DADES IDENTIFICATIVES 2008_09
Assignatura HISTÒRIA ANTIGA D'ESPANYA Codi 12083206
Ensenyament
Historia (2001)
Graduat Superior en Arqueologia (2001)
 Cicle 1er i 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
DILOLI FONS, JORDI
 Adreça electrònica jordi.diloli@urv.cat
Professors/es
DILOLI FONS, JORDI
Web
Descripció general i informació rellevant Plantegem aquesta assignatura com una aproximació a l’estudi de la societat de la Península Ibèrica des de la Protohistòria recent fins al Baix Imperi, fent especial incidència en l’evolució dels pobles preromans, la presència cartaginesa al sud peninsular, la conquesta i romanització de la Península i la implantació dels models socio- polítics impulsats per Roma a partir de l’època imperial.

Competències
Codi  
A1 Coneixement de la història general (universal) i del territori (coneixement de la història nacional pròpia –segons Aneca-)
A2 Coneixement de l’estructura diacrònica de la història
A3 Coneixement de la didàctica de la història
A4 Coneixement de la història com a disciplina en construcció: s’ha de repensar
A5 Consciència dels temes i problemàtiques objecte de debat historiogràfic: el que ens preocupa des de la contemporaneïtat o ha interessat en altres èpoques
A6 Us, ordenació e interpretació de les fonts històriques
A7 Coneixement de la història local
A8 Coneixement de la història de la integració europea
A9 Coneixement detallat d’un o més períodes específics del passat de la humanitat
B1 Habilitat d’exposar de forma narrativa i oral –capacitat de comunicar-se oralment i utilitzar la terminologia o tècniques acceptades a la professió-
B2 Coneixement de i habilitat per a usar els instruments de recopilació d’informació, tals com catàlegs bibliogràfics, inventaris d’arxius, i referències electròniques
B3 Capacitat de llegir textos historiogràfics o documents originals en la pròpia llengua
B4 Capacitat de llegir, analitzar i interpretar el registre arqueològic
B5 Coneixement de i habilitat per a usar mètodes i tècniques d’altres ciències humanes
B6 Capacitat analítica i crítica
B7 Capacitat d’organització i planificació
B8 Treball en equip
B10 Independència de judici
B13 Raonament crític
B14 Compromís ètic
B15 Aprenentatge autònom
B16 Adaptació a les noves situacions
B17 Motivació per la qualitat
B20 Creativitat
B22 Coneixement de llengua estrangera
B24 Resol problemes de forma efectiva
B25 Aplica pensament, crític, lògic i creatiu
B26 Treballa de forma autònoma
B27 Treballa de forma col·laborativa
C1 Dominar l’expressió i la comprensió d’un idioma estranger.
C2 Utilitzar com a usuaris les eines bàsiques en TIC.
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Conèixer els continguts específics sobre la Història Antiga d'Espanya A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
A9
 B1
B2
B3
B4
B5
B6
B7
B8
B13
B26
 C1
C2
C5
Conèixer cronològicament el desenvolupament polític, econòmic i social dels pobles preromans de la Península Ibèrica A1
A2
A3
A4
A6
A7
A9
 B1
B2
B3
B4
B5
B6
B7
B10
B13
B15
 C1
C2
C5
Conèixer el desenvolupament del fenomen romanitzador a la Península Ibèrica A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
A9
 B1
B2
B3
B4
B5
B6
B7
B8
B10
B13
B15
B25
 C1
C2
C5
Conèixer l'ús dels diferents instruments d'anàlisis històric: fonts escrites, numismàtica i arqueologia A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
A9
 B2
B3
B4
B6
B7
B8
B13
B22
 C1
C2
C5
Dominar els mecanismes per a poder desenvolupar un treball d'investigació relacionat amb la temàtica de l'assignatura A1
A2
A3
A4
A5
A6
A7
A8
A9
 B1
B2
B3
B4
B5
B6
B7
B8
B13
B14
B15
B16
B17
B20
B22
B24
 C1
C2
C5
Dominar els mecanismes per a poder desenvolupar un treball d'investigació relacionat amb la temàtica de l'assignatura A1
A2
A6
A7
A9
 B1
B2
B3
B4
B5
B6
B7
B8
B10
B13
B14
B17
B20
B22
B24
B25
B26
B27
 C1
C2
C5

Continguts
Tema Subtema
1.- Conceptes, mètodes i fonts. Concepte, límits i periodització de la Història Antiga de la Península Ibèrica. Historiografia i tendències actuals. Les fonts documentals: els textes històrics i literaris, l’epigrafia, la numismàtica i l’arqueologia. Estat actual de la investigació
2.- L'àmbit geogràfic Condicionants geografics. Situació i característiques físiques de la Península Ibèrica: factors d’aïllament i de relació. Incidència del medi sobre l’explotació dels recursos i la distribució del poblament. Les vies de comunicació naturals. Geopolítica
3.- Els contactes amb les cultures mediterrànies La documentació literària. La documentació arqueològica.
Àrees d’ocupació i comerç fenicis i grecs a la Península Ibèrica.
Colònies, factories i tallers. Els establiments del sur peninsular.
El nord-est peninsular: la qüestió de la pre-colonització i de la fundació de Rhode i Emporion.
Els contactes amb la població indígena. Influències i conseqüències
4.- Els pobles preromans de la Península Ibèrica Concepte i formació de la cultura ibèrica: L’estructura política i social. L’economia. Els assentaments i les necròpolis. La religió: els santuaris. La cultura material: l’escultura, la ceràmica i el metall. L’alfabet: estat de la qüestió. Arquitectura i urbanisme.
La problemàtica cèltica: les fonts literàries antigues i la distribució dels pobles celtes. Les dades de la lingüística.
Els Celtíbers: formació i desenvolupament segons la documentació epigràfica i arqueològica.
Distribució territorial de vacceus, vetons i carpetans. Els Lusitans. Els pobles del nord. Els pobles del nord-oest. Els galaics. La cultura Talaiòtica.
5.- La presència púnica a la Península Ibèrica Les fundacions púniques. Eivissa: la ciutat i el poblament rural. Les factories del sur i est peninsular. La Península Ibèrica i els primers tractats entre Roma i Cartago. Conseqüències de la primera Guerra Púnica. La “reconquesta” i conquesta de la Península Ibèrica per part dels Bàrquides. La fundació d’Akkra Leuke i Carthago Nova. Causes de la segona guerra púnica: la qüestió de Sagunt. Els inicis de la conquesta d’Hispania per Roma. El desenvolupament de la guerra: els Escipions.
6.- La conquesta romana de la Península Ibèrica Les campanyes del consul Cató: documents escrits i evidència arqueològica. L’obra de Tiberi Semproni Grac. Les guerres Celtíberes i Lusitanes. L’expedició romana a Galicia. La conquesta de les illes Balears. La pacificació de Celtibèria i Lusitània.
7.- La República romana i Hispània Les Guerres Civils, repercussions a Hispania. L’etapa Sertoriana. La consolidació del poder de Pompeu a Hispania. Trencament de les hostilitats entre Pompeu i Cèsar: la lluita militar pel control d’Hispania.
La transformació de les estructures indígenes. La importància de les fundacions urbanes. El paper de l’exèrcit. Els canvis ideològics i culturals.
La divisió provincial del 197 aC. L’administració provincial. El regim jurídic de les ciutats. Magistratures romanes a Hispània. Organització política i administrativa. Organització econòmica i social. Transformació i desaparició dels assentaments indígenes.
8.- L'Alt Imperi La reforma provincial d’August. Les diocesis. Conventus. Civitates. Populi. Les magistratures provincials. La política fiscal. Les institucions municipals. Agricultura i ramaderia. El règim de propietat. Les explotacions mineres. Comerç exterior i interior. Les vies i rutes de comunicació. La organització social indígena. La organització social romana. La religió. El culte a l’emperador. Les divinitats romanes i orientals a Hispania: introducció i evolució. La pervivència de formes culturals i ideològiques indígenes. La organització del culte.
9.- El Baix Imperi Hispania durant l’anarquia militar. Les primeres invasions germàniques. Valoració de la crisis del segle III. Dioclecià i els bagaudes. Hispania sota la tetrarquia. De Constantí a Teodosi. De Teodosi a les invasions germàniques. Les invasions : causes i conseqüències.
Economia i societat. Les noves formes de producció i explotació: el colonat i el latifundi. El sector artesanal. La mineria. El comerç: l’impacte de les invasions. Aspectes socials: bagaudes i heretgies socials.
10.- El cristianisme Origen i difussió del Cristianisme a la Península Ibèrica. La organització de l’esglèsia a Hispania. Els concilis. Les heretgies: arrianisme i priscilianisme. Principals documents escrits sobre el Cristianisme a la península. Pervivència de cultes pagans i indígenes.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 3 6
 
Sessió Magistral
27 27 54
Presentacions / exposicions
8 24 32
Pràctiques externes (de camp/sortides)
10 10 20
Treballs
3 9 12
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
3 3 6
 
Atenció personalitzada
10 10 20
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Hi haurà una introducció als estudis proposats a l'assignatura, així com a la metodologia i a la avaluació
Sessió Magistral Les classes s’impartiran com a classes teòriques presencials, intercalant-se activitats pràctiques consistents en l’anàlisi de textos i de mapes geopolítics.
Es considera essencial l’ús de les noves tecnologies d’aprenentatge i desenvolupament, Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), tant per part del professor com de l’alumne, individualment, mitjançant la preparació de presentacions audiovisuals (PowerPoint) com a través de programes especialitzats (Moodle).
Presentacions / exposicions Alguns dels temes tractas a classe seran presentats pels alumnes
Pràctiques externes (de camp/sortides) Les pràctiques, de caràcter obligatori, seran de tipus extern, consistint en la visita a museus, exposicions i jaciments arqueològics relacionats amb el tempri de l’assignatura. S’instarà a la participació a congressos, seminaris o cicles de conferències relacionats amb la temàtica de l’assignatura.
Visites previstes:
- Museu d’Arqueologia de Catalunya.
- Museu d'Història de Barcelona.
- Tarragona romana.
Treballs Les activitats d’avaluació són una prova sobre les lliçons teòriques i seminaris consistent en un treball pràctic que permeti avaluar els objectius generals proposats, un treball sobre las pràctiques externes i una prova consistent en la interpretació d’un text o mapa.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Durant el curs s'aniran plantejant problemes derivats de les explicacions teòriques o a partir de la lectura de textos. Aquests s'hauran de ressenyar.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Activitats Introductòries
Sessió Magistral
Presentacions / exposicions
Pràctiques externes (de camp/sortides)
Treballs
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
Descripció
L'avaluació continuada preveu un seguiment tutoritzat de l’alumnat que permeti controlar la participació a totes les activitats proposades i alhora que serveixi per orientar curricularment als alumnes, indicant-los, en la mesura del possible, les seves aptituds i les possibilitats de desenvolupament de la seva pròpia elecció curricular. En aquest sentit es preveu una assistència personalitzada als alumnes que ho demanin.

Avaluació
  Descripció Pes
Sessió Magistral Assistència 15 %
Presentacions / exposicions Presentació de temes relacionats amb els continguts 10 %
Pràctiques externes (de camp/sortides) Assistència. Possible presentació d'un treball escrit sobre aquestes pràctiques 15 %
Treballs Treball escrit que permetrà avaluar l'aprenetatge de l'alumne i el coneixement dels continguts 50 %
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Prova consistent en la interpretació d'un text o d'un mapa geopolític 10 %
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació prevista compren la participació dels alumnes a les sessions teòriques i pràctiques. En aquest sentit, es considera imprescindible la assistència a las lliçons teòriques, al menys en un 80 % (15 % de la nota final) que s'avaluaran mitjançant una prova escrita o un treball d'investigació (50 % de la nota), l'assistència a les pràctiques externes (25 % de la nota), i la participació a les pràctiques que es desenvoluparan a l'aula, anàlisi de textos i anàlisis de mapes geopolítics (10 %).


Fonts d'informació

Bàsica

Textes literaris i obres clàssiques:

Bibliotheca scriptorum graecorum et latinorum TEUBNERIANA. Leipzig.

Loeb Classical Library. Londres, Cambridge, Massachusets.

Collection des universités de France. París.

Biblioteca Clásica. Ed. Gredos. Madrid.

Colección hispánica de autores griegos y latinos. Barcelona.

Bibliografía general:

BLÁZQUEZ, J.M. (1978): Historia económica de la Hispania romana. Ed. Cristiandad. Madrid.

CABO, A.; VIGIL, M. I. (1973): Historia de España. Edad Antigua Alfaguara. Madrid.

CARO BAROJA, J. (1975): Los pueblos de España. (2 vols.). Ed. Istmo. Madrid.

CHAVES, F. (ed.) (1982): Griegos en Occidente. Ed. Universidad de Sevilla. Sevilla.

DD. AA. (1987): Història de Catalunya.  Dirigida per Pierre Vilar. Vol. I.  Edicions 62. Barcelona.

DD. AA. (1978): Historia de España Antigua.   Ed. Cátedra. Madrid.

DD. AA. (1978): Hispania Romana. Madrid.

DD. AA. (1986): Historia de España. Ed. Gredos. Madrid.

DD. AA. (1960-1982): Historia de España. Dirigida por R. Menéndez Pidal. Madrid.

DD. AA. (1980-1981): Historia de España. Dirigida por M. Tuñón de Lara. Barcelona.

DD. AA. (1991): Los Celtas en la Península Ibérica. “Revista de Arqueología”. Madrid.

GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1997): Protohistòria. Pobles i cultures a la Mediterrània entre els segles XIV i II a.C.

HARRISON, R.J. (1989): España en los albores de la Historia. Iberos, fenicios y griegos. Madrid.

KRUTA, V.(1977): Los Celtas. Ed. Edaf.

LOMAS, F.J. (1980): Pueblos celtas de la Península Ibérica. Instituciones Indoeuropeas. Historia de España Antigua. Madrid.

MANGAS, J. (1980): Hispania romana.Historia 16. Madrid

MARTÍNEZ GÁZQUEZ, J. (1992): La campaña de Catón en Hispania. Ed. Universitat de Barcelona.

OLMOS, R. (1992): La sociedad ibérica a través de la imagen. Ed. Ministerio de Cultura. Madrid.

PLÁCIDO, D.; ALVAR, J.; GONZÁLEZ WAGNER, C. (1991): La formación de los estados en el Mediterráneo Occidental. Ed. Síntesis.

ROLDAN, J.M. (2006): Diccionario Akal de la Antigüedad hispana. Ed. Akal.

RUÍZ, A.; MOLINOS, M. (1993): Los íberos. Análisis arqueológico de un proceso histórico. Ed. Crítica. Barcelona.

SANTOS YANGUAS, J. (1989): Los pueblos de la España Antigua. Biblioteca Historia 16, núm. 17.

TARRADELL, M. (1963): Les arrels de Catalunya.  Ed. Vicens Vives. Barcelona.

TOVAR, A.; BLÁZQUEZ, J.M.: Historia de la Hispania romana. Alianza Editorial. Madrid.
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
PROTOHISTÒRIA DE LA PENÍNSULA IBÈRICA/12082238
HISTÒRIA MEDIEVAL D'ESPANYA I/12083207
ARQUITECTURA I URBANISME DE LA HISPANIA ROMANA/12082237

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL I/12081003
HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL II/12081004