DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) HISTÒRIA DE LES FORMACIONS SOCIALS I: DEL NEOLÍTIC AL FEUDALISME Codi 12091102
Ensenyament
Geografia (2001)
 Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Obligatòria Primer Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Història i història d'art
Coordinador/a
BONET DONATO, MARIA
 Adreça electrònica maria.bonet@urv.cat
robert.sala@urv.cat
Professors/es
BONET DONATO, MARIA
SALA RAMOS, ROBERT
Web http://moodle.urv.cat
Descripció general i informació rellevant L’assignatura introdueix als alumnes en les principals formacions socioeconòmiques des del neolític fins al segle XV, per tal d’assolir una formació general orientada a contextualitzar el coneixement sobre les diverses etapes històriques, i poder comparar-les amb altres realitats històriques. Es tracta d’una introducció a la història que prepondera el coneixement de les estructures de llarga durada, però que ofereix aquest balanç des del context dels esdeveniments políticosocials. En definitiva, es tracta d’oferir una anàlisi dels grans processos socioeconòmics de manera molt panoràmica, més enllà de l’organització cronològica en què es vertebra la major part de l’itinerari de la llicenciatura o del grau d’història ja sigui per raons pedagògiques o fins i tot ideològiques, i per tant l’orientació d’aquesta matèria respon a la finalitat d’introduir als alumnes en la lògica i en la realitat de la història.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudis que estàs cursant, en aquesta assignatura es realitza a través de tutoria (excepte en els estudis de l'ETSE). Per a més informació cal consultar l'horari d'atenció personalitzada del professor.

Continguts
Tema Subtema
1. Revolució neolítica: un canvi d’estratègia econòmica i social a llarg termini 1.1 Transformacions climàtiques
1.2 Explicacions de l’adopció de l’economia de producció
1.3 Canvi econòmic
1.4 Canvi social
1.5 Canvi tècnic
1.6 Neolític i arqueologia
1.7 Neolític i genètica
2. Els focus de neolitització arreu del món. Expansió del sistema per la Mediterrània 2.1 Geografia de les transformacions
2.2 Cronologia de les transformacions i geografia
2.3 Hipòtesis de neolitització i geografia
2.4 El Neolític a Europa: moviments poblacions i aculturació
3. Les primeres civilitzacions agràries 3.1 l’estat faraònic com a resultat de la formació social de classes entorn a la producció agrària
3.2 La ideologia políticorreligiosa i l’organització socioeconòmica
3.3 La transcendència dels canvis històrics a Egipte en contraposició a la visió ideal estàtica de l’estat, la religió i el passat
4. Esclavitud, colonialisme i imperialisme a la mediterrània antiga 4.1 Les estructures socioeconòmiques a Grècia i les expressions polítiques: de la gentilitat a l’estat o la formació de la polis, l’aristocràcia, la tirania, l’oligarquia i la democràcia
4.2.La translació de la polis i la colonització
4.3 Les característiques de l’economia, el desenvolupament del comerç, esclavisme i altres formes de servitud o algunes consideracions sobre el mercat a l’Antiguitat (K. Polany)
4.4. De la ciutat-estat de Roma a la creació d’un Imperi militarista: el contigut social de les institucions republicanes
4.5 L'expansió del món romà: la societat militaritzada, romanització, consolidació d’un mercat mediterrani i el desenvolupament del model d'economia esclavista. El contingut socioeconòmic de les crisis polítiques de la República Romana. L’Imperi i la pax romana.
5. Crisi del sistema esclavista i la formació del feudalisme 5.1. El debat entorn a la crisi de l’Imperi
5.2. Causes de la crisi de l'Imperi Romà: les transformacions socioeconòmiques al baiximperi: crisi del sistema de producció esclavista, les noves formes d’organització social prefeudals, la intervenció de l’estat i la crisi monetària com a exponent de la crisi económica
5.3 Les migracions bàrbares, la formació dels regnes i l'economia occidental tardoantiga
6. Les formacions socials a Bizanci, a l’Islam medieval i a l'Occident altmedieval 6.1 De l'Imperi romà oriental als inicis de la formació social bizantina. Característiques de l’economia bizantina i de la formació social bizantina.
6. 2 Les transformacions socials en la gènesi i en els desenvolupaments de l’Islam
6. 3 L’organització jurídico-institucional a l’Imperi carolingi: els orígens i els desenvolupaments de les relacions feudovassallàtiques. Les característiques de l'economia carolíngia
6. 4 Els principals debats historiogràfics: els problemes entorn a la teoria de H. Pirenne; el debat sobre el mode de producció tributari o feudal i les formacions socials
7. L’expansió i la primera crisi del feudalisme a l’Occident medieval 7.1. Les transformacions socioeconòmiques (segles XI-XIII), l’expansió del sector, evolució i característiques de les relacions de dependència pageses, la “revolució” comercial: rutes, mercats, productes i tècniques mercantils
7.2 El renaixement urbà: orígens de les ciutats, funcions, desenvolupaments i estructures urbanes
7.3 La Pesta Negra i les conseqüències socials en el medi agrari i en la vida urbana
7.4 El debat historiogràfic entorn als aspectes demogràfics, econòmics i socials
7. 5 La recuperació econòmica al segle XV: transformacions en el medi rural, les societats urbanes i el comerç de llarga distància

Atenció personalitzada
Descripció
Tutoria a) Seminari: es faran de forma regular per tal de comprovar l'estudi dels temes i la realització de les lectures. Al menys es faran dos abans de cada prova, que es comunicarà pel moodle. Si els alumnes, en grup, demanen al professor fer algunes altres sessions per tal d'ampliar o aprofundir en la matèria també es farà. b) Tutoria individual en els horaris d'atenció als alumnes.

Avaluació
 
Altres comentaris i segona convocatòria

  Tres proves escrites: cal respondre temes i conceptes. També s'avaluaran les lectures. Es detallarà el format de la prova a través del Moodle.

1a prova de Neolític (33,3%)

2a prova d'Història Antiga (33,3%)

3a prova d'Història Medieval (33,3%)

Fonts d'informació
Bàsica

Recursos en format digital que han preparat els professors per us exclusiu dels alumnes (PPT/textos)

AA.DD. (1995). Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica, I i II. Museu de Gavà. Gavà.

Bloch, M.., (1958). La sociedad feudal, Mèxic: Fondo de Cultura Económica.

Cipolla, C.M., (ed.).,  (1989), Historia económica de Europa. I Edad Media, Barcelona: Ariel.

Domingo, P., Estepa. C., (ed.), (1998), Transiciones en la antigüedad y feudalismo, Madrid: Fundación de investigaciones marxistas.

Childe, V.G. (1954). Los orígenes de la civilización  Breviarios 92. México: Fondo de Cultura Económica.

Clark, J.G.D. (1980). Mesolithic Prelude. The Palaeolithic-Neolithic Transition in Old World Prehistory. Edinburgh: Edinburgh University Press.

Cohen, M.N. (1981). La crisis alimentaria en la Prehistoria. Madrid: Alianza Universidad.

Kemp, B.J. (1992). El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización.  Crítica/Arqueología. Barcelona: Crítica (Grijalbo Mondadori, S.A.).

Herlihy, D., (1997) The Black Death and The Transformation of the West, Cambridge.

Martino, F., (1985) Historia económica de la Roma antigua, Madrid: Akal.

Rindos, D. (1990). Los orígenes de la agricultura. Una perspectiva evolucionista. Barcelona: Ediciones Bellaterra, S.A.

Ste. Croix, G. E. M., (1988). La lucha de clase en el mundo griego antiguo,  Barcelona: Ed. Crítica.

 

Bibliografia específica i complementària:

Bibliografia del tema  I i II

 

Childe, V. G. (1973). La evolución social. Madrid, Alianza Editorial.

Childe, V. G. (1981). Qué sucedió en la historia. Buenos Aires, Editorial La Pléyade.

Childe, V. G. (1994). El nacimiento de las civilizaciones orientales.Obras maestras del pensamiento contemporáneo,61. Barcelona, Planeta- De Agostini.

Clark, G. (1981). La prehistoria.Alianza Universidad. Textos. Madrid, Alianza Editorial.

Clark, J. G. D. (1974). Prehistoric Europe: the economic basis.In Willey, G. R., Archaeological researches in retrospect: 31-57.  Cambridge

(MA), Winthrop Publishers Inc.Clark,

J. G. D. (1980). Mesolithic Prelude. The Palaeolithic-Neolithic Transition in Old World Prehistory. Edinburgh, Edinburgh University Press.

Cohen, M. N. (1981). La crisis alimentaria en la Prehistoria. Madrid, Alianza Universidad.

Heun, M., R. Schäfer-Pregl, D. Klawan, R. Castagna, M. Accerbi, B. Borghi&F. Salamini (1997). “Site of einkorn wheat domestication identified by DNA fingerprinting.” Science 278(5341): 1312-1314.

Jarrige, J.-F.&R. H. Meadow (1980). “Antecedentes de la civilización del valle del Indo.” Investigación y Ciencia 49: 82-92.

Kemp, B. J. (1992). El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización.Crítica/Arqueología. Barcelona, Crítica ( Grijalbo Mondadori, S.A.).

Kerr, R. A. (2000). “A victim of the Black Seaflood found.” Science 289(5487): 2021-2022.

Luikart, G., L. Gielly, L. Excoffier, J.-D. Vigne, J. Bouvet&P. Taberlet (2001). “Multiple maternal origins and weak phylogeographic structure in domestic goats.” Proceedings of the National Academy of Sciences USA 98(10): 5927-5932.

Pääbo, S. (1999). “Neolithic genetic engineering.” Nature 398: 194-195.

Piperno, D. R.&K. V. Flannery (2001). “The earliest archaeological maize (Zea mays L.) from highland Mexico: new accelerator mass spectrometry dates and their implications.” Proceedings of the National Academy of Sciences USA 98(4): 2101-2103.

Pringle, H. (1998). “The original blended economies.” Science 282(5393): 1447.

Pringle, H. (1998). “Reading the signs of ancient animal domestication.” Science 282(5393): 1448.

Pringle, H. (1998). “The slow birth of agriculture.” Science 282(5393): 1446.

Rindos, D. (1990). Los orígenes de la agricultura. Una perspectiva evolucionista. Barcelona, Ediciones Bellaterra, S.A.

Smith, B. D. (1998). “Documenting plant domestication: the consilience of biological and arcaheological approaches.” Proceedings of the National Academy of Sciences USA 98(4): 1324-1326.

Troy, C. S., D. E. Machugh, J. F. Bailey, D. A. Magee, R. T. Loftus, P. Cunningham, A. T. Chamberlain&B. C. Sykes (2001). “Genetic evidence for Near-Eastern origins of European cattle.” Nature 410: 1088-1091.

Wendorf, F.&R. Schild (1994). “Are the early Holocene cattle in the Eastern Sahara domestic or wild?” Evolutionary Anthropology 3(4): 118-128.

Zeder, M. A.&B. Hesse (2000). “The initial domestication of goats (Capra hircus) in the Zagros mountains 10000 years ago.” Science 287(5461): 2254-2257.

La religió i la funció social: cultes divins i a la mort.

 

Bibliografia del tema  III

Aldred, C., Los egipcios, Barcelona, 1979.

Cotterell, A., (ed.)., Historia de las civilizaciones antiguas, Barcelona, 1984.

Hogarth, D. G., El antiguo oriente, Mèxic, 1957 (1a. ed. 1914).

Kempt, B.J., El antiguo Egipto. Anatomía de una civilización, Barcelona, 1992.

López, R., Plácido, D., Historia Universal. Edad Antigua, Grecia y Oriente Próximo, Barcelona, 1992 (també és útil per l’apartat següent).

 

Bibliografia del tema  IV

Alföldy, G., Historia social de Roma, Madrid, 1987.

Austin, M., Vidal-Naquet, P., Economia y sociedad en la Antigua Grecia, Barcelona, 1986.

Bravo, G., Historia del mundo antiguo. Una interpretación crítica, Madrid, 1994. Combes, R., La Republique a Roma, París, 1972.

Domínguez Monedero, A.J., La Polis y la expansión colonial griega. Siglos VIII-VI, Madrid, 1991.

Finley, M.I., Los griegos de la Antigüedad, Barcelona, 1980.

- (ed.), Estudios sobre historia antigua, Madrid, 1981.

- La Grecia Antigua: economía y sociedad, Barcelona, 1984.

Gersney, P., Saller, R., El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Barcelona, 1991.

Gruen, E.S., The Last Generation of  the Roman Republic, Berkeley, 1995.

Heurgon, J., Roma y el Mediterráneo occidental hasta las guerras púnicas, Barcelona, 1982.

Kovaliov, Historia de Roma, Madrid, 1979.

Martino, F., Historia económica de la Roma antigua, Madrid, 1985.

Meyer, E., El historiador y la historia antigua, Mèxic, 1955.

Nicolet, C., Roma y la conquista del mundo mediterráneo (264-27), Barcelona, 1982.

Polany, K., Comercio y mercado en los imperios antiguos, Barcelona, 1976.

- ., El sustento del hombre, Barcelona, 1994.

Roldán, J.M., El Imperialismo romano. Roma y la conquista del mundo mediterráneo (264-133), Madrid, 1994.

Ruzé, F., Amouretti, M.C., El mundo griego antiguo, Madrid, 1992.

Santos Yanguas, N., Textos para la historia antigua de Roma, Madrid, 1994.

Starr, Ch., Historia del mundo antiguo, Madrid, 1974.

Struve, V.V., Historia de la antigua Grecia, Madrid, 1981.

Ste. Croix, G.E.M. de, La lucha de clases en el mundo griego antiguo, Barcelona, 1988.

 

Bibliografia del tema  V

-algunes referències de l’apartat anterior cobreixen qüestions d’aquest-

Anderson, P., Transiciones de la Antigüedad al feudalismo, Madrid, 1979.

Bloch, M.,  i altres, La transición del esclavismo al feudalismo, Barcelona-Madrid, 1976.

Brown, P., El mundo en la Antigüedad tardía: de Marco Aurelio a Mahoma, Madrid, 1989.

Depeyrot, G., Crisis e inflación entre la antigüedad y la Edad Media, Barcelona, 1996.

Estepa, C., Plácido, D., Transiciones en la antigüedad y feudalismo, Madrid, 1988.

Jones, A.H.M., The Later Roman Empire, Oxford, 1964.

Mazzarino, S., El fin del mundo antiguo, Mèxic, 1961.

Latouche, R., Les origines de l’economie occidentale, París, 1970 (1959).

Prieto, A., El fin del Imperio romano, Madrid, 1991.

Sanz, R., Las migraciones bárbaras y la creación de los primeros reinos de Occidente, Madrid, 1995.

Teja, R., Los orígenes del cristianismo, Madrid, 1990.

 

Bibliografia del tema  VI

Dhont, J., La Alta Edad Media, Madrid, 1971.

Faci, J., Introducción al mundo bizantino, Madrid, 1996.

Hodges, R., Dark Age Economics: the origins of Town and Trade (600-1000), Londres, 1989.

Isla, A., La Europa de los carolíngios, Madrid, 1993.

Kaplan, M., Martin, B., Ducellier, A., El cercano oriente medieval, Madrid, 1988.

Manzano, E., Sociedades musulmanas en la Edad Media, Madrid, 1992.

Maier, F.G., Las transformaciones del mundo mediterráneo (siglos III-VIII), Madrid, 1972.

 

Bibliografia del tema  VI

AA.VV., La transición del feudalismo al capitalismo, Madrid, 1975.

Bloch, M., La sociedad feudal, Mèxic, 1958.

Cipolla, C.M., Historia económica de Europa. I La Edad Media, Barcelona, 1989.

Dobb, M., Estudios sobre el desarrollo del capitalismo, Madrid, 1971.

Duby, G., Economía rural y vida campesina en el Occidente medieval, Barcelona, 1968.

-., Hommes et structures au Moyen Âge, París, 1973.

García de Cortázar, J.A., Sesma, J.A., Historia de la Edad Media. Una síntesis interpretativa, Madrid, 1998.

García de Cortázar, J.A., La sociedad rural en la España medieval, Madrid, 1985.

Heers, J., Occidente durante los siglos XIV y XV.  Aspectos económicos y sociales, Barcelona, 1968.

Hilton, R., Conflicto de clases y crisis del feudalismo, Barcelona, 1988.

Huizinga, J., El otoño de la Edad Media, 8a. ed., Madrid, 1971.

Ladero, M.A., Historia Universal. Edad Media, Barcelona, 1987.

Le Goff, J., La bolsa y la vida, Barcelona, 1987.

- La civilización del Occidente medieval, Barcelona, 1970.

-La Baja Edad Media, Madrid, 1971.

López, R.S., La revolución comercial en la Europa medieval, Barcelona, 1981.

Mitre, E., Introducción a la historia de la Edad Media europea, Madrid, 1976.

Romano, T.,  Tenenti, A., Los fundamentos del mundo moderno, Madrid, 1971.

Ziegler, Ph., The Black Death, Anglaterra, 2000.

 

ALGUNES REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES GENERALS

Fontana, J., Introducción al estudio de la historia, Barcelona, 1999*.

- Europa ante el espejo, Barcelona,1994*.

Kinder, H., Hilgeman, W., Atlas histórico mundial, Madrid, 1977.

Anderson, B.L., Latam, A.J.H., The market in history, Londres, 1986.

Gurevich, A.I., Los orígenes del individualismo europeo, Barcelona, 1997.
Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent