DADES IDENTIFICATIVES

2006_07

Assignatura

FONÈTICA I FONOLOGIA CATALANA

Codi

12121122

Ensenyament

Filologia Catalana (2001)

Cicle

1er i 2on

Descriptors

Crèd.

Crèd. teoria

Crèd. pràctics

Tipus

Curs

Període

Obligatòria

Segon

Anual

Llengua d'impartició

Català

Departament

Filologia Catalana

Coordinador/a

RULL MURUZABAL, XAVIER

Adreça electrònica

xavier.rull@urv.cat

Professors/es

RULL MURUZABAL, XAVIER

Web

Descripció general i informació rellevant

L'assignatura tracta de manera general l'estudi de la fonètica i la fonologia catalanes. Després d'emmarcar l'estudi en els marcs metodològics diversos, se centra en la descripció del sistema fonètic i de l'inventari fonològic, així com d'altres fenòmens suprasegmentals (com ara l'accentuació). També es guarda un apartat d'ortologia (pronúncia correcta).

Competències

Codi
A
A
A
A
B
B
B
C

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
- Conèixer l'estructura foneticofonològica del català.	A1 A6 A9 A13	B1 B3
- Tenir nocions bàsiques dels marcs metodològics d'estudi en fonètica i fonologia.	A9	B1 B3
- Conèixer els instruments d'anàlisi i transcripció fonètica (AFI) --i, en el cas de l'AFI, aprendre a usar-lo--.	A9	B3
- Reconèixer els trets fonètics que, des del punt de vista normatiu, són admissibles o condemnables (ortologia).	A1 A13	B2	C5

Continguts

Tema	Subtema
1. Fonètica i fonologia	1.1. La fonació 1.2. So, fonema i al·lòfon 1.3. L'alfabet fonètic internacional
2. Mètodes descriptius	2.1. Estructuralisme (oposicions) 2.2. Generativisme (regles) 2.3. Optimitat (candidats) 2.4. Interdialectalitat i intradialectalitat
3. Establiment de l'inventari de fonemes del català	3.1. Fenòmens fonètics del català 3.2. Vocal neutra 3.3. Vocal palatal mitjana tònica 3.4. Africades i fricatives 3.5. Oclusives i aproximants 3.6. Posició final: ensordiments i fonètica sintàctica
4. Sil·labificació	4.1. Escala de sonicitat: vocals i consonants 4.2. Estructura de la síl·laba 4.3. Reparacions: epèntesis i caigudes
5. Elements suprasegmentals	5.1. Accent 5.2. Quantitat vocàlica 5.3. Entonació
6. Ortologia	6.1. Principis de l'ortologia 6.2. Comentari a la 'Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana - I. Fonètica' de l'Institut d'Estudis Catalans

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Atenció personalitzada

Proves objectives de preguntes curtes

Proves pràctiques

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries
Sessió Magistral

Atenció personalitzada

Descripció

Avaluació

	Descripció	Pes
Proves objectives de preguntes curtes	- Examen de preguntes curtes (se'n fa un per a cada semestre)	70%
Proves pràctiques	- 4 ressenyes - Pràctica de transcripció fonètica i ortològica	15% 15%

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica	RECASENS, Daniel; PALLARÈS, M. Dolors, De la fonètica a la fonologia. Les consonants i assimilacions consonàntiques del català, 2001, Ariel JULIÀ-MUNÉ, Joan, Diccionari de fonètica, 2003, Edicions 62 PRADILLA, Miquel Àngel, El món dels sons, 2000, Alambor ALARCOS LLORACH, Emilio, Estudis de lingüística catalana, 1983, Ariel CARRERAS, Jordi; COMES, Josep; PI, Josep, Fonètica catalana, 1992, Teide RECASENS, Daniel, Fonètica i fonologia, 1993, Enciclopèdia Catalana PRIETO, Pilar, Fonètica i fonologia catalanes, 2001, Universitat Oberta de Catalunya CARRERA, Josefina, Fonètica pràctica del català oriental central i nord-occidental, 2001, Salvatella BONET, Eulàlia; LLORET, Maria-Rosa, Fonologia catalana, 1998, Ariel BADIA I MARGARIT, Antoni M., Gramàtica de la llengua catalana, 1994, Enciclopèdia Catalana SOLÀ, Joan, Gramàtica del català contemporani, vol. I, 2002, Empúries BURGUET I ARCADIA, Francesc, Introducció a la fonologia, fonètica i ortografia del català, 1983, La Magrana MARTÍNEZ CELDRÁN, Eugenio, La fonètica, 1994, Empúries MASCARÓ, Joan, La fonologia catalana i el cicle fonològic, 1983, Universitat Autònoma de Barcelona PALMADA, Blanca, La fonologia catalana. Els principis generals i la variació, 1994, Universitat Autònoma de Barcelona JIMÉNEZ, Jesús, L’estructura sil•làbica del català, 1999, Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Institut ROMEU, Xavier, Manual de fonologia catalana, 1983, Barcanova BONET, Eulàlia; LLORET, Maria-Rosa; MASCARÓ, Joan, Manual de transcripció fonètica, 1997, Universitat Autònoma de Barcelona JULIÀ-MUNÉ, Joan, nètica aplicada catalana, 2005, Ariel Institut d'Estudis Catalans, Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana I. Fonètica, 1990, Institut d'Estudis Catalans RECASENS, Daniel, Temes de fonètica lingüística del català, 1990, Diputació de Tarragona
	Bibliografia complementària Aplicació al català dels principis de transcripció de l’Associació Fonètica Internacional (1999). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Badia, Montserrat (1992-1993). “El problema del caràcter fonològic o no dels sons africats [ts], [dz], [tʃ] i [dʒ]”, Llengua & Literatura, 5, pàg. 307-352. Badia, Montserrat (2001). “Vocals pròpies del sistema tònic en el sistema àton del català central”, Llengua & Literatura, 12, pàg. 127-142. Badia i Margarit, Antoni M. (1988). Sons i fonemes de la llengua catalana. Barcelona: Universitat de Barcelona. Bernat i Baltrons, Francesc (2004). “La fonètica del baleàric segons una descripció inèdita del segle xix”, Llengua & Literatura, 15, pàg. 91-167. Bonet i Alsina, Eulàlia (1986). “L’entonació de les formes interrogatives en barceloní”, Els Marges, 33, pàg. 103-117. Buj, Àngela (2000 [1997]). “L’articulació de la /a/ àtona final a la comarca del Montsià”, Actes del Vint-i-tresè Col·loqui General de la Societat d’Onomàstica, vol. I. Ulldecona: Societat d’Onomàstica per el Centre d’Estudis d’Ulldecona / Museu del Montsià / Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre, pàg. 119-141. Carrera, Josefina (2001). “La normativització del català modifica els hàbits fonètics dels parlants?”, Llengua & Literatura, 12, pàg. 175-199. Carrera, Josefina (2003). “Aproximació a la segregació de iod en lleidatà”, Catalan Review, XVII/2, pàg. 35-52. Casanova, Emili (1989). “L’evolució t’l > l·l / ll en català”, Caplletra, 6, pàg. 117-122. Casanova, Emili (1999). “La conservació de les vocals posttòniques internes en català. occità i castellà: una nova explicació”, Catalan Review, XIII/1-2, pàg. 73-106. Cerdà, Ramon (1970). “L'estructura vocàlica del català comú modern», Estudis Romànics, XII, pàg. 65-117. Cerdà, Ramon (1972). El timbre vocálico en catalán. Madrid: CSIC. Cerdà, Ramon (1979). “Notes sobre les consonants catalanes”, Miscel·lània Aramon i Serrra, I. Barcelona: Curial, pàg. 135-150. Cerdà, Ramon (1979). “Sustancia y forma en la vocal neutra del catalán central”, Revista Española de Lingüística, IX/2, pàg. 309-376. Colomina, Jordi (1996). “La simplificació dels grups consonàntics finals en català”, Actes del X Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 195-224. Colón, Germà (1952). “Unes notes sobre la pèrdua de la -r final etimologica», RVF, 2/1, pàg. 57-65. Colón, Germà (1970). “Sobre el funcionament de les sibilants en el català de Castelló”, Phonétique et Phonologie. Mélanges offerts à Georges Straka, vol. I. Estrasburg: [s. n.] , pàg. 43-51. Dols, Nicolau (2003). “El comportament de la vocal alta posterior en el català de Mallorca”, Estudios Catalanes, pàg. 41-52. Gili i Gaya, Samuel (1932). “Estudi fonètic del parlar de Lleida”, Miscelánea filológica dedicada a D. Antonio Ma Alcover con motivo de la publicación del Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca: [s. n.], pàg. 241-255. Gimeno, Lluís (1990). “La reducció vocàlica de la /e/ àtona inicial”, Estudis de llengua i literatura catalanes. Miscel·lània Joan Fuster, vol. II. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 393-430. Gimeno, Lluís (1990) “La pèrdua de la /d/ intervocàlica: casos de manteniment en tortosí meridional”, Estudis de llengua i literatura catalanes, XIX. Miscel·lània Joan Bastardas. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 87-101. Gimeno, Lluís (1990). “L’elisió de la /r/ final en tortosí meridional”, Caplletra, 6, pàg. 123-141. Gulsoy, Joseph (1981). “L’evolució de les ee tòniques en català», Mélanges de Philologie et de Toponymie Romanes offerts à Henri Guiter. Perpinyà: [s. n.], pàg. 81-104. Izquierdo, Tere (2003). “La labiodental fricativa sonora a Paüls (Baix Ebre). Aproximació a l’estudi d’una variable fonètica des de la sociolingüística de la variació”, Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada, pàg. 201-217. Jiménez, Jesús; Lloret, Maria-Rosa (2004). “Darreres tendències en fonologia generativa”, Estudios Catalanes, 2, pàg. 111-128. Julià-Muné, Joan (2001). “Els sons”, Enciclopèdia de la llengua catalana. Barcelona: Edicions 62, pàg. 140-153. Lamuela, Xavier (1992). “L’evolució dels sons representats per g, j, tg i tj en català”, Miscel·lània Sanchis Guarner, vol. II. Barcelona / València: Publicacions de l’Abadia de Montserrat / Departament de Filologia Catalana, pàg. 263-273. Lleó, Concepció; Mascaró, Joan (1973). “Contribució a la fonologia generativa del català: reestructuració en la gramàtica?”, Actes del III Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Oxford: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 61-80. Lleó, Conxita (1995). “Processos reduplicatius en català i ritme prosòdic: de l’adquisició fonològica a la formació de mots”, Caplletra, 10, pàg. 195-214. Llisterri, Joaquim (1996). “Los sonidos del habla”, Elementos de lingüística. Barcelona: Octaedro, pàg. 67-128. Llisterri, Joaquim; Argente, Joan A. (1984). “Tot fent d’un assaig assaig: els fonaments del llenguatge”, pròleg al llibre Jakobson & Halle Fonaments del llenguatge. Barcelona: Empúries, pàg. 7-31. Mariner, Sebastià (1975). “Casos de català -ŋ = /-N(C)/”, Estudis estructurals del català. Barcelona: Edicions 62, pàg. 9-19. Mascaró, Joan (1984). “Aramon-aramònic: una regla fonològica catalana no descoberta fins ara”, Miscel·lània Aramon i Serra, vol. IV. Barcelona: Curial, pàg. 123-129. Mascaró, Joan (1991). “La importància lingüística de la polèmica sobre la vocal neutra del català central i el seu caràcter fonemàtic”, Els Marges, 44, pàg. 33-43. Massip, M. Àngels (1979). “Les vocals en el parlar tortosí”, La Voz del Bajo Ebro [Tortosa], 1148 (31-8-1979). Moran, Josep (1989). “Notes sobre la confluència de v i b en català”, Caplletra, 6, pàg. 107-122. Palmada, Blanca (1991) “La reducció de /e/ inicial de l’occidental: les raons dels sistema i la interferència”, Actes del IX Col·Ioqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 317-321. Palmada, Blanca (1992-1993). “La construcció de les síl·labes i l’elisió vocàlica del català”, Llengua & Literatura, 5, pàg. 371-392. Pensado, Carmen (2002). “El valor de la toponimia en la reconstrucción de la fonética sintáctica”, dins AADD (2002). Congrés internacional de toponímia i onomàstica catalanes. València: Denes, pàg. 863-878. Pons Moll, Clàudia (2002). “Estructura sil·làbica i processos fonològics en balear”, Catalan Review, XVI/1-2, pàg. 181-195. Pons, Lídia (1987). “Xinxirinxina, trap-trap. Aspectes de la motivació fonètica en català”, Studia in honorem prof. M. de Riquer, vol. II. Barcelona: Quaderns Crema. Pons, Lídia (1992). Iodització i apitxament al Vallès. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Puigròs, M. Antònia (2001). “Anàlisi del sistema vocàlic balear”, Llengua & Literatura, 12, pàg. 105-126. Prieto, Pilar; Pradilla, Miquel Àngel (2003). “Les inflexions finals en l’entonació del tortosí”, Llengua i literatura a les comarques de la diòcesi de Tortosa. Benicarló: Onada, pàg. 275-286. Rafel, Joaquim (1977). “Escissió i coalescència fonemàtiques: precisions teòriques”, Estudios ofrecidos a Emilio Alarcos Llorach, vol. II. Oviedo: Universidad de Oviedo, pàg. 195-215. Rasico, Philip (1982). “Estudis sobre la fonologia del català pre-literari”. Barcelona: Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Recasens, Daniel (1986). Estudis de fonètica experimental del català oriental central. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Recasens, Daniel (1986). “Temes de variació dialectal del català”, Actes del VII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 523-544. Recasens, Daniel (1990-1991). “Tendències fonètiques i classificació dialectal al domini lingüístic català”, Llengua & Literatura, 4, pàg. 277-310. Serra, Pep (1992-1993). “De la representació de l’accent”, Llengua & Literatura, 5, pàg. 417-443. Viaplana, Joaquim & De Caesaris, Janet (1984). “La vocal neutra del català central: fonema o al·lòfon?”, dins Bartra, Anna [et al.] [ed.], pàg. 341-380. Veny, Joan (1982 [2a ed.]). Els parlars catalans. Palma: Moll. Veny, Joan (1999). “La centralització de [o] àtona en català: del clotell al clatell”, Catalan Review, XIII/1-2, pàg. 225-253. Wheeler, Max (1977). “Els fonemes catalans: alguns problemes”, Els Marges, 9, pàg. 7-23. Wheeler, Max (1980). “Phonology variation in contemporany Catalan”, Miscel·lània Aramon i Serra, vol. II. Barcelona: Curial, pàg. 603-621. Wheeler, Max (1983). “Catalan in recent phonological theory”, Actes del III Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica, vol. II. Barcelona: Curial, pàg. 603-621. Wheeler, Max (1985). “Els enllaços fònics: un nou plantejament”, Folia Phonetica, I, pàg. 159-174. Wheeler, Max (1987). “L’estructura fonològica de la síl·laba i del mot en català”, Estudis de llengua i literatura catalanes, vol. XIV. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 79-108.
Complementària
	Bibliografia sobre ortologia Llengua i mitjans de comunicació. Lleida: Pagès. Alomar, Antoni I.; Bibiloni, Gabriel; Corbera, Jaume; Melià, Joan (1999). La llengua catalana a Mallorca. Propostes per a l’ús públic. Palma: Consell Insular de Mallorca. Alomar, Antoni I.; Melià, Joan (1999). Proposta de model de llengua per a l’escola de les Illes Balears. Palma: Moll. Aragonés, Albert (1995). La llengua del Baix Ebre i del Montsià. Proposta d’estàndard oral. Tortosa: Direcció General de Política Lingüística. Beltran, Joan; Panisello, Josep (2005). “Els parlars de l’Ebre i el Maestrat en el context de la llengua formal”, ponència presentada a les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Morella (16 i 17 de desembre del 2005). Bibiloni, Gabriel (1997). “Sobre l’estàndard composicional”, Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Mallorca. Barcelona / Palma: Institut d’Estudis Catalans / Universitat de les Illes Balears, pàg. 33-38. Buj, Àngela [en premsa]. Raïls. Model de llengua per a les escoles de les comarques centrals del domini lingüístic (Montsià, Baix Ebre, Ribera d’Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports, Alt Maestrat i Baix Maestrat). Tortosa: Sedec. Casals, Daniel (2002). “El valencià en el model de llengua de les emissores de ràdio de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió”, Estudis del valencià d’ara. València: Denes, pàg. 45-54. Casals, Daniel (2003). El català en antena. 20 anys construint el model lingüístic de Catalunya Ràdio. Benicarló: Onada. Castellà, Carles (2004). “Més sobre models de llengua: l’aportació de les Terres de l’Ebre”, Llengua Nacional, 49, pàg. 11-13. Castellanos, Josep-Anton (1990). “L’ortoèpia segons Fabra”, Els Marges, 42. Castellanos, Josep-Anton (1993). Manual de pronunciació. Vic: Eumo. Colell, David (2003). “La pronúncia dels neologismes en català”, Sintagma, 15, pàg. 5-21. Colomina, Jordi (1993). “La contribució dels dialectes a la fixació d’un model estàndard”, dins I Jornades de Sociolingüística. La Llengua Estàndard. Alcoi: Ajuntament d’Alcoi, pàg. 11-38. El català de l’alguer: un model d’àmbit restringit (2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Farreny, M. Dolors; Segarra, Mila (1996). “Estàndard nord-occidental: fonaments històrics i descripció del model”, dins El nord-occidental entre dues llengües? Actes de les Jornades d’Estudi del Català Nord-occidental. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, pàg. 37-53. Julià-Muné, Joan (2006). “El gironí i la pronúncia estàndard”, ponència presentada a les Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Banyoles (Banyoles, 16 i 17 de juny del 2006). Julià-Muné, Joan; Romero, Sílvia; Creus, Imma (2004). El català nord-occidental. Descripció i orientacions ortoèpiques. Lleida: Pagès. Lacreu, Josep (2002). “Els models de llengua del valencià”, Estudis del valencià d’ara. València: Denes, pàg. 241-245. Navarro, Pere (1995). “Interrelació entre varietat geogràfica i varietat estàndard a la comarca de la Terra Alta ”, Jornades sobre la Llengua i Ensenyament, vol I. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, pàg. 153-163.Picó, Neus (1997). “L’aplicació de la Proposta per a un estàndard oral als mitjans de comunicació: el cas de TVE a les Balears”, Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Mallorca. Barcelona / Palma: Institut d’Estudis Catalans / Universitat de les Illes Balears, pàg. 39-47. Pradilla, Miquel Àngel (1995). “Varietat estàndard i varietat geogràfica: actituds lingüístiques i ensenyament en el tortosí de les dues bandes de la frontera politicoadministrativa entre el País Valencià i el Principat de Catalunya”, Jornades sobre la Llengua i Ensenyament, vol. I. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, pàg. 175-184. Pradilla, Miquel Àngel (1997). “El paper de les comarques del nord del País Valencià en el procés d’estandardització” Revista de Catalunya, 115, pàg. 11-34. Pradilla, Miquel Àngel (2001). “La norma ortològica de la llengua catalana: establiment i discussió”, Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor, pàg. 81-99. Pradilla, Miquel Àngel (2001). “La norma ortològica de la llengua catalana: establiment i discussió”, Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana. Benicarló: Alambor, pàg. 81-99. Rafanell, August; Rossich, Albert (1997). “Oralitat, escriptura, ortologia”. Ponència presentada a l’XI Congrés Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Mallorca, setembre de 1997). Romero, Sílvia; Creus, Imma (2005). “L’ús oral formal nord-occidental: criteris, descripció i orientacions ortoèpiques”, Llengua & Literatura, 16, pàg. 229-246. Sistac, Ramon (1992). “El dialecte nord-occidental en els àmbits d’actuació formals”, Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Lleida. Barcelona / Lleida: Institut d’Estudis Catalans / Institut d’Estudis Ilerdencs / Universitat de Lleida, pàg. 39-43. Vallverdú, Francesc (2000). El català estàndard i els mitjans audiovisuals. Barcelona: Edicions 62.

Recomanacions

Assignatures que en continuen el temari

MORFOLOGIA CATALANA/12121009

GRAMÀTICA HISTÒRICA DE LA LLENGUA CATALANA I/12122017

DIALECTOLOGIA CATALANA/12122109

Bibliografia complementària

El català de l’alguer: un model d’àmbit restringit (2003). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.