DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL II Codi 12081006
Ensenyament
Història (2001)
 Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Segon Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
BONET DONATO, MARIA
 Adreça electrònica maria.bonet@urv.cat
Professors/es
BONET DONATO, MARIA
Web http://moodle.urv.cat
Descripció general i informació rellevant L’assignatura serveix per aportar a l’alumne el coneixement sobre els conceptes i processos fonamentals d’un ampli període de la història occidental, conegut com a edat mitjana i concretament a la plena i baixa edat mitjana, tot introduint-lo en la comprensió de les diferents versions dels corrents historiogràfics sobre l’esmentada època. Per facilitar això les diverses propostes bibliogràfiques per tema seran comentades, a fi i a efecte de guiar a l’estudiant cap a lectures de caire generalista per una major efectivitat, però sense renunciar a la diversitat inherent a les diverses contribucions historiogràfiques. En aquest sentit, també la bibliografia seleccionada s’ha confeccionat a partir de diversos criteris que la justifiquen: preferència per les obres en castellà o català, elecció de llibres de síntesi ben confeccionats o monografies importants o transcendents, i fins i tot articles per els casos en que no es troba una apropiada proposta en format de llibre. A més a més en la bibliografia s’indica amb un guionet entre parèntesis aquells títols que són més útils o importants a l’hora de preparar el tema en qüestió. Cal advertir que a pesar de la poca fortuna dels ja analitzats termes “edat mitjana” i “universal”, l’alumne descobrirà determinades constants o elements estructurats que permeten situar la matèria de l’assignatura en tres o quatre blocs temàtics dins del mateix marc contextual. Aquesta situació justifica i fa gairebé necessària la comprensió de la matèria de l’assignatura en un mateix curs acadèmic, però dividida en dos blocs relatius a la plena i baixa edat mitjana. Quant a l’abast geogràfic, l’explicació del desenvolupament dels processos i estructures esmentades se centrarà en Occident —Europa— amb una atenció mínima a la Península Ibèrica, i en determinats temes a Pròxim Orient. No s’estudiaran amb deteniment els temes específics relatius a Espanya perquè s’entén que els alumnes ja tenen una mínima formació en història medieval d’Espanya i que adquiriran l’oportú nivell universitari amb les assignatures d’història Medieval d’Espanya i d’història de la Corona d’Aragó, —optativa i obligatòria respectivament— de la llicenciatura d’Història, però en tot cas s’abordarà de forma general per a oferir les qüestions bàsiques per a tots els alumnes –tant d’història com d’història de l’art-.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, en aquesta assignatura es realitza a través de tutoria (excepte en els estudis de l'ETSE). Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
1. Imperi i Papat al segle XI: la reforma de l’Església i el conflicte de les investidures - Els primers moviments reformistes: el monacat reformista, reforma episcopal i imperial.
- Situació de l’Imperi i papat a la primera meitat del XI
- La reforma pontifical.
- La “querella” de les investidures fins a la solució de Worms.
2. Transformacions de l’economia i societat a la plena edat mitjana (ss.XI-XIII). - El creixement de la població, canvis en la tecnologia, el clima i en els rendiments agraris.
- Les colonitzacions agràries.
- Evolució de les relacions de dependència i la transformació de la renda feudal.
3. Transformació de l’economia i societat a la plena edat mitjana (ss.XI-XIII). II: el renaixement comercial i urbà. - Introducció: característiques de la ciutat medieval.
- El desenvolupament de la vida urbana: teories entorn de la reactivació de les ciutats.
- Les estructures urbanes i els nous grups socials.
- El renaixement comercial: rutes, mercats, fires i l’activitat artesana.
4. L’expansió politicomilitar del món feudal: les croades. - El context geopolític a la Mediterrània oriental: els fatimíes a Egipte, els seljúcides a Anatòlia i l’entronització dels Commens.
- La situació a l’Occident feudal: la irrupció dels normands a Itàlia, el progrés expansionista a la Península Ibèrica.
- Causes de les croades i la idea de croada.
- La primera creuada: participants, desenvolupament i formació dels estats croats.
- Els ordres militars.
- De la segona a la quarta creuada: canvis en la definició i execució en relació a la primera.
- Altres fronts croats: la Península Ibèrica i Alemanya.
5. Les monarquies feudals en l’àmbit occidental europeu: els primers Capets a França i el desenvolupament de la monarquia normanda a Anglaterra i les monarquies hispanes. - Els principats territorials i el sorgiment de la dinastia capeta.
- Els primers Capets i la consolidació de la monarquia.
- Lluís VII.
- De la conquesta d’Anglaterra per Guillem I a la formació de l’imperi angeví.
- Desenvolupament, contradiccions del sistema monàrquic d’Enric II i les característiques de l’economia i societat a Anglaterra del segle XII
- Les monarquies hispanes entre els segles X i XII: orígens, desenvolupaments i característiques de les societats.
6. L’imperi en temps dels Staufen - La plenitud de l’imperi amb Frederic I: política alemanya, italiana i els inicis de la colonització de “l’est” d’Alemanya.
- Enric IV i el cisma reial a Alemanya.
- L’imperi i el regne de Sicília en temps de Frederic II.
- El declivi dels Staufen.
7. L’espiritualitat, l’Església, i la vida intel•lectual entre els segles XI i el XIII - Reformes i renovació del monacat: del Cister als mendicants.
- Els moviments heterodoxos o “herètics” i la seva repressió.
- El renaixement cultural del segle XII i l’escolàstica.
- Les universitats.
8. França des de Felip August fins a la guerra dels cent anys - Consolidació monàrquica de Felip II August: l’enfonsament de l’imperi angeví i conseqüències.
- L’expansió cap al Llenguadoc.
- Política unitària de Lluís IX i característiques socioeconòmiques del període.
- La política mediterrània de Carles Anjou i els conflictes amb la Corona d’Aragó.
- Felip IV: el conflicte amb el papat i la consolidació de l’administració monàrquica.
9. Anglaterra des de Joan sense Terra fins a la guerra dels cent anys. - Vicissituds del regnat de Joan sense Terra i la Magna Carta.
- Enric III, la crisi institucional i el rerafons social.
- La guerra dels barons.
- Equilibri en temps d’Eduard I.
- Dificultats polítiques i econòmiques amb Eduard II.
10. La primera crisi del feudalisme (segle XIV) i la recuperació. - El debat historiogràfic: el corrent malthusià i els seus detractors.
- La Pesta Negra i les conseqüències en el medi agrari i en la vida urbana.
- Conflictes socials rurals i la ciutat.
- De la crisi a la recuperació dels segle XV: la nova realitat rural, les societats urbanes i l’evolució del comerç de llarga distància.
- La crisi a la Península Ibèrica.
11. Transformacions polítiques en l’àmbit occidental europeu baixmedieval: la guerra dels cent anys i els regnes hispànics. - Causes del conflicte: precondicions i precipitants.
- Els regnats d’Eduard III, els Lancaster, la darrera ofensiva anglesa i Carles V.
- Les corones d’Aragó, de Castella, Navarra i el regne de Granada a la Baixa Edat Mitjana.
- La guerra civil a França i la liquidació del conflicte.
12. Les transformacions polítiques en l’àmbit imperial baixmedieval: Alemanya, Itàlia i formacions polítiques en la perifèria europea. - Els emperadors alemanys de Rodolf d’Habsburg a Carles IV (1273-1370).
- Prínceps, ciutats i la decadència dels poders polítics a Alemanys en els segles XIV i XV.
- Altres formacions polítiques a l’Europa central, oriental i bàltica.
- El marc polític italià i les relacions econòmiques: les ciutats estat del nord, els estats pontificis i el regne de Nàpols.
- L’àmbit mediterrani oriental: restauració imperial dels Paleòlegs i la conquesta dels otomans de l’Imperi bizantí.
13. L’Església, l’espiritualitat i el pensament a la baixa edat mitjana. - El papat d’Avinyó i el desenvolupament de les estructures d’estat, administració i fiscalitat.
- El Cisma d’Occident.
- L’evolució de la teoria del coneixement i els orígens de la ciència moderna.
- La secularització de la teoria política i noves concepcions entorn a la societat.
- Canvis en les mentalitats.

Atenció personalitzada
Descripció
Tutoria individualitzada de seguiment: Serà realitzada per a comentar aspectes concrets a un alumne relatius al seguiment de les lectures, o a la preparació dels temes. Aquestes i les de grup són obligatòries pels alumnes en el procés d’avaluació contínua. Seminaris: es realitzarán reunions amb els alumnes per a comentar els temes i les lectures abans dels examens. Es podran fer a petició, també, d'un grup d'alumnes a més a més dels previstos per la professora.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Proves de caràcter pràctic: (25%) - Primera prova: Comentari de text 5% - Segona prova: Lectura del llibre Las ciudades europeas del Medioevo, 10% - Tercera prova: Lectura del llibre La guerra de los cien años, o un altre per determinar 10% Proves de caràcter teòric (75%, que es divideix en dos proves) - 2 proves de continguts: el 80% de la nota correspondrà a la pregunta dels temes, i el 20% a la definició de conceptes. Cada prova tindrà un valor total sobre la nota final de 37,5% - És condició sine qua non aprovar les proves o la mitjana de les dues.


Fonts d'informació
Bàsica

-LECTURES OBLIGATÒRIES:

MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, Madrid, 1997.

GUY BOIS, La gran depresión medieval: la crisis de los siglos XIV y XV, Valencia, 2002

 

-MANUALS RECOMANATS:

GARCÍA DE CORTÁZAR, J.A., SESMA MÚÑOZ, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, 1997.

LADERO, M.A., Historia Universal. Edad Media, Barcelona, 1987.

PREVITTE-ORTON,C.W., Historia del Mundo en la Edad Media, Barcelona, 1967, (3 volums).

 

-BIBLIOGRAFIA GENERAL:

BALARD, J. Ph., i altres Des Barbares à la Renaissance, Parýs, 1984.

BURY, J. B., (dir.), Cambridge Medieval History, 8 volums, Cambridge, 1968-75.

CONTAMINE, P., La guerra en la Edad Media, Barcelona, 1984.

DHONT,J., La Alta Edad Media a Historia Universal Siglo XXI, Madrid, 1971.

DOHEAERD, R.,Occidente durante la Alta Edad Media. Economía y sociedades, Barcelona, 1984.

DOPSCH,A., Fundamentos económicos y sociales de la cultura europea. De César a Carlomagno, Mèxic, 1971.

FOSSIER,R., La infancia de Europa. Aspectos económicos y sociales. Barcelona, 1984.

-Histoire sociale de l´Occident Médiévale, París, 1984.

FOURNIAL, E., Histoire monetaire de l´Occident médiévale, París, 1971.

Historia económica de la Universidad de Cambridge: La vida agraria en la Edad Media, Madrid, 1967;

-El comercio y la industria en la Edad Media, Madrid, 1967;

-Organización política y económica, Madrid, 1967.

GARCIA DE CORTAZAR, J.A., VALDEÓN, J., Historia general de la Edad Media Madrid, 1974.

GURIEVICH, A., Las categorías de la cultura medieval, Madrid, 1990.

HAY, D., Europa en los siglos XIV y XV, Madrid, 1980.

LACARRA, J.M., REGLÀ, J., Historia de la Edad Media, Barcelona, 1978.

LE GOFF,J., La Baja Edad Media, a Historia Universal Siglo XXI, Madrid, 1971.

LE GOFF, J. La civilisation de l’Occident médiéval, París, 1965 (també en edició espanyola).

LÓPEZ, R.S., El nacimiento de Europa, Barcelona, 1965.

LÓPEZ,R.S., El nacimiento de Europa, Barcelona, 1965.

MITRE, E., Historia de la Edad Media en Occidente, Madrid, 1995.

MITRE, E., Introducción a la Historia de la Edad Media, Madrid, 1976.

MUNDY,J.H., Europa en la Alta Edad Media (1150-1309), Madrid,.

MURRAY, A., Razón y sociedad en la Edad Media, Madrid, 1982.

PACAUT, M., Les structures politiques de l´Occident Médiévale, París, 1969.PERROY, E., (dir.);

-La Edad Media, Barcelona, 1961.

PERROY,E., La Edad Media, Barcelona, 1967.

PIRENNE,H., Historia económica y social de la edad Media, Mèxic, 1976.

POLY, J.P., BOURNAZEL, E., El cambio feudal (siglos X al XII), Barcelona, 1984.

POUNDS, N.G.J., An historical Geography of Europe 450 BC-1330 AD. Cambridge, 1973.

SAMARKIN, V.V. Geografia histórica de la Europa occidental en la Edad Media, Madrid, 1976.

TOUCHARD, J., Historia de las ideas políticas, Madrid, 1981.

VALDEÓN, J., Historia General de la Edad Media (ss. XI-XV), Madrid, 1971.

 

-OBRES DE CARÀCTER INSTRUMENTAL:

CLARAMUNT, M., i altres Atlas de Historia Medieval, Barcelona, 1980.

KINDER, H., HILGEMANN, W., Atlas histórico mundial, Madrid, 1990 (hi ha diverses edicions).

MITRE, E., Textos y documentos de época medieval (análisis y comentario), Barcelona, 1992.

PLAT, C., The Atlas of Medieval Man, Londres, 1979.

RIU, M., i altres Textos comentados de época medieval (siglos V al XII), Barcelona, 1975.

WESTERMANNS, G., (ed.), Atlas zum Welt Geschichte, Berlin, 1967.

 

-BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA:

 

Tema 1

PAUL, J., La Iglesia y la cultura en Occidente. Siglos IX-XII, Barcelona, 1987.

PACAUT, T., La Théochratie. L’Eglise et le pouvoir au Moyen Âge, París, 1957.

ULLMANN, W., Historia del pensamiento político en la Edad Media, Barcelona, 1983.

 

Tema 2

CIPOLLA, C.M., Historia económica de Europa. I La Edad Media, Barcelona, 1979.

DUBY, G., Economia rural y vida campesina en el Occidente Medieval, Barcelona, 1968.

POSTAN, M.M., Ensayos sobre agricultura y problemas generales de la economía medieval, Madrid, 1981.

WHITE, Tecnologia medieval y cambio social, Buenos Aires, 1970.

 

 

Tema 3

DOBB, M., Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, Madrid, 1971.

MONSALVO, J.M., Las ciudades europeas del Medioevo, Madrid, 1997.

POUNDS, N.G.J., Historia económica de la Europa medieval, Barcelona, 1981.

 

Tema 4

GARCIA GUIJARRO, L., Papado, cruzadas y ordenes militares, Madrid, 1995.

RUNCIMAN, S., Las Cruzadas, Madrid, 1973.

Vegeu la bibliografia relativa a Bizanci i a Islam per el context oriental de les croades de Història Medieval Universal I.

 

Tema 5

POSTAN, M.M., “The medieval economy and society”, The pelican economic history of Britain, Pelikan book, 1984.

PETIT DUTAILLIS, CH., La monarquia feudal en Francia y Inglaterra, Mèxic, 1961.

WARREN, The governance of Norman and Angevin England (1086-1276), Londres, 1985.

 

Tema 6

PACAUT, M., Federico Barbarroja, Madrid, 1971.

KANTOROWICZ, E.H., Los dos cuerpos del rey. Un estudio de teologia política medieval, Madrid, 1985.

 

Tema 7

GRUNDMANN, H., Movimenti religiosi nel Medioevo, Bolònia, 1974.

LITTLE, L.K., Pobreza voluntaria y economía de beneficio en la Europa medieval, Madrid, 1984.

VAUCHEZ, A., La espiritualidad del Occidente Medieval, Madrid, 1985.

 

Tema 8

RUNCIMAN, S., Vísperas sicilianas. Una historia del mundo mediterráneo a finales del siglo XIII, Madrid, 1960.

 

Tema 9

MILLER, E., HATCHER, J., Medieval England: Rural Society and Economic change, 1086-1348, Londres, 1983.POWICKE, F.M., The thierteenth century a “Oxford History of England”, Oxford, 1953

Tema 10

AA. VV., La transición del feudalismo al capitalismo, Madrid, 1975.

CHAUNU,P.,La expansión europea, siglos XIII al XV, Barcelona, 1972.

HILTON, R. Conflicto de clases y crisis del feudalismo, Barcelona, 1988.

MOLLAT, M., Uñas azules, Jaques y Ciompi. Las revoluciones en Europa en los ss. XIV y XV, Madrid, 1991.

 

Tema 11

ROMANO, T. TENENTI, A., Los fundamentos del mundo moderno, a Historia Universal Siglo XXI, Madrid, 1971.

 

Tema 12

CUVILLIER, J.P., Echec d’une nation 1273-1525, a L’Allemagne Médiévale, volum 2, París, 1984.

WALEY,D., Las ciudades-repúblicas italianas, Madrid, 1970.

RYDER, A., The kingdom of Naplesunder Alfonso The Magnanimous. The making of a modern State, Oxford, 1976.

 

Tema 13

ÁLVAREZ PALENZUELA, V.A., El Cisma de Occidente, Madrid, 1982.

MOLLAT, G., Les Papes d’Avignon (1305-1378), París, 1965.

RAPP, F., La Iglesia y la vida religiosa en Occidente a fines de la Edad Media, Barcelona, 1973.
Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent