DADES IDENTIFICATIVES 2009_10
Assignatura (*) COMUNICACIÓ I CULTURA Codi 12102101
Ensenyament
Antropologia Social i Cultural (2001)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Obligatòria Primer Segon
Llengua d'impartició
Castellà
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Adreça electrònica mabel.gracia@urv.cat
Professors/es
GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura ens introdueix a l'estudi de la comunicació humana i, de forma específica, a l'anàlisi dels seus aspectes sòcioculturals. Sembla obvi que existeix una estreta relació entre cultura i comunicació. La llengua canvia en funció les transformacions socials i, determinats canvis culturals, venen condicionats per qüestions relatives als sistemes de comunicació. Les preguntes que intentarem respondre durant aquest curs són d'aquest ordre: la cultura es genera a partir d'actes comunicatius?, els codis que utilitzem per comunicar-nos, així com els modus i els mitjans de que disposem són fruit de la cultura?, hi ha cultura sense comunicació o a comunicació sense cultura?. Donar respostes a aquest tipus de preguntes requereix, d'entrada, definir què entenem per cultura i per comunicació, conceptes que no pel fet de ser utilitzats quotidianament expressen sempre les mateixes idees. Contràriament, una revisió crítica d'aquests termes ens posa de manifest la polivalència i la controvèrsia que porten associades.

Competències
Codi  
A1 Conèixer les diferents teories i debats antropològics.
A3 Analitzar i valorar críticament les aportacions més destacades de la teoria antropològica.
A5 Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema social particular
B1 Reconeixement i sensibilitat per la diversitat ètnica i cultural.
B2 Capacitat per treballar en equip
B4 Capacitat crítica davant la xenofòbia i el racisme
B6 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B8 Treballar de forma autònoma amb iniciativa
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Situar els estudis de comunicació i cultura dins del marc de l'Antropologia Social. A1
A3
A5
B1
B2
B4
B6
B8
C5
Analitzar els aspectes sòcio-culturals de diferents formes de comunicació i com es constitueixen en fonts d'anàlisi etnogràfica. B1
B2
B6
B8
Fomentar la reflexió i el debat sobre la centralitat de la relació entre comunicació i cultura en els estudis antropològics. C5
Valorar crícticamente els estudis de comunicació i cultura dins del marc de l'Antropologia Social. A3
B6
Analitzar els aspectes sòcio-culturals de diferents formes de comunicació i com es constitueixen en fonts d'anàlisi etnogràfica. A5
B6

Continguts
Tema Subtema
1.- La naturalesa de la cultura i la comunicació. Revisió crítica de les principals definicions i punts de trobada: la cultura com a comunicació, la comunicació com a cultura.
2.- De l'Antropologia Lingüística a l'Etnografia de la Comunicació Un recorregut sobre els principals àmbits i temes d'estudi: des de la llengua com a cosmovisió a la parla com a acció social.
Comunicació verbal i Comunicació no Verbal: de les relacions entre natura/cultura.
3.- Variabilitat cultural, diversitat lingüística. Etnolinguistica/Sociolingüistica. Comunitats de parla i variables socials. Contacte de llengües, multilingüisme, etnicitat. Comunicació i interculturalitat
4.- Comunicació, discursivitat i poder

Antropologia i mitjans de comunicació. La indústria publicitària: consum, marketing i cultura. La publicitat com a font d'anàlisi etnogràfica.


Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
3 0 3
 
Sessió Magistral
18 27 45
Pràctiques de camp/sortides
5 30 35
Treballs
2 40 42
Seminaris
8 16 24
 
Atenció personalitzada
2 0 2
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Introducció al curs: organizació i programació docent
Sessió Magistral Presentació a l'aula de les unitats temàtiques, fent servir les lectures associades
Pràctiques de camp/sortides Aplicació de tècniques qualitatives per a la recollida d'informació a partir de l'establiment d'una o dues possibilitats temàtiques . Les pràctiques están dissenyades per aproximar l'estudiant a l'antropologia de la comunicació i, en definitiva, al treball de camp.
Treballs Desenvolupament d'un treball de caire teòric i síntesi lectures
Seminaris Aprofundiment en una temàtica d'interès teòrico-metodològic

Atenció personalitzada
 
Activitats Introductòries
Pràctiques de camp/sortides
Atenció personalitzada
Descripció
Seguiment de treball teòric i pràctic. Es imprescindible utilitzar les sessions d'atenció personalitzada per exposar el guió de l'assaig així com de les pràctiques.

Avaluació
  Descripció Pes
Pràctiques de camp/sortides Informe de pràctiques (procediments, resultats i conclusions) i presentació 30
Treballs Treball teòric de síntesi bibliogràfica

Avaluació coneixement de les lectures obligatòries
20

30
Seminaris Exercici-pregunta curta 20
Altres

L'assistència a classe té caràcter obligatori (80% de les classes presencials)

 
Altres comentaris i segona convocatòria

Es valorarà positivament l'assitència a les sessions teòrico-pràctiques realitzades a l'aula


Fonts d'informació

Bàsica

Tema 1:

Bohannan, P: “Símbolos, lenguaje y arte”, Para raros nosotros. Introducción a la Antropología cultural; Madrid, Akal, 1996.

Kottack, C.P: “Lenguaje y comunicación”,  Antropología Cultural, Madrid, McGraw-Hill, 2002.

Winkin, Y.: " El telégrafo y la orquesta", La nueva comunicación. Barcelona, Kairós, 1994.

Tema 2:

Duranti, A: "El ámbito de la antropologia Lingüística" y "Métodos etnográficos", Antropología Linguistica, Madrid, Cambridge University Press, 2000.

Hall, E.T.: “La proxémica en un contexto de distintas culturas: alemanes, ingleses y franceses” i  “La proxémica en un contexto de distintas culturas: el Japón y el mundo árabe”, La dimensión oculta, Siglo XXI, Madrid, 1997.

Sigman, S.J. : “Investigaciones sobre la vida institucional y pública: enfoque etnográfico”, Winkin, Y.:  La nueva comunicación. Barcelona, Kairós, 1994

Tema 3:

Garcia Garcia, JL: "La utilización diferencial del lenguaje en distintos contextos de identidad", Rodríguez Campos, X. (coord.): As linguas e as identidades, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 1997.

Pujadas; J.J.  "The ethnic conflict and the collapse in the construction of a local identity", II Easa Conference, Praga, 1992  (español).

Raga, F: “Comunicación efectiva y procesos de minorización en las interacciones comunicativas con inmigrantes procedentes de Senegal”, Grupo CRIT: Claves para la comunicación intercultural, Castelló de la Plana, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2003

Tema 4:

Ardèvol, E.: “Cibercultura/ciberculturas: la cultura de internet o el análisis cultural de los usos sociales de internet”, Barcelona, Actas IX Congreso de Antropología, Cultura y Política, 2002

Gracia M.: “El discurso nutricional en la publicidad alimentaria: entre la persuasión y la cacofonía”, Revista de Trabajo Social y Salud, 38,  2001.

Enguix, B.: "I need a hero: publicidad y géneros", Ardévol, E y Grau, R (coords.): Antropología de los media, Fundación El Monte, Sevilla, 2005

 

Complementària


Tema 1:

Cuche, D.: La notion de culture dans les sciences socials, Paris, La Découverte, 2001.

Duranti, A.: Antropología Linguistica, Madrid, Cambridge University Press, 2000, (cap. 2)

Geertz, C.: La interpretación de las culturas, Barcelona, Gedisa, 1995 (cap.1)

Hannerz, U.:  Conexiones transnacionales. Cultura, gentes, lugares, Cátedra, Valencia, 1998 (parte I).

Kottack, C.P.: “La cultura”,  Antropología Cultural, Madrid, McGraw-Hill, 2002.

Leach, E.:  Cultura y comunicación. La lógica conexión de los signos. Madrid, Siglo XXI, 1993 (cap. 1 y 13).

Lévi-Strauss, C.:  Antropología estructural, Paidós, Barcelona, 1992 (cap. 2).

Mattelart, A. :  Historia de las teorías de la comunicación, Paidós, Barcelona, 1997 (cap 6. i 7)

Rossi, I. O'Higgins: "La antropologia cultural y el concepto de cultura", Teoría de la cultura y métodos antropológicos. Barcelona, Anagrama, 1981.

Rodrigo, M.: Teorías de la comunicación. Ámbitos, métodos y perspectivas, Ed. Servei Publicacions UAB, UJI, UPF i UV, 2001 (cap.3).

Winkin, Y.: Anthropologie de la communication. De la théorie au terrain.Éditions de Boeck & Larcier, SA y Éditions du Seuil, 2001 (cap. 3 y 4).

Wolton, D.  Sobre la comunicación, Madrid, Acento Editorial, 1999 (cap. 2)

Tema 2:

Argente Giralt et al. (ed.): "El lenguaje y la cultura: lingüística y antropología” Elementos de  lingüística, Octaedro Universidad, Barcelona, 1996.

Duranti, A: Antropología Linguistica, Madrid, Cambridge University Press, 2000, (cap. 4)

Fribourg, J.:"¿Es la Etnolingüística una disciplina íntegra?,  Etnolingüística y análisis del discurso, Simposio II, VII Congreso de Antropología Social, Zaragoza, 1996.

Mallart, Ll: Sóc fill dels evuzok. La vida d’un antropòleg al Camerun, Ed. La Campana, 3ra ed. 2004.

Sapir, E. : El lenguaje, Fondo de Cultura Económica, Madrid, 1991, (cap. 1 i 10).

Whorf. B.L.: Lenguaje, pensamiento y realidad, Barcelona, Barral, 1971 (pp. 155-183).

Winkin, Y: Anthropologie de la communication. De la théorie au terrain.Éditions de Boeck & Larcier, SA y Éditions du Seuil, 2001 (cap. 5)

Hymes, D.: "The Anthropology of communication", Dance, F.E (ed): Human Communication Theory: Orginals Essays, Nueva York, Holt, Rinehart and Winston, 1967.

Salzmann, Z. Language, culture and society, Westview Press, Colorado, 1993. (cap 1)

Tema 3:

Boix, E. (1993) Triar no és trair, Edicions 62, Barcelona (cap 2).

Carrasco, S.: Interculturalidad, educación y comunicación (http://www.blues.uab.es/incom/2004/cas/carrcas5.html)

Eckert, P.: "Age as a sociolinguistic variable", Coulmas, F. (ed.): The Handbook of sociolinguistic, Oxford, Blackwell Publishers, 1997.

Fishman, J. : Identitat i llengua, Ed. Bromera, Alzira, 2001 (Xabier Erize ed.)

Garcia Garcia, JL: "La utilización diferencial del lenguaje en distintos contextos de identidad", Rodríguez Campos, X. (coord.): As linguas e as identidades, Santiago de Compostela, Universidad de Santiago de Compostela, 1997.

Kremnitz, G.:  Multilingüisme social, Edicions 62, Barcelona, (cap. 5).

Pueyo, M.: “Diglòssia?. Antaviana!. (Una revisió crítica del concepte i del seu ús en la sociolingüística catalana), Pradilla, M.A: Ecosistema comunicatiu. Llengua i variació: Benicarló, Edicions Alambor, 1998.

Pujadas; J.J.  "The ethnic conflict and the collapse in the construction of a local identity", II Easa Conference, Praga, 1992 (español).

Raga, F.: “Para un análisis empírico de las interacciones comunicativas interculturales”, Grupo CRIT, : Claves para la comunicación intercultural, Castellón, Publicacions de la Universitat Jaume I, 2003.

Raga, F.: Comunicación y cultura. Propuestas para el análisis transcultural de las interacciones comunicativas cara a cara, Madrid,Iberoamericana Vervuert, 2005 (cap.1)

Siguan, M.: Bilingüismo y contacto de lenguas, Madrid, Alianza, 2001.

Tannen, D: "La relatividad de las estrategias lingüísticas, Género y discurso, Paidós, 1996

Vigara, A.M: “Cultura y estilo de los “niños bien”: radiografía del lenguaje pijo”, R Rodríguez, F. (coord.): El lenguaje de los jóvenes, Barcelona, Ariel, 2002.

Young, R. Intercultural Communication, Multilingual Matters Ltd. Adelaida, 1996

Weinreich, U.: Llengües en contacte, Alzira: Bromera, 1996.

Woolard; K.A. :  "Una crisi en el concepte d'identitat", Identitat i contacte de llengües a  Barcelona, La mangrana, Barcelona, 1992 (cap. 2).

Zimmermann, K: “La variedad juvenil y la interacción verbal entre jóvenes”, R Rodríguez, F. (coord.): El lenguaje de los jóvenes, Barcelona, Ariel, 2002.

Tema 4:

Abu-Lughod, L: "The objects of Soap Opera: Egyptian television and the cultural politics of modernity", Askew, K. Y Wilk, R. (ed): The anthropology of media. A reader, Oxford, Blackwell Publishers, 2002.

Ariño, A.: "Las audiencias activas", Sociología de la cultura. La constitución simbólica de la sociedad, Ariel, Barcelona, 1997

Askew, K. : "Introduction", Askew, K. Y Wilk, R (ed): The anthropology of media. A reader, Oxford, Blackwell Publishers, 2002.

Barthes, R.  La aventura semiológia, Barcelona, Paidós,1990 (cap. 2.4).

Contreras, P: Me llamo Kofham. Identidad hacker: una aproximación antropológica, Barcelona, Gedisa, 2004 (cap. 3 i 4)

Durandin, G: La mentira en la propaganda política y en la publicidad, Barcelona, Paidós, 1990 (introducció i part 1)

Faura, R: "Globalització versus localització, incompabilitat o convivència al ciberespai?, Revista d'Etnologia de Catalunya, nº 14, 1999

 Fowles, J.: Advertising and Popular Culture, SAGE Publications, Inc, California, 1996, (cap 1 i 2)

Hakken, D: “Cap a una antropologia del ciberespai”, Revista d’Etnología de Catalunya, num. 14, 1999.

Ibáñez, J: “Una publicidad que se anuncia a sí misma”, Por una sociología de la vida cotidiana”, Madrid, Siglo XXI, 1994.

Jahly, S: "Image-Based Culture: advertising and popular culture", Askew, K. Y Wilk, R (ed): The anthropology of media. A reader, Oxford, Blackwell Publishers, 2002

Lien, M.E: Marketing and modernity, Oxford, Berg, 1997 (cap 7)

Malefyt, T.D. y Moeran, B.: “Introduction: Advertising Cultures-Advertising, Ethnography and Anthropology”, Malefyt, T.D. y Moeran, B.:(eds.? Advertising cultures, Oxford, Berg, 2003.

Mattelart, A: "La nueva comunicación", Ramonet, I. (ed): La post-televisión. Multimedia, internet y globalización económica, Icaria, Barcelona, 2002.

Vigara, A.M.: Género, sexo y discurso en las revistas “juveniles”, Rodríguez, F. (ed.): Comunicación y cultura juvenil, Barcelona, Ariel, 2002

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent