DADES IDENTIFICATIVES 2011_12
Assignatura (*) PALEOGRAFIA I DIPLOMÀTICA. EPIGRAFIA I NUMISMÀTICA Codi 12082019
Ensenyament
Història (2001)
Cicle 2n
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Cinquè Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i Història de l'Art
Coordinador/a
SANMARTÍ ROSET, MARIA MONTSERRAT
Adreça electrònica montserrat.sanmarti@urv.cat
joaquin.ruizdearbulo@urv.cat
Professors/es
SANMARTÍ ROSET, MARIA MONTSERRAT
RUIZ DE ARBULO BAYONA, JOAQUIN
Web
Descripció general i informació rellevant .-Oferir un millor coneixement de la Història del nostre entorn immediat a partir de l'anàlisi dels productes escrits que la societat ha produït al llarg del temps. .-Aportar els elements metodològics per a poder desenvolupar la recerca sobre els temes plantejats en l'assignatura. .-Acostar els alumnes als arxius locals mitjançant visites i investigacions personals i en grup per tal de conèixer els productes escrits del nostre entorn immediat. .-Conèixer els aspectes gràfics i els diferents tipus d'escriptura amb les seves principals característiques. Aprendre a distingir i llegir aquests diversos tipus gràfics. .-Incorporar en el bagatge acadèmic de l'alumne la utilització de les noves tecnologies en l'estudi de l'escriptura i la seva manipulació a partir de les eines informàtiques.

Competències
Codi  
A1 Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-)
A2 Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A4 Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar
A6 Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques
A7 Coneixement de la història local
B1 Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió-
B2 Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques
B3 Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua
B6 Capacitat analítica i crítica
B8 Treball en equip
B13 Raonament crític
B25 Aplica pensament, crític, lògic i creatiu
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món.
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
A1
A2
A4
A6
A7
B1
B2
B3
B6
B8
B13
B25
C3
C5

Continguts
Tema Subtema
PALEOGRAFIA 1.- Història i evolució de la Paleografia
2.- Suports
3.- Abreviatures
4.- Escriptures nacionals, carolines i gòtiques
5.- La lletra Humanística
6.- L'alfabetització
7.- Llegir l'escriptura
8.- Diplomàtica
EPIGRAFIA LLATINA 1. A. L'epigrafia com a eina històrica.
1. B. L'anàlisi epigràfica. El Corpus Incriptionum Latinarum.

2. A. La realització de les inscripcions i sistemes de datació. Evolució de l'alfabet llatí. La paleografia llatina. Lletres, nexes i signes. Cronografía romana i datació.
2. B. El nom i la filiació llatines. Ciutadans i no ciutadans. Praenomen, nomen, cognomen, agnomen. La filiació i la gens. Les tribus llatines. Esclaus i lliberts.

3. La titulació imperial. Les cases governants. La deificación imperial.

4. A. Epigrafia honoraria I. La ciutat.
4. B. Epigrafia honoraria II. L'ordre ecuestre.
4. C. Epigrafia honoraria III. L'ordre senatorial.

5. Epigrafia funerària. Sepulcres individuals i sepulcres familiars. Els formularis: disposicions testamentaries i profiláctiques.

6. A. Epigrafia de la religió. La noció de exvot. Tipus de donaria i inscripcions.
6. B. L’evergetisme. Els patrocinadors de construccions i restauracions. Fórmules dedicatòries.

7. Les vies i l'ordenació del paisatge. Monuments viaris: arcs i ponts. Els Gromatici. Centuriacions i termini.

8. L'hospitalitat i el patronatge. Les tesserae hospitalis. Patrons i clients: els contractes de patronatge.

9. La producció artesanal. Les officinae i les seves marques de producció: el instrumentum domesticum.


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
1 0 1
 
Treballs
0 20 20
Sessió Magistral
60 60 120
Pràctiques de camp/sortides
3 3 6
 
Atenció personalitzada
3 0 3
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Explicació de la finalitat de l'assignatura
Explicació de les proves.
Explicació de les pràctiques
Treballs Cal fer un comentari sobre diversa documentació treballada a classe i altra inèdita.
Resums de les diverses visites fetes a arxius
Sessió Magistral Explicació dels continguts de l'assignatura, recolzats amb materials de suport disponible a través de Moodle i al servei de fotocòpies
Pràctiques de camp/sortides Visita a arxius històrics i/o administratius

Visita al lapidari romà del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Treballs
Descripció
Els alumnes tindran atenció personalitzada especialment a finals del curs.

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs 1 treball a finals de curs, abans d'acabar les classes.
2 proves durant el curs
50%

40%
Altres

Assistència a classe

10%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica , , ,

ARNALL JUAN, Josepa.- L'escriptura a les terres gironines. Girona, Diputació, 1993   2 vols
CARDONA, R.G.R- Antropologia de la escritura. Barcelona, ed. Gedisa, col. LEA, 1999
CASTILLO GÓMEZ, A. (ed).- Cultura escrita y clases subalternas: una mirada española. Olartzun, Sendoa, 2001
GIMENO BLAY.F.- Las llamadas ciencias auxiliares de la Historia: Errónea interpretación? (consideraciones sobre el método de investigación paleográfica). Zaragoza, Diputación, Instituto Fernando el Católico, 1986
MILLARES CARLO, A.- Album de paleografia Hispanoamericano de los siglos XVI y XVII. México, 1976 2 vols.
PETRUCCI, A.- Alfabetismo, escritura, sociedad.  Barcelona, ed. Gedisa, col. Lea, 1999
ROMERO TALLAFIGO, M et alii.- Arte de escribir letras antiguas. Paleografia de la lectura. Huelva, 1996
VAZQUEZ SORIANO, I.- Las pizarras visigóticas. Edición crítica y estudio.  Murcia, Universidad, 1989
LASALA, Fernando .-Esercizi di paleografia latina: trascrizioni, commenti e tavole .Roma: editrice Pontificia Università Gregoriana, 2001

Complementària

EPIGRAFIA LLATINA

I. Calabi, Epígrafia Latina, Milán, 1968 con repertori bibliográfic de A. Degrassi.

(italiano)

R. Cagnat, Cours d´Epigraphie Latine, Paris, 1914 (reed. italiana 1964).

R. Di Stefano, Mestiere di epigrafista, ed. Quasar, Roma, 1987.

P. López Barja, Epigrafía Latina,  Santiago, 1993.   

A. Gordon, Illustrated introduction to latin epigraphy, UCAL Press, 1983.

K. Paasch, Inscriptiones latinae, Odense Univ. Press, 1990.

 

* Colecciones de inscripcions.

Corpus Inscriptionum Latinarum, Berlin, 1863 y 55.

CIL 1 y 1 2. Fasti, actas triumfales e inscripciones desde los origenes hasta Cesar, 1863,

1893, 1931, 1943.

CIL II. Hispania, 1869. Suplemento de 1902.  Anotar reedición

CIL III. Provincias de Asia, Grecia, lllyrico, Egipto y Cirenaica, 1873. Suplementos de

1889y1902.

CIL IV. Pompeya y Herculano, 1871. Suplementos de 1898, 1909, 1952-1963, 1970.

CIL V. Galia Cisalpina, 1872, 1877.

CIL VI. Roma, 1876, 1882, 1885, 1886, 1894, 1902, 1933.

CIL VII. Britannia, 1873.

CIL VIII. Africa. Suplementos de 1891, 1894, 1904, 1916, 1942-54.   CIL IX.

Calabria, Apulia, Samnio, Sabina, Piceno, 1883.

CIL X, Bruttium, Lucania, Campania, Sicilia, Cerdena, 1883.

CIL XI. Emilia, Etruria, Umbria, 1888, 1926.

CIL XII. Galia Narbonense, 1888.

CIL XIII. Aquitania, Lugdunense, Belgica, Germania, 1899, 1904, 1905, 1907, 1916,

1933, 1943.

CIL XIV. Lacio, 1887. Con suplemento para Ostia, 1930-1933.

CIL XV. Instrumentum domesticum de Roma, 1899.

CIL XVI. Diplomas militares, 1936. Suplemento de 1955.

 

* Seleccions d’ inscripción amb comentaris.

A. Degrassi, Inscriptiones latinae liberae rei  publicae, Florencia, 1957-1963 y Berlin

1965.

H. Dessau, Inscriptiones latinae selectae, Berlín, 1892-1916.

E. Gordon, J.S. Gordon, Album of dated latin inscriptions. Berkeley, 1958-1965.

 

* Diccionaris.

E. De Ruggiero, Dizionario Epigrafico di Antichita romane, (5 vol s.), 188& 1950.

Real Encyclopadie der Classischen Altertumswissenschaft, 1893-1942.

Dictionnaire des Antiquites Grecques et Romaines, Paris, 1877-1919.

The Oxford Classical Dictionary, Oxford, 1950.

Thesaurus Linguae Latinae Epigraphicae, l900~1936.

 

* Revistes

L'Année Epigraphique, Paris 1888 y 55.

Zeitschrift fur Papyrologie und Epigraphik, Colonia, 1967 y 55.

Chiron, Munich, 1971 y ss.

Epigrahica, Milan, 1967 y ss.

Tituli, Roma, 1980 y ss

 

* Epigrafía romana de Hispania.

J.M. Abascal, Los nombres personales en las inscripciones latinas de Hispania, Murcia, 1994.

G.Alföldy, Fasti Hispanienses, Weisbaden, 1969.

G. Alföldy, Flamines Provinciae Hispaniae Citerioris, Madrid, 1973.

E. D'Ors, Epigrafia juridica de la España Romana, Barcelona, 1971-1972.

A. y J. D´Ors, Lex Irnitana, Santiago, 1988.

Epigrafía Hispanica de epoca romano-repubhcana (Zaragoza 1983), Zaragoza 1986.

Epigrafía Juridica Romana (Pamplona 1987), Pamplona 1989.

Hispania Antiqua Epigraphica, Madrid, 1950-1969.

Hispania Epigraphica, Madrid, 1989 y ss.

S. Mariner, Inscripciones hispanicas en verso, Barcelona, 1952.

J. Vives, Inscripciones cristianas de la España Romana y Visigoda, Barcelona.

R. Wiegels, Die tribusinschriften des romischen Hispanien. Em catalog, Berlín, 1985.

 

* Epigrafía romana en Catalunya.

G. Alföldy, Die römische inschriften von Tarraco, Berlin, 1975.

G. Fabré, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne I. Barcelone (Sauf

Barcino), Paris, 1984.

G. Fabre, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne II. Lérida, Paris,

1985.

G. Fabre, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne III. Gerone, Paris,

1991.

G. Fabre, M. Mayer e I. Roda, Inscriptions Romaines de Catalogne IV. Barcelone, Paris,

1997.

URL a la WEB:

Epigraphik Datenbank Clauss-Slaby:

http://www.manfredclauss.de/

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent