DADES IDENTIFICATIVES 2006_07
Assignatura TEORIA DEL SÍMBOL Codi 12102221
Ensenyament
Antropologia Social i Cultural (2001)
Cicle 2on
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Optativa Segon
Llengua d'impartició
Català
Departament Antropologia, Filosofia i Treball Social
Coordinador/a
VALLVERDU VALLVERDU, JAIME
Adreça electrònica jaime.vallverdu@urv.cat
joan.prat@urv.cat
Professors/es
VALLVERDU VALLVERDU, JAIME
PRAT CAROS, JUAN
Web
Descripció general i informació rellevant El propòsit de l'assignatura és proporcionar a l'estudiant un quadre teòric i conceptual bàsic de l'Antropologia simbòlica. A tal fi, s'han seleccionat els autors principals i algunes de les obres més significatives en el desenvolupament i la constitució d'aquesta escola antropològica, des dels seus fonaments clàssics fins a les tradicions simbolistes modernes. Tot i l'extens camp d'abast de la disciplina, els principals temes relacionats amb l'estudi de la religió i el simbolisme religiós a les societats tradicionals (creences, mite, ritual...) han rebut especial atenció en aquest procés de consolidació. Així s'ha volgut reflectir al programa pel que fa a lectures recomanades, malgrat haver de prescindir forçosament d'altres enfocaments empírics o línies de recerca possibles. A banda dels textos introductoris corresponents al primer bloc temàtic, en els altres dos blocs es proposa una lectura per autor (amb l'excepció de Clifford Geertz) i se'n recomanen de complementàries en el cas de Durkheim i Mauss, Lévy-Bruhl i Lévi-Strauss.

Competències
Codi  
A
A
A
A
A
B
B
B
B
B
C

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Analizar el símbol com a objecte d'estudi de l'antropologia. A1
A3
B1
B3
B6
C3
Aprofundir en l'estudi de les lectures recomanades a cada bloc temàtic de l'assignatura. A1
A3
B1
B3
B6
C3
Conèixer els diferents corrents teòrics per a l'estudi antropològic dels símbols i del simbolisme. A1
A3
B1
B3
B6
C3
Adquirir coneixements sobre els autors i algunes de les obres més destacades de l'antropologia simbolista. A1
A2
A3
B1
B3
B6
C3
Analitzar com les diferents escoles de l'antropologia han abordat l'estudi dels símbols i del simbolisme cultural. A1
A2
A3
B1
B3
B6
C3
Contrastar les anàlisis teòriques sobre els símbols i els significats simbòlics un cop ubicades en els diferents models i contextos interpretatius. A1
A2
A3
B1
B3
B6
C3
Saber aplicar les teories i les anàlisis simbolistes i hermenèutiques a casos empírics particulars o a esdeveniments socials i culturals contemporanis. A1
A2
A3
B1
B3
B6
C3
Aprofundir de forma crítica en les construccions simbòliques pròpies de la societat contemporània, des dels processos més macro fins a les dinàmiques de la vida quotidiana. A2
A4
A5
B4
B6
B7
C3
Analitzar i saber interpretar mites i rituals contemporanis com a noves formes d'expressió ideològica i cultural. A2
A4
A5
B1
B3
B6
C3
Analitzar i saber interpretar processos actuals de construcció simbòlica de la comunitat i de la identitat. A2
A4
A5
B1
B3
B4
C3
Prendre consciència de la multiplicitat de produccions i significacions simbòliques pròpies de les noves societats urbanes i multiculturals, tot valorant críticament els discursos y els models interpretatius sobre les mateixes. A2
A4
A5
B1
B3
B6
C3

Continguts
Tema Subtema
Bloc I: Introducció: el món del símbol i del simbolisme.
1. El símbol com a objecte d'estudi: l'home com a animal simbòlic.
2. L'animal simbòlic i el simbolisme cultural.
Bloc II: Fonaments de l'Antropologia simbólica. 1. Les primeres teories sociològiques de la religió.
2. L'escola sociològica francesa.
3. El funcionalisme i el funcionalisme estructural britànic.
4. La perspectiva psicològica i fenomenològica.
5. Els origens de l'antropologia estructural i de l'antropologia simbolista.
Bloc III: Les escoles simbolistes modernes. 1. L'antropologia estructural i l'antropologia cognitiva a França.
2. L'antropologia simbòlica britànica i nord-americana.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
25 43 68
Seminaris
10 10 20
Treballs
5 50 55
 
Atenció personalitzada
5 0 5
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Es preveu com a activitat introductòria la sessió inaugural del curs, amb la presentació del programa i desenvolupament general del curs, precisant igualment els moments i les vies de contacte dels estudiants amb el professor.
Sessió Magistral Presentació i discussió dels diferents blocs temàtics de l'assignatura. Això implica el desenvolupament sistemàtic dels continguts previstos a cada tema.
Seminaris Es preveuen sessions de caràcter més pràctic o d'exemplificació dels continguts teòrics impartits. Aquestes sessions consisteixen en la visualització de videos o documentals sobre simbolisme en diferents sistemes religiosos i la posterior discussió grupal.
Treballs Els estudiants hauran de realitzar un treball tipus assaig sobre un tema del seu interès relacionat amb la matèria, a partir de l'assessorament inicial i regular del professor, així com també tres treballs de síntesi i comentari d'algunes de les lectures seleccionades del programa.

Atenció personalitzada
 
Treballs
Descripció
Per a l'elaboració del treball d'assaig, l'estudiant haurà de comunicar inicialment el tema al professor i, a ser possible, lliurar-li un esquema o primer esboç del mateix, que discutiran plegats. Si el professor li dóna el vist-i-plau, l'alumne pot començar a elaborar-lo fins la data de lliurament prevista. En el procés, hi haurà un temps d'atenció personalitzada de l'estudiant ja sigui l'horari de despatx fixat (preferiblement) o a convenir.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Es tindrà en compte l'assistència i la participació en els seminaris d'orientació pràctica i de discussió grupal. Aquest seminaris consistiran en la presentació de documents audiovisuals i el debat posterior. 10% de la nota final
Treballs 1) Caldrà que l'estudiant lliuri tres notes de lectura, una de cada bloc temàtic, en les quals demostri que ha comprès i ha treballat bé les referències seleccionades.
2) Els alumnes han de presentar també un assaig temàtic relacionat amb l'anàlisi simbòlica en clau antropològica. En la mesura de les possibilitats que ofereixi el tema en qüestió, es valorarà positivament la referència a autors i/o corrents tractats al llarg del curs.
1) 30% de la nota final.

2) 60% de la nota final
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Pel que fa a les notes de lectura, s'ofereix com a alternativa la realització de la nota corresponent al bloc III juntament amb la ressenya del llibre: De Martino, Ernesto (1999) La tierra del remordimiento. Barcelona: Bellaterra.


Fonts d'informació

Bàsica

BOON, J. A. (1990): Otras tribus, otros escribas. Antropología simbólica en el estudio comparativo de culturas, historias, religiones y textos. México: F. C. E.

CÁTEDRA, M. (1988): La muerte y otros mundos. Enfermedad, suicidio, muerte y más allá entre los vaqueiros de alzada. Madrid: Jucar

DOLGUIN, J. L; KEMNITZER, D. S.; SCHNEIDER, D. M. (1977): Symbolic Anthropology. A Reader in the Study of Symbols and Meanings. Columbia University Press, New York.

DOUGLAS, M (1991): Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Siglo XXI.

DURKHEIM, E. (1982): Las formas elementales de la vida religiosa. Madrid: Akal.

FIRTH, R. (1973): Symbols. Public and Private. Ithaca, New York: Cornell University Press.

GEERTZ, C. (1990): La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.

IZARD, M.; SMITH, P. (1989): La función simbólica. Gijón: Júcar.

REYNOSO, C. (1987): Paradigmas y estrategias en antropología simbólica. Buenos Aires: Búsqueda.

TURNER, V. (1980): La selva de los símbolos. Madrid: Siglo XXI.



Complementària

BARTH, F. (1975): Ritual and Knowledge among the Baktaman of New Guinea. New Haven: Yale University Press.

BASSO, K. H. (1990): Western Apache Language and Culture. Essays in Linguistic anthropology. Tucson: The University of Arizona Press, pp. ´i-24.

BAUDRILLARD, J. (1974): La economía política del signo. Madrid: Siglo XXI.

BURKE, K. (1989): On symbols and Society. Chicago and London: The University of Chicago Press, pp. 1-131 i 279-320.

CASSIRER, E. (1971): Filosofía de las formas simbólicas. México: F.C.E.

CASSIRER, E. (1987): Antropología filosófica. México: F. C. E.

CÁTEDRA, M. (1989): La vida y el mundo de los Vaqueiros de Alzada. Madrid: C.I.S.

CÁTEDRA, M. (1996): “Símbolos”, a Prat, J.; Martínez, A. (ed.), Ensayos de Antropología cultural. Homenaje a Claudio Esteva-Fabregat. Barcelona: Ariel, pp. 187-195.

CHECA, Francisco; Molina, Pedro (eds.). 1997. La función simbólica de los ritos. Barcelona: Icaria/ICA.

COHEN, Abner (1974): Two-Dimensional Man. An essay on the anthropology of power and symbolism in complex society. Berkeley and Los Angeles: University of California Press.

COHEN, Anthony P. (1989): The symbolic construction of community. New York, London: Rouledge.

COLBY, B. N.; COLBY, L. M. (1986): El contador de los días. Vida y discurso de un adivino ixil. México: F.C.E.

DE COULANGES, F. (1989): La ciudad antigua. Estudio sobre el culto, el derecho y las instituciones de Grecia y Roma. México: Porrúa.

DE SAUSSURE, F. (1993): Curso de lingüística general. Barcelona: Planeta-Agostini

DOUGLAS, M. (1975): Implicit meanings. Essays in anthropology. London and Boston: Routledge & Kegan Paul.

DOUGLAS, M. (1978): Símbolos naturales. Madrid: Alianza.

DUCH, Ll. (199): Simbolisme i salut. Antropologia de la vida cotidiana (2 vols.). Barcelona: Publicacions de l’Abadía de Montserrat.

DURAND, G. (1981): Las estructuras antropológicas de lo imaginario. Introducción a la arquetipología general. Madrid: Taurus.

DURKHEIM, E.; MAUSS, M. (1971): “De ciertas formas primitivas de clasificación”, a Institución y culto. Representaciones colectivas y diversidad de civilizaciones. Barcelona, Barral, pp. 13-85.

ECO, U. (1988): Signo. Barcelona: Labor.

ELIADE, M. (1975): Iniciaciones místicas. Madrid: Taurus.

ELIADE, M. (1987): Imágenes y símbolos. Ensayos sobre el simbolismo mágico-religioso. Madrid: Taurus.

ELIADE, M. (1992): Lo sagrado y lo profano. Barcelona: Labor.

ELIADE, M. (1993): El mito del eterno retorno. Madrid: Alianza / Emecé.

ELIAS, N. (2000): Teoría del símbolo. Un ensayo de antropología cultural. Barcelona: Península.

EVANS-PRITCHARD, E. E. (1976): Brujería, magia y oráculos entre los Azande. Barcelona: Anagrama.

EVANS-PRITCHARD, E. E. (1980): “El problema de los símbolos”, a La religión nuer. Madrid: Taurus, pp. 147-378.

EVANS-PRITCHARD, E. E. (1990): Las teorías de la religión primitiva. Madrid: Siglo XXI.

FERNANDEZ, J. W.(1965): “Symbolic Consensus in a Fang Reformative Cult”, American Anthropologist, vol. 67, núm. 4, pp. 902-929.

FERNANDEZ, J. W. (1975): “On the Concept of the Symbol”, Current Anthropology, vol. 16, núm. 4, p. 652-654.

FERNANDEZ, J. W. (1982): Bwiti. An Ethnography of the Religious Imagination in Africa. Princeton, New Jersey: Princeton University Press.

FERNANDEZ, J. W. (1986): Persuasions and Performances. The Play of Tropes in Culture. Bloomington: Indiana University Press.

FRAZER, J. G. (1981): La rama dorada. México: F.C.E.

FRAZER, J. G. (1998): Objetos y palabras tabú. México: F. C. E.

FREUD, S. (1984): Totem y tabú. Madrid: Alianza.

FREUD, S. (1992): La interpretación de los sueños. Barcelona: Planeta Agostini.

GEERTZ, C. (1960): The Religion of Java. Chicago and London: The University of Chicago Press.

GEERTZ, C. (1974): Agricultural Involution. The Process of Ecological Change in Indonesia. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press.

GEERTZ, C. (1989): El antropólogo como autor. Barcelona: Paidós.

GODELIER, M. (1989): Lo ideal y lo material. Madrid: Taurus.

HARRIS, M. (1980): Vacas, cerdos, guerras y brujas. Madrid: Alianza.

HERDT, H. (ed.) (1982): Rituals of Manhood. Male Initiation in Papua New Guinea. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press.

HORTON, R. (1973): Levy-Bruhl, Durkheim y la revolución científica. Barcelona: Cuadernos Anagrama.

JUNG, C. G. (1962): Símbolos de transformación. Buenos Aires: Paidós.

JUNG, C. G. (1989): Psicología y simbólica del arquetipo. Barcelona: Paidós.

JUNG, C. G.(1995): El hombre y sus símbolos. Barcelona: Paidós.

LEACH, E. (1978): Cultura y comunicación. La lógica de la conexión de los símbolos. Madrid: Siglo XXI.

LEACH, E. (1993): “Aspectos antropológicos del lenguaje: categorías animales e injuria verbal”, a VELASCO, H. (ed.) Lecturas de Antropología social y cultural. Madrid: UNED, pàg. 249-276.

LÉVI-STRAUSS, C. (1968): Mitológicas I. Lo crudo y lo cocido. México: F. C. E.

LÉVI-STRAUSS, C. (1971): Mitológicas II. De la miel a las cenizas. México: F. C. E.

LÉVI-STRAUSS, C. (1988): El pensamiento salvaje. México: F. C. E.

LÉVI-STRAUSS, C. (1991): Antropología estructural II. Madrid: Siglo XXI.

LÉVI-STRAUSS, C. (1992): Antropología estructural. Barcelona: Paidós.

LÉVY-BRUHL, L. (1972): La mentalidad primitiva. Buenos Aires: La Pléyade.

LÉVY-BRUHL, L. (1974): El alma primitiva. Barcelona: Península.

MALINOWSKI, B. (1977): El cultivo de la tierra y los ritos agrícolas en las islas Trobiand. Barcelona: Labor.

MALINOWSKI, B. (1986): Els Argonautes del Pacífic Occidental. Barcelona: Edicions 62.

MALINOWSKI, B. (1993): Mito, magia y religión. Barcelona: Planeta-Agostini.

MAUSS, M. (1991): Sociología y antropología. Madrid: Tecnos.

MAUSS, M.; HUBERT, H. (1995). Assaig sobre la naturalesa i funció del sacrifici. Barcelona: Icaria.

MORRIS, B. (1995): Introduccón al estudio antropológico de la religión. Barcelona: Paidós.

MORRIS, Ch. (1985): Fundamentos de la teoría de los signos. Barcelona: Paidós.

PEACOCK, J. L. (1987): Rites of Modernization. Symbolic and social aspects of indonesian proletarian drama. Chicago and London: The University of Chicago Press.

PEIRCE, CH. S. (1988). El hombre, un signo. Barcelona: Crítica.

RADCLIFFE-BROWN, A. R. (1964): The Andaman Islanders. New York: The Free Press.

RADCLIFFE-BROWN, A. R. (1996): Estructura y función en la sociedad primitiva. Barcelona: Península.

RAPPAPORT, R. A. (1987): Cerdos para los antepasados. El ritual en la ecología de un pueblo en Nueva Guinea. Madrid: Siglo XXI.

ROBERTSON SMITH, W.(1956): The Religion of the Semites. The Fundamental Institutions. New York: Meridian Books.

SALZMANN, Z. (1993): Language, culture and society: An introduction to Linguistic Anthropology. Boulder: Westview Press.

SCHNEIDER, D. M.(1968): American Kinship: A Cultural Account. New Jerse: Prentice-Hall, Englewood Cliffs.

SHALINS, M. (1997): Cultura y razón práctica. Barcelona: Gedisa.

SPERBER, D. (1978): El simbolismo en general. Barcelona: Promoción Cultural.

TAMBIAH, S. J. (1968): “The magical power of words”, Man, vol. 3, núm. 2, pp. 175-208.

TAMBIAH, S. J. (1969): “Animals Are Good to Think And Good to Prohibit”, Ethnology, vol. 8, núm. 4, pp. 423-459.

TURNER, V. (1974): Dramas, fields, and metaphors. Symbolic Action in Human Society. Ithaca and London: Cornell University Press.

TURNER, V. (1975): Revelation and Divination in Ndembu Ritual. Ithaca and London: Cornell University Press.

TURNER, V. (1988): El proceso ritual. Estructura y antiestructura. Madrid: Taurus.

VAN GENNEP, A. (1986): Los ritos de paso. Madrid: Taurus.

VOGT, E. Z. (1993): Ofrendas para los dioses. México: F. C. E.

WAGNER, R. (1967): The Curse o Souw. Principles of Daribi Clan Definition and Alliance in New Guinea. Chicago and London: University of Chicago Press.

WHITE, L. (1975): “El concepto de cultura”, a Khan, J. S. (ed.). El concepto de cultura: Textos fundamentales. Barcelona: Anagrama, pp. 129-155.

ZULAIKA, J. (1992): Caza, símbolo y eros. Madrid: Narea.

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
RELIGIÓ I VISIÓ DEL MÓN/12102001
INTERCULTURALITAT I RELIGIÓ/12102225

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
CLÀSSICS DE LES CIÈNCIES SOCIALS/12102227

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
RELIGIÓ I VISIÓ DEL MÓN/12102001
HISTÒRIA DE L'ANTROPOLOGIA/12102005
TEORIA I MÈTODES EN ANTROPOLOGIA SOCIAL/12102013
 
Altres comentaris
Donat el seu ampli abast, l'aplicació de l'antropologia simbòlica és perfectament possible a la resta de camps especialitzats de l'antropologia, tals com la política, l'economia, la medicina, etc.. Per tant, la majoria de la resta d'assignatures són compatibles i del tot adequades pel que fa a eventuals creuaments de continguts d'anàlisi antropològica.