| Competències |
| Codi | |
| A1 | Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-) |
| A2 | Coneixement de l’estructura diacrònica de la història |
| A5 | Consciència dels temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic: el que ens preocupa des de la contemporaneïtat o ha interessat en altres èpoques |
| A6 | Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques |
| A7 | Coneixement de la història local |
| A8 | Coneixement de la història de la integració europea |
| A9 | Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat |
| B1 | Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió- |
| B2 | Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques |
| B3 | Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua |
| B4 | Capacitat de llegir, analitzar i interpretar el registre arqueològic |
| B5 | Coneixement de i habilitat per a usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes |
| B6 | Capacitat analítica i crítica |
| B7 | Capacitat d’organització i planificació |
| B10 | Independència de judici |
| B12 | Reconeixement de la diversitat i multiculturalitat |
| B13 | Raonament crític |
| B15 | Aprenentatge autònom |
| B17 | Motivació per la qualitat |
| B25 | Aplica pensament, crític, lògic i creatiu |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Entendre el procés d’aparició i desenvolupament de les ciutats-estat. | A1 A2 A6 A9 |
B6 B13 B15 |
|
| Caracteritzar política, econòmica i socialment les diferents civilitzacions mediterrànies durant l’antiguitat. | A1 A2 A6 A9 |
B6 |
|
| Conèixer el procés d’unificació política de les civilitzacions mediterrànies fins la formació dels imperis. | A1 A2 A8 A9 |
B6 |
|
| Conèixer l’ús dels diferents instruments d’anàlisi històric: fonts escrites, numismàtica i arqueologia. | B2 B3 B4 B5 |
||
| Dominar els mecanismes de recerca per tal de desenvolupar un treball d’investigació | B1 B2 B3 B5 B6 B7 B10 B17 B25 |
C5 |
|
| Entendre els esquemes cronológics aplicats a la Història Antiga de Grècia i Roma | A1 A2 A9 |
||
| Conèixer l'espai geopolític mediterrani durant l'antiguitat | A1 |
||
| Conèixer els diferents pobles assentats a l'Egeu durant l'Edat de Bronze | A2 A7 A9 |
||
| Entendre el desenvolupament de la cultura minoica | A1 A9 |
||
| Analitzar les causes i conseqüències de la desaparició del món micènic | A5 A9 |
||
| Entendre la davallada cultural, política i econòmica que va significar l'època fosca | A2 A9 |
||
| Conèixer l'origen de la polis | A9 |
||
| Conèixer i entendre les formes polítiques de la Grècia arcaica | A9 |
||
| Analitzar les causes i conseqüències de les colonitzacions | A1 A2 A5 A9 |
||
| Analitzar les causes i conseqüències de les Guerres Mèdiques | A1 A2 A9 |
||
| Comprendre l'evolució de la política atenesa | A9 |
||
| Analitzar el paper polític d'Atenes i Esparta en el marc de la resta d'estats grecs | A2 A9 |
||
| Analitzar les causes i conseqüències de les Guerres del Peloponès | A1 A2 A9 |
||
| Conèixer el paper desenvolupat per Esparta i Tebes en el conjunt dels estats grecs durant el segle IV a.n.E. | A9 |
||
| Estudiar l'auge de Macedònia com ha estat preponderant a Grècia | A1 A2 A9 |
||
| Conèixer la formació i el desenvolupament de l'Imperi d'Alexandre | A1 A2 A9 |
||
| Entendre la formació del pensament polític grec | A9 |
B12 |
|
| Analitzar el procés d'aparició de les primeres societats urbanes a la Península Itàlica | A9 |
||
| Comprendre el procés de jerarquització social i especialització econòmica de les primeres civilitzacions itàliques | A9 |
||
| Analitzar el procés de transformació dels ordres socials o lluita de classes a la Roma dels primers segles de la República | A9 |
||
| Conèixer les institucions i magistratures que constitueixen l'ordenament polític de la República | A1 A9 |
||
| Destacar els fonaments ideològics i econòmics del sistema esclavista | A1 A9 |
B12 |
|
| Analitzar les causes socials, polítiques i econòmiques que van conduir a les Guerres Civils i al final de la República | A2 A9 |
B6 |
|
| Comprendre el procés de transició cap a la monarquia | A9 |
||
| Analitzar el culte a l'emperador i les transformacions ideològiques imperials | A1 A9 |
B6 |
|
| Valorar les causes de crisi de l'Imperi | A1 A2 |
B6 |
|
| Entendre les transformacions religioses de l'imperi i les seves conseqüències polítiques | A1 A2 A9 |
||
| Analitzar la desintegració política i territorial del món romà | A2 A8 A9 |
||
| Estudiar la transició i els elements de canvi cap a les societats medievals | A1 A2 A5 A9 |
||
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| 1.Grècia | 1.- Introducció geogràfica i cronològica al món grec. 2.- El món Egeu durant l’Edat del Bronze. 3.- La civilització micènica. 4.- L’època fosca. 5.- L’època arcaica. L’origen de la polis. 6.- L’esplendor grec. L’època clàssica. 7.- L’hel•lenisme. |
| 2.Roma | 1.- El medi físic. Fonts per a l’estudi de la Història de Roma 2.- Protohistòria d’Itàlia 3.- La civilització etrusca. 4.- Roma arcaica. La monarquia. 5.- La República romana. 6.- El Principat d’August. 7.- L’Alt Imperi. Dinastia Juli-Claudia, Flàvia, Severs i Antonins. 8.- Les crisis del segle III 9. El Baix Imperi |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Sessió Magistral |
|
33 | 33 | 66 | |||||
| Pràctiques externes (de camp/sortides) |
|
10 | 5 | 15 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
15 | 22 | 37 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
6 | 0 | 6 | |||||
| Proves de Desenvolupament |
|
4 | 20 | 24 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Es realitzarà al primer dia de classe |
| Sessió Magistral | Explicació del temari. L'assistència és obligatòria |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | Consistiran en la visita a museus, exposicions i jaciments arqueològics relacionats amb el temari de l’assignatura |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Anàlisi de textos i mapes geopolítics a l'aula |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Sessió Magistral | Assistència i participació | 10% | |
| Pràctiques externes (de camp/sortides) | Treball pràctiques externes | 20% | |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Anàlisi mapes geopolítics Anàlisi de textos |
10% 10% |
|
| Proves de Desenvolupament | Examen teòric | 50% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
|
L'avaluació s'efectuarà de forma continuada per als alumnes que segueixin presencialment al menys el 80 % de les classes i participin de les activitats que es vagin generant. L'altra possibilitat és passar directament al mètode d'examen final. |
|||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | ||
Considerem essencial el coneixement dels recursos electrònics a disposició dels alumnes, que es poden consultar a la biblioteca de la Facultat de Lletres. Bibliografia. BLÁZQUEZ, J.M.; LÓPEZ MELERO, R.; SAYAS, J. J. (1989): Historia de Grecia antigua. Ed. Cátedra. Madrid. FINLEY, M.I. (1980): Los griegos en la antigüedad. Ed. Labor. HORNBLOWER, S. (1985): Historia de las civilizaciones clásicas. El mundo griego (479-323 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona. LOZANO, A. (1992): El mundo Helenístico. Ed. Síntesis. MORKOT, R. (1996): The Penguin Atlas of Ancient Greece. Ed. Penguuin Books, London. (1999): Atlas de la Grèce antique. Ed. Autrement, Paris. OSBORNE, R. (2001): La formación de Grecia (1200-479 a.C.). Ed. Crítica, Barcelona OSBORNE, R. (2002): La Grecia clásica. Ed. Crítica, Barcelona POMEROY, S.; BURNSTEIN, S.; DONLAN, W.; TOLBERT, J. (2002): La antigua Grecia. Historia política, social y cultural. Ed. Crítica, Barcelona. RUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987) El mundo griego antiguo, Ed. Akal, Madrid ALFÖLDY, G. (1987) : Historia social de Roma. Alianza Editorial. Madrid. CHRISTOL, M.; NONY, D. (1988) : De los origenes de Roma a las invasiones bárbaras. Ed. Akal. Madrid. GARNSEY, P.; SALLER, P. (1991): El imperio romano. Economía, sociedad y cultura. Ed. Crítica, Barcelona. GRANT, Michael (2002) Atlas Akal de Historia Clásica. Del 1700 a.C al 565 d.C., Ed. Akal, Madrid. GRIMAL, P. (1981) Diccionario de Mitología Griega y Romana, Ed. Paidós, Barcelona. KOVALIOV, S.I. (1973) : Historia de Roma. Ed. Akal. Madrid. A.A.V.V. (1991) : Historia de las mujeres en Occidente. La Antigüedad, Ed. Taurus, Madrid.
ROLDAN, J.M. (1995): Historia de Roma. Ediciones Universidad de Salamanca. ROSTOVTZEFF, M.I. (1972): Historia social y económica del Imperio Romano. (2 vols.) Editorial Espasa- Calpe. Madrid. |
||
| Complementària |
, www.culture.gr/, ,
, www.ypai.gr/atlas/defaut_uk.asp, ,
, www.perseus.tufts.edu, , |
|
| Recomanacions |
| Assignatures que en continuen el temari | ||
|
||
| Assignatures que es recomana haver cursat prèviament | ||
|
||