DADES IDENTIFICATIVES

2007_08

Assignatura

ALIMENTACIÓ I CULTURA

Codi

12102203

Ensenyament

Antropologia Social i Cultural (2001)

Cicle

2on

Descriptors

Crèd.

Crèd. teoria

Crèd. pràctics

Tipus

Curs

Període

4.5

1.5

Optativa

Segon

Llengua d'impartició

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL

Adreça electrònica

mabel.gracia@urv.cat

Professors/es

GRACIA ARNAIZ, MARIA ISABEL

Web

Descripció general i informació rellevant

La cultura alimentària i els fenòmens que l’acompanyen constitueixen un àmbit d’estudi privilegiat per comprendre les mutacions socials contemporànies, així com per analitzar la concepció dual de la humanitat, les relacions entre allò social i/o natural o la naturalesa dels vincles entre salut i cultura.

Competències

Codi
A1	Conèixer les diferents teories i debats antropològics.
A3	Analitzar i valorar críticament les aportacions més destacades de la teoria antropològica.
A4	Comprensió dels principals problemes que afecten als processos de transformació social.
A5	Adquisició de les capacitats i coneixements especialitzats que permetin la comprensió d'un problema social particular
B3	Aprendre a aprendre
B5	Resoldre problemes de forma efectiva
B6	Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B7	Capacitat crítica davant dels sistemes experts i burocràtics de la modernitat (discursos i pràctiques biomèdics, pedagògics, etc.)

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Delimitar el camp d'estudi de l'Antropologia de l'alimentació	A1 A3	B6
Presentar els principals corrents teòrics	A1	B6
Definir conceptes bàsics i donar a conèixer les eines metodològiques necessàries per abordar la cultura alimentària des d'una perspectiva holista i comparativa	A3 A5	B3 B5 B6
Explicar els principals temes abordats, insistint en aquells que reflecteixen millor les paradoxes de l'ordre social contemporani	A4	B6 B7
Abordar les aplicacions de l'antropologia social en el camp de l'alimentació	A5	B6

Continguts

Tema	Subtema
1.-Antropologia Social i Alimentació.	1.1 La alimentació com objecte d’estudi científic. 1.1.1 Alimentació i Ciències Socials o l’autonomia dels aspectes culturals 1.1.2. Alimentació i Ciències Biomèdiques o la prevalència dels fets biològics 1.2. Del camp i de l’objecte. 1.2.1. Antropologia Social i Antropologia de l’Alimentació 1.2.2. "Antropologies" de l’alimentació 1.2.3. Alguns conceptes operatius 1.3. La complexitat biocultural del fet alimentari. 1.3.1. ¿Alimentar-se i/o nodrir-se?. De les relacions entre naturalesa i cultura 1.3.2.- La gramàtica culinària
2.- Qüestions per a l’antropologia de l’alimentació: principals perspectives teòriques i metodològiques	2.1 Necessitats, rituals i funcions a l’entorn de l’alimentació 2.2 Els menjar com a llenguatge, la cuina com a sistema 2.3. Bo per menjar, bo per pensar, bo per vendre 2.4. L’alimentació com a problema social 2.5. Aproximacions etnogràfiques: decalatge entre pràctiques i representacions alimentàries
3.- Tendències en l’alimentació contemporània: cap a un nou ordre alimentari?.	3.1.- La globalització alimentària: entre la macdonalizació les cuines “ètniques" 3.2. Les paradoxes de la "modernitat alimentària" 3.3. Migracions, alimentació i salut 3.4. Afluència alimentària, fam i pobresa
4.- La medicalització de l'alimentació	4.1. Menjar poc, menjar molt, no menjar: la construcció de la normalitat dietètica 4.2. Decalatge entre recomendacions i pràctiques alimentàries 4.2. Alimentació, cos i cultura: a propòsit dels TCA

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Seminaris

Treballs

Pràctiques externes (de camp/sortides)

Atenció personalitzada

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Introducció al curs: organització i programació docent
Sessió Magistral	Presentació unitats temàtiques
Seminaris	Debat teòric i pràctic per recolzar unitats temàtiques del curs
Treballs	Establiment de les directrius per al desenvolupament reflexiu i crític d'un treball teóric
Pràctiques externes (de camp/sortides)	Orientació en la recopilació de buidatge i interpretació de dades (aplicació de tècniques qualitatives)

Atenció personalitzada

Atenció personalitzada

Descripció

Seguiment de treball teòric i pràctic. És imprescindible utilitzar les sessions de tutories personalitzades per a exposar el guió de l'assaig, així com de l'informe de pràctiques

Avaluació

	Descripció	Pes
Seminaris	Participació en debat, reflexions i exposició	10
Treballs	Desenvolupament treball teòric i de síntesi bibliogràfica (coneixements i comprensió lectures obligatòries)	60
Pràctiques externes (de camp/sortides)	Informe breu pràctica (procediments, resultats i conclusions)	30

Altres comentaris i segona convocatòria
L'assistència a classe té caràcter obligatori (80% de les classes presencials)

Fonts d'informació

Bàsica
	Bibliografía básica: ATKINS, P. y BOWLER, I.: Food in Society. Economy, culture, geography. Londres, Arnold, 2001. BEARDSWORTH, A. y KEIL, T.: Sociology on the menu. An invitation to the study of food and society, Routledge, Londres, 1997. BELL, D. y VALENTINE, G.: Consuming geographies: we are where we eat, Londres, Routledge, 1997. CAPLAN, P: Food, health and identity, Routledge, Londres, 1997. CARRASCO, S: Antropologia i alimentació. Una proposta per a l'estudi de la cultura alimentaria, Bellaterra, Servei de Publicacions U.A.B, 1992. CONTRERAS, J. (comp): Alimentación y cultura. Necesidades, gustos y costumbres, Barecelona, Universidad de Barcelona, 1995. CONTRERAS, J. Y GRACIA, M.: Alimentación y cultura. Perspectivas antropológicas, Ariel, Barcelona, 2005 CRUZ, J: Alimentación y cultura. Antropología de la conducta alimentaria. EUNSA, 1991. DIAZ, C (coord.) ¿Cómo comemos?. Cambios en los comportamientos alimentarios de los españoles, Editorial Fundamentos, Madrid, 2005. FISCHLER, C.: L'(H)omnivore, Barcelona, Anagrama, 1995. GERMOV, J. y WILLIAMS, L (ed): A sociology of food and nutrition, Oxford, Oxford University Press, 1999. GOODY, J.: Cocina, cocinas y clases, Ed. Gedisa, Barcelona, 1995. GRACIA, M. y MILLÁN, A (coords): Alimentación, salud y cultura: enfoques antropológicos, Trabajo Social y Salud, nº 51, julio 2005. GRACIA, M. (coord.): Somos lo que comemos. Estudios de alimentación y cultura en España, Barcelona, Ariel, 2002. GRIFFITHS, S. y WALLACE, J. (eds): Consuming passions: food in the age of ansiety, Manchester: Mandolin, 1998. HARRIS, M: Bueno para comer, Alianza Editorial, Madrid, 1996 HARRIS-WHITE, B. y HOFFENBERG, R. (eds): Food: multidisciplinary perspectives, Oxford, Blackwell, 1994. MAURER, D. y SOBAL, J. (eds.) Eating agendas. Food and nutrition as a social problems, Aldine, Nueva York, 1996. MENNELL, S.; MURCOTT, A. y VAN OTTERLOO, A.H.: The sociology of food. Eating, diet and culture, Londres, SAGE Publications, 1992. MURCOTT, A. (ed.) The nation's Diet. The social Science of Food Choice, Londres, Longman, 1998. POULAIN, J.P: Sociologies de l'alimentation, Presses Universitaires de France, Paris, 2002. WARDE, A: Consumption, food and taste: culinary antimonies and commodity, Londres, Sage, 1997. Revistas: Appetite Autrement Anthropology of food. Ic@f Webjournal, hptt://www.icafood.org/AOF-webjour British Food Journal Cahiers de l'OCHA Cahiers de Nutrition et Diététique Digest: an Interdisciplinary Study of Food and Foodways Ecology of Food and Nutrition Estudis d'Història Agraria Food and Foodways Food and Society Food Policy Gastronomia International Journal of Sociology of Agriculture and Food Journal of Food and Society Journal of Interdisciplanary Food History Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros(Agricultura y Sociedad)
Complementària

Recomanacions