DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura TREBALL, ECONOMIA I SOCIETAT Codi 12102007
Ensenyament
Antropologia Social i Cultural (2001)
 Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Troncal Primer Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
ANDREU TOMAS, AGUSTI
 Adreça electrònica agusti.andreu@urv.cat
Professors/es
ANDREU TOMAS, AGUSTI
Web
Descripció general i informació rellevant L’antropologia econòmica té com a objecte l’anàlisi dels diversos elements que composen un sistema econòmic, prenent com a referent al sistema sòcio-cultural en què l’activitat econòmica s’insereix. Per això, el principal èmfasi consisteix precisament en establir l’articulació de les relacions econòmiques amb el parentiu, l’organització social i política, la religió i els sistemes cognitius. En aquest sentit, resulta també important establir els factors socials i culturals que determinen la situació i les actituds de les persones en relació a la producció, circulació i consum de béns i serveis.

Competències
Codi  
A
A
A
A
A
B
B
B
B
B
B
B
B
B
C

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Saber conèixer i distinguir els diferents sistemes econòmics A1
A3
A4
Establir l’articulació de les relacions econòmiques amb el parentiu, l’organització social i política, la religió i els sistemes cognitius A1
A3
A4
A5
 B6
Comprendre els factors socials i culturals que determinen la situació i les actituds de les persones en relació a la producció, circulació i consum de béns i serveis A1
A3
A4
A5
 B6
 C3
Identificar els aspectes econòmics, ecològics, tecnològics i culturals implicats en el procés de globalització A1
A4
A5
 B1
B6
B7
B9
B11
 C3
Analitzar de manera crítica els diferents enfocaments relacionats amb la noció de desenvolupament i el paper de l'antropologia i de l'antropòleg en els progames de desenvolupament A1
A3
A4
A5
A6
 B2
B5
B6
B7
B8
B9
B11
 C3
Utilitzar les diferents eines teòriques i metodològiques proporcionades per aquesta assignatura per analitzar la incidència del capitalisme sobre les economies no occidentals B6
B7
B8
B9
B11
 C3
Pendre consciència de la diversitat de sistemes econòmics i de les diferents racionalitats econòmiques que han existit i existeixen B1
B4
B6
B7
B9
 C3

Continguts
Tema Subtema
1.- El sistema econòmic i el naixement de l'antropologia econòmica. 1.1.- El camp d'estudi de l'antropologia econòmica.
1.2.-La polèmica entre formalistes i substantivistes.
1.3.-L'anàlisi marxista del fet econòmic.
1.4.- Economia política i ecologia política.
2.- Les economies de subsistència: 2.1.- la caça-recol.lecció, el pastoreig i l'agricultura de subsistència.
2.2.- El problema de l'adaptació el medi: recursos, població i cultura.
2.3.- L'organització de la producció i de la distribució. El concepte de racionalitat econòmica.

3.- L'economia pagesa. 3.1.- Les diferents teories sobre l'explotació pagesa. Txaiànov i el "modus de producció pagès".
3.2.- L'articulació de la pagesia a l'economia de mercat.
3.3.- L'agricultura a temps parcial i l'exòde rural.
4.- Industrialització i economia capitalista. 4.1.- Els procesos de transició social. Adaptacions, dependència i desestructuració de les economies de subsistència.
4.2.- El sistema mundial modern. Imperialisme i colonialisme. El procés de globalització econòmico-cultural. Mundialització, occidentalització i globalització
5.-Antropologia, economia i desenvolupament 5.1.- De l'antropologia aplicada a l'antropologia del desenvolupament
5.2.- La crisi del model econòmic tradicional i de les concepcions clàssiques de desenvolupament.
5.3.- Els nous enfocaments de la noció de desenvolupament: economia, ecologia, cultura i participació de la població.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
30 30 60
Fòrums de discussió
0 8 8
Presentacions / exposicions
6 6 12
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària
6 6 12
Pràctiques externes (de camp/sortides)
8 6 14
Treballs
0 40 40
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Activitat encaminada a pendre contacte amb els alumnes i a presentar l'assignatura.
Sessió Magistral Exposició dels continguts de l'assignatura
Fòrums de discussió Activitat on els alumnes defensen les seves postures sobre un tema determinat.
Presentacions / exposicions Exposició per part dels alumnes i del professor d'un tema concret dels continguts de l'assignatura
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària Formulació, anàlisi, resolució i debat d'un problema o exercici, relacionat amb la temàtica de l'assignatura
Pràctiques externes (de camp/sortides) Realització de visites o estades de formació en empreses, institucions,...del sector.
Treballs Treballs que realitza l'alumne.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
Consistirà en activitat tutorial personalitzada en el despatx del professor, per tal d'orientar el seguiment de la part teòrica i de les parts pràctiques de l'assignatura. Cada estudiant té la obligació de visitar el despatx del professor, com a mínim, una vegada durant el període lectiu.

Avaluació
  Descripció Pes
Fòrums de discussió La darrera prova de la nostra avaluació continuada consistirà en un debat virtual, realitzat a l'espai de la nostra aula virtual, sobre una temàtica que determinarà el professor de l'assignatura 30%
Pràctiques externes (de camp/sortides) Es farà una sortida de camp amb els alumnes. El lloc i la duració s'haurà de determinar de comú acord 10%
Treballs L'alumne haurà de realitzar, dintre de l'avaluació continuada d'aquesta assignatura, dos treballs: Treball 1: comentari de text sobre un article. Treball 2: petit treball de camp sobre una institució de caire econòmic 60%, 30% per cada treball
 
Altres comentaris i segona convocatòria

L'avaluació d'aquesta assignatura seguirà els següent:s criteris: Primera convocatòria: avaluació continuada, que estarà integrada per tres exercicis: Exercici 1: Comentari de text Exercici 2: Treball de camp Exercici 3: Debat Tots aquells alumnes que no superin o no hagin seguit l'avaluació continuada, hauran d'anar a al segona convocatòria. Segona convocatòria: examen


Fonts d'informació

Bàsica

AMIN, Samir. El Capitalismo en la era de la globalización. Barcelona: Paidós, 1999.

APPADURAI, Arjun (Ed.). Globalization. Durham: Duke University Press, 2001.

BECK, U. ¿Que es la globalización?. Barcelona: Paidós, 1998.

BARE, J-F. (dir). Les applications de l’anthropologie. Paris: Karthala, 1995.

BASTIDE, R. Anthropologie appliquée. Paris: Payot, 1971.        

BECK, U. ¿Que es la globalización?. Barcelona: Paidós, 1998.

BIFANI, P.Desarrollo y medio ambiente I: El pensamiento econòmico y el sistema natural. Medioambiente, subdesarrollo y dependencia. Madrid: CIFCA, 1980.

BIFANI, P.Desarrollo y medio ambiente II: Los recursos naturales y la población. Madrid: CIFCA, 1981.

BIFANI, P.Desarrollo y medio ambiente III: tecnologia. Planificación del desarrrollo. Madrid: CIFCA, 1983.

BLOCH, M. (ed.). Análisis marxistas y antropología social. Barcelona: Anagrama, 1977.

BLUSSÉ, H. I altres (eds). History and underdeveloppement. Leiden: Leiden University, 1980.

BOSERUP, E.  Población y cambio tecnològico. Barcelona: Crítica, 1984

BOSERUP, E. Las condiciones del desarrollo de la agricultura. Madrid: Tecnos, 1967.

CADORET, Anne. “Chasser le naturel...”Paris: ed. EHESS, 1988.

CADORET, Anne. Protection de la nature. Histoire et ideologie. De la nature a l’environnement Paris: L’Harmattan, 1985.

CANCLINI, Gracía. La globalización imaginada. Barcelona: Paidós, 2000

CERNEA, M."Sociological knowledge for development projecte". A: Putting people first. Sociologicalvariables in rural development. Oxford: World Bank, 1985.

CHAYANOV, A.V. La organización de la unidad económica campesina. Buenos Aires: Nueva Visión, 1974.

COMAS D’ARGEMIR, D. Antropología económica. Barcelona: Ariel, 1998.

CUCÓ, J. La tierra como motivo. Propietarios y jornaleros en dos pueblos valencianos. Valencia: Institució Alfons el Magnànim, 1982.

CUVELIER, P. i altres. Patrimoine, modéles de tourisme et développement local. Paris: L’Harmattan, 1994.

DOUGLASS, W.A. i ACEVES, J. (eds.). Los aspectos cambiantes de la españa rural. Barcelona: barral, 1978.

ESCOBAR, A. “Anthropologi and the Development Encounter.The Making and Marqueting of Development Anthropology”. American Ethnologist. 18,4, 1991.

ESCOBAR, A. “Anthropologie et développement”. A: Revue Internationale des Sciences Sociales. Nº. 157. 1997

ESTRATEGIA  mundial per a la conservació.UICN. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1986.

ETXEZARRETA, M. Desarrollo rural integrado. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1988.

FEATHERSTONE, J. (ed.). Golbal culture. Nationalism, globalization, and modernity. Londres: Sage, 1990.

FERNANDEZ DE LARRINOA, Kepa. (ed).Sociedad rural, desarrollo y bienestar. Vitoria-Gasteiz: Escuela Universitaria de Trabajo Social, 1998.

FERRER, Aldo. Historia de la globalización: orígenes del orden económico mundial. México: Fondo de Cultura Económica, 1996

FIRTH, R. (ed.). Temas de antropología económica. México: F.C.E., 1974.

FORDE, D. Hábitat, economía y sociedad. Barcelona: Oikos-Tau, 1966.

FOSTER, G.M. Antropologia aplicada. México: F.C.E., 1974.

GALVÁN, A. Taganana. Un estudio de antropologia social. Santa Cruz de Tenerife: Aula de Cultura de Tenerife, 19980.

GARCÍA GARCÍA, J.L. Prácticas paternalistas. Un estudio antropológico sobre los mineros australianos. Barcelona: Ariel, 1996.

GARCíA MUÑOZ, A. Los que no pueden vivir de lo suyo. Trabajo y cultura en el campo de Calatrava. Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1995.

GODELIER, M. (dir.) Transitions et subordinations au capitalisme. París: Editions de la Maison des Sciences de l’Homme, 1991.

GODELIER, M. (ed.). Anrtropologia y economía. Barcelona: Anagrama, 1976.

GODELIER, M. Economía, fetichismo y religión en las sociedades primitives. México: Siglo XXI, 1974

GODELIER, M. L’enigme du don. París: Fayard, 1996.

GODELIER, M. La producción de los grandes hombres. Madrid: Akal, 1985.

GODELIER, M. Lo ideal y lo material. Pensamiento, economía, sociedades. Madrid: Taurus, 1989.

GODELIER, M. Racionalidad e irracionalidad en economía. México: Siglo XXI, 1976

GÓMEZ CRESPO, P. Comprar i vender. Madrid: Eudema, 1993.

GREFFE, X. Descentralizar en favor del empleo. Las iniciativas locales de desarrollo. Madrid: Ministerio de trabajo y Seguridad Social, 1990.

GREGORY, A.C. i ALTMAN, J.C. Observing the economy. Londres: Routledge, 1989.

GUILLE-ESCURET, G. L’anthropologie, à quoi bon?. Paris: L’Harmattan, 1996.

HANNERTZ, U. Conexiones transnacionales. Cultura, gente, lugares. Madrid: Cátedra, 1998.

HARDESTY, D.L. Antropología ecológica. Barcelona: Bellaterra, 1979.

HARRIS, M. Caníbales y reyes. Los origenes de las culturas. Barcelona: Argos-Vergara, 1978.

HARRIS, M. Vacas, cerdos, guerras y brujas. Los enigmas de las culturas. Madrid: Alianza Editorial, 1980.

HERSKOVITS, M. Antropología económica. México: F.C.E., 1974.

HOBEN, A..”Anthropologist and Development”.Annual Review of Anthropology. 11, 1982

HOROWITZ, M. “Development Anthropology in the Mid-1990s”. Development Anthropology Network, 12 1 i 2, 1994

JACOBS, Michael. La economia verde. Medio ambiente, desarrollo sostenible y la política del futuro. Barcelona: Icària, 1997.

JÓDAR, P. i altres. La confecció submergida. Vic: Eumo, 1991.

 

KRIEDTE, P. i altres. La industrialización antes de la industrialización. Barcelona: Crítica, 1986.

LEE, R. I DEVORE, I. Man the Hunter. Chicago: Aldine, 1968.

LLOBERA, J.R. (ed.). Antropologia económica: estudios etnográficos. Barcelona: Anagrama, 1981.

MALINOWSKI, B. El cultivo de la tierra y los ritos agrícolas en las islas Trobriand. Barcelona: Labor, 1977.

MARTIN, M.K. i VOORHIES, B. La mujer: un enfoque antropológico. Barcelona: Anagrama, 1978.

MARTÍNEZ  VEIGA, U. Antropología ecológica. La Coruña: Adara, 1979.

MARTINEZ ALIER, J. Introducció a l’economia ecològica. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, 1999.

MARTÍNEZ ALIER, J. L’ecologisme i l’economia. Barcelona: Ed. 62, 1987.

MARTÍNEZ VEIGA, U.  Cultura y adaptación. Barcelona: Anthropos, 1985.

MARTÍNEZ VEIGA, U. Antropologia económica. Conceptos, teorías, debates. Barcelona: Icària, 1989.

MARTÍNEZ VEIGA, U. La ecologia cultural de una población de agricultores. Barcelona: Mitre, 1985.

MAUSS, M. Sociologia i antropologia. Madrid: Tecnos, 1991.

MEGGERS, B. Amazonia. Hombre y cultura en un paraíso ilusorio. Madrid: Siglo XXI, 1976.

MEILLASOUX, C. Mujeres graneros y capitales. Madrid: Siglo XXI, 1975.

MURRA, J.V. La organización económica del Estado Inca. Madrid: Siglo XXI, 1979.

OAKLEY, P. i altres. Proyectos con la población. La practica de la participación en el desarrollo rural. Madrid: Ministerio de Trabajo y Seguridad Social, 1993.

OLIVIER DE SARDAN, Jean-Pierre. Anthropologie et développement. Marsella: APAD, 1997.

PARRY, J. I BLOCH, M. (eds.). Money and the morality of exchange. Cambirdge: Cambridge University Press, 1989.

PLATTNER, S. (ed.). Antropología económica. México: Consejo Nacional para la Cultura y las Artes, Alianza Editorial, 1991.

POLANYI, K i altres (eds.). Comercio y mercado en los imperios antiguos. Barcelona: Labor, 1976.

POLANYI, K. El sustento del hombre. Barcelona: mondadori, 1994.

POUILLON, F. (ed.). L’anthropologie économique. Courants et problemes. París: Maspero, 1976.

RAPPAPORT, R.A. Cerdos para los antepasados. El ritual en la ecología de un pueblo de Nueva Guinea. Madrid: Siglo XXI, 1986.

RIECHMAN, Jorge i altres. De la economia a la ecologia. Madrid: Editorial Trotta, 1995.

SABELLI, F. Recherche anthropologique et développement. Neuchâtel-Paris: Institut d’Ethnologie de Neuchâtel, Maison des sciences de l’homme, 1993.

SHALINS, M. La economia de la edad de piedra. Madrid: Akal, 1977.

SHANIN, T. Naturaleza y lógica de la economía campesina. Barcelona: Anagrama, 1976.

SILBERBAUER, G. Cazadores del desierto. Cazadores y habitat en el desierto del Kalahari. Barcelona: Mitre, 1983.

TERRADAS. I. Les colònies industrials. Un estudi en torn del cas de l’Ametlla de Merola. Barcelona: Laia, 1979.

TURNBULL, C.M. The forest people. New York: Simon and Schuster, 1961.

VALDÉS, R.  Las artes de subsistencia. Una aproximación tecnológica al estudio de la sociedad primitiva. La Coruña: Adara, 1977.

VAN DER WALLE, I. (dir). Le patrimoine local, un outil de développement. Paris: Associaton Nationale pour le développement et les pays, 1987.

WALLERSTEIN, I. El capitalismo histórico. Madrid: Siglo XXI, 1988.

WALLERSTEIN, I. El moderno sistema mundial. La agricultura capitalista y los orígenes de la economia mundo europea. Madrid: Siglo XXI,

VARINE, H. de. "Le musée au service de l'homme et du développement". A: Vagues. Une anthologie de la nouvelle museologie. Mâçon: Éditions W, M.N.E.S., 1992.

WILLIS, P. Aprendiendo a trabajar. Como los chicos de la clase obrera consiguen trabajos de classe obrera. Madrid: Akal, 1979.

WOLF, E. Los campesinos. Barcelona: Labor, 1971.

WOLF. E. Europa y la gente sin historia. México: F.C.E., 1987.

VVAA. La formación del subdesarrollo. Barcelona: Redondo, 1973.

VVAA. Las empresas transnacionales y el desarrollo endógeno. Madrid: Tecnos; Unesco, 1982.
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
CULTURES D'EMPRESA/12102213