Aquesta assignatura ha de permetre conèixer els diversos mètodes per a la recerca. També es presenta com a eina útil per a la realització de treballs d’investigació parant atenció a les tipologies documentals més generals, les seves possibilitats i la forma com poden ser treballades per tal de treure’n dades per a la recerca històrica.
Els objectius de la matèria són, per tant, a nivell teòric i a nivell pràctic i es resumeixen en dos aspectes generals: els métodes de diverses escoles historiogràfiques i l’aplicació d’aquestes en els documents o altres testimonis històrics procedents de l'arqueologia o altres.
Competències
Codi
A2
Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A4
Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar
A6
Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques
A7
Coneixement de la història local
B1
Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió-
B2
Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques
B3
Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua
B4
Capacitat de llegir, analitzar i interpretar el registre arqueològic
B5
Coneixement de i habilitat per a usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes
B6
Capacitat analítica i crítica
B13
Raonament crític
B24
Resol problemes de forma efectiva
C2
Utilitzar com a usuaris les eines bàsiques en TIC.
C5
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia
Objectius d'aprenentatge
Objectius
Competències
Coneixer documentació històrica, escrita i no escrita
A2
B2 B4
C2 C5
Conèixer els diversos mètodes històrics i les possibles aplicacions.
A4 A6 A7
B3 B4 B5 B6
C5
Coneixer i adquirir l'habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques i altres.
A4
B2 B5 B24
C2
Compendre les tipologies documentals i el vocabulari o significat dels testimonis
B1 B2
Saber fer un raonament crític d'un treball científic
B13
Continguts
Tema
Subtema
I. INTRODUCCIÓ: HISTÒRIA I HISTORIOGRAFIA
Història i historiografia:
• Aspectes bàsics del mètode històric: com es construeix una bibliografia?, com es treballa un document?; com es ressenya un llibre?, com es fa una fitxa de treball? un esquema i desenvolupament de treball?.
• Què es la història? Algunes definicions de la història i el seu context historiogràfic.
•L'objecte i la matèria de la història.
•El subjecte de la història: individu i societat.
• Objectivitat i subjectivitat en la història.
2. Teoria en arqueologia de l’evolució humana
• Aspectes bàsics: quina és l’estructura dels articles en arqueologia de l’evolució humana
• L’objecte de treball en arqueologia de l’evolució humana
• L’objectiu de la reconstrucció històrica i arqueològica en evolució humana
• El subjecte en arqueologia de l’evolució humana: societat i espècie
• Un subjecte en canvi biològic i social. El subjecte no és sempre igual
• Objectivitat i subjectivitat en arqueologia de l’evolució humana.
II TEORIA I MÈTODE EN ARQUEOLOGIA DE L’EVOLUCIÓ HUMANA
1. Aspectes generals
• Mètode científic en arqueologia i prehistòria
• Forma i tipus de les dades en arqueologia i prehistòria
• Construcció del coneixement en arqueologia i prehistòria
• El registre: representativitat, objectivitat i demostració
• La teoria de l’evolució com paradigma: evolució, ment i ciència
• La ciència del canvi. El canvi entre els antics grecs i la teoria de l’evolució actual
• Ciència i societat: socialització
• Ciència i ètica. Piltdown i la fíbula prenestina: el per què dels fraus.
• Ciència i gènere: Watson i Crick versus Franklin
2. Hipòtesis, teories i paradigmes. El canvi en la ciència de l’evolució humana.
• Hipòtesis i teories: les construccions lògiques que expliquen la realitat.
• Concepció de la realitat: hipòtesis i experimentació.
• La veritat en la ciència: busquem la veritat en arqueologia de l’evolució humana?
• Existeix el progrés en el coneixement sobre l’evolució humana? O moltes vegades hi ha canvis en l’objectiu de l’interès de l’arqueologia? Progrés i revolucions en el coneixement en arqueologia de l’evolució humana
• La ciència és un fet social, no aïllat: el cas del genoma. Competència i competitivitat, no un món asèptic: el descobriment de l’ADN.
3. L’estudi de l’evolució humana i la prehistòria. Un cas d’objecte d’estudi transdisciplinar.
• L’origen de la recerca en prehistòria. Fase precientífica. Sense projecte científic social. Col•leccionisme. Gordon Childe i el primer complex hipotètic. David Clarke i l’aplicació de l’analítica. Cap a una ciència moderna.
• El concepte de prehistòria en transformació.
• Definició de l’objecte d’estudi.
• Criteris cronològics i criteris epistemològics. Límits del coneixement en prehistòria.
• La transdisciplinarietat de l’objecte d’estudi de l’arqueologia de l’evolució humana i prehistòria.
• Disciplines dedicades a l’evolució humana i al canvi social. Història, biologia, geologia, paleontologia, antropologia ...
• Multidisciplinarietat, interdisciplinarietat i transdisciplinarietat. Tres estadis en la construcció de la ciència moderna.
• Integració de les disciplines amb el seu propi estatus i metodologia. Contra l’homogeneïtzació.
• El treball en equip, l’eina essencial i transformadora.
• La seqüència del coneixement en prehistòria, des de la planificació fins la contrastació d’hipòtesis. Excavació, laboratori i discussió. Exemplificació de la transdisciplinarietat.
• La finalitat de la recerca. El coneixement per a la transformació de la societat: socialització.
4. Metodologia científica i història de la prehistòria. La metodologia cronocultural, l’ecològico-sistèmica i la materialista. Canvis de paradigma en el panorama actual de la recerca en arqueologia prehistòrica.
• L’ordenació cronocultural del registre. Una forma que neix de la geologia.
• La New Archaeology i l’antropologia en arqueologia.
• L’ecologia cultural i la sistèmica: els fenòmens en el marc de les interaccions i les xarxes.
• L’arqueologia contextual.
• El materialisme històric en arqueologia.
• Canvi de paradigma i constructivisme social. La visió històrica dels fenòmens de gran abast temporal i geogràfic. Reintroducció i actualització d’una visió dialèctica i materialista, en contra de concepcions ecològiques i antropològiques idealistes.
• Paradigmes per a un canvi de segle.
III) TEORIA, MÈTODE I FUNCIONS DE LA HISTÒRIA
1. L'historiador i la història
• Els fets històrics i la tasca de l'historiador.
• Les fonts històriques i la tipologia de fonts segons les classificacions de Fasoli (intencionals i restes) o de les documentals de Bauer (orals, escrites, representacions plàstiques). Fonts primàries i secundàries aplicades a la història medieval
• L’estudi dels documents escrits i l’escriptura de la història.
2. La història com a ciència
• La causalitat a la història.
• Condicionants en la tasca de l'historiador: l'especialització (diversificació, relacions i integració de les ciències històriques i afins) i la periodització (temps astronòmic, periodització absoluta i relativa).
• La cronologia: estructura i conjuntura.
• Qüestions bàsiques sobre el mètode científic.
3. La utilitat i funció de la història
• Us i abús de la història: història-justificació i història-crítica.
• La història universal i la valoració de la història d'Occident des d'Occident.
• La història local i la seva utilitat o necessitat.
4. La història per a tots
• L’ensenyança de la història.
• La història com a producte de cultura de masses: divulgació i síntesi històrica.
• Administració, turisme cultural i tractament del patrimoni històric.
IV) LA HISTORIOGRAFIA CONTEMPORÀNIA i ELS MÈTODES
1. Els "fonaments" de la història com a ciència al segle XIX.
• L'historicisme de L.Ranke, el positivisme d'A.Comte i conseqüències metodològiques.
• El materialisme històric: bases teòriques del pensament de K. Marx. Els conceptes (mode de producció, formació social, producció, reproducció i excedent) i l’aplicació del mètode.
2. Renovació, consolidació i eclecticisme al segle XX.
• Les morfologies culturals: els precedents (J.B. Vico), O. Spengler i A. Toynbee.
• L'escola dels Annals: context dels orígens, la col•laboració i aportacions de M.Bloch i L. Febvre. Els temes i els mètodes.
• F. Braudel, les aportacions de la segona generació. Precedents, constitució i conceptes de la geopolítica. L’escenari de la història: el mar, el clima, la ecologia i la història.
• Aspectes de l’evolució històrica de la població
• Els problemes de la tercera generació d’Annals i la nova història social.
• La renovació del materialisme històric.
V. LA RENOVACIÓ HISTORIOGRÀFICA, LES CIÈNCIES SOCIALS I ÀMBITS O TÈCNIQUES D’INVESTIGACIÓ
1. La renovació de darreries del segle XX i principis del XXI
• El quantitativisme i la història serial
• El postomodernisme i la història. Monogràfic: Misèria de la teoria i La formació de la classe obrera a Anglaterra de Edward P. Thompson.
• La memòria històrica i els referents culturals d’una societat. Monogràfic: Les lieux de mémoire (Els llocs de memòria) de Pierre Nora.
2. Les ciències socials i la història
• Les aportacions conceptuals i metodològiques de les altres ciències: sociologia, antropologia, filosofia, literatura, teologia, ciències econòmiques, estadística, psicologia social, lingüística, medicina, geografia
3. La investigació històrica: àmbits i tècniques per a la investigació
• Els centres de treball: evolució de arxius (públics i privats; militars i civils...); funció dels museus; camps de excavació; esglésies; administració pública; internet...fins als nous lloc de transmissió de les memòries (Memorials).
• La relació historiador – lector comú /públic genèric especialitzat/ estudiant/ comunitat científica.
4. La contemporaneïtat: les fonts i els mètodes
• Les fonts: els textos polítics; les declaracions oficials; les constitucions i tractats; els pamflets; les publicacions periòdiques; llibres antics o moderns; memòries; testimonis; epístoles i altres
• Història i fotografia
• Història i internet
VI) LA RECERCA APLICADA A UN OBJECTE D’ESTUDI: ELS CONFLICTES I LA GUERRA
Elements imprescindibles per a la investigació:
• Definició del tema en relació als objectius prefixats i a les hipòtesis plantejades.
• Definició de la cronologia en relació als objectius prefixats i a les hipòtesis plantejades.
• Definició d’estil, densitat de contingut, aparell crític i documentació segon el lector al qual està dirigit.
• Utilització de material en el text: cites, mapes, imatges, gràfics, taules....
• Problemàtiques del tema segons l’època; el lector; el material a disposició; els objectius prefixats.
• Pràctica en arxiu o hemeroteca; lectura crítica de articles de especialistes; visió crítica de material audiovisual...
• Els fils de connexió i comparació entre les diverses èpoques. Exemples:
a. Les raons de les guerres;
b. La iconografia dels conflictes;
c. Medis bèl•lics; recursos humans utilitzats;
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
15
0
15
Treballs
0
30
30
Atenció personalitzada
4
0
4
Proves mixtes
9
9
18
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat
Finalitat de l'assignatura i introducció als temes bàsics
Sessió Magistral
Explicació dels continguts de l'assignatura, recolzats amb material de suport disponible al servei de fotocòpies o moodle
Treballs
Un cas pràctic a partir de l’estudi de fonts primàries
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Comentaris de text i pràctiques relatives a l'aplicació dels métodes en l'estudi històric
Treballs
Treball de grup d'hemeroteca sobre les informacions en premsa sobre patrimoni històric, artístic i arqueològic
Atenció personalitzada
Treballs
Atenció personalitzada
Descripció
Atenció personalitzada sobre els treballs o dubtes que puguin presentar els diversos temes que conformen l'assignatura
Avaluació
Descripció
Pes
Treballs
2 treballs: un de fonts primàries i un d'hemeroteca
40%
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
dossier de pràctiques i altres com ressenya
15%
Proves mixtes
2 proves al llarg del curs: amb una part teòrica i altre pràctica
45%
Altres comentaris i segona convocatòria
Per poder accedir a l'evaluació continuada cal que l'alumne assisteixi com a mínim un 80% de les sessions teòriques i pràctiques. En tot cas sempre té la possibilitat de presentar-se a l'examen final.
Fonts d'informació
Bàsica
Aróstegui
Julio, La investigación histórica. Teoría
y método, Crítica, 1995.
Bloch,
M., Introducción a la historia,
Mèxic, 1958.
Braudel,
F., La historia y las ciencias sociales,
Madrid, 1968.
Burke,
P., La
revolucion historiográfica francesa, Barcelona, 1994.
Carr,
E.H., Qué es la historia?, Barcelona, 1978.
Egido,
A, (coord.); Alted, A.; Montero, F. y Sepúlveda, I., La historia contemporánea en la práctica. Textos escritos y
orales, mapas, imágenes y gráficos comentados,Madrid, Editorial Universitaria Ramón Areces, 1996.
Fontana,
J., Historia. Análisis del pasado y
proyecto social, Barcelona, 1982.
- La Historia de los hombres: el siglo
XX, Barcelona, 2002.
Kocka, J.,
Historia social y conciencia histórica. Madrid, Marcial Pons, 2002.
Pagès, P., Introducción a la historia. Epistemología,
teoría y problemas de método en los estudios históricos, Barcelona, 1983.
Thompson, P., La
voz del pasado. Historia oral. València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988.
Tuñón de Lara, M., Por qué la Historia, Barcelona, 1985.
Vilar, P., Iniciación al vocabulario del análisis
histórico, Barcelona, 1980.
GARZÓN, J.S. et alt- La gestión de la memória. La historia de España al servicio del poder. Barcelona, ed . Crítica, 2000 276 pp
BIBLIOGRAFIA
COMPLEMENTÀRIA:
AAVV.,
Las Ciencias Sociales en Internet. Mérida, Junta de Extremadura, 2001.
Alcina, J., Aprender a investigar.
Métodos de trabajo para la redacción de tesis de trabajo, Madrid,
1994.
Aurell, Jaume, La
escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, Valencia,
Universidad de Valencia, 2005.
Black, J., Maps and
politics, Londres, 1993.
Bourde, G., Martin, H., Las escuelas históricas, Madrid, 1992.
Braudel,
F., La historia y las ciencias sociales, Madrid, 1968.
Collingwood,
R.G., Idea de la historia, Mèxic, 1972.
Campbell, B., Ecología
humana, Barcelona, 1994.
Cardoso,
C. F. S. y Pérez Brignoli, H., Los métodos de la historia. Barcelona,
Crítica, 1979.
Crosby, A., Imperialismo
ecológico. La expansión biológica de Europa, 900-1900, Barcelona, 1988.
Febvre, L., Combates
por la historia, Barcelona, 1975.
Ferreter Mora, J., Cuatro visiones de la historia
universal, Madrid, 1984.
Flinn, W., El
sistema demográfico moderno, 1500-1820, Barcelona, 1989.
Jabinet,
M.P., Introduction a la historiographie, París, 1994.
Le Goff, J., Pensar
la historia. Modernidad. Presente. Proceso. Barcelona, 1991.
Livi-Bacci, M., Historia
mínima de la población mundial, Barcelona, 1990.
Marrou, H.I., De la conaissance historique, París,
1954.
Marx, C., Engels, F., Obras escogidas, Madrid,
1975.
Mc. Keown, Th., Los
orígenes de las enfermedades humanas, Barcelona, 1990.
Mitre, E., Historia
y pensamiento histórico. Estudio y antología, Madrid, 1997.
Prieto, A., La historia como
arma de la reacción, Madrid, 1976.
Romano,
D., Elementos y técnica del trabajo científico, Barcelona, 1979.
Rabadal,
M. y Lara Peinado, F., Comentario de textos históricos. Madrid, Cátedra,
1997.
Rosentone,
R. A., El pasado en imágenes. El desafío del cine a nuestra idea de la
historia. Barcelona, Ariel. 1997.
Sabine,
G.H., Historia de la teoría política,
Mèxic, 1970.
Schaft, A., Historia
y verdad, Barcelona, 1983.
Valdeón, J., En
defensa de la historia, Valladolid, 1988.
Vilar, P., Historia marxista, historia en construcción, Barcelona, 1973.
Pensar
històricament, València, 1995.
Vogt, J., El concepto de la historia de
Ranke a Toynbee, Madrid, 1971.
Woods, D., The
power of maps, Londres, 1993.
Wrigley, E.A., Historia
y población, Barcelona, 1994.
Bibliografia de la primera part
La bibliografia està
composta per obres de referència. Per al treball concret a classe es donaran
puntualment articles de recerca actual que exemplifiquin la metodologia en
arqueologia de l’evolució humana
Binford, L. R. (1988). En busca del pasado. Crítica / Arqueología. Barcelona, Editorial Crítica S.A.
Chalmers, A. F. (1986). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia? Una
valoración de la naturaleza y el estatuto de la ciencia y sus métodos. Madrid, Siglo XXI
de España Editores, S.A.
Childe, V. G. (1972). Introducción a la arqueología. Barcelona, Editorial
Ariel.
Clark (1980). Arqueología y sociedad. Barcelona, Editorial
Crítica.
Hempel, C. G. (1991). Filosofía de la ciencia natural. 47. Madrid, Alianza
Editorial.
Hodder, I. (1988). Interpretación en Arqueología. Barcelona, Editorial
Crítica.
Johnson, M. (2000). Teoría arqueológica. Ariel Historia.
Barcelona, Editorial Ariel, S.A.
Koyré, A. (1990). Estudios de historia del pensamiento científico. Madrid, Siglo XXI
de España Editores s.a.
Kuhn, T. S. (1971). La estructura de las revoluciones
científicas. 213. Madrid, Fondo de
Cultura Ecónomica.
Oldroyd, D. (1993). El arco del conocimiento. Introducción a la historia de la filosofía y metodología de
la ciencia. General, 228. Barcelona, Crítica.
Trigger, B. G. (1992). Historia del pensamiento arqueológico. Crítica / Arqueología. Barcelona,
Editorial Crítica, S.A.
Renfrew, C. &P. Bahn (1993). Arqueología. Teorías, métodos y práctica. Madrid: Ediciones Akal,
S.A.
Russell, B. (1989). La perspectiva científica. Colección
Ariel, 5. Barcelona, Editorial Ariel, S.A.
Watson, P. J., E. A. Le
Blanc, et al. (1974). El método
científico en Arqueología. Alianza Universidad. Madrid, Alianza
editorial, S.A.
Bibliografia complementària
Anfruns, J. and E.
Llobet (1990). El canvi cultural a la
Prehistòria. Barcelona, Columna.
Aristóteles Tratados
de Lógica (Órganon). Categorías.
Tópicos. Sobre las refutaciones sofísticas.
(Introducciones, traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica
Gredos, 51. Madrid: Editorial Gredos, 1982.1.
Aristóteles Tratados
de Lógica (Órganon). Sobre la Interpretación. Analíticos Primeros. Analíticos
Segundos. (Introducciones,
traducciones y notas de M. Candel) Biblioteca Clásica Gredos, 115, 2. Madrid: Editorial Gredos, 1982.
Arquímedes El método. (Introducción y notas de L.
Vega; traducción de M.L. Puertas y L. Vega) El libro de bolsillo, serie
clásicos 1151. Madrid, Alianza Editorial, S.A., 1986.
Ayer, A. J. (1983). Llenguatge, veritat i lògica. Clàssics del pensament
modern, 3. Barcelona, Edicions
62. Diputació de Barcelona.
Binford, L. R. (1981). Bones. Ancient Men and Modern Myths.
Orlando, Academic Press, Inc.
Binford, S. R. and L. R.
Binford (1968). New Perspectives in
Archaeology. Chicago, Aldine.
Bunge, M. (1985). Teoría y realidad. Colección Ariel, 52.
Barcelona, Editorial Ariel, S.A.
Buxó, R. (1997). Arqueología de las plantas. La explotación
económica de las semillas y los frutos en el marco mediterráneo de la Península
Ibérica. Crítica/Arqueología. Barcelona, Crítica.
Grijalbo Mondadori.
Chalmers, A. (1992). La ciencia y cómo se elabora. Madrid, Siglo XXI
de España Editores, S.A.
Chang, K. C. (1967). Nuevas perspectivas en Arqueología. Madrid, Alianza
editorial.
Clarke, D. L. (1982). Arqueología analítica. Barcelona, Editorial
Bellaterra.
Crick, F. (1989). Qué loco propósito. Una visión personal del descubrimiento científico. Metatemas, 19. Barcelona, Tusquets
Editores, S.A.
Daniel, G. (1968). El concepto de Prehistoria. Nueva
colección Labor. Barcelona, Editorial
Labor.
Daniel, G. (1974). Historia de la arqueología. De los anticuarios a V. Gordon Childe.
Libro de bolsillo. Madrid, Alianza
Editorial.
Complementària
Recomanacions
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent