DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL I Codi 12081003
Ensenyament
Historia (2001)
Graduat Superior en Arqueologia (2001)
Cicle 1er i 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Primer Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
DILOLI FONS, JORDI
HUNTINGFORD ANTIGAS, ELISABET
Adreça electrònica jordi.diloli@urv.cat
elisabet.huntingford@urv.cat
Professors/es
DILOLI FONS, JORDI
HUNTINGFORD ANTIGAS, ELISABET
Web http://moodle.urv.cat
Descripció general i informació rellevant Amb aquesta assignatura es pretén que l’alumne conegui els processos de formació de les primeres societats estatals, l’aparició de l’urbanisme, l’escriptura, les diferents formes d’organització social, política i econòmica en un espai geogràfic determinat: Egipte i el Proper Orient. La informació que proporciona aquesta assignatura als alumnes es completa amb la que obtenen a Història Antiga Universal II per tal d’oferir una panoràmica complerta sobre el desenvolupament de les societats històriques Mediterrànies i del Proper Orient, incidint en cada un dels blocs culturals de forma diacrònica però relacionant-los sincrònicament.

Competències
Codi  
A1 Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-)
A2 Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A5 Consciència dels temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic: el que ens preocupa des de la contemporaneïtat o ha interessat en altres èpoques
A6 Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques
A9 Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat
B1 Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió-
B2 Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques
B3 Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua
B4 Capacitat de llegir, analitzar i interpretar el registre arqueològic
B6 Capacitat analítica i crítica
B17 Motivació per la qualitat
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Entendre el procés d’aparició i desenvolupament de les primeres societats estatals. A1
A2
A9
Caracteritzar política, econòmica i socialment les diferents cultures del Mediterrani i del Proper Orient durant l’antiguitat. A1
A2
A9
Conèixer les relacions entre les societats mediterrànies i del Proper Orient durant l’antiguitat, diacrònica i sincrònicament. A1
A2
A9
Conèixer l’ús dels diferents instruments d’anàlisi històric: fonts escrites, numismàtica i arqueologia. A1
A2
A9
B2
B3
B4
Dominar els mecanismes de recerca per tal de desenvolupar un treball d’investigació. A6
B1
B2
B3
B6
B17
C5
Entendre els esquemes cronològics aplicats a la Història Antiga d'Egipte i de Mesopotàmia A2
A9
Conèixer el desenvolupament de l'escriptura i la seva importància en el desenvolupament econòmic i polític de les societats del Mediterrani oriental A6
A9
Conèixer la geografia del Proper Orient i d'Egipte A9
Entendre les formes culturals d'Egipte i Mesopotàmia durant l'antiguitat A9
Conèixer l'evolució i organització política de l'Imperi Antic Egipci A1
A9
Analitzar el paper de les invasions en el desenvolupament històric de l'Egipte Antic A5
A9
B6
Estudiar el paper de la religió i la seva evolució dins la societat egipcia A9
B6
Analitzar el naixement de les formes urbanes A9
B6
Estudiar els grups ètnics assentats al Proper Orient A9
Analitzar l'aparició de les primeres formes polítiques a l'Orient Proper. A9
Entendre el paper de la religió en l'aparició en l'evolució de les societats mesopotàmiques. A2
A9
B6
Estudiar les relacions interestatals del proper orient durant l'antiguitat. A2
A9
Entendre els procesos de naixement, desenvolupament i crisi de les societats anatòliques i mesopotàmiques durant el II mil·leni a.n.E. A1
A2
A9
Analitzar les causes i conseqüències de la crisi de finals del II mil·leni a.n.E. A9
B6
Conèixer la formació dels estats semites del Mediterrani Oriental A9
Conèixer el desenvolupament de les societats mesopotàmiques després de la crisi de finals del II mil·leni a.n.E. A9
Entendre la relació entre els diferents pobles instalats a la franja costanera del Proper Orient durant el I mil·leni a.n.E. A2
A9
B6

Continguts
Tema Subtema
BLOC 1: EGIPTE 1.1. Periodització i problemàtica cronològica. Llengua i escriptura.
1.2. Evolució i organització política des de l'Imperi Antic fins al Tercer Període Intermig. Invasions i política exterior.
1.3. Economia, societat i religió. Palaus, harems i successió. El clergat d'Ammó. La mort a l'Antic Egipte.
BLOC 2: PROPER ORIENT 2.1. Introducció al Proper Orient Antic.
2.2. Mesopotàmia entre el III i el II mil.leni a.n.e.
2.3. Mesopotàmia i l’Orient Mitjà durant el II mil.leni a.n.e.
2.4- Anatòlia i el llevant
2.5. La crisi de finals del II mil.leni a.n.e.
2.6. El Proper Orient durant l’últim mil•leni a.n.E. L'estat posterior a la crisi. Neohitites, Neoassiris i Neobabilonis.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
33 33 66
Pràctiques externes (de camp/sortides)
10 5 15
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
15 22 37
 
Atenció personalitzada
7 0 7
 
Proves de Desenvolupament
4 19 23
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Es durà a terme el primer dia de classe magistral i constarà de l'explicació dels mètodes d'avaluació, la bibliografia recomanada i un panorama general del temari.
Sessió Magistral Classes teòriques presencials.
Pràctiques externes (de camp/sortides) Pràctiques. De caràcter obligatori. Consistiran en la visita a museus, exposicions i jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Pràctiques. De caràcter obligatori integrades a les classes teòriques. S'analitzaran textos i mapes geopolítics.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
La tutoria s’efectuarà a nivell general per grups de treball i de tipus individual. En el primer cas els objectius són bàsicament fomentar el treball en grup, l’expressió oral, la resolució de problemes relacionats amb la investigació i l’adquisició de coneixements relacionats amb la recerca de la informació; els objectius de la tutoria individual consisteixen en l’orientació dels alumnes en el seguiment de l’assignatura, en l’adquisició de tècniques d’estudi i anàlisi adequades i en la seva trajectòria curricular.

Avaluació
  Descripció Pes
Pràctiques externes (de camp/sortides) Treball pràctiques externes 20%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Anàlisi mapes geopolítics
Anàlisi de textos
10%
10%
Proves de Desenvolupament Prova parcial a meitat de quadrimestre i prova final al gener. La suma de les dues notes resultarà ser la meitat de la nota final 50%
Altres

Assistència i participació

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació s'efectuarà de forma continuada per als alumnes que segueixin presencialment al menys el 80 % de les classes i participin de les activitats que es vagin generant. En tot cas es podrà optar per presentar-se a la segona convocatòria.


Fonts d'informació

Bàsica

BLÁZQUEZ, J.M. et alii (1992): Historia de Oriente Antiguo, Ed. Cátedra, Madrid.

BRAVO, G. (1994): Historia del Mundo Antiguo. Una introducción crítica, Alianza Editorial, Madrid.

COTTERELL, A. (ed.) (1984): Historia de las civilizaciones antiguas, I.- Egipto, Oriente Próximo. Ed. Crítica. Barcelona.

DESROCHES, CH. (1999): La mujer en tiempos de los faraones, Ed. Complutense, Madrid

KUHRT, A. (2000): , I El Oriente Próximo en la Antigüedad (c. 3000-330 a.C.), Ed. Crítica, Barcelona

KUHRT, A. (2000): El Oriente Próximo en la Antigüedad, II (c. 3000-330 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona

LIVERANI, M. (1991): El Antiguo Oriente. Historia, sociedad y economía. Ed. Crítica. Barcelona

MOSCATI, S. (ed.) (1988): El alba de la civilización. Sociedad, economía y pensamiento en el Próximo Oriente Antiguo. Ed. Cristiandad. Madrid.

PADRÓ, J. (1996): Historia del Egipto faraónico, Ed. Alianza, Madrid.

ZIEGLER, CH., BOVOT, J.L. (2001) Art et archéologie: l´Égypte ancienne, École du Louvre, Paris.

 

 

 

ROUX, G. (1987): Mesopotamia. Historia política, económica y cultural. Akal Univers.

Complementària , http://www.egyptianmuseum.gov.eg/, ,
, www.louvre.fr/, ,
, www.thebritishmuseum.ac.uk, ,

Recomanacions