DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) HISTÒRIA MEDIEVAL DE LA CORONA D'ARAGÓ Codi 12081007
Ensenyament
Història (2001)
 Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Segon Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
BONET DONATO, MARIA
 Adreça electrònica maria.bonet@urv.cat
Professors/es
BONET DONATO, MARIA
Web http://moodle.urv.cat
Descripció general i informació rellevant L’assignatura explica la història de la Corona d’Aragó en els temps medievals, i així ofereix l’anàlisi dels principals processos del període circumscrits a un marc geogràfic reduït i proper. En aquest sentit, permet comprendre un període complex a partir d’unes realitats i fonts pròximes, i per tant resulta més fàcil assolir una millor aproximació a l’època des de la història local i regional. A més els orígens medievals de Catalunya, d’Aragó i de València han estat i són referents per a múltiples aproximacions històriques sobre aquestes entitats regionals, i en tot cas hi ha molts elements d’aquestes realitats actuals que es prefiguraren o definiren en el període medieval com per exemple les llengües romàniques d’aquestes territoris, els seus pobles, i que des d’una besant política van donar lloc a la Corona d’Aragó. A més el pensament històric nacionalista ha abordat el passat de les entitats polítiques que la configuraven com els orígens d’aquestes nacionalitats o regions, i aquestes tradicions s’estudiaran de forma crítica a partir d’un millor coneixement del rerafons ideològic dels tòpics historiogràfics. Per això, tot i que l’elecció del concepte de Corona tampoc està lliure d’una presa de posició ideològica, ens permet aproximar-nos a les formacions polítiques o territorials des d’un concepte important de l’època com era la unió dels territoris sota l’hègira del rei, però també la participació en empreses militars comuns, la integració en un mercat que mirava cap a la Mediterrània i naturalment valorar les proximitats i diferències. Per altra banda, i per tal de comprendre millor els fenòmens polítics, socials o econòmics dels territoris de la Corona es procurarà integrar-los en una explicació atenta a les entitats polítiques veïnes com les de Al-Andalus, Occitània i altres regnes hispans.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, en aquesta assignatura es realitza a través de tutoria (excepte en els estudis de l'ETSE). Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
1. Introducció: el sentit de la història de la Corona d’Aragó. 1.1. - Contribucions de la història local, la història regional, “nacional” i de la Corona d’Aragó a la formació com a historiador.
1.2. - Romanticisme, nacionalisme, història nacional, regional o local i la renovació de la història medieval.
2. De la conquesta islàmica a la formació dels comtats pirenencs. 2.1.- El passat hispanovisigot, la conquesta islàmica i l'emirat independent.
2.2.- Les expedicions de Carlemany i els problemes de la Marca Hispànica.
2.3.- La Marca Hispanica i els comtats dels Pirineus.
2.4.- Aspectes de la societat feudal (ss.VIII-X).
3. Les transformacions econòmiques i polítiques des del s.X. 3.1.- Les transformacions econòmiques al s.X
3.2.- El Califat de Còrdova, les relacions amb els poders cristians, la desintegració del Califat, les razzies, els regnes de taifes (1031-1090), les marques i l’època de les pàries.
3.3.- El concepte de frontera.
3.4.- La consolidació de l'expansió cristiana.
4. L'eclosió de la feudalització i l'expansió cristiana en els inicis de la PEM. 4.1.- L'eclosió dels poders feudals i les primeres manifestacions d'un estat feudal català els temps de Ramon Berenguer I (1035-1076).
4.2.- La culminació de la feudalització i expansió d'Aragó.
4.3.- El poder polític i l’aristocràcia feudal.
4.4.- El problema historiogràfic entorn a la revolució feudal.
5. Les societats feudals en els inicis de l’expansió. 5.1. - Característiques i repercussió de l'expansió i el creixement econòmic
5.2.- Els grans dominis, les infeudacions, els fenòmens d’encastellament de les marques i la pagesia dependent.
5.3.- Les roturacions, el creixement rural i l’evolució de la pagesia. Les primeres formacions urbanes, el govern de les ciutats –les cartes de població, franquícies -, i les revoltes urbanes.
6. El regnes d’Aragó i els comtats catalans al segle XII i les transformacions a Al-Andalus. 6.1.- Alfons el Bataller (1104-1134) i l’expansió aragonesa.
6.2.- Ramon Berenguer III i els projectes expansionistes.
6.3.- La unió amb Aragó i la consolidació de poder comtal barceloní amb Ramon Berenguer IV (1131-1162).
6.4.- Els temps d'Alfons el Cast i Pere el Catòlic.
6.5.- La recomposició del poder musulmà: els almoràvits (1085-1145) i els almohades (1146-1228).
7. Les transformacions a l’economia i la societat en la plenitud medieval. 7.1.- Trets generals.
7.2.- Les transformacions de l’aristocràcia feudal i el sistema de prestacions de la pagesia.
7.3.- Les relacions productives a Al-Andalus, les principals fórmules d’explotació i la “revolució agrícola”.
7.4.- El paper del nou monacat: Cister, les transformacions socials al medi rural cristià i ordes militars.
7.5.- La feudalització de les ciutats andalusines i al camp.
7.6.- L’activitat comercial i les elits mercantils.
7.7.- L’administració.
7.8.- El desenvolupament de la ciutat feudal i la vida urbana.
8. L’expansió de la Corona d’Aragó. 8.1.- Jaume I i la culminació de la conquesta de Sharq al-Andalus.
8.2.- L’expansió mediterrània: nord d’Àfrica, de les Vespres sicilianes (1282) al tractat de Caltabellota, i els almogàvers.
8.3.- La intervenció a Sardenya.
8.4.- El desenvolupament de la fiscalitat.
8.5.- L’expansió mercantil.
9. Algunes manifestacions culturals. 9.1.- L’eclosió del romànic i el desenvolupament del gòtic
9.2.- La producció literària: els trobadors, el llegat de Ramon Llull i les cròniques.
10. De la crisi política a la consolidació de la corona a Aragó. 10.1.- El regnat de Pere el Cerimoniós (1336-1387) i successors.
10.2.- El compromís de Casp i l’estat “modern” d’Alfons el Magnànim (1416-1458).
11. La crisi del segle XIV i la recuperació del XV. 11.1.- Les mortaldats i els despoblats.
11.2.- La resposta senyorial a les dificultats.
11.3.- Creixement econòmic i transformacions estructurals: les grans ciutats, la consolidació mercantil a la Mediterrània i els canvis productius en l’agricultura.
11.4.- Els conflictes socials: els remenses, les lluites urbanes, i el debat historiogràfic.
11.5.- Les recuperacions del XV i la reorganització social.
12. Cultura i vida quotidiana a la baixa edat mitjana. 12.1.- La vida familiar i social.
12.2.- Els espais de l’activitat social a les ciutats baixmedievals.
12.3.- Els canvis de mentalitat.

Atenció personalitzada
Descripció
Tutoria individualitzada de seguiment: Serà realitzada per a comentar aspectes concrets a un alumne, i fer un seguiment a la tasca de lectures. Seminaris: es faran seminaris per preparar els alumnes pels examens sobre la matèria estudiada, i un cop fetes les lectures. Un grup d'alumnes pot demanar fer els seminaris a més del que contempli la professora.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació es farà en dos proves. La nota final de l'assignatura dependrà de les qualificacions obtingudes a les proves i el comentari de text. La primera prova serà de caràcter teòric, i constarà en el desenvolupament de dos temes a triar entre tres, a més de la definició de cinc conceptes de la història medieval de la Corona d'Aragó. - La segona prova es dividirà en dues parts: la primera part serà de caràcter pràctic i constarà, com la primera, del desenvolupament de dos temes del programa, a més de la definició de 5 conceptes. La segona part constarà del comentari dels articles de la bibliografia. Per aquesta part de la prova es deixaran tenir els dits articles. - Completaran la nota una activitat de caràcter pràctic que serà un comentari d'un text.


Fonts d'informació
Bàsica

OBRES BÀSIQUES DE CONSULTA

AVENTÍN, M., SALRACH, J.M.:  Història medieval de Catalunya, Barcelona, edicions UOC, Barcelona, 1998.

BELENGUER, E. (coord.): Història del País Valencià, edicions 62, Barcelona, 1988-1990. En especial:

-          Volum 1: SANCHIS GUARNES, M: Prehistòria i antiguitat. Època musulmana.

-          Volum 2: BATLLORI, M., BELENGUER, M., (et alii): De la conquesta a la federació hispànica.

SOBREQUÉS I CALLICÓ, J. (dir.): Història de Barcelona, Enciclopèdia catalana i Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1991-2001. En especial:

-          Volum 2: La formació de la Barcelona Medieval.

-          Volum 3: La ciutat consolidada, s.XIV i XV.

 

ARTICLES DE LA PROVA

FELIU, G.: La crisis catalana en la Baja Edad Media: Estado de la cuestión, dins Revista Hispània: revista española de historia, núm.217, CSIC, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La economia de la Corona de Aragón a finales de la Edad Media, dins Los Reyes Católicos y la monarquia de España, Ministerio de Cultura, Madrid, 2004.

IRADIEL, P.: La crisis Bajomedieval: un tiempo de conflictos, dins Conflictos sociales, políticos e intelectuales en la España de los siglos XIV, XV y XVI, Semana de Estudios Medievales, Nájera, 2003

SERRA, E.: El règim feudal català abans i desprès de la Sentència Arbitral de Guadalupe, dins Recerques, 10, editorial Curial, Barcelona, 1980, pags.17-32.

VILAR, P.: Catalunya dins l'Espanya Moderna, editorial 62, Barcelona, 1987 (6ª edició). Part que correspon als remences.
Complementària

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BISSON, T., Història de la Corona d’Aragó a l’Edat Mitjana, Barcelona, 1988.

DOZY, R.P., Historia de los musulmanes de España, Madrid, 1984, 4 vols.

DUFOURCQ, C., y GAUTIER-DALCHE, J., Historia económica y social de la España cristiana en la Edad Media, Barcelona, 1983.

GARCÍA DE VALDEAVELLANO, L. Curso de Historia de las institu­cio­nes españolas, Madrid, 1977.

GLICK. T., Cristianos y musulmanes en la España medieval (711-1250), Madrid, 1991.

IRADIEL, P., MORETA, S., y SARASA, E., Historia Medieval de la España Cristiana, Madrid, 1989.

LACARRA, J. M., Aragón en el pasado, Madrid, 1972.

-Historia del reino de Navarra en la Edad Media, Pamplona, 1976.

MACKAY, A., La España de la Edad Media. Desde la frontera hasta el Imperio, 1000-1500, Madrid, 1981.

SALRACH, J.M., El procés de feudalització, segles III-XII, “Història de Catalunya”, Pierre Vilar, dir., vol.II, edicions 62, Barcelona, 1987.

SALRACH, J.M., Història dels Països Catalans, Dels orígens a 1714, coord. A.Balsells, vol.I, editorial Edhasa, Barcelona, 1981.

UBIETO, A. (ed)., Historia de Aragón, Zarago­za, 1981.

VICENS VIVES, J., Aproximación a la Historia de España, Barcelona, 1972.

VV.AA, Història de Catalunya. Biografies catalanes,  Barcelona, volúms 1-8, desde 1958 vàries edicions i detallat en els títols.

VV. AA., Història de Catalunya Salvat, Barcelona, 1978.

 

1) L’ALTA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÈSIA.

ABADAL, R. d', La batalla del adopcionismo yla desintegración de la Iglesia visigoda, Barcelona, 1949.

BARCELÓ, M. (coord.), Musulmans i Catalunya, Barcelona, 1999.

BONNASSIE, P., Catalunya mil anys enrera, Barcelona, 1976, 2v.

CHALMETA, P., "Concesiones territoriales en Al-Andalus", en Cuadernos de Historia (Anexos de la revista Hispania, 6 (1975), pp. 1-90.

GUICHARD, P.,  Struc­tures sociales “orientales” et “occi­denta­les" dans l’Espagne musulmane, París-La Haya, 1977.

HINOJOSA, E., "El régimen señorial y la cuestion agraria en Cataluña durante la Edad Media",  Obras de Don Eduardo de Hinojosa, II, Madrid, 1955.

ISLA, A., La Alta Edad Media. Siglos VIII-XI, Madrid, 2002.

SAMSÓ, J., Las ciencias de los antiguos en AI-Andalus, Madrid, 1992.

TORRES BALBAS, L. y TERRASSE, H., Ciudades hispano-musulmanas, Madrid, 1972.

WATSON, A.M., Innovaciones en la agricultura en los primeros tiempos del mundo islámico. Difusión de los distintos cultivos ytécnicas agrícolas del año 700 al 1100, Granada, 1998.

 

2) HISTÒRIA POLÍTICA I INSTITUCIONAL A LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA

ABADAL, R. Pere el Ceremoniós i els inicis de la decadencia política a Catalunya, Barcelona, 1987.

ABULAFIA, D., Un emporio mediterráneo. El reino catalán de Mallorca, Barcelona, 1996.

BATLLE, C., La crisis social y económica de Barcelona a mediados del XV, Barcelona, 1973.

-          L’expansió baixmedieval (ss. XIII-XV) , III de Historia de Cataluña, Barcelona, 1988.

BENSCH,  Barcelona and its rulers, 1096-1291, Cambridge, 1995.

BISSON, T. N., Fiscal accounts of Catalonia under the carly count-kings, 1151-1213, Berkeley, 1983.

BURNS, R. I. (ed.), Los mundos de Alfonso el Sabio y Jaime el Conquistador. Razón y fuerza en la Edad Media, Valencia, 1990.

CLARAMUNT, S. y UTRILLA, J., La génesis de la Corona de Aragón. (Desde la invasión almorávide hasta la muerte de Ramón Berenguer IV), Barcelona, 1989.

CORRAL J. L., La culminación territorial, vol. 5 de Historia de Aragón, Zaragoza, 1985.

DUFORCQ, Ch. E., L'Iberie chretienne et le Maghreb, XIIe-XVe siècles, Aldeshot, 1990.

DURÁN, A., Ramiro I de Aragón, Zaragoza, 1978.

FONT RIUS, J. M., Orígenes del régimen municipal en Cataluña, Madrid, 1946.

FURIÓ, A (ed)., La gènesi de la fiscalitat municipal (segles XII-XIV), Valencia, 1996.

GONZÁLEZ ANTÓN, L., Las Uniones Aragonesas y las Cortes del Reino (1283-1301), Zaragoza, 1975.

GONZALVO, G., La Pau i la Treva a Catalunya. Orígens de les Corts catalanes, Barcelona, 1986.

GUICHARD, P., L’Espagne et la Sicilie musulmanes aux XI et XII siècles, Lyon, 1990.

GUILLERÉ, C., Girona medieval. L’etapa d'apogeu, 1285-1360, Girona, 1991.

LACARRA, J. M., Alfonso el Batallador, Zaragoza, 1978.

   - Estudios dedicados a Aragón, Zaragoza, 1987.

LALIENA, C., La formación del Estado feudal. Aragón y Navarra en la época dePedro I, Huesca 1996.

LALINDE, J., El soberano en la Corona de Aragón. (La Corona, el rey, personas regias, etc), Barcelona, 1989.

   - Los Fueros de Aragón, Zaragoza, 1976.

LEMA, J. A., Instituciones políticas del reinado de Alfonso I “el Batallador”, rey de Aragón y Pamplona (1104-1134), Bilbao, 1997

LÓPEZ ELUM, P., La conquista y repoblación valenciana durante el reinado de Jaime I, Valencia, 1995.

MARTÍNEZ FERRANDO, E., SOBREQUÉS, J. y BAGUÉ, E., Els descendents de Pere el Gran: Alfons el Franc, Jaume II, Alfons el Benigne, Barcelona, 1954.

MASÍA DE ROS, M.A., Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso, Madrid, 1994.

MENÉNDEZ PIDAL, R., El Imperio hispánico y los cinco reinos, Madrid, 1950.

PALACIOS, B., La coronación de los reyes de Aragón. 1204-1410, Valencia, 1975.

PONS, A., Historia del Reino de Mallorca, Palma de Mallorca, 1964-1970.

ROCA,  F., El Justicia de Valencia (1238-1321), Valencia, 1970.

RUBIO, L., La Corona de Aragón en la reconquista de Murcia, Murcia, 1989.

SALABERT,  V., Cerdeña y la expansión mediterránea de la Corona de Aragón (1297-1314), Barcelona, 1956.

SÁNCHEZ MARTÍNEZ, M., El naixement de la fiscalitat d'estat a la Catalunya (segles XII-XIV), Girona, 1995.

SÉNAC, Ph., La Frontière et les hommes (VIIIe-XIIe siècle). Le peuplement musulman au nord de l’Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise, París, 2000.

SCHRAMM, P. E., CABESTANY, J. F. y BAGUÉ, E., Els primers comtes-reis. Ramon Berenguer IV, Alfons el Cast, Pere el Catòlic, Barcelona, 1966.

SOLDEVILLA, F., Els grans reis del segle XIII: Jaume 1, Pere el Gran, Barcelona, 1985.

TORRES FONTES, J., La reconquista de Murcia en 1266 por Jaime 1 de Aragón, Murcia, 1967.

UBIETO, A., Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, vol. VII de Historia de Aragón, Zaragoza, 1987.

VALLS TABERNER, F., Los Usatges de Barcelona, Barcelona, 1984.

VENTURA, J., Alfons el Cast, el primer comte-rei, Barcelona, 1961.

 

3) LA PLENA I BAIXA EDAT MITJANA: ECONOMIA, SOCIETAT I ESGLÉSIA.

BOLOS, J. de, El mas, el pagés i el senyor. Paisatge i societat en una parroquia de la Garrotxa a l'edat mitjana, Barcelona, 1995.

BURNS, R. I., El reino de Valencia en el siglo XIII (Iglesia y sociedad), Valencia, 1982.

DEL TREPPO, M., Els mercaders catalans i l’expansió de la Corona catalanoaragonesa, Barcelona, 1976.

FONT RIUS, J. M., Cartas de población y franquícia de Cataluña, Barcelona, 1969-1983.

FREEDMAN, P., Assaig d’història de la pagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, 1988.

GUAL CAMARENA, M., Vocabulario del comercio medieval. Colección de aranceles aduaneros de la Corona de Aragón (siglos XIII-XIV), Tarragona, 1968.

GUINOT, E.: La Baja Edad Media: economia y sociedad, Editorial Síntesis, Madrid, 2003.

LALIENA, C. y UTRILLA, J., (eds.)., De Toledo a Huesca. Sociedades medievales en transición a finales del siglo XI (1080-1100), Zaragoza, 1998.

LALIENA, C., Sistema social, estructura agraria y organización del poder en el Bajo Aragón en la Edad Media (siglos XII-XV), Teruel, 1987.

PONS, A., Los judíos del Reino de Mallorca durante los siglos XIII y XIV,  Palma,1984.

RIERA, A., El reino de Mallorca y el municipio de Barcelona, 1298-1327 Barcelona, 1977.

   - La Corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV, Madrid, 1986.

SARASA, E., Sociedad y conflictos sociales en Aragón, siglos XIII-XV, Madrid, 1981.

SOBREQUÉS, S., Els barons de Catalunya, Barcelona, 1957.

TÓ, L., Família i hereu a la Catalunva nord-oriental (segles X-XII), Poblet, 1997.

URGELL HERNÁNDEZ, R., El Regne de Mallorca a l'epoca de Joan II. La guerra civil catalana i les seves repercusions, Mallorca, 1997.
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent