DADES IDENTIFICATIVES 2010_11
Assignatura (*) SOCIOLINGÜÍSTICA CATALANA Codi 12121105
Ensenyament
Filologia Catalana (2001)
Cicle 1r
Descriptors Crèd. Crèd. teoria Crèd. pràctics Tipus Curs Període
6 4.5 1.5 Obligatòria Tercer Primer
Llengua d'impartició
Català
Departament Filologia Catalana
Coordinador/a
PRADILLA CARDONA, MIQUEL ÀNGEL
Adreça electrònica miquelangel.pradilla@urv.cat
Professors/es
PRADILLA CARDONA, MIQUEL ÀNGEL
Web
Descripció general i informació rellevant Aquesta assignatura té com a objectiu nuclear posar a l'abst de l'alumnat tot un seguit d'eines teòriques i metodològiques al voltant de l'estudi de les relacions entre la llengua i la societat. L'assignatura, a més d'abordar de manera exhaustiva la comunitat de parla catalana, s'ocupa també d'altres comunitats, sobretot de caràcter multilingüe

Competències
Codi  
A3 Conèixer la història de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes
A9 Conèixer la lingüística catalana
A10 Conèixer la realitat lingüística i cultural de l'entorn europeu
A11 Conèixer altres llengües i literatures
A13 Saber analitzar textos orals i escrits des del punt de vista lingüístic, sociolingüístic, dialectal i literari
A14 Saber formar-se una opinió crítica sobre un text
A15 Saber expressar una opinió (sobre un text) amb claredat i concisió a nivell oral i escrit
A16 Saber fer una presentació multimèdia sobre un tema concret
B1 Aprendre a aprendre
B3 Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
B4 Treballar de forma autònoma amb iniciativa
B5 Treballar de forma col•laborativa
B6 Comprometer-se amb l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional
B8 Sensibilització pels temes vinculats al medi ambient
B9 Planificació i organització
B10 Capacitat de lideratge
B11 Motivació per la qualitat
C2 Utilitzar com a usuari les eines bàsiques en TIC
C3 Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món
C4 Moure’s amb facilitat per l’espai europeu i per la resta del món
C5 Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge
Objectius Competències
Disposar de la màxima informació sobre la relació entre llengua i societat. Tipologia A A3
A9
A10
A11
A13
A14
A15
A16
Elaborar treballs sobre aspectes relacionats amb la teoria tractada. Tipologia B. B1
B3
B4
B5
B6
B8
B9
B10
B11
Desenvolupar una actitud tolerant i sostenibilista envers la diversitat lingüística i cultural. Tipologia C. C2
C3
C4
C5

Continguts
Tema Subtema
1. L’àmbit disciplinari de la sociolingüística
2. La sociolingüística catalana
3. Macrosociolingüística 3.1. Estructura social i llengua
3.2. Variables socials i llengua
3.3. La segmentació sociolingüística de la realitat (àmbit d’ús, diglòssia i conflicte lingüístic)
4. Antropologia lingüística
5. Llengua i ideologia
6. Manteniment i substitució lingüística
7. Multilingüisme i contacte de llengües
8. Política lingüística i planificació lingüística
9. Vitalitat i ús de la llengua catalana: avaluació territorialitzada

Planificació
Metodologies  ::  Proves
  Competències (*) Hores a classe Hores fora de classe (**) Hores totals
Activitats Introductòries
2 0 2
 
Sessió Magistral
20 40 60
Treballs
2 15 17
Debats
10 20 30
Presentacions / exposicions
10 20 30
Resolució de problemes, exercicis
5 5 10
 
Atenció personalitzada
1 0 1
 
Proves mixtes
2 0 2
 
(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies
Metodologies
  Descripció
Activitats Introductòries Presentació del professor que impartirà les classes i conduirà l'assignatura. Coneixement de l'alumnat i presentació de l'assignatura
Sessió Magistral Les sessions magistrals serviran per exposar els continguts teòrics nuclears de l'assignatura
Treballs Cada alumne haurà de fer un treball sobre un dels dos llibres de lectura obligatòria que se li hauran assignat
Debats Es programaran diversos debats sobre temes sociolingüístics d'actualitat. D'aquesta manera, la temàtica de l'assignatura s'incardinarà a la realitat sociolingüística contemporània des de la immediatesa.
Presentacions / exposicions Cata alumne farà una presentació oral del treball que ha fet sobre una lectura. Alhora, participarà com a discuter, fomentant el debat, en la intervenció d'un altre company.
Resolució de problemes, exercicis A proòsit de les sessions magistrals, el professor encarregarà una sèrie de tasques que, un cop realitzades, es corregiran a l'aula.

Atenció personalitzada
 
Atenció personalitzada
Descripció
S'atendrà l'alumnat en l'horari de despatx que, en el seu moment, es fixarà.

Avaluació
  Descripció Pes
Treballs El treball s'avaluarà en funció del grau de fidelitat que presenti la síntesi elaborada de la lectura i de l'aportació personal de l'alumne. 2,5
Presentacions / exposicions Es valorarà la maduresa expositiva i la capacitat de traslladar a la resta de la classe la temàtica tractada. 2,5
Proves mixtes Al final del quadrimestre es realitzarà una prova de continguts. 5
 
Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica , , ,

                BIBLIOGRAFIA

 

 

ALEMANY, R. (ed.) (1988) Els processos de normalització lin­güística a l'Estat Espanyol actual, Alacant, Universitat d'A­lacant.

 

ALPERA, L. i F. GIMENO (1991) "Cap a una anàlisi sociolingüís­tica del País Valencià", Treballs de Sociolingüística Catala­na, 9, pp. 105-114.

 

ARACIL, L.V. (1966) "Un dilema valencià", Identity Magazine, 24, pp. 17-29.

- (1968) "Introducció", a ESCALANTE, E. Les xiques de l'e­ntresuelo i tres forasters a Madrid, València, Garbí, pp. 9-88.

- (1982) Papers de sociolingüística, Barcelona, La Ma­gra­na.

- (1983) Dir la realitat, Barcelona, Països Catalans.

- (1986) "Llengua nacional: una crisi sense crítica", Lí­mits, 1, pp. 9-23.

 

ARGENTER, J. (1978) "Lingüística i sociolingüística: refle­xions metodològiques", Els Marges, 13, pp. 77-88.

- (1988) "Charles A. Ferguson: cap a una teoria del l­len­guatge en societat", Límits, 5, pp. 63-98.

- et al. (1979) "Una nació sense estat, un poble sense llengua", Els Marges, 15, pp. 3-13.

 

ARNAU, J. (1980) Escola i contacte de llengües, Barcelona, CEAC.

 

BADIA, A.M. (1964) Llengua i cultura als Països Catalans, Barcelona, Edicions 62.

- (1969) La llengua dels barcelonins, Barcelona, Edi­cions 62.

- (1976) "Nivelación geolingüística y lenguas en contac­to", Revista Española de Lingüística, 6,2, pp. 269-300.

- (1977) "Entorn de la sociolingüística catalana: prece­dents, dificultats, continguts, objectius", Treballs de Sociolingüística Catalana, 1, pp. 15-35.

- (1982) Llengua i societat, Barcelona, Indesinenter.

- (1985) Llengua i poder, Barcelona, Laia.

 

BAÑERES, J. (1992-93) "La tensió i el conflicte lingüístics. Els elements socials condicionants", Noves de Sociolingüísti­ca, 17 i 18, pp. 17-30 i 18-29.

 

BASTARDAS, A. (1985) Bilingüització de la segona generació immigrant, Barcelona, La Magrana.

- (1989) "Sobre el bilingüisme passiu: canvi i per­sistència dels comportaments lingüístics", Revista de Catalunya, 31, pp. 43-54.

- (1990) "L'extensió de l'ús del català: fonaments teò­rics per a una nova etapa", Revista de Catalunya, 38, 13-23.

- i J. SOLER (eds.) (1988) Sociolingüística i llengua ca­talana, Barcelona, Empúries.

- (1991) Fer el futur. Sociolingüística, planificació lin­güística i normalització del català, Barcelona, Empú­ries.

- (1996) Ecologia de les llengües, Barcelona, Proa.

 

BERNARDÓ, D. i B. RIEU (1977) "Diglòssia a Catalunya Nord", Treballs de Sociolingüística Catalana, 1, pp. 55-62.

 

BOIX, E. (1990) "Tries de llengua  entre els joves de Barcelo­na al final dels vuitanta", Límits, 8, pp. 35-52.

- (1993) Triar no és trair, Barcelona, Edicions 62.

 

BOIX, E. i F.X. VILA (1998) Sociolingüística de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.

 

COLOMINA, J. (1985) L'Alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística, Alacant, Diputació Provincial d'Alacant.

 

FERGUSON, CH.A. (1959) "Diglossia", Word, 15, pp. 325-340.

 

FERRANDO, A. et al. (1989) "L'ús del valencià i les actituds lingüístiques dels alumnes de BUP i COU de la ciutat de Caste­lló de la Plana", Miscel.lània, 89, València, Generalitat Valenciana, pp. 7-45.

 

GIMENO, F. (1981) "Dimensiones del multilingüismo", Revista Española de Lingüística, 11, 2, pp. 341-373.

- (1984) "Vers una sociolingüística històrica?", Tre­balls de Sociolingüística Catalana, 5, pp. 53-70.

- (1990) Dialectología y sociolingüística españolas, Ala­cant, Universitat d'Alacant.

 

GIMENO, F. i B. MONTOYA (1989) Sociolingüística, València, Univer­sitat de València.

 

GROSSMANN, M. (1980) "Anàlisi sociolingüística de la població escolar de l'Alguer", Actes del Cinquè Col.loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

- (1989) "La sociolingüística als Països Catalans", Tre­balls de Sociolingüística Catalana, 8, pp. 89-112.

 

KREMNITZ, G. (1980) "La sociolingüística catalana", Treballs de Sociolingüística Catalana, 3, pp. 135-157.

- (1993) Multilingüisme social, Barcelona Edicions 62.

 

LAMUELA, X. (1990) "Les perspectives de la política lingüísti­ca aplicada a la llenngua catalana", Els Marges, 42, pp. 19-33.

- (1993) Estandardització i establiment de les llengües, Barcelona, Edicions 62.

 

LÓPEZ DEL CASTILLO, L. (1976) Llengua standard i nivells de llenguatge, Barcelona, Laia.

 

LÓPEZ MORALES, H. (1991) Sociolingüística, Madrid, Gredos.

 

MARÍ, I. (1992) Un horitzó per a la llengua. Aspectes de la planificació lingüística, Barcelona, Empúries.

- (ed.) (1992) La llengua als Països Catalans, Barcelo­na, Fundació Jaume Bofill.

 

MARTÍ CASTELL, J. (1987) "La llengua catalana al Principat de Catalunya", Catalan Review, 2, 1, pp. 141-160.

- (ed.) (1991) Processos de normalització lingüística: l'extensió d'ús social i la normativització, Barcelona, Columna.

 

MIER, J.Z. (1986) "Estudi sociolingüístic de certs aspectes de la llengua catalanna", Treballs de Sociolingüística Catalana, 6, pp. 33-112.

 

MOLL, A. (1989) "Sobre la integració lingüística dels immi­grats", Les Migracions, Ajuntament de Palma, pp. 77-91.

 

MOLLÀ, T. i C. PALANCA (1987) Curs de sociolingüística, 1, Alzira, Bromera.

 

MOLLÀ, T. i A. VIANA (1989) Curs de sociolingüística , 2, Alzira, Brome­ra.

- (1991) Curs de sociolingüística, 3, Alzira, Brome­ra.

 

MONTOYA, B. (1986) Variació i desplaçament de llengües a Elda i a Oriola durant l'Edat Moderna, Alacant, Diputació Provin­cial d'Alacant.

- (1989) "Un repte per a la lingüística històrica: cop­sar la llengua parlada del passat", Caplletra, 6, pp. 71-88.

- (1996) Alacant: la llengua interrompuda, Paiporta, Denes.

 

NINYOLES, R.L.  (1969) Conflicte lingüístic valencià, Valèn­cia, Tres i Quatre.

- (1971) Idioma i Prejudici, Palma de Mallorca, Moll.

- (1972) Idioma y poder social, Madrid, Tecnos.

- (1975) Estructura social y política lingüística, Va­lèn­cia, Torres.

- (1976) Bases per a una política lingüística democràti­ca a l'Estat Espanyol, València, Climent.

- (ed.) (1982) Estructura social al País Valencià, Va­lèn­cia, Diputació de València.

 

PITARCH, V. (1986) "El català al País Valencià: retracció i resistència", Caplletra, 1, pp. 75-88.

- (1994) Parlar i (con)viure al País Valencià, Barcelo­na, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

- (1996) Control lingüístic o caos, Alzira, Bromera.

 

PRADILLA, M.À. (ed.) (1998) Ecosistema comunicatiu. LLengua i varia­ció, Beni­carló, Edicions Alambor.

- (ed.) (1999) La llengua catalana al tombant del mil.­len­ni. Aproximació sociolingüística, Barcelona, Empú­ries. 

- (ed.) (2002) Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana, Benicarló, Edicions Alambor.

- (ed.) (2003) Identitat lingüística i estandardització, Valls, Cossetània.

- (ed.) (2004) Calidoscopi lingüístic, Barcelona, Octaedro.

- (2004) El laberint valencià. Aproximació a una sociolingüística del conflicte, Benicarló Onada Edicions.

 

PUEYO, M. (1991) Llengües en contacte en la comunitat lingüís­tica catalana, València, Universitat de València.

- (1996) Tres escoles per als catalans. Minorització lingüística i implantació escolar a Itàlia, França i Espanya, Lleida, Pagès.

 

PUIG, G. (1992) "Immigració i models d'integració lingüística i cultural a Catalunya", Recerca i educació intercultural, Barcelona, La Llar del Llibre, pp. 87-101.

 

STRUBELL, M. (1981) Llengua i població a Catalunya, Barcelona, La Magrana.

- (1987) "L'ensenyament bilingüe i els mètodes d'immer­sió", Caplletra, 2, pp. 115-132.

 

TORRES, J. (1977) "Les enquestes sociolingüístiques catala­nes", Treballs de Sociolingüística Catalana, 1, pp. 137-146.

- (1988) "Les enquestes sociolingüístiques catalanes del 1974 al 1984", Treballs de Sociolingüística Catalana, 7, pp. 57-77.

 

TURELL, M.T. (1984) Elements per a la recerca sociolingüística a Catalunya, Barcelona, Edicions 62.

- (ed.) (1995) La sociolingüística de la variació, Bar­ce­lona, PPU.

 

TUSON, A. (1995) Anàlisi de la conversa, Barcelona, Empúries.

 

VALLVERDÚ, F. (1970) Dues llengües: dues funcions? Per una història lingüística de la Catalunya Contemporània, Barcelona, Edicions 62.

- (1973) El fet lingüístic com a fet social, Barcelona, Edicions 62.

- (1979) La normalització lingüística a Catalunya, Bar­ce­lona, Laia.

- (1980) Aproximació crítica a la sociolingüística cata­la­na, Barcelona, Edicions 62.

- (1983) "Hi ha o no hi ha lingüística a Catalunya? An­àli­si d'un problema conceptual", Treballs de Sociolin­güís­tica Catalana, 5, pp. 17-24.

- (1990) L'ús del català: un futur controvertit, Bar­ce­lo­na, Edicions 62.

- (1998) Velles i noves qüestions sociolingüístiques, Barcelona, Edicions 62.

 

VIANA, A. (1995) Aspectes del pensament sociolingüístic euro­peu, Barcelona, Barcanova.

 

VILADOT, M.A. (1981) El bilingüisme a Catalunya. Investigació i psicologia, Barcelona, Laia.

- (1993) Identitat i vitalitat lingüística dels cata­lans, Barcelona, Columna.

Complementària

Recomanacions


(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent