| Competències |
| Codi | |
| A1 | Conèixer en profunditat la llengua i la literatura catalanes |
| A2 | Conèixer les tècniques d'expressió en llengua catalana |
| A3 | Conèixer la història de la llengua, de la literatura i de la cultura catalanes |
| A4 | Conèixer els autors i les obres dels diferents períodes de la literatura catalana |
| A5 | Conèixer els mètodes de la crítica literària catalana |
| A8 | Conèixer la teoria literària aplicada a la literatura catalana |
| A10 | Conèixer la realitat lingüística i cultural de l'entorn europeu |
| A11 | Conèixer altres llengües i literatures |
| A12 | Conèixer la metodologia de recerca en Història Cultural i Història Literària |
| A13 | Saber analitzar textos orals i escrits des del punt de vista lingüístic, sociolingüístic, dialectal i literari |
| A14 | Saber formar-se una opinió crítica sobre un text |
| B1 | Aprendre a aprendre |
| B2 | Resoldre problemes de forma efectiva |
| B3 | Aplicar pensament crític, lògic i creatiu |
| B4 | Treballar de forma autònoma amb iniciativa |
| B9 | Planificació i organització |
| C3 | Desenvolupar la vida personal i professional tenint una perspectiva àmplia i global del món |
| C5 | Expressar-se correctament (tant de forma oral com escrita) en la llengua pròpia |
| Objectius d'aprenentatge |
| Objectius | Competències | ||
| Introduir en les metodologies del comentari textual (poesia, assaig i narrativa) referit a obres dels principals períodes productius de la narrativa i la poesia catalanes de final del segle XIX i del segle XX, i dels seus corrents i autors més representatius | A2 A4 A5 A8 A13 A14 |
B3 B4 |
C5 |
| Aconseguir el coneixement i maneig dels conceptes teoricopràctics i metodològics fonamentals sobre narrativa, que els permetin el comentari íntegre o fragmentari d'una obra narrativa i, en general, una comprensió, reflexió i gaudi profund de les obres d'aquest gènere. | A1 A2 A5 A12 A13 A14 |
B1 B3 B9 |
C5 |
| Saber analitzar textos poètics d'escriptors catalans del segle XX | A1 A2 A5 A10 A11 A13 A14 |
B1 B3 B4 |
C5 |
| Aprendre a treballar l'organització interna del poema, l'arquitectura formal i retòrica que li forneix el sentit, les idees i l'estètica que hi vehicula la poètica de l'autor, la pertinença a una tradició determinada (la intertextualitat i les influències ideològiques i formals que vinculen el text a aquesta tradició). | A1 A2 A3 A5 A13 A14 |
B1 B2 B9 |
C5 |
| Provocar la lectura pròpia (individual) | A4 |
B1 B4 |
C3 |
| Continguts |
| Tema | Subtema |
| Es comentaran -amb l'aparat teòric i crític necessari per a cada text i amb la contextualització històrica que convingui en cada cas- textos molt variats escollits d'entre els autors de les següents etapes i corrents productius: 1. PROSA |
1. Realisme i Naturalisme: Narcís Oller, Dolors Monserdà 2. Narrativa modernista: simbolista, lírica, decadentista, ruralista: Víctor Català, Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Puig i Ferreter 3. Davallada del conreu de la novel·la durant el Noucentisme. Creixement del conte i la prosa assagística. Narrativa periodística: Josep Carner, Carles Soldevila, Josep M. de Sagarra, Gaziel, Josep Pla, Irene Polo, Antoni Rovira i Virgili 4. La represa (1925-1939]: tendències en la novel·la durant els anys trenta: Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó, Carme Montoriol, M. Teresa Vernet 5.Exili i i postexili. Recerca , realisme renovat, avantguardisme, humor i "realisme màgic": Francesc Trabal, Xavier Benguerel, César August Jordana, Anna Murià, Pere Calders 6. Esquematització lírica i crítica social: Salvador Espriu, Lluís Ferran de Pol 7. El behaviorisme. Nous enfocaments narratius: Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga 8. La lenta recuperació (40 a 60. Existencialisme i experimentació): J. M. Espinàs, Manuel de Pedrolo, M. Aurèlia Capmany. Joan Fuster 9. L'explosió dels 70: Montserrat Roig, Terenci Moix, Baltasar Porcel, M. Antònia Oliver 10. Les dues darreres dècades del segle XX: narrativa històrica, gèneres i nous mitjans comunicatius: Jaume Cabré, Ferran Torrent, Jesús Moncada, Isabel-Clara Simó, Quim Monzó, Sergi Pàmies 11. Segle XXI i nous narradors : J. Navarro Santaeulàlia, Jordi Puntí i altres autors i autores d'actualitat |
| Es comentaran -amb l'aparat teòric i crític necessari per a cada text i amb la contextualització històrica que convingui en cada cas- textos molt variats escollits d'entre els autors de les següents etapes i corrents productius: 2. POESIA |
2.1. Josep Carner: cànon i tradició 2.2. Joan Salvat Papasseit. [Futurisme] J.V. Foix: investigador en poesia [Surrealisme] 2.3. Carles Riba: abstracció i permanència [Enllà del Simbolisme: recerca formal i classicisme] 2.4. Pere Quart, Salvador Espriu, Xavier Amorós [Realisme social: història individual i col·lectiva ] 2.5.Gabriel Ferrater: el mentor de la modernitat [Reflexió europea i actitud moral] 2.6. Joan Vinyoli: el talent del mestre [Eficàcia constructiva i transcendència] 2.7. Joan Brossa [L'avantguarda sense fi] 2.8. Miquel Martí i Pol, Blai Bonet, Montserrat Abelló, Feliu Formosa [Enllaç amb la tradició dels 60 i canvi figuratiu] 2.9. La Generació dels 70. Alguns poetes: Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Francesc Parcerisas, Marc Granell , Marta Pesarrodona, Jaume Pont 2.10. Generació dels 70: els més joves: M. Mercè Marçal i altres 2.11. Veus del País Valencià: Vicent Andrés Estellés, Ovidi Montllor, Raimon Pelegero, Josep Piera 2.12. Poetes d'ara amb adscripcions cronològiques, estètiques i ideològiques diverses: Enric Casassas, Jordi Cornudella, Pere Rovira, Joan Margarit i altres [dels 70 a l'actualitat] 2.13. Visió general dels poetes i narradors actuals i de les darreres novetats: J. N. Santaeulàlia, Dolors Miquel, Jaume Subirana, Carles Torner, Manuel Forcano, Lluïsa Forrellad, Julià de Jòdar, Jaume Cabré, entre molts d'altres. |
| Planificació |
| Metodologies :: Proves | |||||||||
| Competències | (*) Hores a classe | Hores fora de classe | (**) Hores totals | ||||||
| Activitats Introductòries |
|
2 | 0 | 2 | |||||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària |
|
10 | 10 | 20 | |||||
| Sessió Magistral |
|
35 | 70 | 105 | |||||
| Treballs |
|
0 | 20 | 20 | |||||
| Atenció personalitzada |
|
3 | 0 | 3 | |||||
| (*) En el cas de docència no presencial, són les hores de treball amb suport vitual del professor. (**) Les dades que apareixen a la taula de planificació són de caràcter orientatiu, considerant l’heterogeneïtat de l’alumnat | |||||||||
| Metodologies |
| Descripció | |
| Activitats Introductòries | Prendre contacte i recollir informació de l'alumnat. Presentació de l’assignatura. |
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Resolució per part de l'alumne, i sota el guiatge de la professora, d'anàlisis de textos pertanyents als períodes assenyalats en l'apartat dels continguts. Seminari de comentaris de textos diversos amb participació dels alumnes i la professora. |
| Sessió Magistral | Exposició per part de la professora de comentaris de textos narratius, poètics i assagístics pertanyents als corrents i períodes exposats en els continguts. |
| Treballs | Elaboració de 2 o 3 comentaris de textos narratius sencers o fragmentaris (segons l'extensió) i de 2 o 3 comentaris de poemes a partir de les anàlisis realitzades a classe i de la bibliografia i metodologies emprades. |
| Atenció personalitzada |
|
|
| Avaluació |
| Descripció | Pes | ||
| Resolució de problemes, exercicis a l'aula ordinària | Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat en les sessions dedicades a la pràctica d'anàlisis textuals (avaluació contínua). | 10% | |
| Sessió Magistral | Seguiment de l'actitud i de les intervencions de l'alumnat durant les classes magistrals (avaluació contínua). | 10% | |
| Treballs | Elaboració de 2 o 3 comentaris de textos narratius sencers o fragmentaris (segons l'extensió) i de 2 o 3 comentaris de poemes a partir de les anàlisis realitzades a classe i de la bibliografia i metodologies emprades. | 80% | |
| Altres comentaris i segona convocatòria | |||
| Fonts d'informació |
| Bàsica | |||||||||
Gérard Genette (1989): Figuras III. Barcelona: Lumen. --- (1989): Ficción y dicción. Barcelona Lumen. Luis Beltrán Almería, (1992): Palabras transparentes. La configuración del discurso del personaje en la novela. Madrid: Cátedra. Enric Sullà (1985): Poètica de la narració. Barcelona: Empúries. Alan Yates (1975): Una generació sense novel.la?. Barcelona: Edicions 62. Carme Arnau (1987): Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938). Barcelona: Edicions 62. J. M. Castellet (2001): La hora del lector. Barcelona: Península. Àlex Broch (1980): Literatura catalana dels anys setanta. Barcelona: Edicions 62. --- (1991): Literatura catalana dels anys vuitanta. Barcelona: Edicions 62. --- (1993): Forma i idea en la literatura contemporània. Barcelona: Edicions 62. --- (2008): Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Valeriano Bozal, ed. (1999): Història de las ideas estéticas. Madrid: Visor. Vol I i Vol II. |
|||||||||
| Complementària |
, , , |
||||||||
Dolors Oller (1986): La construcció del sentit. Barcelona: Empúries. DD.AA. (1995): Textos literaris catalans. Lectures i interpretacions (vol II), a cura de N. Garolera. Barcelona: Columna. Joaquim Marco; Jaume Pont. (1980): La nova poesia catalana. Estudi i antologia. Barcelona: Edicions 62. Robert Langbaum (1996): La poesía de la experiencia. El monólogo dramático en la tradición literaria moderna. Granada: Comare. T.S. Eliot (1997): Sobre poetes i poesia. Barcelona: Columna & Faig. Joan Ferraté (1991): Apunts en net. Barcelona: Quaderns Crema. --- (1982): Dinámica de la poesía. Barcelona: Seix Barral. Pere Ballart (1998): El contorn del poema. Barcelona: Quaderns Crema. Jordi Julià (1999): Al marge dels versos. Estudis sobre la forma i la percepció poètiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Manuel Guerrero (2001): Sense contemplacions. Nou poetes per al nou segle. Barcelona: Empúries. Sam Abrams (2001): Tenebra blanca. Antologia del poema en prosa en la literatura catalana contemporània. Barcelona: Proa. |
|||||||||
| Recomanacions |
(*)La Guia docent és el document on es visualitza la proposta acadèmica de la URV. Aquest document és públic i no es pot modificar, llevat de casos excepcionals revisats per l'òrgan competent/ o degudament revisats d'acord amb la normativa vigent