estética. Taurus, Madrid, 1971. AUERBACH, E. Mimesis: la realidad en la literatura. F.C.E. México, 1950. BACHELARD, G. La poétique de l’espace. PUF. París, 1974. BALLÓ, J. – PÉREZ, X. La semilla inmortal. Anagrama. Barcelona, 1997. BATTISTINI, M. Símbolos y alegorías. Ed. Electa. Barcelona, 2003. BEUCHOT, M. Las caras del símbolo: el icono y el ídolo. Caparrós. Madrid, 1999. BIEDERMANN, H. Diccionario de símbolos. Paidós. Barcelona, 1993. BLANCH, A. El hombre imaginario. P.P.C.Madrid, 1995. BOZAL, V. Mimesis: las imágenes y las cosas. Visor. Madrid, 1987. CASSIRER, E. Esencia y efecto del concepto de símbolo. F.C.E. México, 1975. “ Filosofía de las formas simbólicas (3vols.) F.C.E. México, 1976. “ El problema del conocimiento. F.C.E. México, 1953.. CIRLOT, J.E. Diccionario de símbolos. Grijalbo. Barcelona, 1995. COLLINGWOOD, R.G. Los principios del arte. F.C.E. México, 1960. CHEVALIER-GHEERBRANT. Diccionario de los símbolos. Herder. Barcelona, 1993. D’ORS, E. Introducción a la crítica del arte. Aguilar. Madrid, 1963. DUFRENNE, M. Esthétique et philosophie (3 vols.). Klincksieck. París, 1950. DURAND, G. La imaginación simbólica. Amorrortu. Buenos Aires, 1964. ECO, U. Historia de la belleza. Lumen. Barcelona, 2004. ELIADE, M. Imágenes y símbolos. Taurus. Madrid, 1955. “ Mito y realidad. Guadarrama. Barcelona, 1968. “ Tratado de historia de las religiones. Era. México, 1972. ELIAS, N. Teoría del símbolo. Un ensayo de Antropología cultural. Península. Barcelona,94
GADAMER, H.-G. Verdad y método (2 vols. ). Sígueme. Salamanca, 1984. “ La actualidad de lo bello. Paidós. Barcelona. GILSON, E. Pintura y realidad. Aguilar. Madrid, 1965. GRESSATO, A. El libro de los símbolos. Grijalbo. Barcelona, 2000. GRONDIN, J. Introducción a Gadamer. Herder. Barcelona, 2003. GUARDINI, R. La Esencia de la obra de Arte. Guadarrama. Madrid, 1960. “ Obras I. Sobre la esencia de la obra de arte. Cristiandad. Madrid, 1981. HORKHEIMER, M. Crítica de la razón instrumental. Trotta. Madrid, 2002. KANDINSKY, V. De lo espiritual en el arte. Paidós. Barcelona, 19996. MARITAIN, J. La poesia y el arte. Emecé. Buenos Aires, 1955. MERLEAU-PONTY, M. Fenomenología de la percepción. Península. Barcelona, 1975. “ Lo visible y lo invisible. Seix Barral. Barcelona, 1970. “ Signos. Seix Barral. Barcelona, 1964 ORTEGA Y GASSET. La deshumanización del arte. Aguilar. Madrid, 1981. ORTIZ-OSÉS, A. Antropología hermenéutica. Ricardo Aguilera. Madrid, 1973. “ La razón afectiva. San Esteban. Salamanca, 2000. PALMER, R.E. Hermeneutics. Northwestern University press. Evanston, 1969. PIGUET, J.C. De l’Esthétique à la Metaphysique. Martines Nijhoff. La Haye, 1959. PLATÓ. Diàlegs. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1950. RICOEUR, P. Le conflit des interprétations. Essais d´herméneutique. Du Seuil. Paris, 1969. RUBERT DE VENTÓS, X. Teoría de la sensibilidad. Península. Barcelona, 1969. SALINAS, P. La realidad y el poeta. Ariel. Barcelona, 1976. SARTRE, J.P. Lo imaginario. Losada. Buenos Aires, 1976. “ La imaginación. Edahsa. Barcelona, 1978. SCHILER, F. La educación estética del hombre. Espasa-Calpe (Austral). Madrid, 1920. SERVIER, J. L´homme et l´invisible. Robert Laffont. Paris,1964. STEINER, G. Gramáticas de la creación. Siruela. Madrid, 2001. “ Lenguaje y silencio. Gedisa. Barcelona, 1994. “ Presencias reales. Destino. Barcelona, 1991. TRADIGO, A. Iconos y santos de oriente. Ed. Electa. Barcelona, 2004. |
|||
| Complementària |
AA.VV., Bellezza e realtà. Letture di filosofia., Ed. Pagina., Bari, 2003.
AUERBACH, E., La realidad en la literatura., F.C.E., México, 1950.
BURKERT, W., Cultos mistéricos antiguos., Ed. Trotta., Madrid, 2005.
GADAMER, H. G., La actualidad de lo bello., Paidós,, Barcelona, 1991.
GADAMER, H. G., Estética y hermenéutica., Tecnos,, Madrid, 2001.
GIRARD, R., Mentira romántica y verdad novelesca, Ed. Anagrama, Barcelona, 1976.
GIRARD, R., El chivo expiatorio, Ed. Anagrama, Barcelona, 1982.
STEINER, G., Gramáticas de la creación, Ed. Siruela, Madrid, 2001. |
||
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | |||
|
|||