DADES IDENTIFICATIVES

2016_17

Assignatura (*)

MARGINACIÓ I EXCLUSIÓ SOCIAL

Codi

12102205

Ensenyament

Antropologia Social i Cultural (2001)

Cicle

Descriptors

Crèd.

Crèd. teoria

Crèd. pràctics

Tipus

Curs

Període

4.5

1.5

Optativa

Llengua d'impartició

Català

Departament

Antropologia, Filosofia i Treball Social

Coordinador/a

VALLVERDÚ VALLVERDÚ, JAIME

Adreça electrònica

jaime.vallverdu@urv.cat

Professors/es

VALLVERDÚ VALLVERDÚ, JAIME

Web

Descripció general i informació rellevant

L’estructura de programa parteix d’una introducció conceptual i de plantejaments bàsica. Es tracten tot seguit les bases i els aspectes principals de l’estudi de la marginació des d’una perspectiva antropològica i sociològica. Es presenten diferents enfocaments teòrics especialment pertinents per a l’estudi antropològic de la desviació, la marginació i l’exclusió socials, des del segle XIX i avançant després per les teories de les subcultures, el naturalisme, les teories interaccionistes de la reacció social i les teories crítiques. S’analitza el paper dels mitjans de comunicació en la creació de problemes socials i d’imatges culturals. Es dediquen dos temes a les polítiques socials orientades a lluitar contra la marginació i l’exclusió social, així com l’impacte de l’afebliment dels estats de Benestar. S’inclouen finalment els processos de marginació rural-urbana i la seva vinculació amb la pobresa.
Com a conseqüència de l'extinció del pla d'estudi que estàs cursant, en aquesta assignatura només tindràs dret a examen. Per conèixer la data de realització de l'examen consulta a l'apartat d'horaris de les assignatures. En cas d'haver de sol·licitar convocatòria extraordinària recorda que per poder matricular aquest dret d'examen hauràs de presentar una sol·licitud a la secretaria del teu Campus/Centre.

Continguts

Tema	Subtema
I. Presentació i introducció	Alteritat i altres conceptes claus Marginació i òptica antropològica: cap a una perspectiva crítica Hipòtesis processuals sobre la marginació Marginació i antropologia simbòlica: la condició liminal
II. La realitat com a problema	Construcció social de la realitat o de l'aparença Normes, innovacions i desviacions La tradició antropològica i l'estudi de la marginalitat Els discursos de la marginació La marginalitat avançada
III. La construcció cultural de la marginació	Imatges socials Prejudicis i estereotips Discriminació i rebuig de les minories
IV. Associació diferencial, naturalisme i interaccionisme simbòlic	Identitats desviades i estigmatització
V. Els mitjans de comunicació en la construcció de problemes socials.	Mitjans de comunicació, sistemes de representació i identitats. El tractament informatiu dels fets socials L'exemple de la violència de gènere com a marginació invisibilitzada El descobriment de les 'dones maltractades': paper dels moviments socials i dels mitjans de comunicació Construcció del problema social i polítiques públiques
VI. Les polítiques públiques en la lluita contra la marginació social	Els sistemes de protecció social i les polítiques de benestar Les actuacions polítiques en la creació de categories socials i etiquetatges Els serveis socials: recursos i dispositius assistencials. L'exemple de l'atenció a les persones sense sostre i l'impacte de les retallades pressupostàries
VII. La creació de noves formes de marginació i exclusió social.	L'ofensiva neoliberal i l'afebliment dels estats del benestar L'exemple dels problemes d'accés a l'habitatge i dels desnonaments Dret a l'habitatge i dret a la ciutat
VIII. Capitalisme, exclusió i marginalitat.	Globalització i marginació social Formes de supervivència marginal (Amèrica Llatina) Sense sostre i nens del carrer Les dones en la lluita per la supervivència La globalització del tràfic d'éssers humans i de la prostitució

Atenció personalitzada

Descripció

L'atenció personalitzada als alumnes serà de 2 cops per setmana en el periode lectiu

Avaluació

Altres comentaris i segona convocatòria

1. Lliurament de notes de lectura de textos del programa.

2. Treball d'assaig temàtic.

A la segona convocatòria se seguiran els mateixos criteris d'avaluació que a la primera.

Fonts d'informació

Bàsica	Clinard, M. (Comp.), Anomia y conducta desviada, Paidós, 1964 Peset, J.L., Ciencia y marginación, Grijalbo, 1983 Freilich, M. et al., Deviance: Anthropological Perspectives, Bergin and Garvey, 1991 Goffman, E., Estigma, Amorrortu, 1989 Becker, H., Los extraños. Sociología de la desviación, Tiempo Contemporáneo, 1964 San Román, T., Los muros de la separación, Siglo XXI, 1997 Douglas, M., Pureza y peligro, Siglo XXI, 1991 Cohen, A., Visiones de control social, PPU, 1988
	Bibliografia bàsica Tema 1 1. Díaz, A.; Romaní, O. 1989 “Desviació i marginació social”, a VVAA., Treball social. Conceptes i eines bàsiques. Barcelona: EUTS-ICESB, pp. 59-68. 2. Romaní, O. 1996 “Antropología de la marginación. Una cierta incertidumbre”, a Prat, J.; Martínez, À. (eds.). Ensayos de Antropología cultural. Homenaje a Claudio Esteva Fabregat. Barcelona: Ariel, pp. 303-318. 3. San Roman, T. 1991 "La marginación como dominio conceptual", a Prat, J. et al., Antropología de los pueblos de España, Madrid, Taurus, pp. 151-158. Tema 2 1. Beltrán, M. 1991 “La realidad social como realidad y apariencia”. La realidad social. Madrid: Tecnos, pp. 11-42. 2. Juliano, D. 2004 “Marginación y exclusión en la construcción del género”. Excluidas y marginales. Una aproximación antropológica. Madrid: Cátedra / Universidad de Valencia / Instituto de la Mujer, pp. 23-41. 3. Wacquant, L. 2007 “L’adveniment de la marginalitat avançada: característiques i implicacions”, Pàries urbans. Guetos, banlieues, Estat. Barcelona: Edicions de 1984, pp. 277-304 (no completa el capítol). Tema 3 1. González, C.; Funes, J.; Romaní, O. i altres. 1989 “Sociedad y símbolos. El proceso de creación y transmisión de las imágenes culturales”. Repensar las drogas. Grup IGIA: Barcelona, pp. 13-37. 2. Appadurai, A. 2007 “El temor a los números pequeños”, en El rechazo de las minorías. Ensayo sobre la geografía de la furia. Barcelona: Tusquets, pp. 67-110. 3. Vallverdú, J. 1995 “La imagen social de las sectas. Hare Krisna: un cas paradigmàtic”. Revista d’Etnologia de Catalunya, 6, pp. 70-79. Enllaç: http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/48580/56927 Tema 4 1. Sutherland, E. 1988, Ladrones profesionales. Madrid: La Piqueta, pp. 193-236 2. Becker, H. 2009 “Outsiders” y “Las reglas y su aplicación”, en Outsiders. Hacia una sociología de la desviación. Madrid: Siglo XXI, pp. 21-37 y 141-165. 3. Goffman, E. 1989 “Estigma e identidad social”. Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu, pp. 11-55. Tema 5 1. Bourdieu, P. 1997 Sobre la televisión. Barcelona, Anagrama. Enllaç: http://archivocienciassociales.files.wordpress.com/2013/02/p-bourdieu-sobre-la-television.pdf 2. Osorio, F. 2002 “Propuesta para una Antropología de los Mass Media”, Cinta de Moebio, 13: 115-125. Enllaç: http://www2.facso.uchile.cl/publicaciones/moebio/13/osorio.htm 3. Comas d’Argemir, D. 2011 “La violencia sobre las mujeres en la agenda política, en la sociedad y en los medios de comunicación”, Ankulegi, 15: 175-190. Donostia. Tema 6 1. Shore, C., 2010 “La antropología y el estudio de la política pública: reflexiones sobre la ‘formulación’ de las políticas”, Antípoda, 10: 21-49. Enllaç: http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S1900-4072010000100003&script=sci_arttext 2. Adelantado, J. y Noguera, J.A. 2000 Cambios en el estado del bienestar. Barcelona. Icaria-UAB Pàg. 23-61. 3. Comas d’Argemir, D.; Tortajada, Y.; Muixí, M. i d’altres 2013 “El discurs mediàtic sobre la immigració a Catalunya. Reflexions per a la consecució d’un llenguatge inclusiu”. Barcelona: Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, pp. 1-44 (edició electrònica). Tema 7 1. Wacquant, L. 2001 “Parias urbanos. Estigma y división en el gueto norteamericano y la perifèria urbana francesa”, en Parias urbanos. Marginalidad en la Ciudad a comienzos del milenio. Buenos Aires, Manantial, p. 121-164. 2. Colau, A. 2012 “La vivienda en España: un derecho por conquistar”, en Belil, M., Borja, J. y Corti, M. (eds.), Ciudades, una ecuación impossible. Barcelona, Icaria, pp. 113-130. 3. Cucó, J. 2013 “Poniendo a Valencia en el mapa global. Políticas, Desarrollos urbanos y narratives sobre la Ciudad”, en Cucó, J. (ed), Metamorfosis urbanas. Ciudades españolas en la dinàmica global. Barcelona, Icaria, pàgs. 157-179 Tema 8 1. Lomnitz, L. 1993 “La marginalidad” i “Resumen y conclusiones”, Cómo sobreviven los marginados. México: Siglo XXI: 15-31; 218-229. 2. Sheper-Hughes, N. 1997 “Violencia cotidiana”, Violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona: Ariel, pp. 213-261. 3. Breton, Víctor 2009 "¿Continuarán muriendo de hambre millones de personas en el siglo XXI?” Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, 224: 69-109. Enllaç: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3146804
Complementària

(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent

Bibliografia bàsica

Tema 1

1. Díaz, A.; Romaní, O. 1989

“Desviació i marginació social”, a VVAA., Treball social. Conceptes i eines bàsiques. Barcelona: EUTS-ICESB, pp. 59-68.

2. Romaní, O. 1996

“Antropología de la marginación. Una cierta incertidumbre”, a Prat, J.; Martínez, À. (eds.). Ensayos de Antropología cultural. Homenaje a Claudio Esteva Fabregat. Barcelona: Ariel, pp. 303-318.

3. San Roman, T. 1991

"La marginación como dominio conceptual", a Prat, J. et al., Antropología de los pueblos de España, Madrid, Taurus, pp. 151-158.

Tema 2

1. Beltrán, M. 1991

“La realidad social como realidad y apariencia”. La realidad social. Madrid: Tecnos, pp. 11-42.

2. Juliano, D. 2004

“Marginación y exclusión en la construcción del género”. Excluidas y marginales. Una aproximación antropológica. Madrid: Cátedra / Universidad de Valencia / Instituto de la Mujer, pp. 23-41.

3. Wacquant, L. 2007

“L’adveniment de la marginalitat avançada: característiques i implicacions”, Pàries urbans. Guetos, banlieues, Estat. Barcelona: Edicions de 1984, pp. 277-304 (no completa el capítol).

Tema 3

1. González, C.; Funes, J.; Romaní, O. i altres. 1989

“Sociedad y símbolos. El proceso de creación y transmisión de las imágenes culturales”. Repensar las drogas. Grup IGIA: Barcelona, pp. 13-37.

2. Appadurai, A. 2007

“El temor a los números pequeños”, en El rechazo de las minorías. Ensayo sobre la geografía de la furia. Barcelona: Tusquets, pp. 67-110.

3. Vallverdú, J. 1995

“La imagen social de las sectas. Hare Krisna: un cas paradigmàtic”. Revista d’Etnologia de Catalunya, 6, pp. 70-79. Enllaç: http://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/48580/56927

Tema 4

1. Sutherland, E. 1988,

Ladrones profesionales. Madrid: La Piqueta, pp. 193-236

2. Becker, H. 2009

“Outsiders” y “Las reglas y su aplicación”, en Outsiders. Hacia una sociología de la desviación. Madrid: Siglo XXI, pp. 21-37 y 141-165.

3. Goffman, E. 1989

“Estigma e identidad social”. Estigma. La identidad deteriorada. Buenos Aires: Amorrortu, pp. 11-55.

Tema 5

1. Bourdieu, P. 1997

Sobre la televisión. Barcelona, Anagrama. Enllaç:

http://archivocienciassociales.files.wordpress.com/2013/02/p-bourdieu-sobre-la-television.pdf

2. Osorio, F. 2002

“Propuesta para una Antropología de los Mass Media”, Cinta de Moebio, 13: 115-125. Enllaç: http://www2.facso.uchile.cl/publicaciones/moebio/13/osorio.htm

3. Comas d’Argemir, D. 2011

“La violencia sobre las mujeres en la agenda política, en la sociedad y en los medios de comunicación”, Ankulegi, 15: 175-190. Donostia.

Tema 6

1. Shore, C., 2010

“La antropología y el estudio de la política pública: reflexiones sobre la ‘formulación’ de las políticas”, Antípoda, 10: 21-49. Enllaç:

http://www.scielo.org.co/scielo.php?pid=S1900-4072010000100003&script=sci_arttext

2. Adelantado, J. y Noguera, J.A. 2000

Cambios en el estado del bienestar. Barcelona. Icaria-UAB Pàg. 23-61.

3. Comas d’Argemir, D.; Tortajada, Y.; Muixí, M. i d’altres 2013

“El discurs mediàtic sobre la immigració a Catalunya. Reflexions per a la consecució d’un llenguatge inclusiu”. Barcelona: Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual, pp. 1-44 (edició electrònica).

Tema 7

1. Wacquant, L. 2001

“Parias urbanos. Estigma y división en el gueto norteamericano y la perifèria urbana francesa”, en Parias urbanos. Marginalidad en la Ciudad a comienzos del milenio. Buenos Aires, Manantial, p. 121-164.

2. Colau, A. 2012

“La vivienda en España: un derecho por conquistar”, en Belil, M., Borja, J. y Corti, M. (eds.), Ciudades, una ecuación impossible. Barcelona, Icaria, pp. 113-130.

3. Cucó, J. 2013

“Poniendo a Valencia en el mapa global. Políticas, Desarrollos urbanos y narratives sobre la Ciudad”, en Cucó, J. (ed), Metamorfosis urbanas. Ciudades españolas en la dinàmica global. Barcelona, Icaria, pàgs. 157-179

Tema 8

1. Lomnitz, L. 1993

“La marginalidad” i “Resumen y conclusiones”, Cómo sobreviven los marginados. México: Siglo XXI: 15-31; 218-229.

2. Sheper-Hughes, N. 1997

“Violencia cotidiana”, Violencia y vida cotidiana en Brasil. Barcelona: Ariel, pp. 213-261.

3. Breton, Víctor 2009

"¿Continuarán muriendo de hambre millones de personas en el siglo XXI?” Revista Española de Estudios Agrosociales y Pesqueros, 224: 69-109.

Enllaç: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3146804