Objectius |
Competències |
Fer un recorregut ponderat per aquest període de la nostra literatura tradicionalment menyspreat, a fi i efecte de desfer tota una colla d'arrelats prejudicis i esbiaixades valoracions que s'han configurat a l'entorn d'un terme tan inadequat com "Decadència". Amb aquesta voluntat, només una oportuna contextualització dels productes literaris conservats, així com, lògicament, l'atenta lectura i anàlisi crítica de les mostres més significatives, haurà de permetre oferir nova llum sobre el conjunt dels textos coneguts d'aquests polèmics segles, d'altra banda tan necessitats encara d'exhaustives recerques particulars i de conjunt i, en conseqüència, plena de reptes per a la investigació actual. |
|
|
|
Tema |
Subtema |
0. Introducció general: La literatura catalana de l'Edat Moderna. El concepte de "Decadència".
I. EL TEATRE DEL RENAIXEMENT
II. EL TEATRE BARROC
III. EL TEATRE AL SEGLE XVIII |
I.1. Les pràctiques escèniques del Renaixement
a) L’escena del Príncep i la pràctica escènica cortesana
Teatre políglot || El teatre a la cort virregnal de València: La Vesita de Ferrandis d'Herédia.
b) La pràctica escènica erudita: Nous models per l’entrada reial
c) La pràctica escènica populista: Vers un teatre professional || Cap a la comèdia
I.2.Tradició i innovació en la dramatúrgia religiosa cinccentista.
II.1. El triomf dels models castellans
a) El teatre religiós: comèdies de sants Francesc Vicenç Garcia
Passions: L’estira i arronsa contrareformista | Altres peces
b) Teatre profà
La comèdia burlesca La Gala està en son punt i el teatre de Francesc Mulet (Els Amors de Melisenda i La infanta Tellina).
El teatre de tema històric: Presa de Menorca, La general conquista de Mallorca de P. A. Bernat.
II.2. La renovació escènica de Francesc Fontanella: Amor, firmesa i porfia; Lo Desengany.
Altres peces.
III.1. El cas català: les tenebres del Segle de les Llums
III.2. Pràctica popular o populista
L’espectacle laic: l'entremès burlesc i el saïmet. Els col.loquis valencians.
L’espectacle religiós: teatre hagiogràfic de Tià de Sa Real (Sebastià Gelabert).
III.3. Teatre privat, teatre ciutadà
III.4. El teatre culte: Joan Ramis i la Societat Maonesa de Cultura. La tragèdia neoclàssica (Lucrècia, Arminda) i la tragicomèdia preromàntica (Rosaura).
|
Metodologies :: Proves |
|
Competències |
(*) Hores a classe |
Hores fora de classe |
(**) Hores totals |
Activitats Introductòries |
|
0 |
0 |
0 |
|
|
Atenció personalitzada |
|
0 |
0 |
0 |
|
|
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat |
Metodologies
|
Descripció |
Activitats Introductòries |
|
|
Descripció |
Pes |
|
Altres comentaris i segona convocatòria |
Els qui assisteixin regularment a classe poden triar en fer un treball de curs QUE SERÀ EXPOSAT A CLASSE o un examen final. Els qui no tinguin una assistència continuada hauran de fer ambdues coses. |
Bàsica |
joan fuster, "Plantejaments històrics del teatre valencià", Els Marges, 5 (1975), 11-63., ,
aa.dd., El Teatre durant l'Edat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Universitat (PUB), 1986.,
Jordi RUBIÓ I BALAGUER,, Història de la Literatura Catalana, Barcelona, PAM., 3 vols.
Antoni COMAS, Història de la Literatura Catalana, vol. VI: Part Moderna, Barcelona, Ariel, 1980.,
Francesc CURET, Història del Teatre Català, Barcelona, Aedos, 1967.,
Xavier FÀBREGAS, Història del Teatre Català, Barcelona: Millà 1978,
josep ROMEU, Teatre català antic, Barcelona, Curial-Institut del Teatre 1994-95,
Albert ROSSICH-Antoni SERRÀ CAMPINS-Pep VALSALOBRE (eds.), Teatre català dels orígens al segle XVIII, Kassel: Edition Reichenberger., 2001
Rmon MIRÓ, Teatre medieval i modern,, Lleida: Universitat. 1996,
Francesc CURET, Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII., Barcelona, Institut del Teatre, 1935.,
|
|
Complementària |
|
|
|