DADES IDENTIFICATIVES 2007_08
Assignatura LITERATURA CATALANA MEDIEVAL I Codi 12121104
Ensenyament
Filologia Catalana (2001)
 Cicle 1er
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
12 9 3 Obligatòria Tercer Anual
Llengua d'impartició
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
PUJOL SANMARTÍN, JOSEP MARIA
 Adreça electrònica josepm.pujol@urv.cat
Professors/es
PUJOL SANMARTÍN, JOSEP MARIA
Web
Descripció general i informació rellevant Introducció a la cultura i la literatura catalanes de l'edat mitjana (segles XII-XIV) i als mètodes d'interpretació dels textos literaris medievals.

Competències
Codi  
A1 Conèixer en profunditat la llengua i la literatura catalanes
A3 Conèixer la història de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes
A4 Conèixer els autors i les obres dels diferents períodes de la literatura catalana
A5 Conèixer els mètodes de la crítica literària catalana
A6 Conèixer la realitat dialectal catalana
A8 Conèixer la teoria literària aplicada a la literatura catalana
A9 Conèixer la lingüística catalana
A10 Conèixer la realitat lingüística i cultural de l'entorn europeu
A11 Conèixer altres llengües i literatures
A12 Conèixer la metodologia de recerca en Història Cultural i Història Literària
A13 Saber analitzar textos orals i escrits des del punt de vista lingüístic, sociolingüístic, dialectal i literari
A14 Saber formar-se una opinió crítica sobre un text
A15 Saber expressar una opinió (sobre un text) amb claredat i concisió a nivell oral i escrit
A16 Saber fer una presentació multimèdia sobre un tema concret
A17 Saber cercar informació de tipus filològic en fons documentals (biblioteques, bases de dades, diccionaris, fonoteques, atles lingüístics...)
A18 Saber fer recerca historicoliterària en fons documentals (arxius públics i privats, hemeroteques, i altres entitats culturals)
B1 Aprendre a aprendre
B2 Resoldre problemes de forma efectiva
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B4 Treballar de forma autònoma amb iniciativa
B6 Comprometer-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B11 Motivació per la qualitat
C1 Dominar l’expressió i la comprensió d'un idioma estranger
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món
C4 Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Introduir l'alumne a la cultura medieval. A10
 B1
B3
B4
B6
 C3
C4
Introduir l'alumne a la literatura catalana de l'edat mitjana (ss. XII-XIV) a partir dels seus principals autors A1
A3
A4
A5
A8
A10
A11
A12
A13
A14
A15
A16
A17
A18
 B1
B2
B3
B4
B6
 C1
C2
C3
C5
Proporcionar a l'alumne un coneixement bàsic teòric i pràctic de la crítica textual. A1
A3
A5
A6
A9
A11
A12
A13
A14
A15
A17
A18
 B1
B2
B3
B4
B11
Proporcionar a l'alumne un coneixement bàsic teòric i pràctic de la interpretació filològica de textos. A1
A3
A4
A5
A8
A9
A10
A11
A12
A13
A14
A15
A17
A18
 B1
B2
B3
B4
 C2
C5

Continguts
Tema Subtema
1. La formació de l'espai polític i cultural català. 1.1 De la Hispània visigòtica a la França carolíngia a través de la invasió musulmana: (a) la Catalunya Vella; (b) l’església catalana, de Tarragona a Narbona; (c) la idea d'Espanya en els regnes peninsuars.
1.2 La societat pre-feudal.
1.3 La segregació del regne dels francs: la conjuntura del 985.
1.4 Els factors d'integració: (a) la dinastia, (b) la revolució feudal, (c) l’hegemonia del comte de Barcelona.
1.5 La unió amb el regne d'Aragó i el confederalisme catalanoaragonès.
2. La Catalunya romànica. 2.1 Escriptura, escoles i escriptoris.
2.2 La llatinitat i la literatura llatina.
2.3 De l'art pre-romànic a l'art romànic.
3. Els inicis de la literatura en llengua vulgar a Catalunya. 3.1 Del llatí al català.
3.2 Lleialtat lingüística i lleialtat artística a l'edat mitjana.
3.3 La casa de Barcelona i les terres occitanes (1067-1347).
3.4 Traduccions: (a) clericals, (b) laiques.
4. La poesia trobadoresca a Catalunya: panorama general. 4.1 La conjuntura de 1160.
4.2 Els trobadors occitans a Catalunya.
4.3 Els trobadors catalans: panoràmica i valoració general.
5. Guillem de Berguedà. 5.1 El vituperi.
5.2 La lírica amorosa.
5.3 La narrativa.
6. Cerverí. 6.1 El crepuscle trobadoresc.
6.2 Pràctiques lingüístiques.
6.3 La lírica amorosa.
6.4 Del sirventès al vèrs.
6.5 Les noves formes clericals: sermó i al·legoria.
7. Guillem de Cervera 7.1 La literatura sapiencial a la cort de Jaume I.
7.2 Els Proverbis.
8. L'esplendor de l'edat mitjana, de Pere II a Jaume II. 8.1 El desplegament econòmic.
8.2 L'organització política: les corts i el pactisme.
8.3 La gran expansió territorial i els orígens dels particularismes insular i valencià: (a) el Regne de Mallorca, (b) el Regne de València.
8.4 La qüestió siciliana i la presència a Sardenya.
8.5 La host dels francs qui regnen la Romània.
8.6 Mite i realitat de l'"Imperi" català a la Mediterrània.
9. El Llibre del rei En Jaume. 9.1 Literatura i historiografia.
9.2 Poètica del relat oral autobiogràfic.
9.3 Sentit i conjuntures narratives del LRJ.
10. L'èpica catalana medieval, història d'una al·lucinació col·lectiva. 10.1 Idees sobre l'èpica.
10.2 Els miratges èpics a la Romània: els casos de França i Portugal
10.3 El descobriment de les prosificacions en la historiografia castellana.
10.4 Política i cultura: la Catalunya noucentista.
10.5 L'"èpica catalana", de Milà i Fontanals a Soldevila.
10.6 Els fronts filològics d'una batalla política.
11. El món intel·lectual i espiritual de Ramon Llull. 11.1 La introducció d’Aristòtil i les universitats.
11.2 Franciscans i predicadors.
11.3 Augustinisme, tomisme i averroisme.
11.4 Filosofia i teologia islàmica
11.5 La confrontació amb l'islam, entre la controvèrsia i la Croada.
12. Ramon Llull, 1. 12.1 L’art lul·liana.
12.2 El pensament literari de Ramon Llull.
12.3 Les formes de la literatura lul·liana: (a) l’al·legoria i l'exemple, (b) el Llibre d'Evast e Aloma e de son fill Blaquerna.
13. Ramon Llull, 2. 13.1 La poesia lul·liana: (a) el Desconhort, (b) el Cant de Ramon.
13.2 El Llibre d’Amic e Amat.
14. El Llibre del rei En Pere, de Bernat Desclot 14.1 Estructura, significació i estil.
14.2 ¿Dos Desclots?
14.3 La posteritat de Desclot.
15. El Llibre de Ramon Muntaner. 15.1 Personalitat de Muntaner.
15.2 Estructura, significació i estil.
15.3 Posteritat de Muntaner.
16. El crepuscle trobadoresc. 16.1 El Cançoneret de Ripoll: (a) poetes menors, (b) el Capellà de Bolquera, (c) joca monachorum.
16.2 Jaume II, poeta, i Arnau de Vilanova, crític literari.
17. La tradició de Ramon Vidal de Besalú. 17.1 Les Razons de Ramon Vidal de Besalú i la seva tradició.
17.2 Foc nou: Berenguer d'Anoia i el "Mirall de trobar"
18. Pere III i la crisi de la baixa edat mitjana. 18.1 Els problemes: (a) pesta negra i fractura demogràfica, (b) la crisi al camp, (c) la crisi a les ciutats, (d) la crisi a les institucions.
18.2 Pere III.
18.3 L'extinció de la casa de Barcelona.
19. La cronística catalana. 19.1 Els Gesta comitum Barchinonensium.
19.2 La Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona, de Pere III.
19.3 Tomich.
19.4 Turell.
20. El Llibre dels grans fets del rei En Pere III 20.1 L'ombra de Jaume I.
20.2 Mètodes i etapes de redacció.
20.4 Estructura i significació.
21. La poesia com a gai saber. 21.1 El Consistori de Tolosa i la codificació del gai saber.
21.2 La cort literària de Pere III.
21.3 Les noves retòriques: Lluís d'Averçó i Jaume March.
22. Els cançoners catalans 22.1 El Cançoner Gil.
22.2 El Cançoner d'obres enamorades.
22.3 El Cançoner Vega-Aguiló.
22.4 El Cançoner de l'Ateneu.
22.5 El Cançoner de la Biblioteca Universitària de Saragossa.
22.6 El Jardinet d'orats.
23. Lírics de la cort de Pere III. 23.1 Jaume March.
23.2 Pere March.
24. Gilabert de Pròixita i Andreu Febrer. 24.1 Gilabert de Pròxita.
24.2 Andreu Febrer.
25. La matèria de Bretanya a Catalunya. 25.1 Mencions i lectures.
25.2 Traduccións.
25.3 Guillem de Torroella.
25.4 El Blandín de Cornualla i els seus problemes.
26. Epístoles, visions i al·legories. 26.1 Fraire de Joi i Sor de Plazer.
26.2 La Vesió, de Bernat de So.
27. Contes i històries plaents 27.1 El Llibre de fra Bernat.
27.2 El Testament de Bernat Serradell.
28. Francesc Eiximenis. 28.1 Francesc Eiximenis en el context cultural de la seva època.
28.2 Lo Crestià
29. Sant Vicent Ferrer 29.1 Sant Vicent Ferrer en la seva època.
29.2 L'art vicentí.
30. Fra Anselm Turmeda. 30.1 Vida i obra.
30.2 La Disputa de l'Ase.
31. L'"humanisme català medieval" 31.1 Mestre Rubió i Lluch, noucentista abans del Nou-cents.
31.2 Revisió crítica.
32. Bernat Metge. 32.1 Trajectòria vital.
32.2 El Llibre de Fortuna e Prudència.
32.3 Lo Somni.

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
20 20 40
Seminaris
24 48 72
Resolució de problemes, exercicis
60 120 180
 
Atenció personalitzada
6 0 6
 
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Explicació del programa i la gestió de l'assignatura.
Sessió Magistral Presentació dels continguts teòrics de l'assignatura.
Seminaris Debat a l'aula a partir d'una sèrie de lectures.
Resolució de problemes, exercicis Lectura i comentari d'articles i capítols de llibre referits als temes tractats en el curs.

Atenció personalitzada
 
Seminaris
Atenció personalitzada
Activitats Introductòries
Descripció
Comentaris sobre les pràctiques i els exercicis realitzats per l'alumnat.

Avaluació
  Descripció Pes
Seminaris Presentació de dos treballs de curs 50%
Resolució de problemes, exercicis Presentació dels resultats dels exercicis duts a terme durant el curs. 50%
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica

BIBLIOGRAFIA GENERAL

Manuals i repertoris

Alemany Ferrer, Rafael. Guia bibliográfica de la literatura catalana medie­val. 2ª ed. Alacant: Universitat d’Alacant 1995.

Nadal, Josep M.; i Modest Prats. Història de la llengua catalana. I: Dels orígens fins al segle XV. Estudis i Documents 33. Barcelona: Edicions 62, 1982.

Parramon, Jordi. Repertori mètric de la poesia catalana medieval. Textos i Estudis de Cultura Catalana 27. Barcelo­na: Curial - Publicacions de l’Aba­dia de Montserrat 1992.

Riquer, Borja de (ed.). Història, política, societat i cultura dels Països Catalans. 12. vols. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana 1996-99. [II: ss. vi-xii, Josep M. Salrach, ed. (1998); II: ss. xiii-xv, Ernest Belenguer i Coral Cuadrada, eds. (1998)]

Riquer, Martí de. Història de la literatura catalana. 3 vols. Barcelona: Ariel 1964. [Repr. en 4 vols, Barcelona: Planeta 1980.]

 

Bibliografies periòdiques

Arxiu de Textos Catalans Antics. Barcelona: I.E.C. - Facultat de Teolo­gia de Catalunya (anual; 1982–; fins al volum 6, publicat per Fundació Jau­me Bo­fill).

Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. 1987–.

Modern Language Association International Bibliography. Nova York: Modern Language Association 1970-.

Qüern. Repertori bibliogràfic biennal de literatura i llengua catalanes de l’edat mitjana i l’edat moderna. Universitat de Girona - Institut de Llengua i Cultura Catalanes 1995–.

Year’s Work in Modern Language Studies. Cambridge: University of Cambridge 1930-.

Diccionaris

[Aguiló, Marià.] “Diccionari Aguiló”: Materials lexicogràfics aplegats per Marian Aguiló i Fuster. Barcelona: I.E.C. 1915-34. 8 vols. (Facs. en 4 vols: Barcelona: Alta Fulla 1989.)

Alcover, Antoni M.; i Francesc de B. Moll. Diccionari català-valencià-bale­ar. Ciutat de Mallorca: Moll. 10 vols. Consultable on line a áhttp://dcvb.iecat.net/ñ

Casanova, Emili. El lèxic d’Antoni Canals. Barcelona i València: Publicaci­ons de l’Abadia de Montserrat 1988.

Colom, Mateu. Glossari general lul×lià. Ciutat de Mallorca: Moll. 1981-85. 4 vols.

Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua cata­lana. Barcelona: Curial 1980-95. 9 vols.

Levy, Emil. Petit dictionnaire provençal-français. Heidelberg: Carl Winter.

Riquer, Martí de. L’arnès del cavaller: Armes i armadures catalanes medie­vals. Barcelona: Ariel 1968.

Schib, Gret. Vocabulari de sant Vicent Ferrer. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajoana 1977.

 

Revistes d'interès

Anuari de Filologia: Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Facultat de Filo­sofia i Lletres. [L’antic Anuario de Filología s’ha dividit en secci­ons des del volum 13 (1990).]

Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Barcelona (bien­nal; 1901–).

Caplletra. València: Institut Universitari de Filologia Valenciana - Publi­cacions de l’Abadia de Montserrat (semestr.; 1986–).

Estudis Romànics. Barcelona: I.E.C. (biennal; 1947/48–).

L’Espill. València (1979–).

Llengua & Literatura. Barcelona: Societat Catalana de Llengua i Litera­tura (anual; 1986–).

Randa. Barcelona: Curial (1976–).
Complementària

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari
LITERATURA CATALANA MEDIEVAL II/12122110

Assignatures que es recomana cursar simultàniament
LITERATURA ESPANYOLA EN ELS SEUS ORÍGENS/12121119
EDICIÓ FILOLÒGICA DE TEXTOS CATALANS/12122223

Assignatures que es recomana haver cursat prèviament
LITERATURA ROMÀNICA/12121101
NARRATOLOGIA/12122234
ANÀLISI DE TEXTOS LITERARIS CATALANS/12121205