DADES IDENTIFICATIVES

2007_08

Assignatura

LEXICOLOGIA I LEXICOGRAFIA CATALANES

Codi

12121201

Ensenyament

Filologia Catalana (2001)

Cicle

1er

Descriptors

Crèd.

Crèd. teoria

Crèd. pràctics

Tipus

Curs

Període

4.5

1.5

Optativa

Segon

Llengua d'impartició

Departament

Filologia Catalana

Coordinador/a

RULL MURUZÀBAL, XAVIER

Adreça electrònica

xavier.rull@urv.cat

Professors/es

RULL MURUZÀBAL, XAVIER

Web

http://www.urv.cat

Descripció general i informació rellevant

Aquesta assignatura permet un coneixement del sistema lèxic del català i de les tècniques d'elaboració d'un diccionari tenint present la tradició lexicogràfica catalana.

Competències

Codi
A1	Conèixer en profunditat la llengua i la literatura catalanes
A9	Conèixer la lingüística catalana
A14	Saber formar-se una opinió crítica sobre un text
A17	Saber cercar informació de tipus filològic en fons documentals (biblioteques, bases de dades, diccionaris, fonoteques, atles lingüístics...)
B1	Aprendre a aprendre
B3	Aplicar pensament crític, lògic i creatiu
C5	Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia

Objectius d'aprenentatge

Objectius	Competències
Conèixer els aspectes semàntics, funcionals, morfològics i, en definitiva, teòrics a l'entorn del concepte "mot".	A1 A9 A17	B1 B3
Conèixer els recursos per a l'obtenció de mots en català.	A1 A9 A17	B1 B3
Conèixer els recursos propis de l'edició de diccionaris i vocabularis, amb especial referència a les limitacions i els problemes, i tenint present el tipus de diccionari.	A1 A9 A14 A17	B1 B3	C5

Continguts

Tema	Subtema
1. El mot	1.1. Definició i límits del concepte de "morfema" i de "mot". 1.2. Semàntica del mot: la matriu semàntica. Sinonímia, antonímia, hiperonímia i hiponímia.
2. Formació de mots	2.1. Creació onomatopeica. 2.2. Sufixació. 2.3. Prefixació. 2.4. Composició. 2.5. Composició culta. 2.6. Manlleus. 2.7. Truncacions i altres abreviacions (sigles lexicalitzades). 2.8. Al límit amb la sintaxi: compostos sinàptics o aposicions. 2.9. Habilitacions gramaticals
3. El diccionari	3.1. Funció del diccionari. 3.2. Tipologia de diccionaris. 3.3. Macroesctructura i microestructura.
4. Qüestions pràctiques en l'elaboració de diccionaris	4.1. Distribució de la informació de la definició (agrupacions, etc.). 4.2. Tractament dels mots tipus "rentador(a)". 4.3. Representació del règim verbal.

Planificació

Metodologies :: Proves

Competències

(*) Hores a classe

Hores fora de classe

(**) Hores totals

Activitats Introductòries

Sessió Magistral

Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària

Atenció personalitzada

Proves pràctiques

(*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor.
(**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat

Metodologies

Metodologies

	Descripció
Activitats Introductòries	Es tracta de fer conèixer a l'alumne el tipus d'assignatura, els objectius, els continguts, què es treballarà a l'aula i l'avaluació.
Sessió Magistral	El professor exposa les dades teòriques i comenta les qüestions pràctiques relatives a la teoria.
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Els alumnes han d'abordar (després d'haver rebut la informació teòrica) alguns aspectes pràctics de l'elaboració de diccionaris.

Atenció personalitzada

Atenció personalitzada

Descripció

Resolució de dubtes.

Avaluació

	Descripció	Pes
Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària	Exercicis sobre lexicografia.	30%
Altres	Prova escrita (examen)	70%

Altres comentaris i segona convocatòria

Fonts d'informació

Bàsica
	BADIA I MARGARIT, Antoni M. (1962). Gramática catalana. Madrid: Gredos (2 volums). BRUGUERA, Jordi (2007). Diccionari de la formació de mots. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. CABRÉ I CASTELLVÍ, M. Teresa (1994). A l’entorn de la paraula. València: Universitat de València (2 volums). CABRÉ I CASTELLVÍ, M. Teresa; RIGAU, Gemma (1986). Lexicologia i semàntica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. FABRA, Pompeu (1956). Gramàtica catalana. Barcelona: Teide. GRÀCIA, Lluïsa (1995). Morfologia lèxica. L’herència de l’estructura argumental. València: Universitat de València. LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís (1985). “La formació de paraules”, Com, 7, pàg. 28-29. LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís (2001). Qüestions bàsiques del català actual. Lèxic i semàntica. Fonètica i ortografia. Barcelona: Edicions 62. LÓPEZ DEL CASTILLO, Lluís (2002). Diccionari de formació de paraules. Barcelona: Edicions 62. MASCARÓ, Joan (1986). Morfologia catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. MOLL, Francesc de Borja (1968). Gramàtica catalana especialment referida a les Illes. Palma: Moll. OBSERVATORI DE NEOLOGIA (2004). Llengua catalana i neologia. Barcelona: Meteora. PÉREZ SALDANYA, Manuel [et al.] (2004). Morfologia catalana. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. RAFEL, Joaquim (2002). Lexicografia. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. RULL, Xavier (2000). “Aspectes socials i lingüístics dels manlleus”, Llengua i Ús, 18-19, pàg. 18-26 i 26-36. RULL, Xavier (2004). La formació de mots. Qüestions de normativa. Vic: Eumo. RULL, Xavier (2005). “Un poc més enllà de la definició de siglació”, Llengua Nacional, 53, pàg. 16-23. RULL, Xavier (2007). “La lexicalització de sigles: pautes i propostes”, Llengua & Literatura, 18. RULL, Xavier (2007). “Recursos del català en la formació de noves paraules: una perspectiva social”, Els Pirineus, Catalunya i Andorra. Actes del tercer Col·loqui Internacional de l’Associació Francesa de Catalanistes, Andorra 2004. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pàg. 293-303. RULL, Xavier [en premsa]. Els estrangerismes del català. Com són i per què en tenim. Una aproximació social i lingüística. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili. SOLÀ, Joan [dir.] (2002). Gramàtica del català contemporani, vol. I. Barcelona: Empúries. TERMCAT (1990). Formació de termes amb elements cultes. Barcelona: Generalitat de Catalunya. TERMCAT (2005). Manlleus i calcs lingüístics en terminologia. Vic: Eumo.
Complementària

Recomanacions