| Codi |
|
| A7 |
Coneixement dels mètodes i les tècniques de màrketing específiques per a la presa de decisions en les àrees de comunicació en general i de publicitat i relacions públiques, a les empreses i les institucions |
| A9 |
Coneixement dels processos d’elaboració dels missatges publicitaris: mètodes, tècniques creatives i sistemes d’anàlisi de les campanyes |
| A12 |
Coneixement dels processos psicològics bàsics en la comunicació i en el consumidor i els models psicològics específics desenvolupats per a la comunicació i la persuació |
| B2 |
Resoldre problemes de forma efectiva |
| B5 |
Treballar de forma col·laborativa |
| C5 |
Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius |
Competències |
| Conèixer els principals processos comunicatius implicats en la pràctica política. |
A7
A9
A12
|
|
|
| Aplicar els coneixements adquirits a l'anàlisi de casos concrets relacionats amb la comunicació política. |
|
B2
B5
|
|
| Prendre part activa en el treball de grup i en les exposicions dels treballs a classe. |
|
B5
|
C5
|
| Tema |
Subtema |
Tema 1: Què és la comunicació política?
|
En aquest tema s’aprofundirà en els orígens de la comunicació política i en la definició dels seus trets fonamentals. Es tracta de delimitar aquest tipus de comunicació com a objecte d’estudi.
|
Tema 2: La comunicació política en campanya electoral
|
Anàlisi de la centralitat dels processos persuasius durant el moment clau que suposen en les societats democràtiques les campanyes electorals. L'aparició de nous mitjans i de nous actors en els campanyes i les transformacions que provoquen en la comunicació electoral. Estudi de casos de Catalunya i de l’Estat espanyol.
|
| Tema 3: La comunicació institucional |
Els governs i les institucions públiques com a fonts i protagonistes de la informació. Relacions entre sistema polític i sistema mediàtic: els gabinets de comunicació.
|
Tema 4: Els mitjans de comunicació de masses com a actors polítics
|
El paper que juguen els mitjans de comunicació de masses en els processos de comunicació política. Especial atenció a la televisió —pseudo-esdeveniments— i als nous mitjans de comunicació —accés i interactivitat—.
|
| Tema 5: Els ciutadans |
El paper de l’opinió publica en els procés de la comunicació política. Les influències de la comunicació política sobre els ciutadans. La desafecció política com a resltat dels procesos comunicatius (escàndol polític, la política espectacle, la cobertura mediàtica de la política).
|
| Metodologies :: Proves |
| |
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
| Activitats Introductòries |
|
1.5 |
0.5 |
2 |
| |
| Sessió Magistral |
|
36 |
0 |
36 |
| Seminaris |
|
12 |
6 |
18 |
| Presentacions / exposicions |
|
16 |
15 |
31 |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
0 |
15 |
15 |
| Treballs |
|
0 |
35 |
35 |
| |
| Atenció personalitzada |
|
3 |
0 |
3 |
| |
| Proves de desenvolupament |
|
2 |
8 |
10 |
| |
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
| |
Descripció |
| Activitats Introductòries |
Explicació a classe de les dinàmiques de l'assignatura i del treball que es realitzarà conjutnament |
| Sessió Magistral |
Exposició a classe dels conceptes relacionats amb els processos de comunicació política. Anàlisi i exemplificació dels conceptes amb material extret de la pràctica comunicativa. |
| Seminaris |
Plantejament i realització d'una recerca col·lectiva sobre casos extrets de la pràctica comunicativa en la que es vegin implicats polítics, periodistes i opinió pública. |
| Presentacions / exposicions |
Exposició de la tasca d'anàlisi duta a terme per grups. Discusió pública dels resultats obtinguts. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Al llarg de l'assignatura, els alumnes han de presentar un treball que reflecteixi el treball desenvolupat a classe en els sessions de seminari. |
| Treballs |
Es tracta d'un treball en grup centrat en el seguiment d'un tema proposat per la professora |
| Atenció personalitzada |
|
| |
| Sessió Magistral |
| Seminaris |
| Atenció personalitzada |
|
|
Descripció |
| L'atenció personalitzada es durà a terme durant tot el procés d'elaboració i exposició dels resultats de la recerca col·lectiva plantejada. Aquesta es farà de manera presencial i a través del correu electrònic. |
|
| |
Descripció |
Pes |
| Presentacions / exposicions |
Exposició pública per part de cada grup dels resultats obtinguts. |
15 % |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
Participació activa en les sessions de treball a l'aula |
10 % |
| Treballs |
Treball en grup |
35 % |
| Proves de desenvolupament |
En el cas de seguir l'avaluació continuada: treball individual.
En el cas de seguir l'avaluació no continuada: examen teòric
|
40 %
50% |
| Altres |
En el cas de seguir l'avaluació no continuada: Ressenya de tres llibres proposats per la professora (50%) |
50% |
| |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
|
Per aprovar l'assignatura es poden seguir dues estratègies:
1. Lliurar tres ressenyes de tres llibres proposats per la professora (50% de la nota) i realitzar un examen que tindrà lloc al final de les classes (50% de la nota). 2. Avaluació continuada: Realitzar un treball en grup i un treball individual que es desenvoluparan al llarg de les classes pràctiques. Tots dos tutelats per la professora. El treball en grup consta d'una part escrita que es lliurarà al llarg del curs (que val 40% de la nota) i d'una part oral d'exposició i discussió dels resultats a classe (15% de la nota). En l'avaluació continuada al final de curs es lliurarà una memòria individual (40% de la nota). L'assitència a les sessions pràctiques val el 10% de la nota. Cal escollir una de les dues opcions al principi de l'assignatura i no és possible canviar-la. En segona convocatòria només existeix l'opció de l'examen. En segona convocatòria: - Avaluació no continuada: cal lliurar les ressenyes (50% de la nota) i fer un examen (50%) de la nota. - Avaluació continuada: es pot lliurar aquelles parts no realitzades o suspeses. Tots els elements tindran el mateix pes a la nota que en primera convocatòria). |
| Bàsica |
Berrocal, S. (coord.), Comunicación política en televisión y nuevos medios, 2003, Ariel Comunicación,
Canel, M.J., Comunicación política. Técnicas y estrategias para la sociedad de la información, 1999, Tecnos
Mazzoleni, G., La comunicación política, 2010, Alianza Editorial
Muñoz-Alonso, A.; Rospir, J.I. (Dr.), Comuniación política, 1995, Universitas
McNair, B., An Introduction to Political Communication, 2011, Routledge
Kaid, Lynda Lee , Encyclopedia of political communication , 2008, Sage Publications
Kaid, Lynda Lee , Handbook of political communication research , 2004, Lawrence Erlbaum Associates
Maarek, P.J.: , Markéting político y comunicación, 2009, Paidos
Canel, M. J, Comunicación de las instituciones públicas, 2007, Tecnos
Sampedro, V., Opinión pública y democracia deliberativa. Medios, sondeos y urnas, 2000, Istmo
Laguna, A., Las claves del éxito político. ¿Por qué votan los ciudadanos?, 2010, Península
|
|
| Complementària |
Martín, L., Márketing político, Arte y ciencia de la persuasión en democracia, 2002, Paidos
Pericot, J., Capdevila, A. (eds), L'espectre del tripartit. Comuniació política i comportament electoral a les eleccions catalanes de 2006., 2009, Documenta
Aira, T.; Curto, V., Rom, J. , Comunicació política i d'institucions públiques, 2009, Editorial UOC
Izurieta, R.; Perina, R.; Arterton, C. , Estrategias de comunicación para gobiernos, 2002, La Crujía Ediciones
Mora, J.M. (ED.), 10 ensayos de comunciación institucional, 2009, EUNSA
Barranco Sáiz, Francisco Javier , Marketing político y electoral, 2010, Pirámide
Alonso, M.; Adell, A., Marketing político 2.0. Lo que todo candidato necesita saber para ganar las elecciones, 2011, Planeta
Mármol, I., Secretos de campaña, 2011, Laertes
Heilemann, J.; Halperin, M., El juego del cambio. La trastienda de las elecciones estadounidenses, 2010, Planeta
Aira, T., Els Spin doctors : com mouen els fils els assessors dels líders polítics , 2009, Columna
Aira, T., Màrqueting polític : l'art de guanyar eleccions : del cartell a Youtube , 2008, Trípodos
Aira, T., Los guardianes del mensaje. Asesores políticos. Un modelo alternativo a los spin doctors anglosajones, 2011, Editorial UOC
Elizalde, L.H., Gestión de la comunicación pública, 2009, Bosch
Madí, D., Democràcia a sang freda : les interioritats de la política catalana , 2007, Mina
Thompson, John B. , El Escándalo político : poder y visibilidad en la era de los medios de comunicación, 2001, Paidós
Valhondo, J.L., Sátira televisiva y democracia en España. La popularización de la información política a través de la sátira, 2001, Editorial UOC
Llinares, J.; Alarcón, G., Manual del e-líder, 2011, Autoritas
Ortega, F., La política mediatizada, 2011, Alianza Editorial
Joseph N. Cappella, Kathleen Hall Jamieson, Spiral of cynicism : the press and the public good, 1997, Oxford University Press
Aira, T., Los guardianes del mensaje. Asesores políticos. Un modelo alternativo a los spin doctors anglosajones, 2011, Editorial UOC
Sintes, M., Periodistes contra polítics. La lluita pel poder enfronta governs i partits amb els mitjans de comunicació, 2001, L'arquer
|
|
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent |
|